Taula de continguts
56 les relacions: -tania, Amusic, Andorra durant la prehistòria, Ausa, Ausesken, Ausoceretes, Ausona, Batalla d'Empórion, Batalla de Rhode, Bisbat de Vic, Casol de Puigcastellet, Castel·lans, Ceretans, Comarques de Catalunya, Comtat de Manresa, Comtats catalans, Conquesta romana d'Hispània, Divisió territorial de Catalunya, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Escriptura ibèrica nord-oriental, Guifré el Pilós, Hispània Citerior, Història de Catalunya, Història de la gastronomia als Països Catalans, Ibèric, Ibers, Ilergets, Indíbil i Mandoni, Indicets, Jacint Verdaguer i Santaló, Josep Maria Sert i Badia, Lacetans, Laietans, Laietània, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Llista de pobles ibèrics preromans, Lloret de Mar, Luci Manli Acidí (pretor 210 aC), Mandoni, Manlleu, Muralles de Montgròs, Olositans, Osona, Osor, Península Ibèrica cartaginesa, Poblat ibèric de Puiggraciós, Puig Castellar (Balenyà), Revolta d'Indíbil i Mandoni, ... Ampliar l'índex (6 més) »
-tania
Grecs / P1: Fenicis/Cartaginesos / B1: Amazics. El sufix -tània o -etània denota un territori o regió a la península ibèrica.
Veure Ausetans і -tania
Amusic
Amusic va ser un reietó del poble ibèric dels ausetans que va participar de l'aliança amb els ilergetes, governats per Indíbil, i els lacetans; tots units en contra de la conquesta romana.
Veure Ausetans і Amusic
Andorra durant la prehistòria
Les restes arqueològiques que es tenen d'Andorra durant la prehistòria porten cap a la Balma de la Margineda.
Veure Ausetans і Andorra durant la prehistòria
Ausa
Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.
Veure Ausetans і Ausa
Ausesken
Ausesken és la inscripció que duien les monedes ibèriques dels ausetans.
Veure Ausetans і Ausesken
Ausoceretes
Els ausoceretes, també anomenats ausoceretans o ausocèretes eren un poble preromà, segurament ibèric, que ens és desconegut en gran manera.
Veure Ausetans і Ausoceretes
Ausona
* Ausona o també Ausa és l'antic nom de la ciutat de Vic.
Veure Ausetans і Ausona
Batalla d'Empórion
La batalla d'Empórion (Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.
Veure Ausetans і Batalla d'Empórion
Batalla de Rhode
La batalla de Rhode fou una de les batalles de la revolta de 197 aC dels pobles ibers contra la dominació romana al.
Veure Ausetans і Batalla de Rhode
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Veure Ausetans і Bisbat de Vic
Casol de Puigcastellet
La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles.
Veure Ausetans і Casol de Puigcastellet
Castel·lans
Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.
Veure Ausetans і Castel·lans
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Veure Ausetans і Ceretans
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Veure Ausetans і Comarques de Catalunya
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Ausetans і Comtat de Manresa
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Ausetans і Comtats catalans
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Veure Ausetans і Conquesta romana d'Hispània
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Veure Ausetans і Divisió territorial de Catalunya
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Ausetans і Edat mitjana als Països Catalans
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Ausetans і Edat mitjana de Catalunya
Escriptura ibèrica nord-oriental
Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.
Veure Ausetans і Escriptura ibèrica nord-oriental
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Ausetans і Guifré el Pilós
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Ausetans і Hispània Citerior
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Ausetans і Història de Catalunya
Història de la gastronomia als Països Catalans
romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.
Veure Ausetans і Història de la gastronomia als Països Catalans
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Veure Ausetans і Ibèric
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Ausetans і Ibers
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Veure Ausetans і Ilergets
Indíbil i Mandoni
* Indíbil, cabdill dels ilergets.
Veure Ausetans і Indíbil i Mandoni
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Veure Ausetans і Indicets
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Veure Ausetans і Jacint Verdaguer i Santaló
Josep Maria Sert i Badia
Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.
Veure Ausetans і Josep Maria Sert i Badia
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Veure Ausetans і Lacetans
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Veure Ausetans і Laietans
Laietània
Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.
Veure Ausetans і Laietània
Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.
Veure Ausetans і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Veure Ausetans і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Llista de pobles ibèrics preromans
Principals àrees lingüístiques a Ibèria pels volts del 300 aC Aquesta és una llista del poblacions preromanes de la península Ibèrica (Hispània romana - actuals Andorra, Portugal i Espanya).
Veure Ausetans і Llista de pobles ibèrics preromans
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Veure Ausetans і Lloret de Mar
Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)
Luci Manli Acidí (en Lucius Manlius Acidinus) va ser un cavaller romà elegit pretor urbà l'any 210 aC.
Veure Ausetans і Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Veure Ausetans і Mandoni
Manlleu
Panoràmica de Manlleu des de l'ermita de Sant Jaume Manlleu és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona i situada al centre de la regió de l'Alt Ter.
Veure Ausetans і Manlleu
Muralles de Montgròs
Les muralles de Montgròs, o muralles del Brull, són unes construccions defensives dels ibers ausetans que tanquen l'estret de Montgròs, al municipi del Brull (Osona).
Veure Ausetans і Muralles de Montgròs
Olositans
Els olositans eren un hipotètic poble iber establert en algun punt de la zona oriental dels Pirineus.
Veure Ausetans і Olositans
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Ausetans і Osona
Osor
Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Veure Ausetans і Osor
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Veure Ausetans і Península Ibèrica cartaginesa
Poblat ibèric de Puiggraciós
El poblat ibèric de Puiggraciós, al cim de la muntanya del mateix nom entre els termes municipals de Bigues i Riells del Fai i Figaró - Montmany, és un assentament iber dels laietans que data del fins a l'època romana i que va tenir la seva màxima esplendor durant els segle III-II aC.
Veure Ausetans і Poblat ibèric de Puiggraciós
Puig Castellar (Balenyà)
El Puig Castellar o el Castellar és una muntanya de 1.016 m. al nord de la urbanització Puigsagordi, i és el cim més alt de tot el terme municipal de Balenyà.
Veure Ausetans і Puig Castellar (Balenyà)
Revolta d'Indíbil i Mandoni
La Revolta d'Indíbil i Mandoni fou una revolta d'ilergets i ausetans contra la dominació romana al.
Veure Ausetans і Revolta d'Indíbil i Mandoni
Revolta ibera de 197 aC
La revolta de 197 aC fou una revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.
Veure Ausetans і Revolta ibera de 197 aC
Ruc català
Calçat amb simbologia catalanista que inclou l'ase El ruc català o guarà (Equus asinus var. catalana) és la raça de rucs autòctona de Catalunya.
Veure Ausetans і Ruc català
Ruta dels Ibers
La Ruta dels ibers és un recorregut pels diferents poblats ibèrics de Catalunya, organitzada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Veure Ausetans і Ruta dels Ibers
Turó de Montgròs
El Turó de Montgròs, és un poblat i fortificació ibèrica del període del bronze que es troba al terme municipal del Brull dins del Parc Natural del Montseny.
Veure Ausetans і Turó de Montgròs
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Veure Ausetans і Vidreres
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Ausetans і 218 aC
També conegut com Ausetà.