Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Adulteració de la moneda, Ambitus, Auri, Cincia, Concòrdia, Constantí I el Gran, Diner, Domicià, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edicte sobre els preus màxims, Esponsià, Genius, Guillem de Monells, Imperi Romà, Julia agraria, Julia de ambitu, Lelià, Moneda romana, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Sòlid (moneda), Varasdat d'Armènia (marzban).
Adulteració de la moneda
Ladulteració de la moneda o enviliment de la moneda és la degradació d'una moneda metàl·lica reduint-ne la proporció de metalls nobles en l'aliatge, és a dir, disminuint-ne la llei.
Nou!!: Aureus і Adulteració de la moneda · Veure més »
Ambitus
Ambitus (literalment 'donar voltes entorn', 'anar al voltant') era un delicte practicat a l'antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir càrrecs públics.
Nou!!: Aureus і Ambitus · Veure més »
Auri
* Auri (moneda).
Nou!!: Aureus і Auri · Veure més »
Cincia
La llei Cincia o muneralis, va ser una llei aprovada en plebiscit en temps del tribú de la plebs Marc Cinci Aliment l'any 204 aC, que va portar el nom de Da Donis et Muneribus.
Nou!!: Aureus і Cincia · Veure més »
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Nou!!: Aureus і Concòrdia · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Aureus і Constantí I el Gran · Veure més »
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Nou!!: Aureus і Diner · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Aureus і Domicià · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Aureus і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Edicte sobre els preus màxims
Pergamonmuseum, Berlín. Una de les quatre parts de l'edicte (en grec) que figura en una peça de fusta reutilitzada com a marc d'una porta a l'església medieval de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia. LEdicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los.
Nou!!: Aureus і Edicte sobre els preus màxims · Veure més »
Esponsià
Esponsià és un suposat usurpador del tron imperial romà que hauria florit en temps de Felip l'Àrab (l'any 248).
Nou!!: Aureus і Esponsià · Veure més »
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Nou!!: Aureus і Genius · Veure més »
Guillem de Monells
Guillem de Monells fou bisbe de Girona entre 1168 i 1178.
Nou!!: Aureus і Guillem de Monells · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Aureus і Imperi Romà · Veure més »
Julia agraria
Julia agraria va ser un antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta per Juli Cèsar al seu primer consolat amb Marc Calpurni Bíbul l'any 59 aC.
Nou!!: Aureus і Julia agraria · Veure més »
Julia de ambitu
Julia de ambitu va ser un antiga llei romana del temps d'August de les que regulaven lambitus, que castigava als que per mitjà del suborn demanaven algun sacerdoci o magistratura a províncies.
Nou!!: Aureus і Julia de ambitu · Veure més »
Lelià
Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.
Nou!!: Aureus і Lelià · Veure més »
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Nou!!: Aureus і Moneda romana · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Aureus і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Aureus і Sòlid (moneda) · Veure més »
Varasdat d'Armènia (marzban)
Varasdat va ser marzban d'Armènia de l'any 558 al 564.
Nou!!: Aureus і Varasdat d'Armènia (marzban) · Veure més »
