Taula de continguts
25 les relacions: Amalaric, Amalasunta, Amals, Audofleda, Batalla d'Autun, Cassiodor, Clotari I, Fèlix IV, Guerra Gòtica (535-554), Història del papat, Matasunta, Ostrogots, Papa Bonifaci II, Papa Joan II, Papat ostrogot, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Pere Patrici el Mestre, Pragmàtica Sanció del 554, Regne de Borgonya, Regne de Toledo, Regne dels ostrogots, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, Teòdat, Teodoric el Gran.
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Veure Atalaric і Amalaric
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Veure Atalaric і Amalasunta
Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
Veure Atalaric і Amals
Audofleda
Audofleda, o Audofledis (que significa bellesa autoritària) (470 - 534) va ser una princesa franca, filla de Khilderic I (mort el 481) i de la reina Basina de Turíngia.
Veure Atalaric і Audofleda
Batalla d'Autun
La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.
Veure Atalaric і Batalla d'Autun
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Veure Atalaric і Cassiodor
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Veure Atalaric і Clotari I
Fèlix IV
Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.
Veure Atalaric і Fèlix IV
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Veure Atalaric і Guerra Gòtica (535-554)
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Atalaric і Història del papat
Matasunta
Matasunta fou la filla del noble ostrogot Eutaric i Amalasunta, filla de Teodoric el Gran.
Veure Atalaric і Matasunta
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Atalaric і Ostrogots
Papa Bonifaci II
Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.
Veure Atalaric і Papa Bonifaci II
Papa Joan II
Joan II (Roma, ? - Roma, 8 de maig del 535), de nom Mercurius, va esdevenir Papa el 2 de gener del 533.
Veure Atalaric і Papa Joan II
Papat ostrogot
antipapa Llorenç és el primer cas registrat de simonia en la història papal. El papat ostrogot va ser un període del 493 al 537, on el papat va ser fortament influenciat pel regne ostrogot, si el papa no va ser nomenat clarament pel rei ostrogot.
Veure Atalaric і Papat ostrogot
Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Atalaric і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Pere Patrici el Mestre
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).
Veure Atalaric і Pere Patrici el Mestre
Pragmàtica Sanció del 554
La Pragmàtica Sanció del 554 va ser emesa per l'emperador romà d'Orient Justinià el 14 d'agost de 554, a petició del Papa Vigili, per posar remei als mals que havien portat a Itàlia la guerra gòtica.
Veure Atalaric і Pragmàtica Sanció del 554
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Atalaric і Regne de Borgonya
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Atalaric і Regne de Toledo
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Atalaric і Regne dels ostrogots
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Atalaric і Regnes germànics
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Atalaric і Rei d'Itàlia
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Veure Atalaric і Teòdat
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Atalaric і Teodoric el Gran