Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Albert Trabaud, Amalric II de Xipre, Amorrites, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antioquia (desambiguació), Arado, Argana, Assarhaddon, Assurbanipal, Assurnasirpal II, Baal I, Balanea, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Qarqar, Catedral de Nostra Senyora de Tortosa, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Càl·lies d'Arados, Ciutats cananees, Dècada del 1460 aC, Edat antiga, Eimeric d'Usall, Eleuteros, Estrató d'Arados, Fenícia, Fenicis, Fra Dalmau de Rocabertí, Gai Sosi, Gerostrat, Guillaume de Villaret, Hadadezer, Història del Líban, Hug d'Empúries (mariscal del Temple), Jacques de Molay, Jamil Mardam Bey, Llista d'antigues ciutats gregues, Magas de Cirene, Maratos, Mariamme, Nabònides, Orde del Temple, Període assiri mitjà, Ptolemeu II Filadelf, Publi Ventidi Bas, Rex bellator, Salmanassar III, Samsimuruna, Sennàquerib, Setge d'Acre, ..., Setge d'Arwad, Tartous, Teglatfalassar I, Teglatfalassar III, Thibaud Gaudin, Trajà, Trípoli (Líban), Usanata, Zimirra, 1302, 259 aC. Ampliar l'índex (11 més) »
Albert Trabaud
Albert Trabaud (Lorient, 23 de juliol de 1872-Marsella, 9 de setembre de 1935), fill de Gustave Trabaud i Sophie Kirkham, fou un militar francès.
Nou!!: Arwad і Albert Trabaud · Veure més »
Amalric II de Xipre
Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.
Nou!!: Arwad і Amalric II de Xipre · Veure més »
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Nou!!: Arwad і Amorrites · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: Arwad і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Arwad і Antíoc I Soter · Veure més »
Antíoc II Teos
Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.
Nou!!: Arwad і Antíoc II Teos · Veure més »
Antioquia (desambiguació)
* Turquia.
Nou!!: Arwad і Antioquia (desambiguació) · Veure més »
Arado
* Arado (Síria), nom antic d'Arwad.
Nou!!: Arwad і Arado · Veure més »
Argana
Argana fou una ciutat reial del regne d'Hamath.
Nou!!: Arwad і Argana · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Arwad і Assarhaddon · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Arwad і Assurbanipal · Veure més »
Assurnasirpal II
Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.
Nou!!: Arwad і Assurnasirpal II · Veure més »
Baal I
Baal I va ser rei de Tir entre els anys 680 aC i 660 aC aproximadament.
Nou!!: Arwad і Baal I · Veure més »
Balanea
Balanea o Baniyas, (en llatí Balanea, en grec antic Βαλαναία 'Balanaia', en àrab ياس Bāniyās) també anomenada Bulunyas o Leucas en època antiga, és una ciutat siriana al peu del turó Kalcat al-Markwab, a 55 km al sud de Latakia (antiga Laodicea) i a 35 km al nord de Tartus.
Nou!!: Arwad і Balanea · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Nou!!: Arwad і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »
Batalla de Qarqar
La Batalla de Qarqar (o Karkar) es va lliurar el 854 aC o més probablement el 853 aC quan l'exèrcit d'Assíria, dirigit pel rei Salmanassar III, es va enfrontar a un exèrcit de "dotze reis" aliats prop de la ciutat; dirigia als aliats sirians Ben Hadad II de Damasc anomenat Adad-idr o Hadadezer, i els segons en comandament eren Irhuleni d'Hamath i Acab, rei d'Israel.
Nou!!: Arwad і Batalla de Qarqar · Veure més »
Catedral de Nostra Senyora de Tortosa
La Catedral de Nostra Senyora de Tortosa és una catedral romànica del, construïda pels croats a la ciutat siriana de Tartus, coneguda històricament com a Tortosa de Síria.
Nou!!: Arwad і Catedral de Nostra Senyora de Tortosa · Veure més »
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Nou!!: Arwad і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »
Càl·lies d'Arados
Càl·lies d'Arados o Càl·lias d'Arados（en Callias, en Καλλίας) va ser un arquitecte grec, nadiu de l'illa d'Arados a la costa de Síria, que era contemporani de Demetri Poliorcetes, segons diu Vitruvi.
Nou!!: Arwad і Càl·lies d'Arados · Veure més »
Ciutats cananees
Mapa amb la situació d'algunes ciutats cananees Les ciutats cananees o ciutats de Canaan, van ser nombroses, i el nom de moltes s'ha perdut.
Nou!!: Arwad і Ciutats cananees · Veure més »
Dècada del 1460 aC
La dècada de 1460 aC comprèn el període d'anys entre el 1469 aC i el 1460 aC, tots dos inclosos.
Nou!!: Arwad і Dècada del 1460 aC · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Arwad і Edat antiga · Veure més »
Eimeric d'Usall
Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.
Nou!!: Arwad і Eimeric d'Usall · Veure més »
Eleuteros
Eleuteros (Ἐλεύθερος) era el nom d'un riu de Síria al país d'Hamath segons l'autor del Llibre dels Macabeus.
Nou!!: Arwad і Eleuteros · Veure més »
Estrató d'Arados
Estrató (en llatí Straton, en grec antic) fill de Gerostrat, fou un príncep d'Arados a Fenícia.
Nou!!: Arwad і Estrató d'Arados · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Arwad і Fenícia · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Arwad і Fenicis · Veure més »
Fra Dalmau de Rocabertí
Fra Dalmau de Rocabertí va ser el darrer cap militar de l'Orde del Temple.
Nou!!: Arwad і Fra Dalmau de Rocabertí · Veure més »
Gai Sosi
Gai Sosi (Gaius Sosius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Arwad і Gai Sosi · Veure més »
Gerostrat
Gerostrat (en llatí Gerostratus, en grec antic Γηρόστρατος) va ser rei d'Arad o Arados a Fenícia.
Nou!!: Arwad і Gerostrat · Veure més »
Guillaume de Villaret
Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.
Nou!!: Arwad і Guillaume de Villaret · Veure més »
Hadadezer
Hadadezer ("Hadad és la meva ajuda") conegut també com a Adad-Idri o Idr (a les fonts assíries) i probablement la mateix persona esmentada als texts arameus com Bar-Hadad II i als hebreus com Ben Hadad II, fou rei arameu de Damasc o Aram; governava al temps de la batalla de Qarqar contra el rei assiri Salmanassar III el 853 aC i fou ell qui juntament amb Irhuleni d'Hamath van dirigir una coalició d'onze reis (al text es diu dotze reis, però després només se'n llisten onze) a Qarqar entre els quals el reis Acab d'Israel). Va combatre a Salmanasar sis altres vegades, de les quals dues més aliat a Irhuleni i probablement a la major part de la coalició. Aquest onze reis foren.
Nou!!: Arwad і Hadadezer · Veure més »
Història del Líban
Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.
Nou!!: Arwad і Història del Líban · Veure més »
Hug d'Empúries (mariscal del Temple)
Fra Hug d'Empúries va ser el darrer mariscal de l'orde del Temple a Terra Santa.
Nou!!: Arwad і Hug d'Empúries (mariscal del Temple) · Veure més »
Jacques de Molay
Jacques de Molay (Borgonya, entre 1240 i 1244 - París, 18 de març del 1314) fou un noble francès i l'últim Gran Mestre del Temple.
Nou!!: Arwad і Jacques de Molay · Veure més »
Jamil Mardam Bey
Jamil Mardam Bey (Damasc, 1894 - el Caire, 1961) fou un polític sirià que per dues vegades fou primer ministre. Va estudiar a Damasc i després a París i a una escola de Suïssa. El 1913 es va afiliar a França al Congrés Àrab. Era a París quan va esclatar la I Guerra Mundial. Va arribar a secretari general del Congrés Àrab i va tornar a Damasc el 1919 on fou nomenat conseller de l'emir Faysal i el maig de 1920 conseller del ministeri de l'interior al gabinet de Hashim Khalid al-Atassi que va durar formalment fins a la derrota de Faysal pels francesos el 28 de juliol de 1920. Condemnat a mort va haver de fugir a Jerusalem. Beneficiat de l'amnistia de 1924 va poder retornar i es va unir al Partit del Poble. El 1925-1927 va participar en la revolució siriana de Sultan al-Atrash i va haver de fugir cap a Palestina on es va establir a Jaffa, però arrestat pels britànics fou entregat a les autoritats franceses i empresonat per dos mesos a l'illa Arwad fins que fou beneficiat per l'amnistia concedida pels francesos el 1928; llavors va participar en la fundació del grup al-Kutla al-Wataniya (Bloc Nacional), una coalició nacionalista siriana. L'Assemblea constituent formada a Síria el 1928 el va enviar a París. El 1932 fou diputat per Damasc del parlament sirià i nomenat al cap de poc ministre de Finances en el gabinet format el 7 de juny de 1932 per Haqqi Bay al-Azm. L'abril de 1933 va dimitir i va participar en la política d'oposició als francesos. El gener de 1936 els francesos li van assignar residència vigilada a Kırıkhan fins al març del mateix any, i al retornar a Damasc fou acollit amb entusiasme. Llavors va formar part de la delegació siriana que va anar a França per negociar el tractat francosirià. El 21 de desembre de 1936 va formar el primer gabinet nacionalista de Síria com a membre del grup al-Kutla al-Wataniya, i va defensar a França i Ginebra la posició siriana en l'afer del sandjak d'Alexandreta, sense èxit, i va tenir seriosos enfrontaments amb Shahbandar, l'antic líder del Partit del Poble, fins que va dimitir el 18 de febrer de 1939 deixant pas a Luti al-Haffar del mateix grup. Assassinat Shahbandar el 1940, fou acusat de la seva mort i es va traslladar a l'Iraq i a l'Aràbia Saudita i no va retornar fins després del 21 de juny de 1941 quan Síria havia passat al control dels britànics i de les forces franceses lliures. El 1943 fou elegit diputat per Damasc i fou ministre d'afers exteriors al gabinet de Saadallah al-Jabiri, membre de lHizb Istiqlal (Partit de la Independència, fundat el 1919) que va durar del 19 d'agost del 1943 al 14 d'octubre de 1944, gabinet que va declarar la independència l'1 de gener de 1944, i després ministre de defensa i ministre d'economia en el gabinet de Faris al-Khuri, dirigit pel grup al-Kutla al-Wataniya (al qual pertanyia) que va durar del 14 d'octubre de 1944 a l'1 d'octubre de 1945. El 29 de maig de 1945 Charles de Gaulle va fer bombardejar Damasc per avions i va demanar la detenció del president de Síria Kuwatli, de Mardam com a primer ministre interí (exercia el càrrec en absència del titular) i de Saadallah Al-Jabiri, president del Parlament; el Parlament i el ministeri de defensa foren destruïts pels avions francesos; però finalment la independència fou acceptada per França el 17 d'abril de 1946 i per evitar que Mardam competís per la presidència, fou enviat com a plenipotenciari a Egipte, retornant a Damasc el novembre de 1946. El 16 de desembre de 1946 el primer ministre Saadallah al-Jabiri va morir i després d'una breu interinitat de Khalid al-Azm, el 29 de desembre de 1946 Mardam formava el seu segon gabinet, que va durar fins a l'octubre de 1947. En les eleccions del juliol de 1947 fou reelegit diputat per Damasc i va ser ratificat com a primer ministre formant un nou govern (octubre de 1947). La derrota davant els israelians el 1948 va provocar crítiques, i finalment el president li demanava la dimissió 22 d'agost de 1948. Va seguir però en el càrrec, i la crisi es va saldar amb la substitució del cap d'estat major Abdullah Atfeh pel coronel Husni al-Zaim, que no va calmar els ànims, i el 29 de novembre de 1948 (aniversari de la partició de Palestina) els estudiants i obrers van fer una vaga general que va aturar Damasc responent a la crida de Michel Aflaq, fundador del Partit Baas; Mardam el va fer detenir i tothom el va criticar i diversos alts càrrecs s'hi van oposar i li van girar l'esquena incloent el seu viceprimer ministre; en els dies següents els disturbis foren constants tant a Damasc com Alep i alguns altres llocs, i es van atacar entre altres als jueus i als comunistes; Mardam va proclamar la llei marcial i l'estat d'emergència (3 de desembre); l'exèrcit va sortir al carrer i va començar a detenir als opositors. Finalment després d'una sèrie de maniobres, i com que la tensió anava en augment, es retirava i el dia 16 de desembre es formava un gabinet presidit per Khalid al-Azm, del Partit Republicà, que no va durar gaire. Al-Azzam va signar la convenció amb el govern de París el 7 de febrer de 1949 i la seva actitud amb el cap d'estat major coronel Husni al-Zaim el dia 29 de març de 1949 va provocar que fos enderrocat per un cop d'estat l'endemà dirigit pel mateix coronel al-Zaim. Mardam es va exiliar a Egipte i hi va restar fins a la seva mort al Caire el 1961. Les seves restes foren traslladades a Damasc i enterrades al cementiri de Bab al-Saghir.
Nou!!: Arwad і Jamil Mardam Bey · Veure més »
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Nou!!: Arwad і Llista d'antigues ciutats gregues · Veure més »
Magas de Cirene
Magas fou rei de Cirene.
Nou!!: Arwad і Magas de Cirene · Veure més »
Maratos
Maratos (Marathus Μάραθος en grec, o Amrit en canaanita) fou una ciutat de la costa de Síria al nord d'Aradus, al districte que Claudi Ptolemeu esmenta sota el nom de Cassiotis, que arribava fins a Antioquia.
Nou!!: Arwad і Maratos · Veure més »
Mariamme
Mariamme (en grec antic Μαριάμμη) va ser una ciutat de Síria, que depenia d'Arwad.
Nou!!: Arwad і Mariamme · Veure més »
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Nou!!: Arwad і Nabònides · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Arwad і Orde del Temple · Veure més »
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Nou!!: Arwad і Període assiri mitjà · Veure més »
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Arwad і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »
Publi Ventidi Bas
Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.
Nou!!: Arwad і Publi Ventidi Bas · Veure més »
Rex bellator
El Rex bellator (‘rei guerrer’) és una teoria política que pretenia la unificació sota un príncep solter o vidu i dels ordes militars la reconquesta de Terra Santa.
Nou!!: Arwad і Rex bellator · Veure més »
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Nou!!: Arwad і Salmanassar III · Veure més »
Samsimuruna
Samsimuruna fou una ciutat fenícia esmentada per primer cop en una inscripció de Sennàquerib vers el 701 aC, quan estava regida per un rei, Menahem, que va pagar tribut a Assíria.
Nou!!: Arwad і Samsimuruna · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Arwad і Sennàquerib · Veure més »
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Nou!!: Arwad і Setge d'Acre · Veure més »
Setge d'Arwad
El setge d'Arwad del 1302–1303 fou un dels episodis finals de les croades a l'est de la Mediterrània.
Nou!!: Arwad і Setge d'Arwad · Veure més »
Tartous
Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.
Nou!!: Arwad і Tartous · Veure més »
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Nou!!: Arwad і Teglatfalassar I · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Arwad і Teglatfalassar III · Veure més »
Thibaud Gaudin
Thibaud Gaudin, també conegut com a Tibaldo Gaudin o Tibaldo de Gaudin, (s. XIII? - 16 d'abril del 1292), va ser el vigèsim segon gran mestre de l'Orde del Temple.
Nou!!: Arwad і Thibaud Gaudin · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Arwad і Trajà · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Arwad і Trípoli (Líban) · Veure més »
Usanata
Usanata, Ushanat o Uznu fou una ciutat de Fenícia que correspondria a la moderna Kalat al-Hosn (el lloc famós pel Krak dels Cavallers a Síria prop de la frontera nord del Líban).
Nou!!: Arwad і Usanata · Veure més »
Zimirra
Zemar (en egipci Smr/Simyra; en accadi, Sumuru o Sumur; en assiri Simirra o Zimirra, en grec antic Simyra, Σιμύρα) fou una ciutat de Fenícia i centre comercial.
Nou!!: Arwad і Zimirra · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Arwad і 1302 · Veure més »
259 aC
Sense descripció.
Nou!!: Arwad і 259 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antioquia de Piera, Arado (Síria), Arados, Arvad.
