Taula de continguts
19 les relacions: Alan I el Gran, Alan III Rebrit, Alan IV de Bretanya, Anna de Bretanya, École des Chartes, Breizh Atao, Bretanya en el segle XIX, Castell de Vitré, Conan I de Bretanya, Conan II, Crònica de Nantes, Hoel II de Bretanya, Incon de Nantes, Juhel Berenguer de Rennes, Nacionalisme bretó, Nominoe, Revolta dels Barrets Vermells, Vitræ, Ys.
Alan I el Gran
Alan I de Bretanya o Alan I el Gran, en bretó Alan I Iañ (francès Alain I le Grand) fou rei de Bretanya del 877 al 907, el primer de la dinastia dels comtes de Rennes (Roazhon), que finalment fou reconegut com a Rex Britanniae pels reis francs a canvi de cedir-los una part dels territoris de l'actual Normandia.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Alan I el Gran
Alan III Rebrit
Alan III de Bretanya o Alan III Rebrit (997-1 d'octubre de 1040) fou duc de Bretanya i comte de Rennes de 1008 a 1040, fill i successor de Jofré I de Bretenya o Geoffroi Berenguer, i d'Havoisa de Normandia.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Alan III Rebrit
Alan IV de Bretanya
Alain IV de Bretanya conegut com a Alan Fergent (Alan IV Fergent) o Fergant (nascut vers 1060 - mort el 13 d'octubre de 1119), fill d'Hoel II de Bretanya i d'Havoisa de Bretanya, va ser comte de Cornualla, de Rennes i de Nantes i finalment duc de Bretanya de 1084 a 1112.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Alan IV de Bretanya
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Anna de Bretanya
École des Chartes
L'École nationale des chartes és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і École des Chartes
Breizh Atao
Breiz Atao (Bretanya sempre) és el nom utilitzat per diverses revistes vinculades al nacionalisme bretó publicades entre 1918 i 1939, així com el 1944.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Breizh Atao
Bretanya en el segle XIX
Durant el, a Bretanya s'anirà formant una consciència diferenciada, però que no aconseguirà plasmar en un moviment de masses.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Bretanya en el segle XIX
Castell de Vitré
El Castell de Vitré, és un castell fortificat bretó originalment romànic del amb múltiples ampliacions d'estil gòtic, renaixentista i neo-gòtic.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Castell de Vitré
Conan I de Bretanya
Conan I de Bretanya el Tort, també anomenat Conan I de Rennes (? - mort el 27 de juny del 992 a la batalla de Conquereuil), fou comte de Rennes (970-992) i duc de Bretanya des de 990 a 992.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Conan I de Bretanya
Conan II
Conan II de Bretanya (nascut a Rennes el 1030 i mort davant Château-Gontier l'11 de desembre de 1066), fill del duc Alan III de Bretanya i de Berta de Blois (o Berta de Blois-Chartes), fou duc de Bretanya de 1040 a la seva mort el 1066.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Conan II
Crònica de Nantes
La Crònica de Nantes és un recull de relats històrics referits a la història de la vila i el comtat de Nantes entre 570 i 1050, realitzat al en llatí (Chronicon Namnetense) i àmpliament utilitzat al final del per Pierre Le Baud, un dels primers historiadors de Bretanya.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Crònica de Nantes
Hoel II de Bretanya
Hoel II de Bretanya (Hoel de Cornualla o més acuradament Hoel V de Cornualla) dit Houel Huuel en bretó i Hoël de Cornouaille en francès (vers 1030Jean-Christophe Cassard, Houel Huuel: comte de Cornouaille puis duc de Bretagne (circa 1030-1084), volum CXVII, Quimper, Société archéologique du Finistère, 1988 (ISSN 0249-6763), pàgs.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Hoel II de Bretanya
Incon de Nantes
Incon fou cap dels vikings de Bretanya a Nantes vers 930- 937.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Incon de Nantes
Juhel Berenguer de Rennes
Juhel o Judicael (forma hipocorística de Juhel) Berenguer fou comte de Rennes vers 920 a 970.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Juhel Berenguer de Rennes
Nacionalisme bretó
Bandera de Bretanya Territori dels 9 bisbats, la Bretanya històrica El nacionalisme bretó, també conegut com a emsav (moviment) és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Bretanya com a nació i la unificació dels cinc departaments bretons en una única regió administrativa.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Nacionalisme bretó
Nominoe
Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Nominoe
Revolta dels Barrets Vermells
La Revolta dels Barrets Vermells (francès Révolte des Bonnets Rouges) fou una revolta pagesa esdevinguda a Bretanya el 1675, simultània a la Revolta del paper Segellat.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Revolta dels Barrets Vermells
Vitræ
Vitré (en gal·ló Vitræ i en bretó Gwitreg) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Vitræ
Ys
Ys o Is, de vegades anomenada «Ker Ys» (en bretó Kêr-Is), és una vila llegendària de la Bretanya, que es diu que va ser engolida per l'oceà.
Veure Artur Lemoyne de La Borderie і Ys
També conegut com Arthur de La Borderie, Artur de La Borderie.