Taula de continguts
39 les relacions: Aleix Martorell i Guinjoan, Antonio Moreno Barberá, Arsenal, Augusto Miranda y Godoy, Baltasar Hidalgo de Cisneros, Carraca (desambiguació), Cos Militar de Sanitat, Escola de Suboficials de l'Armada, Escola Naval Militar, Florencio Montojo y Trillo, Fragata Arapiles, Ignacio Pintado y Gough, Ildefonso Sierra y Orantes, Jacobo Oreyro y Villavicencio, Jordi Joan i Santacília, José Gómez-Imaz Simón, José María Chacón Sarraoa, José María de Quesada y Bardalonga, José Pareja y Septién, José Patiño Rosales, José Pidal Rebollo, José Ramos Izquierdo y Castañeda, José Sartorio y Terol, José Sánchez Cerquero, Juan Bautista Topete, Juan Germán Roscio, Juan Sebastián Elcano (A-71), Manuel de Cañas-Trujillo y Sánchez, Mateo García de los Reyes, Navantia, Olegario de los Cuetos Castro, Panteó de Marins Il·lustres, Pascual Cervera y Topete, Ramón Herrera Cruzat, Reformisme borbònic, Reial Institut i Observatori de l'Armada, Santísima Trinidad (navili), Setge de Cadis, Societat Espanyola de Construcció Naval.
Aleix Martorell i Guinjoan
Aleix Martorell i Guinjoan (Reus, 20 de desembre de 1861 - Cartagena 28 de desembre de 1906) va ser un enginyer militar català.
Veure Arsenal de la Carraca і Aleix Martorell i Guinjoan
Antonio Moreno Barberá
Antonio Moreno Barberá (Madrid, 7 d'abril de 1940) és un militar espanyol del cos de l'Armada Espanyola, Cap de l'Estat Major de la Defensa de Defensa de 2000 a 2004.
Veure Arsenal de la Carraca і Antonio Moreno Barberá
Arsenal
* Arsenal (armament), establiment per a la construcció, reparació, recepció, emmagatzematge i expedició d'armes i municions.
Veure Arsenal de la Carraca і Arsenal
Augusto Miranda y Godoy
Augusto Miranda y Godoy va ser un militar, polític i escriptor espanyol nascut a Archidona (Màlaga) el 27 de maig de 1855 i mort a Santiago de Compostel·la (La Corunya) el 28 d'abril de 1920.
Veure Arsenal de la Carraca і Augusto Miranda y Godoy
Baltasar Hidalgo de Cisneros
Baltasar Hidalgo de Cisneros (Cartagena, 1755 - idem, 9 de juny de 1829) fou un mariner i administrador colonial espanyol.
Veure Arsenal de la Carraca і Baltasar Hidalgo de Cisneros
Carraca (desambiguació)
Música.
Veure Arsenal de la Carraca і Carraca (desambiguació)
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Veure Arsenal de la Carraca і Cos Militar de Sanitat
Escola de Suboficials de l'Armada
LEscola de Suboficials de l'Armada és un institució militar destinada a la formació de suboficials de la Marina de Guerra Espanyola (sergents, sergents primers, brigades, sotstinents i suboficials majors), i que té la seu a San Fernando (Cadis).
Veure Arsenal de la Carraca і Escola de Suboficials de l'Armada
Escola Naval Militar
LEscola Naval Militar és el centre de formació pels futurs oficials de l'Armada Espanyola.
Veure Arsenal de la Carraca і Escola Naval Militar
Florencio Montojo y Trillo
Florencio Montojo y Trillo (Ferrol, La Corunya, 1824 - Madrid, 1896) va ser un militar, marí i polític espanyol.
Veure Arsenal de la Carraca і Florencio Montojo y Trillo
Fragata Arapiles
La Fragata Arapiles va ser una fragata blindada mixta de vela i vapor, de l'Armada Espanyola, construïda a Anglaterra.
Veure Arsenal de la Carraca і Fragata Arapiles
Ignacio Pintado y Gough
Ignacio Pintado y Gough (Cadis, 11 d'abril de 1857- Madrid, 19 de maig de 1930) fou un militar de l'Armada Espanyola, ministre de guerra durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Veure Arsenal de la Carraca і Ignacio Pintado y Gough
Ildefonso Sierra y Orantes
va ser un enginyer espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Arsenal de la Carraca і Ildefonso Sierra y Orantes
Jacobo Oreyro y Villavicencio
va ser un marí espanyol.
Veure Arsenal de la Carraca і Jacobo Oreyro y Villavicencio
Jordi Joan i Santacília
Jordi Joan i Santacília (Novelda?/Monfort?, 5 de gener de 1713 - Madrid; 1773) va ser un científic, marí i diplomàtic valencià.
Veure Arsenal de la Carraca і Jordi Joan i Santacília
José Gómez-Imaz Simón
José Gómez-Imaz Simón (1838 - 1903) va ser un marí espanyol, ministre de Marina i senador vitalici durant la restauració borbònica.
Veure Arsenal de la Carraca і José Gómez-Imaz Simón
José María Chacón Sarraoa
José María Chacón Sarraoa (El Puerto de Santa María, 8 de febrer de 1782 - San Fernando (Cadis), 9 d'octubre de 1848) fou un militar i polític andalús, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Arsenal de la Carraca і José María Chacón Sarraoa
José María de Quesada y Bardalonga
José María de Quesada y Bardalonga (illa de León, 25 de gener de 1798 - Cadis, 3 de novembre de 1869) fou un marí espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Arsenal de la Carraca і José María de Quesada y Bardalonga
José Pareja y Septién
José Manuel Pareja y Septien (Lima, 8 de febrer de 1813 – † Valparaíso, 30 de novembre de 1865) va ser un marí i militar espanyol, tinent general de la Reial Armada.
Veure Arsenal de la Carraca і José Pareja y Septién
José Patiño Rosales
Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V.
Veure Arsenal de la Carraca і José Patiño Rosales
José Pidal Rebollo
José Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i polític.
Veure Arsenal de la Carraca і José Pidal Rebollo
José Ramos Izquierdo y Castañeda
José Ramos Izquierdo y Castañeda (San Fernando, 1838 - Madrid, 1904) fou un militar i polític espanyol, ministre de Marina durant la restauració borbònica.
Veure Arsenal de la Carraca і José Ramos Izquierdo y Castañeda
José Sartorio y Terol
José Sartorio y Terol (Cartagena, 2 de febrer de 1761 - Madrid, 30 de desembre de 1843) fou un marí i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Arsenal de la Carraca і José Sartorio y Terol
José Sánchez Cerquero
José Sánchez Cerquero (San Fernando, 1784 - Cadis, 21 de novembre 1850) va ser un científic i astrònom espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Arsenal de la Carraca і José Sánchez Cerquero
Juan Bautista Topete
va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.
Veure Arsenal de la Carraca і Juan Bautista Topete
Juan Germán Roscio
Juan Germán Roscio Nieves (San Francisco de Tiznados, Guárico, 27 de maig de 1763 - Cúcuta, Colòmbia, 10 de març de 1821) va ser un advocat, periodista, escriptor i polític veneçolà, va ser redactor de La Gazeta de Caracas i director del Correo del Orinoco, primer canceller, cap de l'executiu durant la Primera República de Veneçuela, inspirador i redactor de l'Acta de Proclamació de la Independència (19 d'abril de 1810), de l'Acta de la Independència (5 de juliol de 1811), del Reglament Electoral per a l'elecció del Primer Congrés; de la Primera Constitució, President del Congrés de Angostura de 1819 i vicepresident de la Gran Colòmbia.
Veure Arsenal de la Carraca і Juan Germán Roscio
Juan Sebastián Elcano (A-71)
El vaixell escola Juan Sebastián de Elcano és un bergantí goleta de l'Armada Espanyola.
Veure Arsenal de la Carraca і Juan Sebastián Elcano (A-71)
Manuel de Cañas-Trujillo y Sánchez
Manuel de Cañas-Trujillo y Sánchez (El Puerto de Santa María, 16 de gener de 1777 – Madrid, 20 de desembre de 1850) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant la minoria d'Isabel II d'Espanya.
Veure Arsenal de la Carraca і Manuel de Cañas-Trujillo y Sánchez
Mateo García de los Reyes
Mateo García de los Reyes va ser un militar, mariner i polític espanyol, primer cap i organitzador de l'Arma Submarina espanyola nascut el 6 de febrer de 1872 en Montevideo (Uruguai), on el seu pare, estava destinat com a Comandant de la fragata Almansa, i afusellat el 24 de novembre de 1936 en Paracuellos del Jarama (Madrid).
Veure Arsenal de la Carraca і Mateo García de los Reyes
Navantia
Navantia és una societat pública espanyola dedicada a la construcció naval militar creada el 2005 com a resultat de la segregació dels actius militars de l'empresa pública Grup IZAR.
Veure Arsenal de la Carraca і Navantia
Olegario de los Cuetos Castro
Olegario de los Cuetos y Castro (Ferrol, La Corunya, 6 de març de 1795 - Madrid, 28 de desembre de 1844) va ser un marí i militar espanyol, capità de navili de la Reial Armada Espanyola, Ministre d'Estat i Ministre de Marina en 1843.
Veure Arsenal de la Carraca і Olegario de los Cuetos Castro
Panteó de Marins Il·lustres
El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.
Veure Arsenal de la Carraca і Panteó de Marins Il·lustres
Pascual Cervera y Topete
Pascual Cervera y Topete (Medina Sidonia, 18 de febrer de 1839 – Puerto Real, 3 d'abril de 1909) va ser un destacat almirall de l'Armada Espanyola.
Veure Arsenal de la Carraca і Pascual Cervera y Topete
Ramón Herrera Cruzat
Ramon Herrera y Cruzat Navarro y Vela, més conegut com a Ramon Herrera (Villanueva de los Infantes, Ciudad Real 1757 – Cadis, 27 de febrer de 1839) va ser un marí espanyol.
Veure Arsenal de la Carraca і Ramón Herrera Cruzat
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Veure Arsenal de la Carraca і Reformisme borbònic
Reial Institut i Observatori de l'Armada
Observatori de l'Armada Distintiu del Reial Institut i Observatori de l'Armada. El Reial Institut i Observatori de l'Armada (ROA) és un centre científic de recerca i difusió cultural de l'Armada Espanyola i situat a la localitat de San Fernando (Cadis).
Veure Arsenal de la Carraca і Reial Institut i Observatori de l'Armada
Santísima Trinidad (navili)
El Santísima Trinidad (oficialment Nuestra Señora de la Santísima Trinidad) fou un navili de línia espanyol de 120 canons, ampliats fins a 140 posteriorment, el qual fou el més gran i millor armat de la seva època, sent l'únic vaixell que comptà amb 4 cobertes.
Veure Arsenal de la Carraca і Santísima Trinidad (navili)
Setge de Cadis
El setge de Cadis va ser el setge d'aquesta important ciutat portuària espanyola per l'exèrcit francès des del 5 de febrer de 1810 fins al 24 d'agost de 1812.
Veure Arsenal de la Carraca і Setge de Cadis
Societat Espanyola de Construcció Naval
La Societat Espanyola de Construcció Naval (SECN), o simplement "La Naval", va ser l'empresa que va monopolitzar la construcció naval a Espanya des de 1909 fins a la Guerra Civil espanyola. El seu primer president, Tomás de Zubiría i Ybarra (Conde de Zubiría), es va mantenir en el càrrec durant 30 anys.
Veure Arsenal de la Carraca і Societat Espanyola de Construcció Naval