Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Abat Garí, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Pamplona i Tudela, Étienne-Charles de Loménie de Brienne, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Basol, Bernat VII de Comenge, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Alet, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Baiona, Bisbat de Besiers, Bisbat de Blois, Bisbat de Caors, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Castres, Bisbat de Comenge, Bisbat de Condom, Bisbat de Coserans, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Gap, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Montalban, Bisbat de Nantes, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Rodés, Bisbat de Tarba, Bisbat de Viena del Delfinat, Castellnou d'Arri, Catedral de Santa Maria de Lombèrs, Cecília de Comenge-Torena, Comunitat de les Benaurances, Concili d'Agde, Concili de Narbona del 791, Conclave de 1352, Conclave de 1591, Conclave de 1592, Conclave de 1621, Conclave de 1623, Conclave de 1829, ..., Consistoris de Pau VI, Consistoris de Pius VII, Consistoris de Pius XII, Constitució civil del clergat, Diòcesi de Rius, Domènec de Guzmán, Edme Mongin, Església de Nostra Senyora del Taur, Església dels Cordelièrs, Estatuts de Pàmies, Frontal d'altar, Genealogia episcopal, Georges d'Armagnac, Gotmar de Vic, Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet, Hilari de Poitiers, Hilari de Tolosa, Jean-Marc Eychenne, Joan II de Borbó, Jordi de Vic, Jules Saliège, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista dels bisbats i arquebisbats de França, Monestir de Prolha, Papa Bonifaci I, Patriarca Llatí d'Alexandria, Pàmies, Pèire de Marca, Pere de Castellnou, Raimon de Rabastens, Sabartès, Sadurní de Tolosa, Sanfermines, Sant Galderic, Selvi de Tolosa, Setge de Montsegur, Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç. Ampliar l'índex (37 més) »
Abat Garí
Labat Garí,, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l'ordre de Cluny.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Abat Garí · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Pamplona i Tudela
L'arquebisbat de Pamplona i Tudela és la jurisdicció eclesiàstica amb seu a Pamplona i Tudela, unides des de 1984.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat de Pamplona i Tudela · Veure més »
Étienne-Charles de Loménie de Brienne
Étienne-Charles de Loménie de Brienne (París, 9 d'octubre de 1727 - Sens, 19 de febrer de 1794) va ser un eclesiàstic i polític francès.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Étienne-Charles de Loménie de Brienne · Veure més »
Basílica de Sant Serni de Tolosa
La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Basílica de Sant Serni de Tolosa · Veure més »
Basol
Basol (Basolus) fou dux d'Aquitània en el primer quart del.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Basol · Veure més »
Bernat VII de Comenge
Bernat VII de († Buset, 21 de juliol de 1312), va ser comte de Comenge de 1295 a 1312.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bernat VII de Comenge · Veure més »
Bisbat d'Ajaccio
El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »
Bisbat d'Alet
El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat d'Alet · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat d'Angers · Veure més »
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat d'Évreux · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Blois
L'ex palau episcopal de Blois, avui '' Hôtel de ville''. XII. Vendôme, fundada el 1033. El bisbat de Blois (francès: Diocèse de Blois, llatí: Dioecesis Blesensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Blois · Veure més »
Bisbat de Caors
El bisbat de Caors és una divisió eclesiàstica de França a Occitània, que abraça el departament de l'Òlt.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Caors · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Castres · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Condom
El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Condom · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Lavaur
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Lavaur · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Llemotges · Veure més »
Bisbat de Lombèrs
Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Lombèrs · Veure més »
Bisbat de Montalban
L'antic palau episcopal de Montauban, seu dels bisbes entre el 1680 i el 1790, i avui seu del ''Museu Ingres''. El bisbat de Montalban (francès: Diocèse de Montauban, llatí: Dioecesis Montis Albani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Montalban · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Rodés · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Castellnou d'Arri
Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Castellnou d'Arri · Veure més »
Catedral de Santa Maria de Lombèrs
La catedral de Santa Maria és una antiga catedral catòlica romana, situada a la localitat de Lombèrs, al departament francès del Gers.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Catedral de Santa Maria de Lombèrs · Veure més »
Cecília de Comenge-Torena
Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »
Comunitat de les Benaurances
La Comunitat de les Benaurances és una de les "noves comunitats" establertes a l'Església Catòlica després del Concili Vaticà II (1962-1965) en l'anomenat Moviment de renovació carismàtica.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Comunitat de les Benaurances · Veure més »
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Concili d'Agde · Veure més »
Concili de Narbona del 791
El concili de Narbona del 791 fou una reunió de bisbes feta a Narbona l'any 791 per condemnar l'heretgia de l'adopcionisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Concili de Narbona del 791 · Veure més »
Conclave de 1352
El Conclave de 1352 es va convocar després de la mort del Papa Climent VI, i es va celebrar entre el 16 i el 18 de desembre de 1352.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Conclave de 1352 · Veure més »
Conclave de 1591
El conclave de 1591 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XIV, que va tenir lloc a Roma el 16 d'octubre de 1591.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Conclave de 1591 · Veure més »
Conclave de 1592
El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Conclave de 1592 · Veure més »
Conclave de 1621
El conclave papal de 1621 (8-9 de febrer) va ser convocat després de la mort del Papa Pau V, i acabà amb l'elecció d'Alessandro Ludovisi com a Papa Gregori XV.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Conclave de 1621 · Veure més »
Conclave de 1623
El conclave de 1623 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XV, que va tenir lloc a Roma el 8 de juliol de 1623.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Conclave de 1623 · Veure més »
Conclave de 1829
El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Conclave de 1829 · Veure més »
Consistoris de Pau VI
El Papa Pau VI Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinars públics per la creació de nous cardenals presidits pel papa Pau VI, amb la indicació de tots els cardenals creats (143 cardenals, en 6 consistors, provinents de 52 països); entre els que estan els seus tres immediats successors al soli de Pere, els Papes Joan Pau I, Joan Pau II i Benet XVI.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Consistoris de Pau VI · Veure més »
Consistoris de Pius VII
El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Consistoris de Pius VII · Veure més »
Consistoris de Pius XII
El Papa Pius XII, envoltat dels Canonges regulars de la Santa Creu d'Uden durant una audiència a la Ciutat del Vaticà. Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació dels nous cardenals presidits pel Papa Pius XII, amb la indicació de tots els cardenals creats (56 cardenals en 2 consistoris, originaris de 25 països), entre els quals hi havia dos futurs beats Clemens August von Galen i Alojzije Stepinac, i un sant, el futur Papa Joan XXIII.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Consistoris de Pius XII · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Constitució civil del clergat · Veure més »
Diòcesi de Rius
La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Diòcesi de Rius · Veure més »
Domènec de Guzmán
Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Domènec de Guzmán · Veure més »
Edme Mongin
Edme Mongin (Baroville, gener de 1668 – Bazas, Aquitània, França, 5 de maig de 1746) va ser un predicador i bisbe francès de Bazas.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Edme Mongin · Veure més »
Església de Nostra Senyora del Taur
L'Església de Nostra Senyora del Taur (en occità Nòstra Dòna del Taur, en francès Notre-Dame du Taur) és un temple catòlic situat al carrer del Taur de Tolosa de Llenguadoc.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Església de Nostra Senyora del Taur · Veure més »
Església dels Cordelièrs
L'església dels Cordelièrs és un temble en ruines situat a Tolosa de Llenguadoc.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Església dels Cordelièrs · Veure més »
Estatuts de Pàmies
Els Estatuts de Pàmies van ser una norma bàsica redactada per a regular els territoris conquerits per Simó de Montfort al Llenguadoc.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Estatuts de Pàmies · Veure més »
Frontal d'altar
Frontal d'altar d'Esquius, que representa, al centre, la Maiestas Domini envoltada pel tetramorf i, als costats, els dotze apòstols, distribuïts en quatre compartiments. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Frontal d'altar d'Avià dedicat a la Mare de Déu (MNAC) Un frontal d'altar és l'element moble que decora la part davantera de l'altar en les esglésies cristianes.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Frontal d'altar · Veure més »
Genealogia episcopal
La genealogia episcopal és la disciplina historiogràfica en si a l'Església que s'ocupa de reconstruir i dictar l'origen, la descendència i el vincle entre consagrador i consagrat, en el sagrament de la ordenació episcopal.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Genealogia episcopal · Veure més »
Georges d'Armagnac
Georges d'Armagnac (Avinyó, 1501 - idm. 10 de juliol de 1585) fou un diplomàtic i home d'església francès del.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Georges d'Armagnac · Veure més »
Gotmar de Vic
Gotmar fou bisbe de Vic des de 886 fins al voltant de 899.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Gotmar de Vic · Veure més »
Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet
Guilhèm Arnaut, Estève de Sant Tibèri i els seus companys (morts a la Massacre d'Avinhonet, 29 de maig de 1242) eren membres del tribunal de la Inquisició de Tolosa que jutjava els seguidors del catarisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Hilari de Poitiers · Veure més »
Hilari de Tolosa
Hilari de Tolosa (Hylarius, Hilaris, Yllarius) fou un bisbe de Tolosa del, un dels primers de la diòcesi.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Hilari de Tolosa · Veure més »
Jean-Marc Eychenne
Jean-Marc Eychenne (Pamiers, 2 de novembre de 1956) és un prelat catòlic francès, bisbe de Pamiers des del 17 de desembre de 2014.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Jean-Marc Eychenne · Veure més »
Joan II de Borbó
Joan II de Borbó, nascut el 1426, mort a Moulins el 1488, va ser comte de Clermont (1427-1488), i després el 1456 duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forez, príncep de Dombes i baró de Roannais (1456-1488).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Joan II de Borbó · Veure més »
Jordi de Vic
Jordi fou bisbe de Vic des de mitjans de l'any 914 fins com a mínim l'any 947.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Jordi de Vic · Veure més »
Jules Saliège
Jules-Géraud Saliège (Crouzit Haut, Mauriac, 24 de febrer de 1870 - Dupuy, Tolosa de Llenguadoc, 5 de novembre de 1956) va ser un eclesiàstic francès, creat cardenal per Pius XII.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Jules Saliège · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Llista dels bisbats i arquebisbats de França
Mapa de les províncies eclesiàstiques franceses La llista dels bisbats i arquebisbats francesos és la següent.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Llista dels bisbats i arquebisbats de França · Veure més »
Monestir de Prolha
El monestir de Nostra Senyora de Prolha (en francès Prouilhe) es un convent situat al poble de Prolha, agregat a Fanjaus, al departament de l'Aude.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Monestir de Prolha · Veure més »
Papa Bonifaci I
Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Papa Bonifaci I · Veure més »
Patriarca Llatí d'Alexandria
El patriarca llatí d'Alexandria fou el cap del Patriarcat llatí d'Alexandria, designat per l'Església Catòlica Romana el 1215 durant el pontificat d'Innocenci III.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Patriarca Llatí d'Alexandria · Veure més »
Pàmies
Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Pàmies · Veure més »
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Pèire de Marca · Veure més »
Pere de Castellnou
Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Pere de Castellnou · Veure més »
Raimon de Rabastens
Raimon de Rabastens, bisbe de Tolosa de 1202 a 1206, fou co-senyor de Rabastens amb el seu germà Pelfort I de Rabastens.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Raimon de Rabastens · Veure més »
Sabartès
El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Sabartès · Veure més »
Sadurní de Tolosa
Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Sadurní de Tolosa · Veure més »
Sanfermines
Les Festes de Sant Fermí, popularment conegudes com Sanfermines (en basc Sanferminak), són una Festa d'Interès Turístic Internacional en honor a Sant Fermí d'Amiens.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Sanfermines · Veure més »
Sant Galderic
Sant GaldericGalderic pronunciat en front (sic) de la forma massa sovint vista en onomàstica Galdric —com si Teresa s'escrivís Tresa, tot i que es pot pronunciar, PEYTAVí DEIXONA, Joan, El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte, Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Sant Galderic · Veure més »
Selvi de Tolosa
Selvi o Silvi de Tolosa, en llatí Selvius, Siluius, Saluius o Sylvius (Gàl·lia, primera meitat del segle IV - Tolosa, 400) fou el quart bisbe de Tolosa entre 360 i 400.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Selvi de Tolosa · Veure més »
Setge de Montsegur
El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Setge de Montsegur · Veure més »
Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç
El trasllat de les relíquies de Sant Vicenç és un fet que va passar a la meitat del quan la cerca de relíquies de sants era corrent a Europa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbe de Tolosa, Arxidiòcesi de Tolosa, Bisbat de Tolosa, Bisbe de Tolosa, Llista de bisbes i arquebisbes de Tolosa.
