Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aristarc de Samos

Índex Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Αρίσταρχος «Arístarkhos», Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.

56 les relacions: Aristarc, Aristarc (cràter), Astrònom, Astronomia de l'antiga Grècia, Biblioteca d'Alexandria, Cosmos: Un viatge personal, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia de la cosmologia, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Cultura de Grècia, Dècada del 240 aC, Dècada del 270 aC, Demetri d'Escepsis, Descobriment i exploració del sistema solar, Dicearc de Lacedemònia, Dones i matemàtiques, Eclipsi de Sol, Física, Federico Commandino, Georg Joachim Rheticus, Hipàcia, Història de l'observació lunar, Història de la cartografia, Història de la física, Historiografia física, Inicis de l'escriptura a Grècia, L'Arenari, Llibre d'Isaïes, Llista d'antics grecs, Llista d'astrònoms, Llista de cràters de la Lluna: A-B, Llista de matemàtics grecs, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Llorenç Villalonga i Pons, Lluna, Mapa, Mnàsees de Patara, Model heliocèntric, Nicolau Copèrnic, Papos d'Alexandria, Pàmfil de Nicòpolis, Període hel·lenístic d'Egipte, Perseverança en les creences, Planeta, Procés de Galileo Galilei, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Sírius, Seleuc de Selèucida, Sistema solar, ..., Sol, Teoria geocèntrica, Thomas Little Heath, Unitat astronòmica, Veritat, 280 aC. Ampliar l'índex (6 més) »

Aristarc

* Aristarc d'Atenes, cap del govern del quatre-cents d'Atenes.

Nou!!: Aristarc de Samos і Aristarc · Veure més »

Aristarc (cràter)

El cràter Aristarc és un prominent cràter d'impacte de la Lluna, de 40 km de diàmetre i una fondària de 3,7 km, que es troba en la seva part nord-oest.

Nou!!: Aristarc de Samos і Aristarc (cràter) · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Aristarc de Samos і Astrònom · Veure més »

Astronomia de l'antiga Grècia

Lastronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic.

Nou!!: Aristarc de Samos і Astronomia de l'antiga Grècia · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Aristarc de Samos і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Cosmos: Un viatge personal

Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager.

Nou!!: Aristarc de Samos і Cosmos: Un viatge personal · Veure més »

Cronologia de l'astronomia del sistema solar

Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.

Nou!!: Aristarc de Samos і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »

Cronologia de la cosmologia

Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.

Nou!!: Aristarc de Samos і Cronologia de la cosmologia · Veure més »

Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

Nou!!: Aristarc de Samos і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Aristarc de Samos і Cultura de Grècia · Veure més »

Dècada del 240 aC

Sense descripció.

Nou!!: Aristarc de Samos і Dècada del 240 aC · Veure més »

Dècada del 270 aC

Sense descripció.

Nou!!: Aristarc de Samos і Dècada del 270 aC · Veure més »

Demetri d'Escepsis

Demetri d'Escepsis (en llatí Demetrius Scepsis, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor i gramàtic grec del temps d'Aristarc de Samos i Crates, segons diu Estrabó.

Nou!!: Aristarc de Samos і Demetri d'Escepsis · Veure més »

Descobriment i exploració del sistema solar

El Sol i els planetes del sistema solar. (Plutó és ara classificat com un planeta nan, i no es veurà). Les mides relatives dels objectes estan dibuixades a escala, les seves distàncies no Durant molts milers d'anys, les civilitzacions, amb unes poques excepcions, no reconeixien l'existència del sistema solar.

Nou!!: Aristarc de Samos і Descobriment i exploració del sistema solar · Veure més »

Dicearc de Lacedemònia

Dicearc de Lacedemònia (Dicaearchus, Dikaíarchos, Δικαίαρχος) fou un escriptor grec deixeble d'Aristarc de Samos.

Nou!!: Aristarc de Samos і Dicearc de Lacedemònia · Veure més »

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Nou!!: Aristarc de Samos і Dones i matemàtiques · Veure més »

Eclipsi de Sol

Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.

Nou!!: Aristarc de Samos і Eclipsi de Sol · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Aristarc de Samos і Física · Veure més »

Federico Commandino

Federico Commandino va ser un matemàtic i humanista italià, del.

Nou!!: Aristarc de Samos і Federico Commandino · Veure més »

Georg Joachim Rheticus

Georg Joachim von Lauchen Rheticus va ser un matemàtic i astrònom centreeuropeu del.

Nou!!: Aristarc de Samos і Georg Joachim Rheticus · Veure més »

Hipàcia

Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.

Nou!!: Aristarc de Samos і Hipàcia · Veure més »

Història de l'observació lunar

L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.

Nou!!: Aristarc de Samos і Història de l'observació lunar · Veure més »

Història de la cartografia

XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.

Nou!!: Aristarc de Samos і Història de la cartografia · Veure més »

Història de la física

La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.

Nou!!: Aristarc de Samos і Història de la física · Veure més »

Historiografia física

La historiografia és l'estudi de l'evolució de la concepció que l'ésser humà ha tingut de la història i les seves diverses branques al llarg de la mateixa història humana.

Nou!!: Aristarc de Samos і Historiografia física · Veure més »

Inicis de l'escriptura a Grècia

Els inicis de l'escriptura a Grècia es remunten a utilització del sistema d'escriptura Lineal B en diverses polis gregues durant l'època micènica.

Nou!!: Aristarc de Samos і Inicis de l'escriptura a Grècia · Veure més »

L'Arenari

L'Arenari és una obra d'Arquimedes originàriament anomenada Psammites on l'autor presumia, dirigint-se al rei Geló, de poder escriure un nombre més gran que el nombre de grans de sorra necessaris per omplir l'univers.

Nou!!: Aristarc de Samos і L'Arenari · Veure més »

Llibre d'Isaïes

El llibre d'Isaïes és un llibre de la Bíblia, concretament de l'Antic Testament, que s'inclou dins els anomenats Llibres profètics.

Nou!!: Aristarc de Samos і Llibre d'Isaïes · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Aristarc de Samos і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: Aristarc de Samos і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista de cràters de la Lluna: A-B

Llista de cràters de la Lluna (A-B) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Nou!!: Aristarc de Samos і Llista de cràters de la Lluna: A-B · Veure més »

Llista de matemàtics grecs

A continuació es presenta una llista dels matemàtics grecs més destacats de l'època clàssica.

Nou!!: Aristarc de Samos і Llista de matemàtics grecs · Veure més »

Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor

A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.

Nou!!: Aristarc de Samos і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor · Veure més »

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Nou!!: Aristarc de Samos і Llorenç Villalonga i Pons · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Aristarc de Samos і Lluna · Veure més »

Mapa

Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.

Nou!!: Aristarc de Samos і Mapa · Veure més »

Mnàsees de Patara

Mnàsees (Mnaseas) va ser un geògraf de l'antiga Grècia, de vegades considerat nadiu de Patara, a Lícia, i d'altres a Patres, a Acaia.

Nou!!: Aristarc de Samos і Mnàsees de Patara · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Aristarc de Samos і Model heliocèntric · Veure més »

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Aristarc de Samos і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Papos d'Alexandria

Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.

Nou!!: Aristarc de Samos і Papos d'Alexandria · Veure més »

Pàmfil de Nicòpolis

Pàmfil de Nicòpolis va ser un metge i gramàtic grec nadiu de Nicòpolis d'Egipte, que va exercir a Roma i va adquirir una gran fortuna probablement entre el segle II aC i el segle I aC.

Nou!!: Aristarc de Samos і Pàmfil de Nicòpolis · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Aristarc de Samos і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Perseverança en les creences

La perseverança en les creences (també coneguda com a conservadorisme conceptual o en anglès backfire effect) és mantenir una creença malgrat la nova informació que la contradiu fermament.

Nou!!: Aristarc de Samos і Perseverança en les creences · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Aristarc de Samos і Planeta · Veure més »

Procés de Galileo Galilei

XIX per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.

Nou!!: Aristarc de Samos і Procés de Galileo Galilei · Veure més »

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Aristarc de Samos і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC.

Nou!!: Aristarc de Samos і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Aristarc de Samos і Sírius · Veure més »

Seleuc de Selèucida

Seleuc de Selèucida (Σέλευκος Seleukos), nascut a Selèucida en el 190 a. C.) va ser un astrònom, professor, i filòsof grec, i un dels pocs defensors de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos. Podria haver nascut a Selèucia del Tigris (capital de l'Imperi Selèucida) o a Selèucia sobre el Mar Roig.

Nou!!: Aristarc de Samos і Seleuc de Selèucida · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Aristarc de Samos і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Aristarc de Samos і Sol · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Aristarc de Samos і Teoria geocèntrica · Veure més »

Thomas Little Heath

va ser un matemàtic i alt funcionari britànic, conegut pels seus llibres sobre història de les matemàtiques de l'antiga Grècia.

Nou!!: Aristarc de Samos і Thomas Little Heath · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Aristarc de Samos і Unitat astronòmica · Veure més »

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Nou!!: Aristarc de Samos і Veritat · Veure més »

280 aC

Sense descripció.

Nou!!: Aristarc de Samos і 280 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »