Obrir a Google MapsTaula de continguts
35 les relacions: Aquerúsia, Ascàlaf (fill d'Aqueront), Avern, Èfira (Tespròcia), Òbol, Borinot de la mort, Caront, Caront (mitologia), Castell de Dunbar, Cèrber, Cocit, Divinitats fluvials (mitologia grega), Elea, Elea (Epir), Era Hibòria, Estix, Exèrcit micènic, Fedó, Flegetont, Hades, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Catorzè, Infern - Cant Dotzè, Infern - Cant Quart, Infern - Cant Tercer, Inframón grec, Les granotes (Aristòfanes), Mormo (mitologia), Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Negre, Nekyia, Operació Gomorra, Pandosia, Plutó (mitologia), Totenpass.
Aquerúsia
Segons la mitologia grega, lAquerúsia (en Ἀχερουσία o Ἀχερουσίς λίμνη) era una llacuna vinculada al riu Aqueront, al món inferior o Hades, i per tant relacionada amb el món dels morts.
Veure Aqueront і Aquerúsia
Ascàlaf (fill d'Aqueront)
Segons la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Άσκάλαφος), va ser un geni infernal, fill d'Aqueront i d'una nimfa de l'Estix.
Veure Aqueront і Ascàlaf (fill d'Aqueront)
Avern
L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.
Veure Aqueront і Avern
Èfira (Tespròcia)
Mapa amb la ubicació aproximada d'algunes de les principals ciutats de l'antic Epir, en què s'observa la situació d'Èfira, al nord-oest de Casopa i Nicòpolis Èfira (en grec, Εφύρα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Tespròcia.
Veure Aqueront і Èfira (Tespròcia)
Òbol
Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.
Veure Aqueront і Òbol
Borinot de la mort
El borinot de la mort, papallona de l'home mort, papallona de la calavera, cap de mort, borino negre (Mallorca) o barrinol de la mort (Eivissa i Formentera) (Acherontia atropos) és una papallona nocturna (Heterocera) de la família dels esfíngids (Sphingidae).
Veure Aqueront і Borinot de la mort
Caront
* Astronomia: Caront (satèl·lit) és el principal satèl·lit de Plutó.
Veure Aqueront і Caront
Caront (mitologia)
Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.
Veure Aqueront і Caront (mitologia)
Castell de Dunbar
El castell de Dunbar és el romanent d'una de les més poderoses fortaleses d'Escòcia, situada sobre el port de la ciutat de Dunbar, a East Lothian.
Veure Aqueront і Castell de Dunbar
Cèrber
En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).
Veure Aqueront і Cèrber
Cocit
El Cocit (en grec antic Κώκυτος), conegut com a "riu de les lamentacions", era un riu de l'inframón segons la mitologia grega, afluent de l'Aqueront.
Veure Aqueront і Cocit
Divinitats fluvials (mitologia grega)
En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.
Veure Aqueront і Divinitats fluvials (mitologia grega)
Elea
Elea (Ἐλαία 'olivera', 'oliva') és un topònim grec corresponent a diverses ciutats i accidents geogràfics.
Veure Aqueront і Elea
Elea (Epir)
Ruïnes de l'àgora d'Elea Mapa amb la localització aproximada d'algunes de les principals ciutats de l'antic Epir entre les quals Elea, al sud-oest de Dodona Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una antiga ciutat grega de la regió de l'Epir.
Veure Aqueront і Elea (Epir)
Era Hibòria
Mapa de la part nord-occidental del continent thuri (en castellà), basat principalment en el treball de Robert E. Howard. LEra Hibòria és un període fictici de la història de la Terra dins de la mitologia artificial creada per Robert E. Howard, servint d'ambientació del conte d'espasa i bruixeria de Conan el Bàrbar.
Veure Aqueront і Era Hibòria
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Veure Aqueront і Estix
Exèrcit micènic
L'exèrcit micènic era l'exèrcit de la Grècia micènica (ca. 1600–1100 aC) que va permetre l'expansió d'aquesta civilització pel mar Egeu i la part occidental d'Anatòlia.
Veure Aqueront і Exèrcit micènic
Fedó
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
Veure Aqueront і Fedó
Flegetont
El Flegetont (en grec antic Φλεγέθων Flegethon "que flambeja") era un dels rius de l'infern, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos i que no consumia cap combustible.
Veure Aqueront і Flegetont
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Aqueront і Hades
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Aqueront і Infern (La Divina Comèdia)
Infern - Cant Catorzè
Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.
Veure Aqueront і Infern - Cant Catorzè
Infern - Cant Dotzè
El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.
Veure Aqueront і Infern - Cant Dotzè
Infern - Cant Quart
400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Veure Aqueront і Infern - Cant Quart
Infern - Cant Tercer
''La barca de Caront''. Fragment (1682-1685). Luca Giordano, Galleria di Luca Giordano ''El barquer Caront''. Il·lustració de Paul Gustave Doré El tercer cant de l'Infern, de Dante Alighieri, comença amb la famosa inscripció a la porta de l'infern i es desenvolupa en el preinfern, on són castigats els indecisos, i després a la ribera del riu Aqueront, primer dels rius infernals.
Veure Aqueront і Infern - Cant Tercer
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Veure Aqueront і Inframón grec
Les granotes (Aristòfanes)
Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.
Veure Aqueront і Les granotes (Aristòfanes)
Mormo (mitologia)
Mormo (en grec antic Μορμώ), va ser, segons la mitologia grega, un geni femení amb què s'espantava els nens si no feien bondat.
Veure Aqueront і Mormo (mitologia)
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Veure Aqueront і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
Negre
El negre és un color pur que indica labsència de color o de llum.
Veure Aqueront і Negre
Nekyia
530 ae En poesia grega, la nekyia o necuia (ἡ νέκυια 'l'evocació dels morts') és el viatge a l'Hades.
Veure Aqueront і Nekyia
Operació Gomorra
Operació Comorra és el criptònim militar d'una sèrie d'atacs aeris del 25 de juliol cap al 3 d'agost del 1943 contra la ciutat d'Hamburg durant la Segona Guerra Mundial, executats pel Comandament de Bombarders de la RAF i la 8a Força Aèria americana, manada pel general britànic Arthur Harris.
Veure Aqueront і Operació Gomorra
Pandosia
Epir Pandosia o Pando (en grec antic Πανδοσία) va ser una antiga ciutat grega, a l'Epir.
Veure Aqueront і Pandosia
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Aqueront і Plutó (mitologia)
Totenpass
De vegades s'enrotllava un ''Totenpass'' en forma d'una fulla metàl·lica inscrita i s'introduïa en una càpsula d'un collaret, tal com es veu en aquest retrat funerari d'Egipte. Totenpass (plural Totenpässe) és un terme alemany per referir-se a tauletes o plaques metàl·liques inscrites trobades en els sepulcres d'iniciats en l'orfisme, el culte a Dionís o religions de l'antic Egipte o semítiques.
Veure Aqueront і Totenpass
També conegut com Aqueron.