Taula de continguts
109 les relacions: Abu Safyan, Acarnània, Al-Aziz (fatimita), Al-Bara, Al-Hàkim (fatimita), Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays, Al·laf ibn Hassan, Alexandre d'Apamea, Aliança francomongola, Amèlios, Antíoc VII Sidetes, Antemúsia, Anushtegin al-Duzbari, Apama, Apama (reina selèucida), Apamene, Aristarc de Tessalònica, Arquígenes d'Apamea, Art hel·lenístic, Artaxes I d'Armènia, Èunous, Çivril, Banu Múnqidh, Bardesanes, Batalla d'Apamea, Batalla d'Inab, Batalla de Filipos, Batalla de Protofàcion, Batalla de Sarmin, Batalla de Xaizar, Büyük Menderes, Bitínia, Cilícia, Dècada del 1450 aC, Decidi Saxa, Diòcesi (Imperi Romà), Diòdot Trifó, Districte de Marsyas, Dura Europos, Edesi de Capadòcia, Esmirna, Evagri d'Epifania, Filosofia hel·lenística, Gai Antisti Vet (tribú), Gots, Gran Columnata d'Apamea, Hassan ibn Mufàrrij, Heraclea Pòntica, Herodes el Gran, Hesiqui d'Apamea, ... Ampliar l'índex (59 més) »
Abu Safyan
Abu-Safyan fou un llegendari rei d'Al-Bara, una ciutat del Djabal al-Zawiya al nord d'Apamea i a l'oest de Maarat an-Numan.
Veure Apamea і Abu Safyan
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Veure Apamea і Acarnània
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Veure Apamea і Al-Aziz (fatimita)
Al-Bara
Ruïnes de Bara Al-Bara o Bara fou una ciutat del Djabal al-Zawiya al nord d'Apamea, a l'oest de Maarat an-Numan i uns 80 km al sud-oest d'Alep.
Veure Apamea і Al-Bara
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Veure Apamea і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays
Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays fou rei làkhmida d'Aràbia, vassall sassànida, el més important de la dinastia.
Veure Apamea і Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays
Al·laf ibn Hassan
Al·laf ibn Hassan fou xeic dels jarràhides.
Veure Apamea і Al·laf ibn Hassan
Alexandre d'Apamea
Alexandre d'Apamea fou bisbe d'aquesta ciutat.
Veure Apamea і Alexandre d'Apamea
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Veure Apamea і Aliança francomongola
Amèlios
Amèlios o Ameli fou un filòsof platònic que a les Suides se'l fa nascut a Apamea (Síria), però de qui Porfiri diu que va néixer a la Toscana.
Veure Apamea і Amèlios
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Veure Apamea і Antíoc VII Sidetes
Antemúsia
Antemúsia (en llatí Anthemusia, en grec antic Ἀνθεμουσία) va ser un petit poble de Mesopotàmia annexionat a Síria amb centre a Batnes, al sud d'Edessa, governat per filarques.
Veure Apamea і Antemúsia
Anushtegin al-Duzbari
Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del.
Veure Apamea і Anushtegin al-Duzbari
Apama
Apama (Apáma), nom de diverses princeses.
Veure Apamea і Apama
Apama (reina selèucida)
Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.
Veure Apamea і Apama (reina selèucida)
Apamene
Apamene (en grec antic Ἀπαμηνή) era el nom de la regió de Síria, a la Vall de l'Orontes, que tenia com a centre la ciutat d'Apamea (o Apamea de Síria).
Veure Apamea і Apamene
Aristarc de Tessalònica
Aristarc (Ἀρίσταρχος Aristarkhos), "Un grec macedoni de Tessalònica", fou un paleocristià esmentat en alguns passatges del Nou Testament.
Veure Apamea і Aristarc de Tessalònica
Arquígenes d'Apamea
Arquigenes d'Apamea (en grec Αρχιγένης) va ser un gran metge grec nascut a Apamea, fill de Filip.
Veure Apamea і Arquígenes d'Apamea
Art hel·lenístic
Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.
Veure Apamea і Art hel·lenístic
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Veure Apamea і Artaxes I d'Armènia
Èunous
Èunous (Εὔνοος o Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de Sicília durant la guerra dels esclaus, començada vers el 136 aC.
Veure Apamea і Èunous
Çivril
Çivril és una vila i un districte de la província de Denizli, en la regió egea de Turquia.
Veure Apamea і Çivril
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Veure Apamea і Banu Múnqidh
Bardesanes
Bardesanes (Bar-Daisan) fou un escriptor, filòsof i astròleg sirià nascut a Edessa al, o a tot tardar als primers anys del (la Crònica d'Edessa escrita cap al, fixa el seu naixement el 154 i Epifani diu que fou amic d'Abgar bar Manu, que podria ser "Agbar" Manu VIII bar Manu (139-163 i 165-167) o bé Abgar VIII el gran (rei vers 167-214).
Veure Apamea і Bardesanes
Batalla d'Apamea
La batalla d'Apamea va tenir lloc al al sud d'Apamea, localitat al nord-oest d'Alep, o a Halab.
Veure Apamea і Batalla d'Apamea
Batalla d'Inab
La batalla d'Inab, també dita batalla d'Ard al-Hâtim o de Fons Muratus, es lliurà el 29 de juny del 1149, durant la Segona Croada.
Veure Apamea і Batalla d'Inab
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
Veure Apamea і Batalla de Filipos
Batalla de Protofàcion
La Batalla de Protofàcion del 88 aC fou una batalla de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma, conflicte que va provocar el col·lapse de la dominació romana a la província d'Àsia.
Veure Apamea і Batalla de Protofàcion
Batalla de Sarmin
La batalla de Sarmin, també anomenada batalla de Tell Danith fou un enfrontament bèl·lic produït el 14 de setembre del 1115 entre l'exèrcit croat de Roger de Salern, regent d'Antioquia i l'exèrcit seljúcida de Bursuq ibn Bursuq, emir d'Hamadan.
Veure Apamea і Batalla de Sarmin
Batalla de Xaizar
En la batalla de Xaizar, el 1111, un exèrcit croat comandat pel rei Balduí I de Jerusalem tingué un enfrontament amb l'exèrcit seljúcida comandat per Mawdud ibn Altuntash de Mossul, en què s'aplicà la tàctica de retirada per part dels croats i els seljúcides no aconseguiren el seu objectiu de minvar les forces cristianes.
Veure Apamea і Batalla de Xaizar
Büyük Menderes
El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.
Veure Apamea і Büyük Menderes
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Apamea і Bitínia
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Apamea і Cilícia
Dècada del 1450 aC
Resum dels esdeveniments de la dècada del 1450 aC.
Veure Apamea і Dècada del 1450 aC
Decidi Saxa
Decidi Saxa (en llatí Decidius Saxa) va ser un militar romà, d'origen celtiber del, germà de Luci Decidi Saxa.
Veure Apamea і Decidi Saxa
Diòcesi (Imperi Romà)
Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.
Veure Apamea і Diòcesi (Imperi Romà)
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Veure Apamea і Diòdot Trifó
Districte de Marsyas
Marsyas fou el nom d'un districte de Celesíria esmentat per Estrabó, que era al costat d'Iturea, i que tenia per capital a Chalcis (Calcis), i diu que Iturea i Marsyas eren governades per Ptolemeu fill de Mennaeus.
Veure Apamea і Districte de Marsyas
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Apamea і Dura Europos
Edesi de Capadòcia
Edesi de Capadòcia (Aedesius) va ser un filòsof platònic o més aviat eclèctic que va viure al.
Veure Apamea і Edesi de Capadòcia
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Apamea і Esmirna
Evagri d'Epifania
Evagri d'Epifania o Evagri Escolàstic (Evagrius Epiphaneus o Evranius Scholasticus, Εὐάγριος), també anomenat Evagri Exprefecte, fou un advocat i historiador grec nascut a Epifania a la regió de l'Orontes a Siria Secunda (Celesíria) però que alguns pensen que el nom li fou donat com a distinció ("Epífanes" vol dir l'Il·lustre) i no (o no sols) pel seu lloc de naixement.
Veure Apamea і Evagri d'Epifania
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Veure Apamea і Filosofia hel·lenística
Gai Antisti Vet (tribú)
Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.
Veure Apamea і Gai Antisti Vet (tribú)
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Apamea і Gots
Gran Columnata d'Apamea
La Gran Columnata d'Apamea fou la principal avinguda columnada de l'antiga ciutat d'Apamea, a la vall del riu Orontes, al nord-oest de Síria.
Veure Apamea і Gran Columnata d'Apamea
Hassan ibn Mufàrrij
Hassan ibn al-Mufàrrij fou el segon emir jarràhida de Palestina.
Veure Apamea і Hassan ibn Mufàrrij
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Veure Apamea і Heraclea Pòntica
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Veure Apamea і Herodes el Gran
Hesiqui d'Apamea
Hesiqui d'Apamea (Hesychius) fou un bisbe d'Apamea.
Veure Apamea і Hesiqui d'Apamea
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Apamea і Història d'Armènia
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Apamea і Història de Mesopotàmia
Holmos (Frígia)
Holmos (en llatí Holmi, en grec antic Ὅλμοι) era una ciutat de Frígia a la via entre Apamea i Iconi a l'entrada del pas del Taure.
Veure Apamea і Holmos (Frígia)
Iàmblic d'Apamea
Iàmblic d'Apamea (Iamblichus) fou un filòsof neoplatònic grec del, contemporani de l'emperador Julià l'Apòstata i de Libani, que va néixer a Apamea.
Veure Apamea і Iàmblic d'Apamea
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Veure Apamea і Iàmblic de Calcis
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Apamea і Imperi Part
Incursions mongoles a Palestina
Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.
Veure Apamea і Incursions mongoles a Palestina
Joan II d'Antioquia
Joan Codònat o Joan II d'Antioquia fou patriarca d'Antioquia (476-477).
Veure Apamea і Joan II d'Antioquia
Josep I Absi
Josep I Absi SMSP o Youssef Absi (Damasc, 20 de juny de 1946) és l'actual patriarca de l'Església Grega Catòlica Melquita, des del 21 de juny de 2017.
Veure Apamea і Josep I Absi
Laodicea de Mèdia
Laodicea de Mèdia (en grec antic Λαοδίκεια) era una ciutat de Mèdia fundada per Seleuc I Nicàtor que li va donar el nom en honor de la seva mare Laodice, com va fer en quatre ciutats més.
Veure Apamea і Laodicea de Mèdia
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Veure Apamea і Latakia
Legió II Parthica
La Legió II Parthica va ser una legió romana reclutada per l'emperador Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.
Veure Apamea і Legió II Parthica
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Veure Apamea і Llista d'antigues ciutats gregues
Luci Catili Sever
Luci Catili Sever (nom complet: Luci Catili Sever Julià Claudi Regí; en Lucius Catilius Severus Iulianus Claudius Reginus) va ser un senador romà del començament del, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Adrià.
Veure Apamea і Luci Catili Sever
Luci Decidi Saxa
Luci Decidi Saxa (en llatí Lucius Decidius Saxa) va ser un militar d'origen celtiber.
Veure Apamea і Luci Decidi Saxa
Luci Estaci Murc
Luci Estaci Murc (en llatí Lucius Statius Murcus) va ser un magistrat romà del.
Veure Apamea і Luci Estaci Murc
Magnèsia del Meandre
Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre.
Veure Apamea і Magnèsia del Meandre
Margat
Margat, tal com era coneguda pels croats, o Màrqab, al-Markab o al-Marqab (literalment ‘castell de la Talaia’) és una fortalesa situada a uns 6 quilòmetres al sud del port de Balanea, a la costa de Síria, una de les majors places fortes dels hospitalers, a uns 2 km de la costa.
Veure Apamea і Margat
Marsyas de Celesíria
Marsyas de Celesíria (Μαρσύμς) fou el nom d'un riu de Celesíria esmentat per Plini que diu que separava Apamea de la tetrarquia dels nazerins.
Veure Apamea і Marsyas de Celesíria
Metròpolis de Frígia (sud)
Metròpolis de Frígia (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat situada al sud de Frígia, al convent jurídic d'Apamea.
Veure Apamea і Metròpolis de Frígia (sud)
Numeni d'Apamea
Numeni d'Apamea (Numenius; c. 150 - c. 200) fou un filòsof grec nascut a Apamea, Síria.
Veure Apamea і Numeni d'Apamea
Opían
Opià o Opían (Oppianus, Οππιανός) era el nom d'un o dos escriptors grecs dels quals es conserven dos poemes en hexàmetres, un sobre la pesca (Ἀλιευτικά, Halieutica) i un sobre la cacera (Κυνηγετικά, Cynegetica), i dels quals també consta una narració en prosa sobre falcons (Ἰξευτικά, Ixeutica).
Veure Apamea і Opían
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Veure Apamea і Orodes II de Pàrtia
Pacoros I de Pàrtia
Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.
Veure Apamea і Pacoros I de Pàrtia
Pàmies
Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.
Veure Apamea і Pàmies
Pel·la
* Pel·la (Macedònia), capital del Regne de Macedònia.
Veure Apamea і Pel·la
Pere Ful·ló
Pere Ful·ló (Petrus Fullo, Pétros) o Pere Gnafeu (Gnapheus o Cnapheus) fou patriarca d'Antioquia a la meitat del.
Veure Apamea і Pere Ful·ló
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Veure Apamea і Pisídia
Ponç de Trípoli
Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137.
Veure Apamea і Ponç de Trípoli
Posidoni
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Veure Apamea і Posidoni
Prúsies I
Prúsies I (en llatí Prusias, en grec antic Προυσίας) fou rei de Bitínia del 228 aC al 180 aC conegut com a Χωλός ('el Coix').
Veure Apamea і Prúsies I
Primera Guerra Mitridàtica
La primera guerra mitridàtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma amb activitat militar entre el 88 aC i 66 aC.
Veure Apamea і Primera Guerra Mitridàtica
Província d'Antalya
La província d'Antalya es troba a la costa mediterrània sud-oest de Turquia, entre les Muntanyes del Taure i la Mar Mediterrània.
Veure Apamea і Província d'Antalya
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Apamea і Província romana de Síria
Ptolemeu V Epífanes
Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).
Veure Apamea і Ptolemeu V Epífanes
Quint Cecili Bas
Quint Cecili Bas (en llatí Quintus Caecilus Bassus) va ser un cavaller romà i probablement qüestor l'any 59 aC.
Veure Apamea і Quint Cecili Bas
Quint Labiè (general)
Quint Labiè (en llatí Quintus Labienus) (m. 39 aC) va ser un general romà republicà, més tard al servei de Pàrtia.
Veure Apamea і Quint Labiè (general)
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Apamea і Regió de Frígia
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Apamea і Regió de Síria
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Veure Apamea і Regne de Pèrgam
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Veure Apamea і Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Veure Apamea і Salmanassar III
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Veure Apamea і Sardes
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Veure Apamea і Satrapia de Lídia
Síria Segona
Síria Segona (Syria Secunda) fou una província romana sorgida al segle IV per divisió de la província de Síria Cele (de la que era la part oriental).
Veure Apamea і Síria Segona
Sòpater d'Apamea el Jove
Sòpater d'Apamea el Jove (en llatí Sopater, en grec Σώπατρος) fou un sofista grec nadiu d'Apamea o potser d'Alexandria que va viure dos-cents anys més tard que Sòpater d'Apamea el Vell.
Veure Apamea і Sòpater d'Apamea el Jove
Selèucia de Piera
Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.
Veure Apamea і Selèucia de Piera
Seleuc IV Filòpator
Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.
Veure Apamea і Seleuc IV Filòpator
Seleucis
Seleucis (en llatí Seleucis, en grec antic Σελευκίς) era un districte de Síria que menciona Claudi Ptolemeu.
Veure Apamea і Seleucis
Setanta deixebles
Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.
Veure Apamea і Setanta deixebles
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Veure Apamea і Sofene
Teodor de Mopsuèstia
Teodor de Mopsuèstia va ser un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia.
Veure Apamea і Teodor de Mopsuèstia
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Veure Apamea і Teodoret de Cir
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Apamea і Tessalònica
Tetràpolis
La Tetràpolis va ser un districte de Síria anomenat així perquè estava integrat per quatre ciutats principals: Selèucia de Piera, Antioquia la més important i la que tenia el port més ben construït, Apamea, una base militar i un centre de comerç i Laodicea, totes fundades per Seleuc I Nicàtor, que les va anomenar segons els noms de persones de la seva família.
Veure Apamea і Tetràpolis
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Veure Apamea і Thimal ibn Sàlih
Tunip
Tunip era una ciutat estat de Síria, esmentada per primer cop als texts egipcis i després sovint en els hitites.
Veure Apamea і Tunip
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Veure Apamea і Xaizar
188 aC
El 188 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Apamea і 188 aC
També conegut com Apamea de l'Orontes, Femia, Kalaat al-Mudiq, Pharnake.