Taula de continguts
31 les relacions: Acondrita, Adirondack, Alfredo San Miguel Arribas, Alphonsus (cràter), Anortosita amb foids, Arqueà, Baddeleyita, Bytownita, Cúmul (geologia), Classificació de les roques ígnies, Complex igni de Bushveld, Damiaoïta, Davidita-(La), Descartes (cràter), Diagrama QAPF, Estructura interna de la Lluna, Geologia de la Lluna, Hipòtesi del gran impacte, Kornerupina, KREEP, Llista de roques ígnies, Lluna, Oceà de magma lunar, Prenectarià, Quars, Quarsoanortosita, Roca del Gènesi, Sòl lunar, Supergrup de la safirina, Troctolita, Vuagnatita.
Acondrita
Les acondrites són meteorits rocosos, semblants a les roques ígnies, que representen un 7,1% dels que cauen a la Terra, i que es caracteritzen per haver patit processos de fusió i diferenciació al planeta o asteroide del qual procedeixen.
Veure Anortosita і Acondrita
Adirondack
Adirondack (també apareix com Airondak) és un massís muntanyenc dels Estats Units al nord-oest de l'estat de Nova York.
Veure Anortosita і Adirondack
Alfredo San Miguel Arribas
Alfredo San Miguel Arribas (Barcelona, 22 d'agost de 1917 - 7 de gener de 2004), fou un geòleg, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director del Museu Martorell de Geologia de Barcelona (1966-1985).
Veure Anortosita і Alfredo San Miguel Arribas
Alphonsus (cràter)
Lunar Orbiter 4 Fotografia de la missió Lunar Orbiter 4 Alphonsus és un cràter lunar.
Veure Anortosita і Alphonsus (cràter)
Anortosita amb foids
Lanortosita amb foids o també anortosita foïdífera és una varietat d'anortosita que conté una petita proporció de feldspatoide (menys d'un 10%).
Veure Anortosita і Anortosita amb foids
Arqueà
L'Arqueà (antigament Arqueozoic) és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.
Veure Anortosita і Arqueà
Baddeleyita
La baddeleyita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la baddeleyita.
Veure Anortosita і Baddeleyita
Bytownita
La bytownita és el membre ric en calci de la solució sòlida de la plagiòclasi; presenta una composició intermèdia entre l'anortita i la labradorita.
Veure Anortosita і Bytownita
Cúmul (geologia)
Diagrames esquemàtics que mostren els principis darrere la cristal·lització fraccionada en un magma. Mentre es refreda, el magma canvia de composició perquè diferents minerals cristal·litzen. '''1''': cristal·litza l'olivina; '''2''': cristal·litzen l'olivina i el piroxè; '''3''': cristal·litzen el piroxè i la plagioclasa; '''4''': cristal·litza la plagioclasa.
Veure Anortosita і Cúmul (geologia)
Classificació de les roques ígnies
Esquema de la classificació de les roques ígnies (amplieu la imatge per a veure l'esquema) La classificació de les roques ígnies és un seguit de protocols, regles i procediments que permeten anomenar i classificar les roques amb un origen magmàtic segons la seva procedència, la velocitat de refredament, les textures que presenten i la seva composició mineralògica i/o química.
Veure Anortosita і Classificació de les roques ígnies
Complex igni de Bushveld
mines del complex igni de Bushveld El complex igni de Bushveld (BIC, Bushveld Igneous Complex) és una estructura geològica situada a Sud-àfrica formada fa 2.000 milions d'anys (Ma), que posseeix diferents nivells, dels quals tres són explotats per l'extracció de metalls del grup del platí.
Veure Anortosita і Complex igni de Bushveld
Damiaoïta
La damiaoïta és un mineral de la classe dels elements natius.
Veure Anortosita і Damiaoïta
Davidita-(La)
La davidita-(La) és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la crichtonita.
Veure Anortosita і Davidita-(La)
Descartes (cràter)
Descartes és un cràter d'impacte de la Lluna força erosionat, que es localitza a les Terres Altes del centre-sud de la Lluna.
Veure Anortosita і Descartes (cràter)
Diagrama QAPF
El diagrama QAPF és un doble diagrama triangular utilitzat per a classificar les roques ígnies segons la seva composició mineralògica.
Veure Anortosita і Diagrama QAPF
Estructura interna de la Lluna
Estructura interna de la Lluna Basalt d'olivina recollida per l'Apollo 15. Amb una densitat mitjana de 3.346,4 kg/m³, la Lluna és un cos diferenciat, que està compost d'una escorça, mantell, i nucli planetari geoquímicament diferent.
Veure Anortosita і Estructura interna de la Lluna
Geologia de la Lluna
El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960, amb les missions tripulades i automatitzades.
Veure Anortosita і Geologia de la Lluna
Hipòtesi del gran impacte
Recreació artística del gran impacte La hipòtesi del gran impacte (en anglès: Giant impact hypothesis, Big Whack o Big Splash) és la hipòtesi científica més acceptada per a explicar la formació de la Lluna.
Veure Anortosita і Hipòtesi del gran impacte
Kornerupina
La kornerupina és un mineral de la classe dels sorosilicats. Va ser descoberta l'any 1884 a Fiskernaes, en el sud-oest de Groenlàndia, sent nomenada en honor dAndreas N. Kornerup, geòleg danès.
Veure Anortosita і Kornerupina
KREEP
S'anomena KREEP un tipus de sòl lunar; aquesta designació prové dels components: potassi (K), terres rares (REE, de l'anglès: Rare-earth elements) i fòsfor (P).
Veure Anortosita і KREEP
Llista de roques ígnies
En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques.
Veure Anortosita і Llista de roques ígnies
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Anortosita і Lluna
Oceà de magma lunar
Oceà de magma lunarSegons la hipòtesi del gran impacte, la formació de la Lluna va alliberar una gran quantitat d'energia, implicant que una gran part de la Lluna va estar una vegada completament fosa, formant un oceà de magma lunar.
Veure Anortosita і Oceà de magma lunar
Prenectarià
El Prenectarià és el període geològic lunar que va de fa 4.550 milions d'anys (la formació de la Lluna) fins fa 3.920 milions d'anys, quan un impacte meteòric formà el Mare Nectaris.
Veure Anortosita і Prenectarià
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Veure Anortosita і Quars
Quarsoanortosita
Les quarsoanortosites són roques ígnies plutòniques anortosítiques que presenten un contingut de quars entre el 5 i el 20%.
Veure Anortosita і Quarsoanortosita
Roca del Gènesi
La roca del Gènesi (Genesis Rock en anglès) és una roca lunar de 269,4 grams que van recollir els astronautes de l'Apollo 15 James Irwin i David Scott el 1971 durant la segona activitat lunar extravehicular que van realitzar.
Veure Anortosita і Roca del Gènesi
Sòl lunar
Petjada en el sòl lunar Regolita presa durant la missió Apollo 17. El sòl lunar és la fina fracció de regolita trobada en la superfície de la Lluna.
Veure Anortosita і Sòl lunar
Supergrup de la safirina
El supergrup de la safirina és un grup de minerals que, des de l'any 2009, es troba dividit en tres grups (prèviament coneguts com a subgrups): el grup de la safirina, el grup de l'enigmatita, el grup de la rhönita i per altres espècies que no es troben englobades a cap d'aquests tres grups.
Veure Anortosita і Supergrup de la safirina
Troctolita
Les troctolites són roques ígnies màfiques i intrusives formades essencialment, tot i que en quantitats variables, per olivina i plagiòclasi càlcica juntament amb piroxè accessori.
Veure Anortosita і Troctolita
Vuagnatita
La vuagnatita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita.
Veure Anortosita і Vuagnatita