Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Abas I d'Armènia, Aderveshnasp d'Armènia, Aixot Arqaik de Taron, Aixot III Olormadz, Ak Sunkur II, Alp Arslan, Argisti I, Aristakès de Lastiver, Armènia bagràtida, Arquitectura armènia, Arquitectura romana d'Orient, Assentaments antics a Turquia, Bagaran, Bagrat IV de Geòrgia, Bagratuní, Barkyaruq, Bassèn, Bitlis, Catacaló Cecaumè, Catedral d'Ani, Constantí IX Monòmac, David Anholin, David III d'Ibèria, David IV de Geòrgia, Demetri I de Geòrgia, Dvin, Eneida, Esteve Asolik, Etiuni, Fortalesa Dashtadem, Frontera entre Turquia i Armènia, Gagik Abas II de Kars, Gagik I d'Ani, Gagik II d'Ani, Guerra turco-armènia, Gugarq, Gurguèn de Taron, Gurguèn II de Lori, Hasanjalàlides, Història de Mongòlia, Història del Caucas, Història dels kurds, Ildegiz, Iosif Orbeli, Joan-Sembat d'Ani, Jordi III de Geòrgia, Kamsarakan, Kars, Liparits-Orbeliani, Literatura armènia, ..., Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Maragha, Màlik-Xah I, Mkhargrdzéli, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad Pahlawan, Najm-ad-Din Ayyub, Nasr-ad-Dawla Àhmad, Nidham-al-Mulk, Nikolai Marr, Nusrat al-Din Abu Bakr, Ogodei, Oltu, Pahlavuní, Província de Xirak, Rawwàdides, Regne d'Armènia Occidental, Regne de Kars, Reis korikain de Lori, República d'Artsakh, Riu Akhurian, Riu Kasagh, Russudan de Geòrgia, Samuel d'Ani, Santa Sofia (Istanbul), Sembat I el Màrtir, Sembat II Tiezerakal, Sultanat de Shuragel, Tamara de Geòrgia, Tamerlà, Tema (circumscripció administrativa), Trebisonda, Txormaghan, Vanand, Vaspurakan, Xaddàdides. Ampliar l'índex (37 més) »
Abas I d'Armènia
Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.
Nou!!: Ani і Abas I d'Armènia · Veure més »
Aderveshnasp d'Armènia
Aderveshnasp o també Adhur-Gushnasp va ser marzban d'Armènia de l'any 465 al 481.
Nou!!: Ani і Aderveshnasp d'Armènia · Veure més »
Aixot Arqaik de Taron
Aixot Arqaik dit també Aixot Arqaik el Jove, fou un príncep bagràtida de Taron, fill del príncep David Arqaik.
Nou!!: Ani і Aixot Arqaik de Taron · Veure més »
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Nou!!: Ani і Aixot III Olormadz · Veure més »
Ak Sunkur II
Aq-Súnqur II fou fill i successor el 1134 de l'atabeg dels Ahmadilis de Maragha Ak Sunkur I. Apareix sota diversos noms: Ak Sunkur (II) o Arslan ben Ak Sunkur.
Nou!!: Ani і Ak Sunkur II · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Ani і Alp Arslan · Veure més »
Argisti I
Argisti I va ser rei d'Urartu de l'any 785 aC al 753 aC.
Nou!!: Ani і Argisti I · Veure més »
Aristakès de Lastiver
Aristakès de Lastiver (1002-1080) fou un historiador i cronista de l'Armènia medieval.
Nou!!: Ani і Aristakès de Lastiver · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Ani і Armènia bagràtida · Veure més »
Arquitectura armènia
Església del monestir de Geghard, Armènia, 1215 Larquitectura armènia és un estil arquitectònic desenvolupat pels habitants de l'Altiplà d'Armènia i és la que utilitzen principalment els armenis.
Nou!!: Ani і Arquitectura armènia · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Ani і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Assentaments antics a Turquia
Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.
Nou!!: Ani і Assentaments antics a Turquia · Veure més »
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Nou!!: Ani і Bagaran · Veure més »
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Nou!!: Ani і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Ani і Bagratuní · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Ani і Barkyaruq · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Ani і Bassèn · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Ani і Bitlis · Veure més »
Catacaló Cecaumè
Catacaló (en grec: Κατακαλὼν Κεκαυμένος, Katakalon Kekaumenos) fou un prominent general romà d'Orient de mitjan.
Nou!!: Ani і Catacaló Cecaumè · Veure més »
Catedral d'Ani
La catedral d'Ani és una antiga catedral acabada el, situada a les ruïnes de l'antiga capital armènia dAni, ara a Turquia.
Nou!!: Ani і Catedral d'Ani · Veure més »
Constantí IX Monòmac
Constantí IX Monòmac (en grec: Κωνσταντίνος Θ΄ Μονομάχος) fou emperador romà d'Orient del 1042 al 1054 pel seu matrimoni amb l'emperadriu Zoè Porfirogènita.
Nou!!: Ani і Constantí IX Monòmac · Veure més »
David Anholin
David Anholin (David sense terra) fou el segon rei korikain de Lori o Tashir del 989 al 1048.
Nou!!: Ani і David Anholin · Veure més »
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Nou!!: Ani і David III d'Ibèria · Veure més »
David IV de Geòrgia
David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.
Nou!!: Ani і David IV de Geòrgia · Veure més »
Demetri I de Geòrgia
Demetri I fou rei de Geòrgia del 1125 al 1155 i breument el 1156.
Nou!!: Ani і Demetri I de Geòrgia · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Ani і Dvin · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Ani і Eneida · Veure més »
Esteve Asolik
Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.
Nou!!: Ani і Esteve Asolik · Veure més »
Etiuni
Etiuni fou el nom urartià d'una regió entre Ani i Erevan, a l'Araxes, al sud d'Eriaqi.
Nou!!: Ani і Etiuni · Veure més »
Fortalesa Dashtadem
La fortalesa Dashtadem anomenada també castell de Dashtadem (en armeni: Դաշտադեմի ամրոց), és una estructura que es va ser construïda entre els segles X al XIX, situada en la perifèria de la part sud de la població de Dashtadem a la província d'Aragadzotn d'Armènia.
Nou!!: Ani і Fortalesa Dashtadem · Veure més »
Frontera entre Turquia i Armènia
Frontera pel riu Akhurian La frontera entre Turquia i Armènia és la frontera de 268 kilòmetres en sentit nord-oest-sud-est que separa el sud d'Armènia de l'est de Turquia.
Nou!!: Ani і Frontera entre Turquia i Armènia · Veure més »
Gagik Abas II de Kars
Gagik Abas II de Kars (en armeni; mort l'any 1080) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, regne de Kars de 1029 a 1064.
Nou!!: Ani і Gagik Abas II de Kars · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Ani і Gagik I d'Ani · Veure més »
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Nou!!: Ani і Gagik II d'Ani · Veure més »
Guerra turco-armènia
La guerra turco-armènia va ser un enfrontament armat entre la República Democràtica d'Armènia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc que va transcórrer entre el 23 de setembre i el 2 de desembre de 1920, i es va desenvolupar en gran part del nord-est de l'actual Turquia i al nord-oest d'Armènia.
Nou!!: Ani і Guerra turco-armènia · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Ani і Gugarq · Veure més »
Gurguèn de Taron
Gurguèn de Taron fou un príncep bagràtida de Taron.
Nou!!: Ani і Gurguèn de Taron · Veure més »
Gurguèn II de Lori
Gurguèn II o Kivrikê II (en armeni respectivament o; mort l'any 1089) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei o curopalata de Lorri de 1048 a 1089.
Nou!!: Ani і Gurguèn II de Lori · Veure més »
Hasanjalàlides
La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.
Nou!!: Ani і Hasanjalàlides · Veure més »
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Nou!!: Ani і Història de Mongòlia · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Ani і Història del Caucas · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Ani і Història dels kurds · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Ani і Ildegiz · Veure més »
Iosif Orbeli
va ser un orientalista i acadèmic soviètic que es va especialitzar en la història medieval de Transcaucàsia i va ser director del museu de l'Hermitage de Leningrad des de 1934 fins a 1951.
Nou!!: Ani і Iosif Orbeli · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Ani і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Jordi III de Geòrgia
Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
Nou!!: Ani і Jordi III de Geòrgia · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Ani і Kamsarakan · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Ani і Kars · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: Ani і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Literatura armènia
La literatura armènia és la literatura feta en armeni.
Nou!!: Ani і Literatura armènia · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Nou!!: Ani і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Ani і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Ani і Maragha · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Ani і Màlik-Xah I · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: Ani і Mkhargrdzéli · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Ani і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Ani і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Najm-ad-Din Ayyub
Al-Màlik al-Àfdal Najm-ad-Din Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan, més conegut simplement com a Najm-ad-Din Ayyub (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i polític, i pare de Saladí.
Nou!!: Ani і Najm-ad-Din Ayyub · Veure més »
Nasr-ad-Dawla Àhmad
Nasr-ad-Dawla Abu-Nasr Àhmad ibn Marwan, més conegut senzillament com a Nasr-ad-Dawla Àhmad, fou emir de la dinastia marwànida de Diyarbakir.
Nou!!: Ani і Nasr-ad-Dawla Àhmad · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Ani і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Nikolai Marr
Nikolai Iàkovlevitx Marr (en rus: Николай Яковлевич Марр) (6 de gener del 1865, Kutaisi - 20 de desembre del 1934, Leningrad) fou un historiador i lingüista que guanyà una sòlida reputació com a acadèmic del Caucas, abans d'embarcar-se en la seva teoria monogenètica del llenguatge, coneguda com a teoria jafètica, i en les tesis relacionades sobre lingüística especulativa.
Nou!!: Ani і Nikolai Marr · Veure més »
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Nou!!: Ani і Nusrat al-Din Abu Bakr · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Ani і Ogodei · Veure més »
Oltu
Oltu (armeni: Ողթիկ, Voght'ik; georgià: ოლთისი, Oltisi; rus: Олти, Olti) és una ciutat i un districte de la província d'Erzurum a la regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Nou!!: Ani і Oltu · Veure més »
Pahlavuní
Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.
Nou!!: Ani і Pahlavuní · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Ani і Província de Xirak · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Ani і Rawwàdides · Veure més »
Regne d'Armènia Occidental
El regne d'Armènia Occidental és un estat sense territori autoproclamat pel titulat Gran Príncep Roland Bagratouni "Llegatari del Trone d'Armènia Occidental" resident a Budapest i el qual proposa la cessió voluntària per Turquia de la regió d'Ani (la capital històrica), i la integració del regne al espai europeu i a l'OTAN.
Nou!!: Ani і Regne d'Armènia Occidental · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: Ani і Regne de Kars · Veure més »
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Nou!!: Ani і Reis korikain de Lori · Veure més »
República d'Artsakh
La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Ani і República d'Artsakh · Veure més »
Riu Akhurian
L'Akhurian, Akhuriyan, Akhuryan o Akhouryan (Ախուրյան Axuryan; armeni antic: Axurean; Арпачай or Ахурян), o Arpachay (Arpaçay) és un riu del Caucas del Sud.
Nou!!: Ani і Riu Akhurian · Veure més »
Riu Kasagh
Kasagh (armeni: Քասաղ) és un riu de la regió de centre-oest de l'Armènia moderna que flueix de nord a sud.
Nou!!: Ani і Riu Kasagh · Veure més »
Russudan de Geòrgia
Russudan fou reina de Geòrgia del 1223 fins al 1245.
Nou!!: Ani і Russudan de Geòrgia · Veure més »
Samuel d'Ani
Samuel d'Ani o també Samvel Anetsi (en armeni Սամվէլ Անեցի) va ser un monjo i historiador armeni nascut a Ani, a començaments del i mort cap a l'any 1180). Samuel és conegut per la Cronografia (taules cronològiques) que va escriure sobre la història d'Armènia que van fins al 1177/1178. Inicia, en forma d'entrades i taules cronològiques, la història universal des de l'època de Noè fins a l'any 626 de l'època armènia, que correspon al 5 de febrer de 1177 o al 6 de febrer de 1178. Els anys armenis no equivalen a anys complerts actuals. La seva obra es basa en autors anteriors, sobretot en Eusebi de Cesarea. L'obra de Samuel d'Ani va tenir una continuació per part d'un autor anònim, que la va perllongar fins a l'any 789 de l'època armènia (27 de desembre de 1339 / 25 de desembre de 1340).
Nou!!: Ani і Samuel d'Ani · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Ani і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Ani і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Nou!!: Ani і Sembat II Tiezerakal · Veure més »
Sultanat de Shuragel
El sultanat de Shuragel fou un petit estat de Pèrsia, dependent del kan d'Erevan.
Nou!!: Ani і Sultanat de Shuragel · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: Ani і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Ani і Tamerlà · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Ani і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Ani і Trebisonda · Veure més »
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Nou!!: Ani і Txormaghan · Veure més »
Vanand
Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.
Nou!!: Ani і Vanand · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Ani і Vaspurakan · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Ani і Xaddàdides · Veure més »
Redirigeix aquí:
Akhuriani, Jaciment arqueològic d'Ani.
