Taula de continguts
10 les relacions: Acadèmia Palatina, Alfabet llatí, Berta de França, Comtat de Montreuil, Comtat de Ponthieu, Dinastia carolíngia, Escriptura carolíngia, Nitard, Palau d'Aquisgrà, Papat franc.
Acadèmia Palatina
Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.
Veure Angilbert і Acadèmia Palatina
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Angilbert і Alfabet llatí
Berta de França
Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.
Veure Angilbert і Berta de França
Comtat de Montreuil
El comtat de Montreuil fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montreuil-sur-Mer.
Veure Angilbert і Comtat de Montreuil
Comtat de Ponthieu
El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.
Veure Angilbert і Comtat de Ponthieu
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Angilbert і Dinastia carolíngia
Escriptura carolíngia
Pàgina de l'evangeli de Lluc L'escriptura carolíngia, també coneguda com a escriptura carolina o minúscula carolina (s. VIII - XII), és el tipus d'escriptura nascuda a Europa, d'orígens incerts, que es va desenvolupar i impulsar a l'imperi de Carlemany gràcies a la seva promoció (d'aquí el seu nom) entre els segles VII i XII.
Veure Angilbert і Escriptura carolíngia
Nitard
Nitard (o Nithard) (abans del 800 - 844/45 o 858/59) fou un cronista franc, net de Carlemany.
Veure Angilbert і Nitard
Palau d'Aquisgrà
1.
Veure Angilbert і Palau d'Aquisgrà
Papat franc
La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.
Veure Angilbert і Papat franc