Taula de continguts
355 les relacions: A Muñoz Seca, A Catalunya, Acracia. 2a època. Reus, Acracio Ruiz Gutiérrez, Afer de la Neotipia, Agapito Fernández, Albert Camus, Alberto Carsí Lacasa, Alcoi, Alejandro Lamela, Ana Sigüenza Carbonell, Anacronisme, Anarcocol·lectivisme, Anarcofeminisme, Anarcoindividualisme, Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Anarcosindicalisme: Teoria i Pràctica, Anarquia, Anarquia postesquerra, Anarquisme, Anarquisme a Espanya, Anarquisme a Israel, Anarquisme a Itàlia, Anarquisme a l'Àfrica, Anarquisme negre, Anarquisme queer, Anarquisme social, Antònia Fontanillas Borràs, Antònia Guitart Orriols, Antoni Ortiz Ramírez, Antonio Castaños Benavent, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio Martín Bellido, Antonio Mije García, Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya, Atemptat contra el general Martínez Campos, Ateneo Obrero de Badalona, Augustin Souchy, Aurora de esperanza, Avelino González Mallada, Ángel Morales Vázquez, Ángel Pestaña Núñez, Àngel Palerm i Vich, Àurea Cuadrado Castillón, Bé comú, Benjamín Rubio, Beroiz, Biennio Rosso, Blasquisme, Boira: fulla de pantarragonisme, Boletín de Información CNT-AIT-FAI, ... Ampliar l'índex (305 més) »
A Muñoz Seca, A Catalunya
A Muñoz Seca, A Catalunya és un monument de pedra col·locat en un parterre davant del Local Social de l'Associació de Veïns de Montbau, al número 31 del carrer Roig i Solé de Barcelona.
Veure Anarcosindicalisme і A Muñoz Seca, A Catalunya
Acracia. 2a època. Reus
Acracia ve ser un periòdic anarquista que va sortir a Reus l'any 1923 en la seva segona època, fundat, dirigit i fins i tot compaginat i imprès per l'editor, tipògraf i militant anarcosindicalista Hermós Plaja.
Veure Anarcosindicalisme і Acracia. 2a època. Reus
Acracio Ruiz Gutiérrez
Acracio Ruiz Gutiérrez és el nom amb què fou conegut el militar i dirigent anarcosindicalista José Molina Ortega (Constantina (Sevilla), 19 de febrer de 1909 - Móstoles, Comunitat de Madrid, 4 de gener de 1994).
Veure Anarcosindicalisme і Acracio Ruiz Gutiérrez
Afer de la Neotipia
L'afer de la Neotipia és com es coneix el boicot que van dur a terme els dirigents anarcosindicalistes contra l'òrgan del Partit Republicà Radical El Progreso La Neotipia era una cooperativa tipogràfica creada en juliol de 1905, entre altres, per Ignasi Clarià i Josep M.
Veure Anarcosindicalisme і Afer de la Neotipia
Agapito Fernández
Agapito Fernández (Barcelona, 1928 - 2000) fou un dirigent esportiu del barri del Poblenou de Barcelona.
Veure Anarcosindicalisme і Agapito Fernández
Albert Camus
va ser un escriptor i filòsof francès d'origen algerià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957, als 44 anys, el segon guanyador més jove de la història i considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals representants de l'existencialisme.
Veure Anarcosindicalisme і Albert Camus
Alberto Carsí Lacasa
Alberto Carsí Lacasa (València, 12 de febrer de 1876 - Perpinyà, 1960) va ser un enginyer i geòleg valencià.
Veure Anarcosindicalisme і Alberto Carsí Lacasa
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Anarcosindicalisme і Alcoi
Alejandro Lamela
Alejandro Lamela (Lugo, 1910 – Tolosa de Llenguadoc, març de 1991) fou un dirigent anarcosindicalista gallec.
Veure Anarcosindicalisme і Alejandro Lamela
Ana Sigüenza Carbonell
Ana Sigüenza Carbonell és una pedagoga i anarcosindicalista espanyola, afiliada al Sindicat d'Ensenyament i Intervenció Social de CNT-Madrid.
Veure Anarcosindicalisme і Ana Sigüenza Carbonell
Anacronisme
Orfeu, un personatge de la mitologia grega, representat per Cesare Gennari amb un violí que no existia abans del segle XVI Un anacronisme és un error de la cronologia que es produeix quan quelcom (acció, objecte, paraula, idea, etc.) és discordant amb el període històric de la resta del context global al qual apareix.
Veure Anarcosindicalisme і Anacronisme
Anarcocol·lectivisme
Lanarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista és una de les escoles clàssiques de l'anarquisme.
Veure Anarcosindicalisme і Anarcocol·lectivisme
Anarcofeminisme
Bandera que representa el feminisme llibertari Cartell que diu "Les anarcofeministes ho fem millor" L'anarcofeminisme, anarquisme feminista o anarquisme feministe és un corrent de pensament que combina el feminisme i l'anarquisme, veu en la dominació dels homes sobre les dones una de les primeres manifestacions jeràrquiques en les societats.
Veure Anarcosindicalisme і Anarcofeminisme
Anarcoindividualisme
Lanarquisme individualista o anarcoindividualisme és una tradició filosòfica basada en un particular èmfasi en l'autonomia de l'individu, i en l'alternativa a l'anarquisme social, i es desenvolupa a l'entorn de la supremacia i autonomia de la persona.
Veure Anarcosindicalisme і Anarcoindividualisme
Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939.
Veure Anarcosindicalisme і Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
Anarcosindicalisme: Teoria i Pràctica
Anarcosindicalisme: Teoria i Pràctica és una de les obres de Rudolf Rocker (25 de març de 1873– 10 de setembre de 1958).
Veure Anarcosindicalisme і Anarcosindicalisme: Teoria i Pràctica
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquia
Anarquia postesquerra
Lanarquia postesquerra, anarquisme postesquerrà o postesquerranisme, és un corrent dins el pensament anarquista que critica la relació de l'anarquisme amb l'esquerra política tradicional.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquia postesquerra
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme
Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Israel
Lanarquisme ha estat present a Israel des d'abans de la creació de l'estat israelià, especialment a través del moviment quibuts, i té les seves arrels en el moviment llibertari de Jiddishland del.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme a Israel
Anarquisme a Itàlia
Símbol anarquista Lanarquisme a Itàlia es va constituir com un moviment a partir de l'Aliança de Revolucionaris Socialistes, una societat secreta fundada per Mikhail Bakunin.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme a Itàlia
Anarquisme a l'Àfrica
El terme anarquisme a l'Àfrica fa referència tant a les organitzacions polítiques suposadament anarquistes de certes societats tradicionals africanes com als moviments anarquistes moderns a l'Àfrica.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme a l'Àfrica
Anarquisme negre
LAnarquisme negre és una doctrina política i filosòfica derivada de l'anarquisme, amb una major èmfasi en la qüestió ètnica.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme negre
Anarquisme queer
L'anarquisme queer, o anarca-queer, és una escola de pensament anarquista que defensa l'anarquisme i la revolució social com a mitjà d'alliberament queer i abolició de jerarquies com ara l'homofòbia, lesbofòbia, transmisogínia, bifòbia, transfòbia, heteronormativitat, patriarcat i el genèric binari.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme queer
Anarquisme social
L'anarquisme social (de vegades referit com l'anarquisme socialistaOstergaard, Geoffrey. "Anarchism". The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought. Blackwell Publishing. p. 14.) és generalment considerada com una branca de l'anarquisme que veu la llibertat individual com a dependent de l'ajuda mútua.
Veure Anarcosindicalisme і Anarquisme social
Antònia Fontanillas Borràs
Antònia Fontanillas Borràs (Barcelona, 29 de maig de 1917-Dreux, 23 de setembre de 2014) fou una militant anarcosindicalista i lluitadora antifranquista catalana, morta a l'exili.
Veure Anarcosindicalisme і Antònia Fontanillas Borràs
Antònia Guitart Orriols
Antònia Guitart Orriols (Berga ? - Manresa, 29 de març de 1960) fou una col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis a la comarca del Bages.
Veure Anarcosindicalisme і Antònia Guitart Orriols
Antoni Ortiz Ramírez
Antonio Ortiz, 1943 Antonio Ortiz Ramírez (Barcelona, 13 d'abril de 1907 –2 d'abril de 1996) fou un fuster-ebenista de professió, militant de la CNT i membre del grup d'afinitat "Nosotros", comandant de la 25a divisió republicana i oficial de l'exèrcit francès.
Veure Anarcosindicalisme і Antoni Ortiz Ramírez
Antonio Castaños Benavent
Antonio Castaños Benavent fou un militant anarcosindicalista, també conegut com el Torero.
Veure Anarcosindicalisme і Antonio Castaños Benavent
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Martín Bellido
Antonio Martín Bellido (Canillejas (Madrid), 11 de febrer de 1938 - París, 17 d'agost de 2014) fou un militant anarcosindicalista i lluitador antifranquista espanyol, exiliat a França.
Veure Anarcosindicalisme і Antonio Martín Bellido
Antonio Mije García
Antonio Mije García (Sevilla, ?? - París, 1976) va ser un polític comunista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Antonio Mije García
Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya
LAssociació Lliure de Sindicats d'AlemanyaL'adjectiu (en aquest cas Frei, "Lliure": Free, en anglès) —posat en la posició del nostre epítet— a vegades es diu que pot fer referència a qualsevol dels noms, depèn de si creiem que és un complement de un nom, o de tots els noms de la frase.
Veure Anarcosindicalisme і Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya
Atemptat contra el general Martínez Campos
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.
Veure Anarcosindicalisme і Atemptat contra el general Martínez Campos
Ateneo Obrero de Badalona
El Ateneo Obrero de Badalona va ser una publicació de l'Ateneu Obrer de Badalona creada l'any 1888 amb articles de temàtica cultural i informació sobre les activitats de l'entitat.
Veure Anarcosindicalisme і Ateneo Obrero de Badalona
Augustin Souchy
Augustin Souchy (1892-1984) va ser un anarquista, anarcosindicalista, antimilitarista i periodista alemany.
Veure Anarcosindicalisme і Augustin Souchy
Aurora de esperanza
Aurora de esperanza és una pel·lícula espanyola estrenada el 1937, dirigida per Antonio Sau Olite i produïda per S.I.E. Films.
Veure Anarcosindicalisme і Aurora de esperanza
Avelino González Mallada
Avelino González Mallada (Gijón, 7 d'agost de 1894 – Woodstock, Virgínia, 27 de març de 1938) fou un anarcosindicalista asturià.
Veure Anarcosindicalisme і Avelino González Mallada
Ángel Morales Vázquez
Ángel Morales Vázquez fou un anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Ángel Morales Vázquez
Ángel Pestaña Núñez
Ángel Pestaña Núñez (Santo Tomás de las Ollas, Ponferrada, Castella i Lleó, 14 de febrer de 1886 - Begues, el Baix Llobregat 11 de desembre de 1937) fou una de les figures més destacades de l'anarcosindicalisme espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Ángel Pestaña Núñez
Àngel Palerm i Vich
Àngel Palerm i Vich (Eivissa, 1917-Ciutat de Mèxic,1980), va ser un etnòleg i antropòleg eivissenc que va desenvolupar la major part de la seva activitat científica a Mèxic, on s'hagué d'exiliar el 1939.
Veure Anarcosindicalisme і Àngel Palerm i Vich
Àurea Cuadrado Castillón
Publicació Núm. 1 de "Mujeres Libres" Áurea Cuadrado Castillón (Ontinyena, 23 d'agost de 1894 - Mallorca, 18 de desembre de 1969), també coneguda com a Àurea Cuadrado Alberola, va ser una militant anarquista feminista.
Veure Anarcosindicalisme і Àurea Cuadrado Castillón
Bé comú
El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.
Veure Anarcosindicalisme і Bé comú
Benjamín Rubio
Benjamín Rubio (Bustarga, Leó, 1925 - 25 d'agost de 2007) va ser un actiu sindicalista a la zona de Laciana.
Veure Anarcosindicalisme і Benjamín Rubio
Beroiz
* Miguel Yoldi Beroiz (Pamplona, 14 d'abril de 1903 - Matamoros, Tamaulipas, Mèxic, 13 d'agost de 1961) anarcosindicalista navarrès.
Veure Anarcosindicalisme і Beroiz
Biennio Rosso
Setembre de 1920: a Milà obrers armats ocupen les fàbriques El Biennio Rosso (bienni roig) és el terme amb el que alguns historiadors indiquen el període de la història d'Itàlia immediatament després de la Primera Guerra Mundial i que va durar fins a principis de 1921, en el que es va produir, sobretot a la Itàlia central i la Itàlia septentrional, protestes rurals, disturbis per aliments, manifestacions dels treballadors, l'ocupació de terres i fàbriques amb intents d'autogestió.
Veure Anarcosindicalisme і Biennio Rosso
Blasquisme
El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.
Veure Anarcosindicalisme і Blasquisme
Boira: fulla de pantarragonisme
Boira: fulla de pan-tarragonisme que Salvador Torrell i Eulàlia fa estampar a Reus ciutat del camp de Tarragona, va ser una revista de la qual se'n coneix només un número i que se suposa que va ser únic.
Veure Anarcosindicalisme і Boira: fulla de pantarragonisme
Boletín de Información CNT-AIT-FAI
El Boletín de Información CNT-AIT-FAI, originalment amb el subtítol "Informes y noticias facilitadas por la Confederación Nacional del Trabajo" és un butlletí diari editat entre el 22 de juliol de 1936 i el 22 de març de 1938 a Barcelona, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Boletín de Información CNT-AIT-FAI
Bonaventura Vernis i Juvés
Bonaventura Vernis i Juvés, conegut com el “Sastre d'All”, (Puigcerdà, 1886 – Alp, 31 de juliol de 1936) fou un empresari tèxtil puigcerdanenc, regidor i alcalde de Puigcerdà.
Veure Anarcosindicalisme і Bonaventura Vernis i Juvés
Brigada Flores Magon
Brigada Flores Magon és un grup francès de música oi! i punk rock, conegut per les seves lletres polítiques properes al moviment llibertari.
Veure Anarcosindicalisme і Brigada Flores Magon
Bru Lladó i Roca
Bru Lladó i Roca (Sabadell, 1881 – Mèxic, 1946) va ser un sabater i anarcosindicalista català.
Veure Anarcosindicalisme і Bru Lladó i Roca
Cantonalisme
Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.
Veure Anarcosindicalisme і Cantonalisme
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Anarcosindicalisme і Capitalisme
Carl Einstein
Carl Einstein (Neuwied, Imperi Alemany, 26 d'abril de 1885 – L'Estela e Bètharram, Occitània, 5 de juliol de 1940) va ser un influent escriptor, historiador de l'art, crític i anarquista alemany, una de les figures més importants en la història del moviment avantguardista.
Veure Anarcosindicalisme і Carl Einstein
Carles Bort i Bort
Carles Bort i Bort (Barcelona, 1900 — Barcelona, 1922) fou un obrer metalúrgic i anarcosindicalista català, del barri de Gràcia de Barcelona, membre de l'anomenat Sindicat Únic i víctima dels pistolers de la Unió de Sindicats Lliures.
Veure Anarcosindicalisme і Carles Bort i Bort
Carles Vidal i Pasanau
Carles Vidal i Pasanau (Sarrià, 6 de novembre de 1917 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Veure Anarcosindicalisme і Carles Vidal i Pasanau
Carme Millà Tersol
Carme Millà Tersol (Barcelona, 25 de gener de 1911 — Barcelona, 1 de desembre de 1999) fou una dibuixant, dissenyadora, publicista, cartellista i militant anarcosindicalista catalana.
Veure Anarcosindicalisme і Carme Millà Tersol
Carne de fieras
Carne de fieras és una pel·lícula espanyola dirigida per Armand Guerra el 1936.
Veure Anarcosindicalisme і Carne de fieras
Carta d'Amiens
La Carta d'Amiens va ser una declaració adoptada al 9è Congrés del sindicat francès Confederació General del Treball (CGT), que va tenir lloc a Amiens en octubre de 1906.
Veure Anarcosindicalisme і Carta d'Amiens
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Anarcosindicalisme і Catalanisme
César Broto Villegas
César Broto Villegas (Saragossa, 3 de novembre de 1914 – la Pobla del Duc, Vall d'Albaida, 15 de març 2009) fou un anarcosindicalista català d'origen aragonès.
Veure Anarcosindicalisme і César Broto Villegas
Celedonio García Casino
Celedonio García Casino, dit Celes o El Llarg (Barcelona, 25 de desembre de 1922 - 26 d'agost de 1949) fou un anarquista i guerriller antifranquista català.
Veure Anarcosindicalisme і Celedonio García Casino
Celedonio Pérez Bernardo
Celedonio Pérez Bernardo (? Zamora ? - Madrid, 1956) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Celedonio Pérez Bernardo
Cipriano Damiano González
Cipriano Damiano González (Comares, província de Màlaga, 22 de setembre de 1916 – Sabadell, 17 d'abril de 1986) fou un dirigent anarcosindicalista andalús, editor de publicacions polítiques, i publicista.
Veure Anarcosindicalisme і Cipriano Damiano González
Cipriano Mera
Cipriano Mera Sanz (Madrid, 4 de novembre de 1897 - Saint-Cloud, França, 24 d'octubre de 1975) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Cipriano Mera
Club Esportiu Júpiter
El Club Esportiu Júpiter és un club de futbol fundat el 1909 al barri de Poblenou, a Barcelona, a Qué!, 18 de març de 2010 que d'ençà de 1948 juga els seus partits al barri de la Verneda.
Veure Anarcosindicalisme і Club Esportiu Júpiter
CNT (publicació)
CNT és un periòdic que edita el sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT), del qual és el principal mitjà d'expressió.
Veure Anarcosindicalisme і CNT (publicació)
Color polític
Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.
Veure Anarcosindicalisme і Color polític
Columna Andalusia-Extremadura
La Columna Andalucía-Extremadura va ser una Milícia confederal composta per militants i obrers d'ideologia anarquista que va participar en la Guerra Civil Espanyola, especialment al fronts de Còrdova i Jáen.
Veure Anarcosindicalisme і Columna Andalusia-Extremadura
Columna italiana
La Columna italiana (de nom Centúria Giustizia e Libertà, en honor del moviment socialista franco-italià que existia en França) també coneguda per Prima colonna italiana, Batalló Matteotti, Colonna Rosselli i Legió Italiana de la Columna Ascaso (per haver marxat al front amb aquesta unitat de voluntaris), va ser una de les primeres unitats que es poden considerar adscrites a les Brigades Internacionals (encara que va néixer mesos abans) que van combatre en la Guerra Civil espanyola en defensa de la legalitat republicana enfront de els revoltats el 17 i 18 de juliol de 1936.
Veure Anarcosindicalisme і Columna italiana
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Anarcosindicalisme і Comunisme
Comunisme cristià
La falç i el martell amb una creu llatina. El comunisme cristià és una forma de comunisme religiós basat en el cristianisme.
Veure Anarcosindicalisme і Comunisme cristià
Comunisme de consells
El comunisme de consells és un concepte sorgit en l'àmbit de l'esquerra comunista europea, en especial en la germano-neerlandesa, anglesa, hongaresa i italiana.
Veure Anarcosindicalisme і Comunisme de consells
Confederació General del Treball
Manifestació de la CGT en Madrid. Manifestació de la CGT en València. La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.
Veure Anarcosindicalisme і Confederació General del Treball
Confederació General del Treball de Catalunya
La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya) d'acord amb els seus estatuts és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària.
Veure Anarcosindicalisme і Confederació General del Treball de Catalunya
Confederació General del Treball de França
La Confederació General del Treball (abreujat CGT) de França és un dels cinc sindicats francesos amb més afiliats (en tenia 711.000 el 2005).
Veure Anarcosindicalisme і Confederació General del Treball de França
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Anarcosindicalisme і Confederació Nacional del Treball
Confederació Regional del Treball de Catalunya
Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) fou una sindicat anarcosindicalista fundat a Barcelona el 1910 com a continuadora de la Confederació Regional de Societats de Resistència-Solidaridad Obrera.
Veure Anarcosindicalisme і Confederació Regional del Treball de Catalunya
Confederacions sindicals internacionals
Encara que la majoria dels sindicats continuen estant organitzats a escala nacional, des dels primers temps del moviment sindical han existit enfocaments internacionals de coordinació, que estan adquirint cada cop més importància actualment.
Veure Anarcosindicalisme і Confederacions sindicals internacionals
Congrés de Sants
El Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), també conegut com a Congrés Obrer de Sants, va ser una important reunió de l'obrerisme català que va tenir lloc a l'Ateneu Racionalista del carrer Vallespir de Sants (Barcelona) del 28 de juny a l'1 de juliol de 1918.
Veure Anarcosindicalisme і Congrés de Sants
Consells obrers
Un consell obrer és una assemblea deliberativa de la classe treballadora, que es proposa facilitar l'autogestió obrera o el control obrer dins d'una empresa.
Veure Anarcosindicalisme і Consells obrers
Crítica del capitalisme
La crítica del capitalisme ha estat objecte d'una forta controvèrsia sociològica i política.
Veure Anarcosindicalisme і Crítica del capitalisme
Cristóbal Parra
Cristóbal Parra (Elda, 1912 - Charlaval, 1984) va ser un destacat dirigent anarcosindicalista valencià.
Veure Anarcosindicalisme і Cristóbal Parra
Cronologia de la ràdio en català
A Catalunya i al Principat d’Andorra, a diferència d’altres territoris de llengua catalana, les ràdios estatals espanyoles Ràdio Nacional d’Espanya, COPE, Europa FM, Hit FM, Kiss FM, Loca FM, Els 40 Principals, Els 40 Classic, Els 40 Dance, Onda Cero, Cadena Dial, Ràdio 3, Ràdio 5, Melodia Fm, Radio Marca, Cadena 100, Rock FM, Xtra FM, i la Cadena SER tenen programació en català.
Veure Anarcosindicalisme і Cronologia de la ràdio en català
David Antona Rodríguez
David Antona Rodríguez (Bercimuelle, província de Salamanca, 22 de novembre de 1904 - 15 de març de 1945) va ser un paleta i militant anarcosindicalista espanyol, destacat dirigent durant la Guerra Civil Espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і David Antona Rodríguez
Dècada Infame
Castillo (1940-1943) Es coneix com la Dècada Infame al període de la història de l'Argentina que comença el 6 de setembre de 1930 amb el cop d'Estat cívic-militar que va derrocar el president Hipólito Yrigoyen i finalitza el 4 de juny de 1943 amb el cop d'Estat militar que va derrocar al president Ramón Castillo.
Veure Anarcosindicalisme і Dècada Infame
Defensa Interior
Defensa Interior fou un grup armat antifranquista d'ideologia anarcosindicalista i llibertària, continuador de la lluita dels maquis actiu entre els anys 1962 i 1965.
Veure Anarcosindicalisme і Defensa Interior
Democràcia inclusiva
La democràcia inclusiva (DI) és un projecte polític per la democràcia directa, la democràcia econòmica (més enllà dels confinis de l'economia de mercat i de la planificació central), la democràcia en l'àmbit social i la democràcia ecològica.
Veure Anarcosindicalisme і Democràcia inclusiva
Denjiro Kotoku
socialista que va ocupar un paper decisiu en la introducció de l'anarquisme al Japó a principis del, especialment per la traducció al japonès de les obres de contemporanis europeus, com Piotp Kropotkin.
Veure Anarcosindicalisme і Denjiro Kotoku
Directori militar de Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera després del seu nomenament com a Cap del Govern i President del Directori militar El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923.
Veure Anarcosindicalisme і Directori militar de Primo de Rivera
Ecoanarquisme
Tot i que la bandera verda i negra és principalment representativa de l'anarcoprimitivisme, també s'associa amb l'ecoanarquisme, en combinar el verd del ecologisme amb el negre de l'anarquisme. Lecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals.
Veure Anarcosindicalisme і Ecoanarquisme
Economia participativa
Leconomia participativa -freqüentment abreujada com a parecon- és un sistema econòmic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econòmic en una societat donada.
Veure Anarcosindicalisme і Economia participativa
Eduardo de Guzmán
Eduardo de Guzmán (Villada, província de Palència, 1908 - Madrid, 1991) fou un periodista, anarcosindicalista i escriptor espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Eduardo de Guzmán
Elise Ottesen-Jensen
Elise Ottesen-Jensen, coneguda també com a Ottar (Høyland, 2 de gener del 1886 - Estocolm, 4 de setembre del 1973), fou una educadora sexual, periodista i anarquista sueconoruega l'objectiu de la qual fou lluitar pel dret de les dones a comprendre i controlar el seu cos i la seua sexualitat.
Veure Anarcosindicalisme і Elise Ottesen-Jensen
Eliseu Melis Díaz
Eliseu Melis Díaz (? - Barcelona, 12 de juliol de 1947) fou un dirigent anarcosindicalista català, assassinat per ser considerat un confident de la policia.
Veure Anarcosindicalisme і Eliseu Melis Díaz
Els Desposseïts
Els Desposseïts (títol original: The Dispossessed: An Ambiguous Utopia) és una novel·la de ciència-ficció utòpica anarquista del 1974 de l'escriptora nord-americana Ursula K. Le Guin, una de les seves set novel·les Cicle Hainish.
Veure Anarcosindicalisme і Els Desposseïts
Emma Goldman
Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.
Veure Anarcosindicalisme і Emma Goldman
Enric Mampel i Martí
Enric Mampel i Martí (Sorita, País Valencià, 1893 - Garges-lès-Gonesse, França, 1979) fou un militant anarcosindicalista valencià que va viure a Sabadell.
Veure Anarcosindicalisme і Enric Mampel i Martí
Enric Marco Nadal
Enric Marco Nadal (València, 3 de maig de 1913 – El Vedat, Torrent (Horta Sud), 13 de novembre de 1994) fou un anarcosindicalista valencià.
Veure Anarcosindicalisme і Enric Marco Nadal
Enric Pubill i Arnó
fou un referent de la lluita antifranquista i de la reivindicació de la memòria democràtica a Catalunya i a Espanya.
Veure Anarcosindicalisme і Enric Pubill i Arnó
Enrique Líster Forján
Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994), fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial a la República durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Enrique Líster Forján
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Veure Anarcosindicalisme і Esperanto
Estatut jurídic del Govern Provisional
LEstatut Jurídic del Govern Provisional va ser la norma legal superior per la qual es va regir el Govern Provisional de la Segona República Espanyola des de la seva promulgació el mateix dia de la seva proclamació el 14 d'abril de 1931, fins a l'aprovació per les Corts Constituents de la nova Constitució de la República, el 9 de desembre de 1931.
Veure Anarcosindicalisme і Estatut jurídic del Govern Provisional
Esteve Pallarols i Xirgu
Esteve Pallarols i Xirgu (Cassà de la Selva, Gironès 18 de juliol de 1900 - Barcelona, 8 de juliol de 1943) fou un anarcosindicalista català, conegut també com a José Riera.
Veure Anarcosindicalisme і Esteve Pallarols i Xirgu
Eusebi Carbó i Carbó
Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà, 31 de desembre de 1883 - Ciutat de Mèxic, 16 de gener de 1958) fou un mestre i propagandista anarcosindicalista i anarquista català.
Veure Anarcosindicalisme і Eusebi Carbó i Carbó
Eusebi Rodríguez Salas
Eusebi Rodríguez Salas (Tarragona, 1885 - 1952) fou un polític català, conegut per ser el comissari general de les forces de policia de Catalunya conseller d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya pel PSUC, que va tenir un paper central en l'inici dels fets de maig.
Veure Anarcosindicalisme і Eusebi Rodríguez Salas
Extrema Esquerra Republicana
Extrema Esquerra Republicana va ésser un partit polític republicà revolucionari, d'ideologia federal, proper a l'anarcosindicalisme i partidari de la Tercera República, creat pel diputat Àngel Samblancat i Salanova com Avantguarda d'Extrema Esquerra Republicana (abril del 1932) i refundat al març del 1933, tot incorporant sectors diversos del federalisme revolucionari.
Veure Anarcosindicalisme і Extrema Esquerra Republicana
Extrema Izquierda Federal
Extrema Izquierda Federal va ésser un partit polític republicà federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal, pels diputats Antonio Jiménez Jiménez i Salvador Sediles Moreno.
Veure Anarcosindicalisme і Extrema Izquierda Federal
Fasci italiani di combattimento
Els Fasci italiani di combattimento fou un moviment polític creat, entre altres, per Benito Mussolini, a Milà el 23 de març de 1919.
Veure Anarcosindicalisme і Fasci italiani di combattimento
Fània Bàron
Fanny Baron o Fània Aníssimovna Bàron (Фа́ня Ани́симовна Ба́рон) (1887 - 29 de setembre de 1921), coneguda també com a Fània Aarónovna Avrútskaia, Фаня Аароновна Авруцкая nascuda Fània Grefenson, Фа́ня Грефенсон, fou una anarquista i revolucionària russa que visqué a França i als Estats Units des del 1913 al 1917 quan va tornar a la seva terra natal per construir una societat postrevolucionària.
Veure Anarcosindicalisme і Fània Bàron
Fèlix Azzati i Descalci
Fèlix Azzati i Descalci (Cadis 1874 - València, 20 de juny de 1929) fou un polític i periodista valencià, diputat a Corts durant la restauració borbònica.
Veure Anarcosindicalisme і Fèlix Azzati i Descalci
Félix Morga Rocandio
Félix Morga Rocandio (Nájera (La Rioja), 1891 - 1936) va ser un militant anarcosindicalista espanyol i alcalde de Nájera (La Rioja), afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil.
Veure Anarcosindicalisme і Félix Morga Rocandio
Félix Padín Gallo
Félix Padín Gallo (Bilbao, 9 de juliol de 1916 - Miranda de Ebro, 7 d'octubre de 2014) va ser un destacat anarcosindicalista espanyol, tinent dels batallons Isaac Puente i Durruti de la Confederació Nacional del Treball (CNT) del País Basc durant la Guerra civil.
Veure Anarcosindicalisme і Félix Padín Gallo
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Veure Anarcosindicalisme і Federació Anarquista Ibèrica
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870 (sindicats d'ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària, amb els trets característics de la filosofia de Mikhail Bakunin.
Veure Anarcosindicalisme і Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Federació Nacional d'Agricultors
La Federació Nacional d'Agricultors (FNA) també coneguda com a Federació Nacional d'Obrers del Camp (FNOC) o Federació Nacional de Treballadors (FNT), va ser una organització anarcosindicalista fundada el 1913 a Espanya.
Veure Anarcosindicalisme і Federació Nacional d'Agricultors
Federació Socialista Asturiana
La Federació Socialista Asturiana (FSA-PSOE) és una organització política de caràcter socialdemòcrata que constituïx la federació asturiana del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Federació Socialista Asturiana
Federación Obrera Regional Argentina
Manifestació de la FORA (ca. 1915) Segell de la FORA La Federació Obrera Regional Argentina (FORA) és una federació obrera argentina fundada el 25 de maig de 1901 amb el nom de Federació Obrera Argentina i denominant-se FORA a partir del seu quart congrés a l'agost de 1904.
Veure Anarcosindicalisme і Federación Obrera Regional Argentina
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Veure Anarcosindicalisme і Federalisme
Ferran Alemany
Ferran Alemany (Catalunya, 1907 – Tolosa de Llenguadoc, 11 de desembre de 1985) fou un dirigent anarcosindicalista català.
Veure Anarcosindicalisme і Ferran Alemany
Fets de Bera
Els fets de Bera fou un intent d'insurrecció de caràcter anarcosindicalista esdevingut entre els dies 5 i 7 de novembre de 1924.
Veure Anarcosindicalisme і Fets de Bera
Fidel Miró i Solanes
Fidel Miró i Solanes (el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1910 – Ciutat de Mèxic, 29 de juny de 1998) fou un dirigent anarcosindicalista català, exiliat a Mèxic en acabar la guerra civil espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Fidel Miró i Solanes
FNA
* Federació Nacional d'Agricultors, organització anarcosindicalista històrica d'Espanya.
Veure Anarcosindicalisme і FNA
FNT
* Federació Nacional de Treballadors, organització anarcosindicalista històrica d'Espanya.
Veure Anarcosindicalisme і FNT
Francesc Ballester Orovitg
Francesc Ballester Orovitg, conegut com El Explorador (Barcelona, 12 de setembre de 1920 - 7 de setembre de 1957) fou un anarquista, guerriller antifranquista i esperantista català.
Veure Anarcosindicalisme і Francesc Ballester Orovitg
Francesc Campos i Martínez
Francesc Campos i Martínez (Massarró, 18 de desembre de 1905—Badalona, 29 de setembre de 1999) fou un obrer vidrier i del transport i militant anarcosindicalista amb activitat a Badalona.
Veure Anarcosindicalisme і Francesc Campos i Martínez
Francesc Comas i Pagès
Francesc Comas i muller, Lola Sabater. Francesc Comas i Pagès, conegut com «Paronas», (Sants, Barcelona, 26 d'abril de 1896 - Barcelona, 13 de març de 1923) va ser un anarcosindicalista català que va morir a causa de les ferides rebudes en l'atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, «El Noi del Sucre».
Veure Anarcosindicalisme і Francesc Comas i Pagès
Francesc Layret i Foix
Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.
Veure Anarcosindicalisme і Francesc Layret i Foix
Francisco Calle Mancilla
Francisco Calle Mancilla fou un militant anarcosindicalista, també conegut amb els malnoms de Florián o Moreno.
Veure Anarcosindicalisme і Francisco Calle Mancilla
Francisco Cardenal Ugarte
Francisco Cardenal Ugarte (Ágreda, província de Sòria, 1858 - Barcelona, 1926) fou un anarquista i mestre racionalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Francisco Cardenal Ugarte
Francisco Cruz Gutiérrez
Francisco Cruz Gutiérrez, més conegut com a Seisdedos (Benalup-Casas Viejas, 1861? - 11 de gener de 1933) fou un carboner i anarcosindicalista andalús.
Veure Anarcosindicalisme і Francisco Cruz Gutiérrez
Francisco Jordán
Francisco Jordán (Andalusia ? - Barcelona, 30 de juny de 1921) fou un anarcosindicalista català d'origen andalús.
Veure Anarcosindicalisme і Francisco Jordán
Francisco Maestre Laborde-Boix
Francisco Maestre Laborde-Boix (València, 1872 - 1920) fou un advocat i polític i noble valencià, germà de José Maestre Laborde-Boix.
Veure Anarcosindicalisme і Francisco Maestre Laborde-Boix
Francisco Royano Fernández
Francisco Royano Fernández († Madrid, 1973) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Francisco Royano Fernández
Freie Arbeiter-Union
Freie Arbeiter-Union (FAU), de nom complet Freie Arbeiterinnen- und Arbeiter Union, és un sindicat alemany fundat el 1977 amb implantació a tot el país.
Veure Anarcosindicalisme і Freie Arbeiter-Union
Fritz Kater
Die Einigkeit de 8 d'agost de 1914, editat per Fritz Kater Fritz Kater (Barleben, 12 de desembre del 1861 -20 de maig del 1945) va ser un sindicalista alemany que va fer la seva activitat a l'Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya (FVdG) i la seva organització successora, la Lliure Unió de Treballadors d'Alemanya.
Veure Anarcosindicalisme і Fritz Kater
Gabriel Buades i Pons
Gabriel Buades i Pons va ser un obrer anarquista i pacifista mallorquí.
Veure Anarcosindicalisme і Gabriel Buades i Pons
Gaston Leval
Gaston Leval, nom de guerra de Robert Pillar (Saint-Denis, 20 d'octubre de 1895 - Saint-Cloud, 8 d'abril de 1978), fou un anarcosindicalista francès, combatent i historiador de la Revolució social espanyola de 1936.
Veure Anarcosindicalisme і Gaston Leval
Georges Sorel
Georges Eugène Sorel (Cherbourg, 2 de novembre del 1847 - Boulogne, 29 d'agost del 1922) va ser un filòsof i sindicalista revolucionari francès.
Veure Anarcosindicalisme і Georges Sorel
Germinal Esgleas Jaume
Germinal Esgleas Jaume (pseudònim de Josep Esgleas i Jaume, Malgrat de Mar, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1981) fou un anarcosindicalista català i militant de la FAI.
Veure Anarcosindicalisme і Germinal Esgleas Jaume
Gijón
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).
Veure Anarcosindicalisme і Gijón
Ginés Alonso
Ginés Alonso (Múrcia, 1911 – L'Avelanet, Arieja, 5 de desembre de 1988) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Ginés Alonso
Ginés Camarasa García
Ginés Camarasa García (Villena, 1899 - Barcelona, 6 de juny de 1972) va ser un anarcosindicalista valencià, especialment actiu durant la dictadura franquista.
Veure Anarcosindicalisme і Ginés Camarasa García
Gironella
Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.
Veure Anarcosindicalisme і Gironella
Gregorio Jover Cortés
Gregorio Jover Cortés, dit el chino (Terol, 25 d'octubre de 1891La major pare de les fonts no informen de la data de naixement, només al web dona la data de naixement: 25 d'octubre. - Mèxic, 22 de març de 1964) fou un anarquista i revolucionari espanyol, comandant de la 28a Divisió o Columna Ascaso, que va lluitar al front d'Aragó, i amic íntim de Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso.
Veure Anarcosindicalisme і Gregorio Jover Cortés
Grupo Primero de Mayo
El Grupo Primero de Mayo fou un grup armat antifranquista d'ideologia anarcosindicalista i llibertària, continuador de la lluita de Defensa Interior, del que n'aprofità les infraestructures i els dirigents, actiu entre 1965 i 1974.
Veure Anarcosindicalisme і Grupo Primero de Mayo
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Anarcosindicalisme і Guerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyola a Catalunya
Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.
Veure Anarcosindicalisme і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Hélène Gracia-Cabanes
Hélène Gracia-Cabanes (Erau, 6 de juliol de 1919 - Erau, 19 de novembre de 2010) va ser una professora, educadora i activista occitana de l'Escola Moderna.
Veure Anarcosindicalisme і Hélène Gracia-Cabanes
Helios Gómez
Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.
Veure Anarcosindicalisme і Helios Gómez
Helios Sánchez
Heliodoro Sánchez Fernández, també conegut com a Helios Sánchez (Molinicos, província d'Albacete, 15 d'abril de 1909 – Portèth, 29 de maig de 1988) fou un anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Helios Sánchez
Hermós Plaja i Saló
Hermós Plajá i Saló (Palamós, Baix Empordà, 28 d'abril de 1889 - Palafrugell, 23 de març de 1982) fou un tipògraf, editor i militant anarcosindicalista català.
Veure Anarcosindicalisme і Hermós Plaja i Saló
Higinio Carrocera Mortera
Higinio Carrocera Mortera (Barros, gener de 1908 - Oviedo, 8 de maig de 1938) va ser un històric anarcosindicalista espanyol que va tenir una actuació destacada en la Revolució asturiana de 1934 i en el desenvolupament de la Guerra Civil a Astúries, durant la qual va ser condecorat amb la Medalla de la Llibertat, la condecoració més alta de la República espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Higinio Carrocera Mortera
Hijos del pueblo
Hijos del pueblo és una cançó popular relacionada amb el moviment obrer, especialment el d'inspiració anarcosindicalista.
Veure Anarcosindicalisme і Hijos del pueblo
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Anarcosindicalisme і Història de Barcelona
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Anarcosindicalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història del comunisme
''El capital'' La història del comunisme està summament unida al pensament que el filòsof alemany Karl Marx va delinear en el.
Veure Anarcosindicalisme і Història del comunisme
Història del nacionalisme basc
Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.
Veure Anarcosindicalisme і Història del nacionalisme basc
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Veure Anarcosindicalisme і Història del País Basc
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Història del republicanisme espanyol
Horacio Martínez Prieto
Horacio Martínez Prieto (Bilbao 1903 – 1985) fou un anarcosindicalista i polític basc.
Veure Anarcosindicalisme і Horacio Martínez Prieto
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Veure Anarcosindicalisme і III Internacional
Insurrecció anarquista de gener de 1933
Revolució de gener de 1933 o més correctament insurrecció anarquista de gener de 1933, és el terme que usen la majoria dels historiadors per a referir-se al període de final del primer bienni de la Segona República Espanyola durant el qual tingueren lloc els fets de Casas Viejas que commocionaren l'opinió pública espanyola contemporània.
Veure Anarcosindicalisme і Insurrecció anarquista de gener de 1933
Internacional Sindical Roja
La Internacional Sindical Roja fou una organització comunista creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d'agrupar tots els sindicats.
Veure Anarcosindicalisme і Internacional Sindical Roja
Jaume Aragó i Garcia
Jaume Aragó i Garcia (Barcelona, 9 de juliol de 1882 – Mèxic, 1952) fou un anarcosindicalista català, mort en l'exili.
Veure Anarcosindicalisme і Jaume Aragó i Garcia
Jaume Miravitlles i Navarra
Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.
Veure Anarcosindicalisme і Jaume Miravitlles i Navarra
Jean Jaurès
Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.
Veure Anarcosindicalisme і Jean Jaurès
Jesús Vidal i Rosell
Jesús Vidal i Rosell (? - 2014) fou un atleta i activista ecologista català.
Veure Anarcosindicalisme і Jesús Vidal i Rosell
Joan Garcia Oliver
Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Joan Garcia Oliver
Joan Peiró i Belis
Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.
Veure Anarcosindicalisme і Joan Peiró i Belis
Joaquín Ascaso Budría
Joaquín Ascaso Budría (Saragossa? Almudévar?, 1906 o 1907 - Caracas, març de 1977) fou un anarcosindicalista de la CNT i la FAI, president del Consell Regional de Defensa d'Aragó entre 1936 i 1937.
Veure Anarcosindicalisme і Joaquín Ascaso Budría
Joaquim Penina Sucarrats
Joaquim Penina Joaquim Penina Sucarrats (Gironella, 1901 - Rosario, Argentina, 9 de setembre de 1930) fou un sindicalista català establert a l'Argentina, assassinat per la dictadura del general José Félix Uriburu.
Veure Anarcosindicalisme і Joaquim Penina Sucarrats
Joaquina Dorado Pita
Joaquina Dorado Pita (La Corunya, 25 de juny de 1917 - Barcelona, 14 de març de 2017) va ser una activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista.
Veure Anarcosindicalisme і Joaquina Dorado Pita
Jordi Martí i Font
Jordi Martí i Font (Tarragona, 31 de maig de 1969) és un filòleg, professor, periodista, escriptor, editor i activista social català.
Veure Anarcosindicalisme і Jordi Martí i Font
José Díaz Ramos
José Díaz Ramos (Sevilla, 1895 - Tiflis, Geòrgia, 1942) va ser un polític comunista espanyol, secretari general del PCE i membre de la direcció del Komintern.
Veure Anarcosindicalisme і José Díaz Ramos
José Expósito Leiva
José Expósito Leiva (Úbeda, província de Jaén, 4 de gener de 1918 – Caracas, Veneçuela, 26 d'agost de 1978) fou un periodista i anarcosindicalista andalús.
Veure Anarcosindicalisme і José Expósito Leiva
José Germán González
José Germán González († Veneçuela, 1991-1992) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і José Germán González
José Ignacio Mantecón Navasal
José Ignacio Mantecón Navasal (Saragossa, 1902 - Mèxic D.F., 1982) va ser un polític espanyol, nomenat Governador general del territori republicà d'Aragó en el context de la Guerra Civil Espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і José Ignacio Mantecón Navasal
José Luis Velasco Sanz
José Luis Velasco Sanz (Rábano, província de Valladolid, 3 de gener de 1959) és un economista i anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і José Luis Velasco Sanz
José Rodríguez Romero
José Rodríguez Romero fou un obrer tipògraf i un anarcosindicalista barceloní de començaments del.
Veure Anarcosindicalisme і José Rodríguez Romero
Josefa Carpena-Amat
Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005) fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.
Veure Anarcosindicalisme і Josefa Carpena-Amat
Josep Llunas i Pujals
va ser un dels principals protagonistes del moviment obrerista a Catalunya durant la segona meitat del, alhora també obertament reconegut com a maçó, lliurepensador, catalanista i un dels pioners de l’anarcosindicalisme a Catalunya.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Llunas i Pujals
Josep Maria Batlle Salvat
Josep Maria Batlle Salvat (Maspujols, 9 d'abril de 1889) Fou un ebenista i anarcosindicalista català que concentrà les seves accions entre Reus i Barcelona.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Maria Batlle Salvat
Josep Maria de Sucre i de Grau
Josep Maria de Sucre i de Grau (Gràcia, 23 de març del 1886 - novembre del 1969) va ser un crític d'art, escriptor i pintor, simpatitzant de l'anarquisme i les avantguardes.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Maria de Sucre i de Grau
Josep Martínez i Écija
Josep Martínez i Écija (Llorca, 1901-Balaguer, 1992), anomenat «Martínez Paleta», o simplement «Paleta», fou un activista obrer de tendència anarcosindicalista, cenetista.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Martínez i Écija
Josep Negre i Oliveras
Josep Negre i Oliveras (Lludient, Alt Millars, 13 de maig del 1875 - Argelers de la Marenda, Rosselló, 24 de desembre del 1939) fou un dirigent anarcosindicalista valencià.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Negre i Oliveras
Josep Peirats Valls
Josep Peirats Valls (La Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1908-1989) fou un dirigent anarquista valencià.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Peirats Valls
Josep Prat Roquet (anarquista)
Josep Prat i Roquet (Barcelona, 1867 - Barcelona, 17 de juliol de 1932) fou un anarquista català, considerat un dels configuradors de l'anarcosindicalisme.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Prat Roquet (anarquista)
Josep Roman
Josep Roman (Barcelona, principi) fou un obrer tipògraf i dirigent anarcosindicalista.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Roman
Josep Sabaté i Llopart
Josep Sabaté i Llopart, dit PepeEphéméride Anarchiste, (L'Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat, 17 d'agost de 1910 – Barcelona, Barcelonès, 17 d'octubre de 1949) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Sabaté i Llopart
Josep Torrents i Rossell
Josep Torrents i Rossell (Bellvei, 1899 - L'Havana, Cuba, 18 de setembre del 1943) va ser un pagès que, tot i defensar inicialment postulats anarcosindicalistes, finalment formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la Unió de Rabassaires el 1936 i milità al PSUC.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Torrents i Rossell
Josep Viadiu i Valls
Josep Viadiu i Valls (Igualada, 6 d'abril de 1890 - Ciutat de Mèxic, 23 de desembre de 1973) fou un dirigent sindical de tendència anarcosindicalista i periodista català.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Viadiu i Valls
Josep Xena i Torrent
Josep Xena Torrent (Cassà de la Selva, Gironès, 19 de juliol de 1907 - Caracas, 14 de maig de 1988) fou un militant anarcosindicalista català.
Veure Anarcosindicalisme і Josep Xena i Torrent
Juan Cazorla Pedrero
Juan Cazorla Pedrero, dit Tom Mix (Cartagena, 24 de gener de 1920 – Barquisimeto, 27 de novembre de 2005) fou un anarquista, anarcosindicalista i guerriller antifranquista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Juan Cazorla Pedrero
Juan Díaz del Moral
Juan Díaz del Moral (Bujalance, Còrdova, 24 de gener de 1870 – Madrid, 7 de novembre de 1948) fou un historiador andalús.
Veure Anarcosindicalisme і Juan Díaz del Moral
Juan Gómez Casas
Juan Gómez Casas (Bordeus, 1921-Madrid 2001) va ser un destacat militant anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Juan Gómez Casas
Juan Manuel Molina Mateo
Juan Manuel Molina Mateo més conegut com a Juanel (Jumella, regió de Múrcia, 4 d'agost de 1901 - Barcelona, 20 de setembre de 1984) fou un dirigent anarcosindicalista murcià.
Veure Anarcosindicalisme і Juan Manuel Molina Mateo
Juan Peñalver Fernández
Juan Peñalver Fernández (3 d'octubre de 1905 a Corvera Alta, Corvera, Múrcia - 29 d'abril de 1983 a Grenoble, Delfinat, Occitània) fou un anarcosindicalista militant de la CNT.
Veure Anarcosindicalisme і Juan Peñalver Fernández
Julia Romera Yáñez
fou una anarcosindicalista, militant i activista de la CNT, membre de la UJA (Unió de Joventuts Antifeixistes) i lluitadora de la resistència antifranquista.
Veure Anarcosindicalisme і Julia Romera Yáñez
Julià Abad i Guitart
Julià Abad i Guitart (Terrassa, 4 d'abril de 1885 - Agen 31 de març de 1939).
Veure Anarcosindicalisme і Julià Abad i Guitart
La Patagonia rebelde
La Patagonia rebelde és una pel·lícula argentina dramàtica-històrica de acció de 1974 dirigida per Héctor Olivera.
Veure Anarcosindicalisme і La Patagonia rebelde
La Premsa a Reus 1813 - 1939
Reus, com és prou sabut i com constaten els diversos inventaris monogràfics publicats, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar al llarg dels segles XIX i XX.
Veure Anarcosindicalisme і La Premsa a Reus 1813 - 1939
Llei de Defensa de la República
La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República.
Veure Anarcosindicalisme і Llei de Defensa de la República
Llei de ferro de l'oligarquia
La Llei de ferro de l'oligarquia és una teoria política desenvolupada inicialment pel sociòleg alemany Robert Michels en el seu llibre de 1911, Els Partits Polítics.
Veure Anarcosindicalisme і Llei de ferro de l'oligarquia
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Anarcosindicalisme і Lleida
Llibertat Ródenas i Domínguez
Llibertat Ródenas i Domínguez (Xera, Serrans, 23 de setembre de 1892 (o 1891 o 1893) - Mèxic, 19 de gener de 1970) fou una sindicalista valenciana d'ideologia anarquista.
Veure Anarcosindicalisme і Llibertat Ródenas i Domínguez
Llum de la Selva
Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva (Barcelona, 5 o 6 de gener de 1877 - la Galera, 23 de desembre de 1983), fou un seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català que, per tal de ser conseqüent amb les seves idees, va viure com un eremita gran part de la seva vida.
Veure Anarcosindicalisme і Llum de la Selva
Localisme
El localisme engloba les ideologies i filosofies polítiques i socials que prioritzen allò local.
Veure Anarcosindicalisme і Localisme
Los Solidarios
Los Solidarios va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic.
Veure Anarcosindicalisme і Los Solidarios
Louise Michel
Louise Michel (Vroncourt-la-Côte, Haute-Marne, 29 de maig del 1830 - Marsella, 9 de gener del 1905) fou una destacada anarquista francesa i una de les principals figures de la Comuna de París; va ser també escriptora, poeta i educadora.
Veure Anarcosindicalisme і Louise Michel
Luis Andrés Edo
Luís Andrés Edo (7 de novembre de 1925 - 14 de febrer de 2009) va ser un historiador i militant del moviment anarcosindicalista espanyol de la CNT.
Veure Anarcosindicalisme і Luis Andrés Edo
Luis Bulffi de Quintana
Avelino Luis Bulffi de Quintana (Bilbao, 1867-191?), metge i escriptor anarquista espanyol. Va fundar en 1903 l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, va editar la revista Salud y Fuerza i va publicar el llibre Huelga de vientres que va aconseguir gran èxit i nombroses edicions.
Veure Anarcosindicalisme і Luis Bulffi de Quintana
Luis Montoliú Salado
Luis Montoliu Salado (Madrid, ? - Caracas, 13 de febrer de 1962) fou un anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Luis Montoliú Salado
Malgrat de Mar
Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme; i fa frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera.
Veure Anarcosindicalisme і Malgrat de Mar
Manel Andreu Colomer
Manel Andreu Colomer (Barcelona, 1 de gener de 1889 - Barcelona, 20 d'octubre de 1968) fou un polític i sindicalista català defensor del moviment anarcosindicalista.
Veure Anarcosindicalisme і Manel Andreu Colomer
Manuel Amil Barciá
Manuel Amil Barciá (Santiago de Compostel·la ? - Teucro, Pontevedra, 1972) fou un militant anarcosindicalista gallec.
Veure Anarcosindicalisme і Manuel Amil Barciá
Manuel Bravo Portillo
Manuel Bravo Portillo (Illes Marianes ? - Barcelona, 5 de setembre de 1919) fou un policia espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Manuel Bravo Portillo
Manuel Escorza del Val
Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912 - Valparaíso, Xile, 1968) fou un anarcosindicalista i més tard crític d'art.
Veure Anarcosindicalisme і Manuel Escorza del Val
Manuel López López
Manuel López López (Galícia, ? - Valdelatas, Madrid, 1941) fou un dirigent anarcosindicalista d'origen gallec.
Veure Anarcosindicalisme і Manuel López López
Manuel Pérez Feliu
Manuel Pérez Feliu (Alacant, 6 de setembre de 1892 - Paterna, 27 d'agost de 1940) fou un dirigent anarcosindicalista valencià.
Veure Anarcosindicalisme і Manuel Pérez Feliu
Manuel Rivas (CNT)
Manuel Rivas Barros (Sevilla, ? - ?) fou un anarcosindicalista andalús.
Veure Anarcosindicalisme і Manuel Rivas (CNT)
Manuel Sabaté i Llopart
Manuel Sabaté i Llopart, dit Manolo (L'Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 24 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Veure Anarcosindicalisme і Manuel Sabaté i Llopart
María Collazo
María Collazo (Montevideo, 6 de març de 1884 - 22 de març de 1942) fou una educadora i periodista, feminista, sindicalista i anarquista uruguaiana.
Veure Anarcosindicalisme і María Collazo
Marciano Sigüenza
Marciano Sigüenza fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Marciano Sigüenza
Margaret Michaelis
Margaret Michaelis-Sachs (Czechowice-Dziedzice, Àustria -avui Polònia-, 6 d'abril de 1902- Melbourne, Austràlia, 16 d'octubre de 1985), nascuda Margarethe Gross, fou una fotògrafa austríaca formada a Viena i Berlín, que va viure a Barcelona entre els anys 1933 i 1937, fugint de l’ascens al poder del partit nazi alemany.
Veure Anarcosindicalisme і Margaret Michaelis
Margarita Nolasco Armas
María Margarita Nolasco Armas (20 de novembre de 1933, Orizaba, Veracruz - 23 de setembre de 2008, Ciutat de Mèxic) fou una etnòloga mexicana considerada com una de les pioneres en l'estudi de l'antropologia de Mèxic.
Veure Anarcosindicalisme і Margarita Nolasco Armas
Marià Rodríguez i Vázquez
Marià Rodríguez i Vázquez (Barcelona, 1909 - La Ferté-sous-Jouarre, Xampanya, 18 de juny de 1939) fou un dirigent anarcosindicalista català, conegut popularment com a Marianet i que signava Marià R. Vázquez.
Veure Anarcosindicalisme і Marià Rodríguez i Vázquez
Matilde Sabaté Grisó
Matilde Sabaté Grisó (Reus, Baix Camp, 1904 - Girona, 28 de juny de 1940) fou una anarcosindicalista, miliciana i mestra catalana.
Veure Anarcosindicalisme і Matilde Sabaté Grisó
Mauro Bajatierra Morán
Mauro Bajatierra Morán (Madrid, 8 de juny de 1884 – Guindalera, Madrid, 28 de març de 1939) fou un periodista i anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Mauro Bajatierra Morán
Màrcia Cisteró i Saludes
Màrcia Cisteró i Saludes (Barcelona, 1972) és una actriu i docent catalana, coneguda sobretot en el món del teatre per haver representat obres de Molière, Sòfocles, Anton Txékhov, Eduardo De Filippo, Ramón María del Valle-Inclán, Wajdi Mouawad, Brian Friel, William Shakespeare, Arnold Wesker o Bertolt Brecht, entre d'altres, sovint sota la direcció d'Oriol Broggi, amb qui va començar a treballar l'any 2000 a ''Tartuf''.
Veure Anarcosindicalisme і Màrcia Cisteró i Saludes
Máximo Franco Cavero
Máximo Franco Cavero (Alcalá de Gurrea, província d'Osca, 1913 – Alacant, 1 d'abril de 1939) fou un militant anarcosindicalista aragonès.
Veure Anarcosindicalisme і Máximo Franco Cavero
Melchor Rodríguez García
Melchor Rodríguez García. Placa commemorativa a la casa on va néixer. Melchor Rodríguez García (Sevilla, 1893 – Madrid, 14 de febrer de 1972) també conegut com el Ángel Rojo, fou un sindicalista anarquista espanyol, regidor, delegat de presons i breument alcalde de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Melchor Rodríguez García
Mercedes Colás de Meroño
Mercedes Colás Irisarri, més coneguda com a «Porota» o per vinculació amb el seu marit i filla Mercedes Colás de Meroño, (Buenos Aires, 11 de juliol de 1925 - Buenos Aires, 21 d'abril de 2021) va ser una activista pels drets humans argentina, que va exercir de vicepresidenta de l'associació Mares de Plaça de Maig fins al 2021.
Veure Anarcosindicalisme і Mercedes Colás de Meroño
Miguel Vallejo Sebastián
Miguel Vallejo Sebastián (Barcelona, 27 de juliol de 1909 - Tolosa de Llenguadoc, 4 de març de 1962) fou un militant anarcosindicalista català, company de la també anarcosindicalista aragonesa Julia Miravé.
Veure Anarcosindicalisme і Miguel Vallejo Sebastián
Miguel Yoldi Beroiz
Miguel Yoldi Beroiz (Pamplona, 14 d'abril de 1903 - Matamoros, Tamaulipas, Mèxic, 13 d'agost de 1961) fou un anarcosindicalista navarrès.
Veure Anarcosindicalisme і Miguel Yoldi Beroiz
Milly Witkop
Milly Vitkopski, més coneguda com a Milly Witkop (3 de març de 1877 - 23 de novembre de 1955), va ser una escriptora, activista, anarcosindicalista i anarcofeminista ucraïnesa. Va ser la companya del prominent dirigent anarcosindicalista Rudolf Rocker.
Veure Anarcosindicalisme і Milly Witkop
Mollie Steimer
Mollie Steimer (Dunaevtsky, Rússia, 21 de novembre de 1897-Cuernavaca, Mèxic; 23 de juliol de 1980) fou una activista i fotògrafa anarquista russa, d'origen jueu.
Veure Anarcosindicalisme і Mollie Steimer
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Veure Anarcosindicalisme і Moviment obrer
Moviment obrer a Espanya
El moviment obrer a Espanya es va iniciar a Catalunya en les dècades de 1830 i 1840 encara que va ser en el Sexenni Democràtic quan neix realment amb la fundació al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional (FRE-AIT).
Veure Anarcosindicalisme і Moviment obrer a Espanya
Movimiento de Izquierda Revolucionaria (Xile)
El Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR) va ser una guerrilla d'extrema esquerra xilena fundada en 1965.
Veure Anarcosindicalisme і Movimiento de Izquierda Revolucionaria (Xile)
Mujeres Libres
Mujeres Libres (en català, Dones Lliures) va ser una organització anarcosindicalista formada per dones que va existir a Espanya d'abril de 1936 a febrer de 1939, durant la Guerra Civil espanyola, i fou especialment important durant la revolució social espanyola de 1936.
Veure Anarcosindicalisme і Mujeres Libres
Municipalisme llibertari
Murray Bookchin El municipalisme llibertari és una idea d'organització política basada en institucions assembleàries d'índole veïnal que, practicant la democràcia participativa, es federarien en una confederació de municipis o comunes lliures, i és una alternativa a l'Estat.
Veure Anarcosindicalisme і Municipalisme llibertari
Nacional-revolucionari
Nacional-revolucionari és una ideologia considerada extrema dreta sorgida de la simbiosi de les dues grans ideologies socials del, el comunisme i el feixisme.
Veure Anarcosindicalisme і Nacional-revolucionari
Nacionalisme basc
"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.
Veure Anarcosindicalisme і Nacionalisme basc
Neus Bouza Gil
Neus Bouza Gil (Barcelona 1916 - 26 maig 1939) jove obrera i miliciana, militant de la CNT executada als 22 anys.
Veure Anarcosindicalisme і Neus Bouza Gil
Noam Chomsky
Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
Veure Anarcosindicalisme і Noam Chomsky
Octavi Alberola Suriñach
Octavi Alberola Suriñach (Alaior, Menorca, 1928) és un anarcosindicalista i lluitador antifranquista espanyol, exiliat a França.
Veure Anarcosindicalisme і Octavi Alberola Suriñach
Oposició a la dictadura portuguesa
L'oposició va començar immediatament després de la implantació de la dictadura portuguesa en 1926 i es va anara allargant i enfortint a mesura que el règim autoritari (1926-1974) perdurava.
Veure Anarcosindicalisme і Oposició a la dictadura portuguesa
Organització Central de Treballadors de Suècia
L'Organització Central de Treballadors de Suècia (SAC-Syndikalisterna) és una federació sindical sueca d'orientació anarcosindicalista.
Veure Anarcosindicalisme і Organització Central de Treballadors de Suècia
Organització específica
Una organització específica és un mètode associatiu clàssic anarquista, que assenyala a aquella agrupació que manifeste una adhesió oberta i específica a l'anarquisme, normalment a manera d'un club polític.
Veure Anarcosindicalisme і Organització específica
Pablo Molano Romero
va ser un activista social de Barcelona d'origen colombià.
Veure Anarcosindicalisme і Pablo Molano Romero
Parc Schierbeck
El parc Schierbeck és un parc situat al sector nord-est de l'estany de Puigcerdà i que porta el nom de German Schierbeck que va ser Cònsol General de Dinamarca a Barcelona.
Veure Anarcosindicalisme і Parc Schierbeck
Partit Socialista Italià
El Partit Socialista Italià (italià Partito Socialista Italiano, PSI) va ser un partit polític italià fundat en 1892.
Veure Anarcosindicalisme і Partit Socialista Italià
Patagònia rebel
La Patagonia rebel, també coneguda com la Patagonia tràgica, és el nom que va rebre la lluita protagonitzada pels treballadors anarcosindicalistes en rebel·lió de la província de Santa Creu, en la Patagonia argentina, entre 1920 i 1921.
Veure Anarcosindicalisme і Patagònia rebel
Paul Berthelot
Paul Berthelot (26 de juliol de 1881, Auxerre (Borgonya, França) - 2 de novembre de 1910, Conceição do Araguaia (Pará, Brasil) va ser un anarquista i esperantista francès, també conegut com a Marcelo Verema. Va ser el fundador de la primera associació catalana esperantista.
Veure Anarcosindicalisme і Paul Berthelot
Paulino Díez Martín
Paulino Díez Martín (Burgos, 4 de maig de 1892 – Colón, Panamà, 1980) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Paulino Díez Martín
Pedro Alcócer Gil
Pedro Alcocer Gil (Alhabia, 1906 - França, 1992) va ser un anarquista de la localitat de Terrassa.
Veure Anarcosindicalisme і Pedro Alcócer Gil
Pedro Herrera Camarero
Pedro Herrera Camarero (Valladolid, 18 de gener de 1909 - Buenos Aires, 28 d'octubre de 1969) fou un anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Pedro Herrera Camarero
Pedro Muñoz Seca
Pedro Muñoz Seca (El Puerto de Santa María, 20 de febrer de 1879 – Paracuellos de Jarama, 28 de novembre de 1936), escriptor i autor de teatre espanyol pertanyent a la Generació del 14 o Noucentisme.
Veure Anarcosindicalisme і Pedro Muñoz Seca
Pedro Polo Borreguero
Pedro Polo Borreguero (1897- 8 de desembre de 1972) fou un policia espanyol que va destacar en la repressió de la resistència anarcosindicalista contra el franquisme.
Veure Anarcosindicalisme і Pedro Polo Borreguero
Pepita Inglès
Pepita Inglés (Cartagena, 1910 - Front d'Aragó, 1937) fou una militant anarcosindicalista catalana de la columna Durruti durant la guerra civil espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Pepita Inglès
Pepita Not
Josepa Not, més coneguda com a Pepita Not (Torregrossa, 1900 - Barcelona, 4 de juny de 1938) fou una militant anarcosindicalista catalana.
Veure Anarcosindicalisme і Pepita Not
Pere Adrover Font
Pere Adrover Font el Iaio (Palma, Mallorca, 1911 – Camp de la Bota, 14 de març de 1952) fou un militant anarcosindicalista i guerriller maquis antifranquista mallorquí.
Veure Anarcosindicalisme і Pere Adrover Font
Pere Boldú i Tilló
. Dirigent del cooperativisme català.
Veure Anarcosindicalisme і Pere Boldú i Tilló
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Veure Anarcosindicalisme і Pierre-Joseph Proudhon
Pilar Grangel Arrufat
Pilar Grangel Arrufat (Castelló de la Plana, 19 d'octubre de 1893 – Montpeller, 18 de març de 1987) fou una pedagoga racionalista i militant anarcosindicalista.
Veure Anarcosindicalisme і Pilar Grangel Arrufat
Pina de Ebro
Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.
Veure Anarcosindicalisme і Pina de Ebro
Pistola F. Ascaso
La F. Ascaso fou una pistola semiautomàtica fabricada a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Anarcosindicalisme і Pistola F. Ascaso
Portada/efemèride juliol 9
09.
Veure Anarcosindicalisme і Portada/efemèride juliol 9
Possibilisme llibertari
El possibilisme llibertari va ser una tesi d'un sector del moviment llibertari en Espanya que sense renunciar a les finalitats clàssiques de l'anarquisme de lluita per la superació de l'Estat i el capitalisme va acceptar elements del règim demoliberal de la II República Espanyola per desenvolupar la seva activitat.
Veure Anarcosindicalisme і Possibilisme llibertari
Primera Internacional
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.
Veure Anarcosindicalisme і Primera Internacional
Primeres presidències radicals (Argentina)
Mapa de l'Argentina, 1914 El període de les primeres presidències radicals a la Història de l'Argentina va transcórrer entre els anys 1916 i 1930, quan la Unió Cívica Radical va arribar a la presidència de la República Argentina i governadors radicals van ocupar les governacions en la majoria de les províncies d'aquest país.
Veure Anarcosindicalisme і Primeres presidències radicals (Argentina)
Progreso Alfarache Arrabal
Progreso Alfarache Arrabal (Algesires, 1888 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer de 1964) fou un anarcosindicalista andalús, també conegut amb el pseudònim dAntonio Rodríguez.
Veure Anarcosindicalisme і Progreso Alfarache Arrabal
Província de Khmelnitski
El riu Ploska (en primer pla) a la seva confluència amb el Buh Meridional (segon pla) a la ciutat de Khmelnitski La fortalesa de Kàmianets-Podilski, patrimoni de la humanitat. Castell de Medjíbij en un aiguafort (?) del 1850. La Província de Khmelnitski (Хмельницька область, transcrit: Khmelnitska óblast; nom informal: Хмельниччина, Khmelnítxina) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental que es va crear el 1937.
Veure Anarcosindicalisme і Província de Khmelnitski
Quebracho (pel·lícula)
Quebracho és una pel·lícula argentina estrenada el 16 de maig de 1974 a Buenos Aires (Argentina) Narra la història de La Forestal, empresa anglesa d'explotació del quebracho colorado instal·lada a l'Argentina, des de 1900 fins a 1963, al nord de la Província de Santa Fe i sud-est del Chaco.
Veure Anarcosindicalisme і Quebracho (pel·lícula)
Rafael Pérez del Álamo
Rafael Pérez del Álamo (Loja, Granada, 1829 - Arcos de la Frontera, Cadis, 1911) va ser un veterinari i anarcosindicalista andalús.
Veure Anarcosindicalisme і Rafael Pérez del Álamo
Ramón Álvarez Palomo
Ramón Álvarez Palomo (Gijón, 7 de març de 1913 -14 de novembre de 2003) fou un anarcosindicalista asturià.
Veure Anarcosindicalisme і Ramón Álvarez Palomo
Ramón Liarte Viu
Ramón Liarte Viu (Almudébar, Foia d'Osca, 30 d'agost de 1918 – Tolosa de Llenguadoc, 10 de gener de 2004) fou un anarcosindicalista i escriptor aragonès.
Veure Anarcosindicalisme і Ramón Liarte Viu
Ramiro Ledesma Ramos
Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.
Veure Anarcosindicalisme і Ramiro Ledesma Ramos
Ramon Ausó Chacopino
Ramon Ausó Chacopino (Alacant, ? - Ses Quatre Campanes, Palma, 1936).
Veure Anarcosindicalisme і Ramon Ausó Chacopino
Ramon González Sanmartí
Ramon González Sanmartí (Granollers, maig 1920 - Barcelona, 13 juny 1948), conegut com El Nano i El Nano de Granollers, fou un guerriller anarcosindicalista militant de la CNT.
Veure Anarcosindicalisme і Ramon González Sanmartí
Ramon Rufat Llop
Ramon Rufat Llop (Maella, Franja de Ponent, 28 de desembre de 1916 - Vilanova i la Geltrú, 3 de novembre de 1993) fou un anarcosindicalista, agent dels serveis secrets republicans i lluitador antifranquista.
Veure Anarcosindicalisme і Ramon Rufat Llop
Ramon Vila Capdevila
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme.
Veure Anarcosindicalisme і Ramon Vila Capdevila
Ramona Berni i Toldrà
Ramona Berni i Toldrà (Mollerussa, 3 de juny de 1887 - Barcelona, 22 d'abril de 1968) fou una militant anarcosindicalista catalana.
Veure Anarcosindicalisme і Ramona Berni i Toldrà
Refugi antiaeri de Santa Eulàlia
El refugi antiaeri de Santa Eulàlia a l'Hospitalet de Llobregat, es va descobrir el divendres 22 de novembre de 2019 pels operaris de Transports Metropolitans de Barcelona mentre feien unes obres al recinte de l'estació de metro de Santa Eulàlia.
Veure Anarcosindicalisme і Refugi antiaeri de Santa Eulàlia
República Conservadora
República Argentina, 1888 En la Història de l'Argentina es coneix com a República Conservadora, Règim Conservador, Ordre Conservador, República oligàrquica, o Règim oligàrquic, al període comprès entre els anys 1880 i 1916, durant el qual la República Argentina, sota el govern de la Generació del 80, va tenir un ràpid creixement econòmic, poblacional i cultural.
Veure Anarcosindicalisme і República Conservadora
Revolució del Petroli
La Revolució del Petroli o Desfeta del Petroli fou un aixecament revolucionari anarcosindicalista que succeí a Alcoi el juliol de 1873 en el marc dels moviments cantonals.
Veure Anarcosindicalisme і Revolució del Petroli
Revolució proletària
Lenin, líder de la Revolució d'Octubre russa. La revolució proletària o revolució obrera és una revolució classista promulgada pel marxisme en què la classe obrera intenta ocupar la posició de classe dominant, subordinant a les altres classes socials (lluita de classes), mitjançant la presa del govern o altres institucions polítiques (Estat socialista).
Veure Anarcosindicalisme і Revolució proletària
Revolució social espanyola de 1936
La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.
Veure Anarcosindicalisme і Revolució social espanyola de 1936
Ricardo Sanz García
Ricardo Sanz García (Canals, Costera, 1898 - València, 1986) fou un dirigent anarquista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Ricardo Sanz García
Roque Santamaría Cortiguera
Roque Santamaría Cortiguera (Quintana del Pidio, província de Burgos, ? – Tolosa de Llenguadoc, 19 d'abril de 1980) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Roque Santamaría Cortiguera
Rossend Vidal i Bosch
Rossend Vidal i Bosch fou un sindicalista i anarcosindicalista català de finals del i començaments del.
Veure Anarcosindicalisme і Rossend Vidal i Bosch
Rudolf Rocker
Rudolf Rocker (Magúncia, Alemanya, 25 de març de 1873 - Mohegan Colony, 19 de setembre de 1958) fou un escriptor, historiador i activista anarcosindicalista alemany.
Veure Anarcosindicalisme і Rudolf Rocker
Salt
Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Veure Anarcosindicalisme і Salt
Salvador Seguí
* Salvador Seguí i Rubinat, conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del.
Veure Anarcosindicalisme і Salvador Seguí
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.
Veure Anarcosindicalisme і Salvador Seguí i Rubinat
Sants Boada i Calsada
Sants Boada i Calsada (Sant Feliu de Guíxols, 1875 – 1936) va ser un prevere i reformador social catòlic català.
Veure Anarcosindicalisme і Sants Boada i Calsada
Sara Berenguer Laosa
Sara Berenguer Lahosa (Barcelona, 1 de gener de 1919 - Montadin, 8 de juny de 2010) fou una militant anarcosindicalista i feminista llibertària catalana, activa en el moviment de les Mujeres Libres.
Veure Anarcosindicalisme і Sara Berenguer Laosa
Saturnino Carod Lerín
Saturnino Carod Lerín (Moneva, Campo de Belchite, 21 de febrer de 1903 – Barcelona, 7 de març de 1988) fou un dirigent anarcosindicalista aragonès, oncle de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Veure Anarcosindicalisme і Saturnino Carod Lerín
Sebastià Salellas i Magret
popularment conegut com a "Tià" Salellas, fou un advocat i polític català.
Veure Anarcosindicalisme і Sebastià Salellas i Magret
Sigfrido Catalá Tineo
Sigfrido Catalá Tineo (València, 1906 – 9 de setembre de 1978) fou un anarcosindicalista valencià, també conegut com a Lohengrin.
Veure Anarcosindicalisme і Sigfrido Catalá Tineo
Simó Piera i Pagès
Simó Piera i Pagès (Barcelona, 3 de setembre de 1892 — Barcelona, 14 d'agost de 1979) fou un dirigent anarcosindicalista català.
Veure Anarcosindicalisme і Simó Piera i Pagès
Simbologia anarquista
S'inclou dins el terme simbologia anarquista tots aquells símbols utilitzats per l'anarquisme al llarg de la història.
Veure Anarcosindicalisme і Simbologia anarquista
Simone Weil
fou una filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa.
Veure Anarcosindicalisme і Simone Weil
Sin Dios
Sin Dios va ser un grup de hardcore punk de Madrid, que va utilitzar la música com a forma de difusió ideològica anarcosindicalista, tocant en centres socials okupats i donant exemple d'autogestió anticapitalista en tots allò relacionat amb la banda: els discos es publicaven sempre a preus populars (la meitat o un terç dels comercials) amb un llibret amb les lletres, comentaris i dibuixos sobre les cançons, els concerts sempre eren a preus raonables, tant l'entrada com la beguda, no tocaven per a institucions o partits polítics, autoproducció del seu material i autogestió de les gires de concerts, sense mànagers ni buscar el lucre personal per mitjà del grup.
Veure Anarcosindicalisme і Sin Dios
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Veure Anarcosindicalisme і Sindicalisme
Sindicalisme revolucionari
En sentit estricte, el sindicalisme revolucionari és un corrent sindical històric inspirat en Georges Sorel i Arturo Labriola, on el sindicat era la institució clau per protegir els treballadors dels seus patrons i de l'Estat (o de qualsevol abús), així com per organitzar la vida productiva i administrativa de la societat.
Veure Anarcosindicalisme і Sindicalisme revolucionari
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Anarcosindicalisme і Sindicat
Sindicat groc
Un sindicat groc és un sindicat dominat parcialment o completament per una empresa, si està limitat als seus assalariats, o per la patronal o un grup d'empresaris, accionistes, etc., si afecta diverses empreses; de manera que la independència del sindicat i la seva capacitat per a defensar els interessos dels treballadors es veuen disminuïdes.
Veure Anarcosindicalisme і Sindicat groc
Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya
El Freie Arbeiter-Union Deutschlands, FAUD, va ser una entitat anarcosindicalista alemanya formada l'any 1919 com a escissió localista de la central sindical Freie Vereinigung Deutscher Gewerkschaft, FVdG (en català, Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya).
Veure Anarcosindicalisme і Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya
Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).
Veure Anarcosindicalisme і Sindicats Lliures
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Anarcosindicalisme і Socialisme
Socialisme autogestionari
El socialisme autogestionari o socialisme d'autogestió és el sistema polític basat en la col·lectivizació i la participació de les diferents comunitats de la vida de la persona en la gestió de comunitats polítiques superiors (Estat, federacions, confederacions, etc.) des dels àmbits més propers a la seva vida quotidiana: empresa, sindicat o partit polític.
Veure Anarcosindicalisme і Socialisme autogestionari
Socialisme llibertari
El socialisme llibertari, o anarcosocialisme,Ostergaard, Geoffrey.
Veure Anarcosindicalisme і Socialisme llibertari
Societat acèfala
Existien societats acèfales als territoris catalanoparlants abans d'imposar-se la dictadura franquista. Una societat acèfala és una societat que no té líders o jerarquies polítiques.
Veure Anarcosindicalisme і Societat acèfala
Solidaritat Internacional Antifeixista
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) fou una organització no governamental fundada a Espanya el 27 de maig de 1937 per la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb altres organitzacions llibertàries, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), components de Moviment Llibertari Espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Solidaritat Internacional Antifeixista
Solidaritat Obrera (1990)
Solidaritat Obrera és una petita confederació anarcosindicalista que sorgeix el 1990 com a escissió de la naixent Confederació General del Treball d'Espanya, després de la pèrdua del litigi legal de les sigles CNT.
Veure Anarcosindicalisme і Solidaritat Obrera (1990)
Sorita
Sorita (oficialment i en), també conegut com a Sorita de Morella, és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Veure Anarcosindicalisme і Sorita
Suceso Portales
María Suceso Portales Casamar (Zahínos, província de Badajoz, 4 de març de 1904 – Sevilla, 23 de gener de 1999) fou una anarcofeminista extremenya.
Veure Anarcosindicalisme і Suceso Portales
Teresa Claramunt
* Biografies.
Veure Anarcosindicalisme і Teresa Claramunt
Teresa Claramunt i Creus
Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862 - Barcelona, 11 d'abril de 1931) fou una dirigent anarcosindicalista catalana.
Veure Anarcosindicalisme і Teresa Claramunt i Creus
Teresa Muntaner Cabarrocas
Teresa Muntaner i Cabarrocas (Palamós, Baix Empordà, 17 de març de 1888 - Tolosa de Llenguadoc, 1981) va ser una anarcosindicalista catalana.
Veure Anarcosindicalisme і Teresa Muntaner Cabarrocas
Teresa Torrelles i Espina
Teresa Torrelles i Espina (Nalec, 27 de maig de 1908 - Besiers, 18 de maig de 1991) va ser una militant feminista i anarcosindicalista catalana.
Veure Anarcosindicalisme і Teresa Torrelles i Espina
Tomás Herreros Miguel
Tomás Herreros Miguel (Logronyo, 1877 - Barcelona, 22 de febrer de 1937) fou un dirigent anarcosindicalista.
Veure Anarcosindicalisme і Tomás Herreros Miguel
Tornabous
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Anarcosindicalisme і Tornabous
Treballadors Industrials del Món
Industrial Workers of the World, (IWW o els Wobblies, Treballadors Industrials del Món en anglès) és un sindicat fundat als Estats Units d'Amèrica que s'organitza a partir dels principis del sindicalisme revolucionari.
Veure Anarcosindicalisme і Treballadors Industrials del Món
Trentisme
El trentisme va ser un corrent ideològic i sobretot moviment que es va donar dins d'un sector reformista de l'organització anarcosindicalista CNT.
Veure Anarcosindicalisme і Trentisme
Universitat popular
La universitat popular és una organització o institució educativa i cultural creada per grups, associacions i organitzacions socials per promoure l'educació popular de sabers teòrics i pràctics adreçada a tota la població, especialment a sectors populars –treballadors (proletariat), pagesos, emigrants, dones– que no tenen accés a l'educació.
Veure Anarcosindicalisme і Universitat popular
Valentín González Ramírez
Façana de l'antic Mercat d'''Abastos''. Valentín González Ramírez (València 1 de juliol de 1958 - 25 de juny de 1979) fou un treballador del grup sindical o colles de càrrega i descàrrega a València.
Veure Anarcosindicalisme і Valentín González Ramírez
Valeriano Orobón Fernández
Valeriano Orobón Fernández (Cistérniga, Valladolid, 1901 - Madrid, 1936) va ser un traductor i teòric de l'anarcosindicalisme espanyol i creador de la lletra en castellà de la cançó A las barricadas.
Veure Anarcosindicalisme і Valeriano Orobón Fernández
Vía Libre
Vía Libre va ser un setmanari anarcosindicalista de Badalona, portaveu de les seccions locals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (AIT).
Veure Anarcosindicalisme і Vía Libre
Vertical (Setmanari de Sabadell)
Vertical (Setmanari de Sabadell) va ser un setmanari bilingüe sabadellenc que es va publicar des del 28 d'octubre de 1932 al 28 de desembre de 1938.
Veure Anarcosindicalisme і Vertical (Setmanari de Sabadell)
Vicente Galindo Cortés
Vicente Galindo Cortés (Mataró, 1902 - Vénissieux, 24 de febrer de 1990) va ser un escriptor, periodista, racionalista, esperantista i anarquista català.
Veure Anarcosindicalisme і Vicente Galindo Cortés
Victoriano Crémer
Victoriano Crémer Alonso (Burgos, 18 de desembre de 1906 - Lleó, 27 de juny de 2009) va ser un poeta, novel·lista i assagista espanyol.
Veure Anarcosindicalisme і Victoriano Crémer
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Anarcosindicalisme і 1 de gener
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 11 d'abril
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Anarcosindicalisme і 18 de febrer
1887
;Països Catalans.
Veure Anarcosindicalisme і 1887
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Anarcosindicalisme і 1892
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Anarcosindicalisme і 19 de gener
1917
;Països Catalans.
Veure Anarcosindicalisme і 1917
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Anarcosindicalisme і 1919
1942
;Països Catalans.
Veure Anarcosindicalisme і 1942
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Anarcosindicalisme і 1970
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 20 d'octubre
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Anarcosindicalisme і 2010
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Anarcosindicalisme і 2014
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 23 de setembre
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 24 d'octubre
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 29 de maig
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 31 de desembre
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 8 de juny
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Anarcosindicalisme і 9 de juliol
També conegut com Anarcosindical, Anarcosindicalista.
, Bonaventura Vernis i Juvés, Brigada Flores Magon, Bru Lladó i Roca, Cantonalisme, Capitalisme, Carl Einstein, Carles Bort i Bort, Carles Vidal i Pasanau, Carme Millà Tersol, Carne de fieras, Carta d'Amiens, Catalanisme, César Broto Villegas, Celedonio García Casino, Celedonio Pérez Bernardo, Cipriano Damiano González, Cipriano Mera, Club Esportiu Júpiter, CNT (publicació), Color polític, Columna Andalusia-Extremadura, Columna italiana, Comunisme, Comunisme cristià, Comunisme de consells, Confederació General del Treball, Confederació General del Treball de Catalunya, Confederació General del Treball de França, Confederació Nacional del Treball, Confederació Regional del Treball de Catalunya, Confederacions sindicals internacionals, Congrés de Sants, Consells obrers, Crítica del capitalisme, Cristóbal Parra, Cronologia de la ràdio en català, David Antona Rodríguez, Dècada Infame, Defensa Interior, Democràcia inclusiva, Denjiro Kotoku, Directori militar de Primo de Rivera, Ecoanarquisme, Economia participativa, Eduardo de Guzmán, Elise Ottesen-Jensen, Eliseu Melis Díaz, Els Desposseïts, Emma Goldman, Enric Mampel i Martí, Enric Marco Nadal, Enric Pubill i Arnó, Enrique Líster Forján, Esperanto, Estatut jurídic del Govern Provisional, Esteve Pallarols i Xirgu, Eusebi Carbó i Carbó, Eusebi Rodríguez Salas, Extrema Esquerra Republicana, Extrema Izquierda Federal, Fasci italiani di combattimento, Fània Bàron, Fèlix Azzati i Descalci, Félix Morga Rocandio, Félix Padín Gallo, Federació Anarquista Ibèrica, Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, Federació Nacional d'Agricultors, Federació Socialista Asturiana, Federación Obrera Regional Argentina, Federalisme, Ferran Alemany, Fets de Bera, Fidel Miró i Solanes, FNA, FNT, Francesc Ballester Orovitg, Francesc Campos i Martínez, Francesc Comas i Pagès, Francesc Layret i Foix, Francisco Calle Mancilla, Francisco Cardenal Ugarte, Francisco Cruz Gutiérrez, Francisco Jordán, Francisco Maestre Laborde-Boix, Francisco Royano Fernández, Freie Arbeiter-Union, Fritz Kater, Gabriel Buades i Pons, Gaston Leval, Georges Sorel, Germinal Esgleas Jaume, Gijón, Ginés Alonso, Ginés Camarasa García, Gironella, Gregorio Jover Cortés, Grupo Primero de Mayo, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Hélène Gracia-Cabanes, Helios Gómez, Helios Sánchez, Hermós Plaja i Saló, Higinio Carrocera Mortera, Hijos del pueblo, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del comunisme, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Història del republicanisme espanyol, Horacio Martínez Prieto, III Internacional, Insurrecció anarquista de gener de 1933, Internacional Sindical Roja, Jaume Aragó i Garcia, Jaume Miravitlles i Navarra, Jean Jaurès, Jesús Vidal i Rosell, Joan Garcia Oliver, Joan Peiró i Belis, Joaquín Ascaso Budría, Joaquim Penina Sucarrats, Joaquina Dorado Pita, Jordi Martí i Font, José Díaz Ramos, José Expósito Leiva, José Germán González, José Ignacio Mantecón Navasal, José Luis Velasco Sanz, José Rodríguez Romero, Josefa Carpena-Amat, Josep Llunas i Pujals, Josep Maria Batlle Salvat, Josep Maria de Sucre i de Grau, Josep Martínez i Écija, Josep Negre i Oliveras, Josep Peirats Valls, Josep Prat Roquet (anarquista), Josep Roman, Josep Sabaté i Llopart, Josep Torrents i Rossell, Josep Viadiu i Valls, Josep Xena i Torrent, Juan Cazorla Pedrero, Juan Díaz del Moral, Juan Gómez Casas, Juan Manuel Molina Mateo, Juan Peñalver Fernández, Julia Romera Yáñez, Julià Abad i Guitart, La Patagonia rebelde, La Premsa a Reus 1813 - 1939, Llei de Defensa de la República, Llei de ferro de l'oligarquia, Lleida, Llibertat Ródenas i Domínguez, Llum de la Selva, Localisme, Los Solidarios, Louise Michel, Luis Andrés Edo, Luis Bulffi de Quintana, Luis Montoliú Salado, Malgrat de Mar, Manel Andreu Colomer, Manuel Amil Barciá, Manuel Bravo Portillo, Manuel Escorza del Val, Manuel López López, Manuel Pérez Feliu, Manuel Rivas (CNT), Manuel Sabaté i Llopart, María Collazo, Marciano Sigüenza, Margaret Michaelis, Margarita Nolasco Armas, Marià Rodríguez i Vázquez, Matilde Sabaté Grisó, Mauro Bajatierra Morán, Màrcia Cisteró i Saludes, Máximo Franco Cavero, Melchor Rodríguez García, Mercedes Colás de Meroño, Miguel Vallejo Sebastián, Miguel Yoldi Beroiz, Milly Witkop, Mollie Steimer, Moviment obrer, Moviment obrer a Espanya, Movimiento de Izquierda Revolucionaria (Xile), Mujeres Libres, Municipalisme llibertari, Nacional-revolucionari, Nacionalisme basc, Neus Bouza Gil, Noam Chomsky, Octavi Alberola Suriñach, Oposició a la dictadura portuguesa, Organització Central de Treballadors de Suècia, Organització específica, Pablo Molano Romero, Parc Schierbeck, Partit Socialista Italià, Patagònia rebel, Paul Berthelot, Paulino Díez Martín, Pedro Alcócer Gil, Pedro Herrera Camarero, Pedro Muñoz Seca, Pedro Polo Borreguero, Pepita Inglès, Pepita Not, Pere Adrover Font, Pere Boldú i Tilló, Pierre-Joseph Proudhon, Pilar Grangel Arrufat, Pina de Ebro, Pistola F. Ascaso, Portada/efemèride juliol 9, Possibilisme llibertari, Primera Internacional, Primeres presidències radicals (Argentina), Progreso Alfarache Arrabal, Província de Khmelnitski, Quebracho (pel·lícula), Rafael Pérez del Álamo, Ramón Álvarez Palomo, Ramón Liarte Viu, Ramiro Ledesma Ramos, Ramon Ausó Chacopino, Ramon González Sanmartí, Ramon Rufat Llop, Ramon Vila Capdevila, Ramona Berni i Toldrà, Refugi antiaeri de Santa Eulàlia, República Conservadora, Revolució del Petroli, Revolució proletària, Revolució social espanyola de 1936, Ricardo Sanz García, Roque Santamaría Cortiguera, Rossend Vidal i Bosch, Rudolf Rocker, Salt, Salvador Seguí, Salvador Seguí i Rubinat, Sants Boada i Calsada, Sara Berenguer Laosa, Saturnino Carod Lerín, Sebastià Salellas i Magret, Sigfrido Catalá Tineo, Simó Piera i Pagès, Simbologia anarquista, Simone Weil, Sin Dios, Sindicalisme, Sindicalisme revolucionari, Sindicat, Sindicat groc, Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya, Sindicats Lliures, Socialisme, Socialisme autogestionari, Socialisme llibertari, Societat acèfala, Solidaritat Internacional Antifeixista, Solidaritat Obrera (1990), Sorita, Suceso Portales, Teresa Claramunt, Teresa Claramunt i Creus, Teresa Muntaner Cabarrocas, Teresa Torrelles i Espina, Tomás Herreros Miguel, Tornabous, Treballadors Industrials del Món, Trentisme, Universitat popular, Valentín González Ramírez, Valeriano Orobón Fernández, Vía Libre, Vertical (Setmanari de Sabadell), Vicente Galindo Cortés, Victoriano Crémer, 1 de gener, 11 d'abril, 18 de febrer, 1887, 1892, 19 de gener, 1917, 1919, 1942, 1970, 20 d'octubre, 2010, 2014, 23 de setembre, 24 d'octubre, 29 de maig, 31 de desembre, 8 de juny, 9 de juliol.