Taula de continguts
71 les relacions: Accadi, Adad, Ain Dara, An = Anum, Anshar, Antu, Anubanini, Anunnaki, Anzu, Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció, Asag, Atrahasis, Bau (deessa), Ceràmica assíria, Dagó, Déu, Déu del cel, Dinastia cassita, Eanna, El, Enheduanna, Enki, Enkidu, Enlil, Enuma Elix, Epopeia de Guilgameix, Ereixkigal, Estàtua de Kurlil, Hanbi, Hida'ar, Iddin-Dagan, Inanna, Ixtaran, Ki (divinitat), Kishar, Kumarbi, La Reina de la Nit (relleu), Labartu, Lahamu, Lamentació sobre la destrucció d'Ur, Llista de cràters de Ganimedes, Lugalbanda a la cova de la muntanya, Maledicció d'Accad, Meix-ki-ang-gaixer, Mesopotàmia, Mite d'Adapa, Mite d'Etana, Mitologia sumèria, MUL.APIN, Nammu, ... Ampliar l'índex (21 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Veure An і Accadi
Adad
Adad (ugarític: 𐎅𐎄 Haddu; accadi: 𒀭𒅎 Haddu), o també Isku, Iskur o Ishkur és el déu de les tempestes i les pluges, que fa créixer les plantes o les destrueix, a les antigues mitologies mesopotàmiques.
Veure An і Adad
Ain Dara
El temple d'Ain Dara (en àrab معبد عين دارة, maʿbad ʿAyn Dāra) és un temple de l'edat del ferro situat al poble d'Ain Dara, a Síria, 67 km al nord d'Alep i a 10 km de les runes de la basílica de Simeó Estilita el Vell.
Veure An і Ain Dara
An = Anum
An.
Veure An і An = Anum
Anshar
Anshar o també Anšar (en sumeri 𒀭𒊹 AN.ŠAR₂) va ser una divinitat de la mitologia sumèria, un déu primordial i principi masculí, segons el mite que s'explica a lEnuma Elix.
Veure An і Anshar
Antu
Antu o Antun va ser, segons les mitologies sumèria i accàdia, la deessa consort d'An i mare d'Enlil.
Veure An і Antu
Anubanini
llengua.
Veure An і Anubanini
Anunnaki
Segell en què apareixen Anunnaki Els Anunnaki o Anunna són els fills d'An, que a la mitologia sumèria són la segona categoria de déus, després dels grans déus i s'assimilen als annunes i als igigis.
Veure An і Anunnaki
Anzu
déu Enlil (Austen Henry Layard ''Monuments de Nineveh'', 2ª Sèrie, 1853) Anzu o Imdugud o Zu (en cuneiforme: 70px an.zud.mušen) és una criatura protagonista d'uns mites mesopotàmics.
Veure An і Anzu
Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció
L'apocalipsi és també representat a l'art visual. Com a exemple està el quadre pintat d'Albert Goodwin ''Apocalipsi'' (1903). Les obres de ficció mostrant esdeveniments que impliquen un risc global catastròfic ocorreguent (ficció apocalíptica) o ja passat (ficció postapocalíptica) són nombroses.
Veure An і Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció
Asag
Asag (en sumeri:𒀉𒉺 a₂-sag₃) va ser, segons la mitologia sumèria, un dimoni monstruós que només amb la seva presència feia bullir els peixos dins dels rius.
Veure An і Asag
Atrahasis
Tauleta en escriptura cuneïforme de l'epopeia, al Museu Britànic Atrahasis, Atar-hasis, o Atram-hasis, és un terme accadi que dona nom a un manuscrit signat per un copista anomenat Kasap-aya en temps d'Ammisaduqa, que regnà a Babilònia des de 1646 aC fins al 1626 aC.
Veure An і Atrahasis
Bau (deessa)
Bau era una deessa amb cos de dona i cap de gos de la mitologia sumèria, filla d'An.
Veure An і Bau (deessa)
Ceràmica assíria
Taulell amb un home orant davant el déu Xamaix. Segle VIII aC, Museu de Pèrgam, Berlín La ceràmica assíria és la produïda en l'antiguitat en una àmplia zona d'Orient Mitjà anomenada així per la desapareguda Assur, hui pertanyent a Iran, l'Iraq, Líban, Síria i Turquia, amb precedents directes en la cultura hitita i continuïtat historicocultural en la ceràmica babilònica.
Veure An і Ceràmica assíria
Dagó
Dagó (derivat de l'arrel semítica dag, que significa, peix petit) era un déu filisteu del mar.
Veure An і Dagó
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure An і Déu
Déu del cel
Júpiter, el déu pare de la mitologia romana El déu del cel és una divinitat freqüent en moltes mitologies que encarna una manifestació del cel, en oposició a la terra.
Veure An і Déu del cel
Dinastia cassita
Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).
Veure An і Dinastia cassita
Eanna
Eanna (sumeri: 𒂍𒀭𒈾, 'casa dels cels') va ser un antic temple sumeri.
Veure An і Eanna
El
Imatge d''''El''' lluitant amb dos lleons. El era el déu principal de la mitologia cananea, també pertanyent a la mitologia fenícia.
Veure An і El
Enheduanna
Enheduanna Enheduanna o Enkheduanna (en accadi, 𒃶𒁺𒀭𒈾) (2285–2250 aC) va ser una poeta accàdia.
Veure An і Enheduanna
Enki
Enki (sumeri: 𒂗𒆠) o Ea va ser una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en altres ciutats, especialment a Ur.
Veure An і Enki
Enkidu
Enkidu (en sumeri 𒂗𒆠𒄭 EN.KI.DU) és el company de Guilgameix en la cèlebre epopeia babilònica.
Veure An і Enkidu
Enlil
Enlil (𒀭𒂗𒆤) va ser un déu de Sumer, que tenia el temple més important, el temple d'Ekur, a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Guilgameix o pel mateix Enlil.
Veure An і Enlil
Enuma Elix
LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.
Veure An і Enuma Elix
Epopeia de Guilgameix
LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.
Veure An і Epopeia de Guilgameix
Ereixkigal
Ereixkigal (𒀭𒊩𒆠𒃲 Ereškigal, "gran dama sota terra") era la deessa de Kur o d'Irkalla, l'infern en la mitologia sumerobabilònica.
Veure An і Ereixkigal
Estàtua de Kurlil
Estàtua de Kurlil, governant funcionari de l'antiga ciutat d'Uruk. Esquema amb la situació de la ciutat sumèria d'Uruk. L'Estàtua de Kurlil, datada de l'any 2500 aC, va ser elaborada en el Període Dinàstic Arcaic de Mesopotàmia, en època de la civilització sumèria, considerada com la primera i més antiga civilització de la història, que es va estendre pel sud de Mesopotàmia, a la zona dels rius Tigris i Eufrates.
Veure An і Estàtua de Kurlil
Hanbi
Hanbi, Hanbu o Hanpa és, segons la mitologia sumèria i accàdia, un déu del mal, rei de tots els esperits malignes, i pare de Pazuzu i Huwawa.
Veure An і Hanbi
Hida'ar
Hida'ar o també Hidar, va ser un rei de Mari a l'antiga Mesopotàmia, una ciutat-estat molt important pel seu comerç al curs mitjà de l'Eufrates.
Veure An і Hida'ar
Iddin-Dagan
Iddin-Dagan va ser el tercer rei de la dinastia d'Isin a Sumer, cap al.
Veure An і Iddin-Dagan
Inanna
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.
Veure An і Inanna
Ixtaran
Ixtaran (Ištaran) en sumeri 𒀭𒅗𒁲 (també anomenat Gusilim) era un déu de la mitologia sumèria, venerat principalment a la ciutat de Der i a la regió fronterera entre Sumer i l'Iran.
Veure An і Ixtaran
Ki (divinitat)
Ki va ser la deessa Terra a la mitologia sumèria.
Veure An і Ki (divinitat)
Kishar
Kishar és una deessa babilònica, la primera dels fills de Tiamat i Apsu.
Veure An і Kishar
Kumarbi
Kumarbi és el déu del cel dels hurrites, tot i que és conegut sobretot pels textos hitites, pels quals sembla que també va ser venerat però fusionat amb una figura procedent de l'An mesopotàmic, també una divinitat celestial.
Veure An і Kumarbi
La Reina de la Nit (relleu)
muntanyes Zagros, al límit oriental de l'imperi. No trigarien a avançar-hi. L'alt relleu La Reina de la Nit, també anomenat Relleu Burney, datat dels 1800-1750 ae, fou tallat en època de l'Imperi paleobabilònic, sota el regnat d'Hammurabi, que s'estengué per Mesopotàmia a la zona dels rius Tigris i Eufrates, l'actual l'Iraq.
Veure An і La Reina de la Nit (relleu)
Labartu
Labartu o Lamashtu (Lamaštu) (noms accadis), anomenada també Dimme (en la mitologia sumèria) era un dimoni femení en la mitologia dels pobles mesopotàmics.
Veure An і Labartu
Lahamu
Lahamu (Lakhamu) i Lahmu (Lakhmu) (en cuneïforme 𒀭𒌓𒈬 o 𒀭𒈛𒈬, d laḫ-mu, literalment 'pelut') són dues deïtats germanes de la mitologia babilònica, fills d'Apsu i Tiamat, segons es llegeix a lEnuma Elix.
Veure An і Lahamu
Lamentació sobre la destrucció d'Ur
La Lamentació sobre la destrucció d'Ur, o El lament per Ur és un poema sumeri escrit en forma de lament al voltant de l'època de la caiguda d'Ur en mans dels elamites, que va marcar el final de la Tercera dinastia de la ciutat cap a l'any 2000 aC.
Veure An і Lamentació sobre la destrucció d'Ur
Llista de cràters de Ganimedes
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Ganimedes, una de les moltes llunes de Júpiter,.
Veure An і Llista de cràters de Ganimedes
Lugalbanda a la cova de la muntanya
La història de Lugalbanda a la cova de la muntanya. Anvers. Lugalbanda a la cova de la muntanya és un relat mitològic sumeri.
Veure An і Lugalbanda a la cova de la muntanya
Maledicció d'Accad
La maledicció d’Accad és el nom modern d’una obra literària sumèria, escrita al voltant del (període de la tercera dinastia d’Ur).
Veure An і Maledicció d'Accad
Meix-ki-ang-gaixer
Meix-ki-ang-gaixer o Mèš-ki-áĝ-ga-še-er (també Meš-ki-aĝ-gašer i transliterat Mes-Kiag-Gasher, Mesh-Ki-Ang-Gasher, Meskiagkasher, Meckiagkacer i variants) va ser un rei de Sumer fundador de la primera dinastia d'Uruk i pare d'Enmerkar, segons la llista de reis sumeris.
Veure An і Meix-ki-ang-gaixer
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure An і Mesopotàmia
Mite d'Adapa
El mite d'Adapa és una història sumèria que narra com Adapa va refusar la immortalitat per a la humanitat de manera involuntària.
Veure An і Mite d'Adapa
Mite d'Etana
El Mite d'Etana era un mite mesopotàmic molt antic, on Etana, un rei de Sumer que no tenia fills, va demanar ajuda al déus per poder obtenir un hereu.
Veure An і Mite d'Etana
Mitologia sumèria
Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.
Veure An і Mitologia sumèria
MUL.APIN
Una de les dues tauletes d'argila on està escrit el text. Aquest exemple mostra que la tauleta és inusualment gran (tan llarg com un full de paper) i el text està escrit en dues columnes. MUL. APIN és el títol convencional donat a un compendi babilònic que tracta molts aspectes diversos de l'astronomia i l'astrologia babilònica.
Veure An і MUL.APIN
Nammu
Nammu o també Namma (en cuneïforme 𒀭𒇉) va ser una deïtat sumèria, considerada una divinitat creadora, la deessa de l'abisme de l'aigua (el mar primitiu), sobretot a la mitologia que es va desenvolupar a la ciutat d'Èridu.
Veure An і Nammu
Namtar
En la mitologia sumeri-babilònica Namtar o també Namtaru, o Namtara, que significa «destí», era el visir (sukkal) i el missatger de la deessa de l'infern Ereixkigal i del seu espòs Nergal.
Veure An і Namtar
Ningishzida
Imatge de Ningishzida en la decoració del "gerro de Gudea", juntament amb el drac Mushussu, datat en el segle XXI aC. Ningishzida era una deïtat de la religió de l'antiga Mesopotàmia.
Veure An і Ningishzida
Ninhursag
Ninhursag (en sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅/ Ninḫursag) és una de les denominacions de la dea mare sumèria.
Veure An і Ninhursag
Ninshubur
Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna.
Veure An і Ninshubur
Ninsun
Ninsun "la senyora de les vaques " era una deessa de la mitologia sumèria, més coneguda com a mare de l'heroi Guilgameix i com a deessa tutelar del rei Gudea de Lagaix.
Veure An і Ninsun
Nintu
Nintu, coneguda també amb els noms de Nintí o Mami.
Veure An і Nintu
Pàredre
Un pàredre o paredre (en părĕdros) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple.
Veure An і Pàredre
Prostitució sagrada
XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).
Veure An і Prostitució sagrada
Sebitti
Sebitti o Sibitti és el nom del conjunt de set déus guerrers de la mitologia sumèria que lluitaven a les ordres del déu Erra.
Veure An і Sebitti
Set cels
Paradís En la cosmologia religiosa o mitològica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels.
Veure An і Set cels
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure An і Sumer
Sumeris
Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC.
Veure An і Sumeris
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Veure An і Teglatfalassar I
Toro sagrat
Apis ''La Processó del brau Apis'' de Frederick Arthur Bridgman, oli damunt tela, 1879 Hi ha una gran varietat de creences relacionades amb els bovins pròpies de les societats i de les religions que han adorat, al llarg de la història, a les vaques, als toros braus i als vedells.
Veure An і Toro sagrat
Ur-Zababa
Ur-Zababa va ser un rei de Kix, el segon de la quarta dinastia de Kish que governava Sumer, fill i successor de Puzur-Sin de Kix (que no s'ha de confondre amb el rei Puzur-Sin d'Assíria) i net de Kug-Baba, de la tercera dinastia de Kish.
Veure An і Ur-Zababa
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Veure An і Urà (mitologia)
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Veure An і Uruk
Utukku
Els Utukku en accadi o Udug en sumeri eren esperits o dimonis de les religions accàdia, assíria i babilònica.
Veure An і Utukku
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Veure An і Xamaix
Xarur
Ninurta El xarur (en sumeri: 𒊹𒃡 šar₂-ur₃), que significa «destructor de milers» és l'arma i el símbol que portava el déu Ninurta.
Veure An і Xarur
Ziusudra
Ziusudra Ziusudra (també anomenat Utnapixtim pels babilonis o Atrahasis pels accadis) és un heroi de la mitologia sumèria, protagonista del mite sobre el diluvi universal, que fou descobert en la seva versió més antiga en una tauleta trobada a Nippur.
Veure An і Ziusudra
També conegut com Anu.