Taula de continguts
32 les relacions: Amalasuntha (cràter), Amals, Atalaric, Audofleda, Àkhila I, Basílica de Santi Cosma e Damiano, Cassiodor, Crema de llibres, Edicte de Teodoric, Fèlix IV, Fortunato Chelleri, Guerra Gòtica (535-554), Justinià I, Llac de Bolsena, Llista de cràters de Venus, Llista de dones de la Female Biography, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Matasunta, Ostrogoto Ariadna, Ostrogots, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Pere Patrici el Mestre, Pragmàtica Sanció del 554, Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regnes germànics, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, Teòdat, Teodoric el Gran, Tiudigota, Vitigès, 30 d'abril.
Amalasuntha (cràter)
Amalasuntha és un cràter d'impacte en el planeta Venus de 15,4 km de diàmetre.
Veure Amalasunta і Amalasuntha (cràter)
Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
Veure Amalasunta і Amals
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Veure Amalasunta і Atalaric
Audofleda
Audofleda, o Audofledis (que significa bellesa autoritària) (470 - 534) va ser una princesa franca, filla de Khilderic I (mort el 481) i de la reina Basina de Turíngia.
Veure Amalasunta і Audofleda
Àkhila I
Àkhila I fou rei dels visigots del 549 al 554.
Veure Amalasunta і Àkhila I
Basílica de Santi Cosma e Damiano
La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals.
Veure Amalasunta і Basílica de Santi Cosma e Damiano
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Veure Amalasunta і Cassiodor
Crema de llibres
càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.
Veure Amalasunta і Crema de llibres
Edicte de Teodoric
LEdicte de Teodoric (en llatí: Edictum Theodorici regis) era una col·lecció de lleis que daten del o el, redactades pels germànics per resoldre els problemes entre ells i els romans.
Veure Amalasunta і Edicte de Teodoric
Fèlix IV
Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.
Veure Amalasunta і Fèlix IV
Fortunato Chelleri
fou un compositor i mestre de capella del Barroc italià.
Veure Amalasunta і Fortunato Chelleri
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Veure Amalasunta і Guerra Gòtica (535-554)
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Amalasunta і Justinià I
Llac de Bolsena
El llac de Bolsena (en llatí: Lacus Volsinii o Vilsiniensis) és un llac de cràter de formació volcànica, situat al centre d'Itàlia.
Veure Amalasunta і Llac de Bolsena
Llista de cràters de Venus
Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Venus.
Veure Amalasunta і Llista de cràters de Venus
Llista de dones de la Female Biography
Female biography és un catàleg enciclopèdic discret i empíric de producció de coneixement i anàlisi que va ser creat per Mary Hays (1759–1843) mentre feia recerca de figures de la Il·lustració i sobre la prosopografia de dones influents.
Veure Amalasunta і Llista de dones de la Female Biography
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Amalasunta і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Matasunta
Matasunta fou la filla del noble ostrogot Eutaric i Amalasunta, filla de Teodoric el Gran.
Veure Amalasunta і Matasunta
Ostrogoto Ariadna
Ostrogoto Ariadna va ser una reina burgúndia d'origen ostrogot, casada amb el rei Segimon, del qual va ser la primera esposa.
Veure Amalasunta і Ostrogoto Ariadna
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Amalasunta і Ostrogots
Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Amalasunta і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Pere Patrici el Mestre
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).
Veure Amalasunta і Pere Patrici el Mestre
Pragmàtica Sanció del 554
La Pragmàtica Sanció del 554 va ser emesa per l'emperador romà d'Orient Justinià el 14 d'agost de 554, a petició del Papa Vigili, per posar remei als mals que havien portat a Itàlia la guerra gòtica.
Veure Amalasunta і Pragmàtica Sanció del 554
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Amalasunta і Regne de Tolosa
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Amalasunta і Regne dels ostrogots
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Amalasunta і Regnes germànics
Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia
Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Amalasunta і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Veure Amalasunta і Teòdat
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Amalasunta і Teodoric el Gran
Tiudigota
Tiudigota o Teodegota,També és escrit com Teudigota, Tiudigoto, entre altres diverses variants.
Veure Amalasunta і Tiudigota
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Veure Amalasunta і Vitigès
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Amalasunta і 30 d'abril