Taula de continguts
32 les relacions: Alaric II, Aquitània, Batalla de Barcelona (512), Batalla de Vouillé, Clotilde (filla de Clodoveu), Clotilde de Borgonya, Concili de Girona (517), Edat antiga als Països Catalans, El monacat a Catalunya, Gesaleic, Guillem de Beaujeu, Història de Barcelona, Khildebert I, Leopoldo Sánchez Díaz, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista dels reis visigots, Període visigòtic a Catalunya, Regne de Toledo, Regne dels ostrogots, Regne Visigot, Regnes germànics, Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, Septimània visigòtica, Setge d'Arle (508), Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teudis, Tiudigota, Trasamund, Visigots, 502, 517.
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Veure Amalaric і Alaric II
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Amalaric і Aquitània
Batalla de Barcelona (512)
La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.
Veure Amalaric і Batalla de Barcelona (512)
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Veure Amalaric і Batalla de Vouillé
Clotilde (filla de Clodoveu)
Clotilde fou filla del rei franc Clodoveu I i Clotilde.
Veure Amalaric і Clotilde (filla de Clodoveu)
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Veure Amalaric і Clotilde de Borgonya
Concili de Girona (517)
El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.
Veure Amalaric і Concili de Girona (517)
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Amalaric і Edat antiga als Països Catalans
El monacat a Catalunya
Sant Esteve de Banyoles, considerat un dels més antics de Catalunya El monacat a Catalunya.
Veure Amalaric і El monacat a Catalunya
Gesaleic
Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.
Veure Amalaric і Gesaleic
Guillem de Beaujeu
Guillaume de Beaujeu, també anomenat Guillem de Beaujeu, va ser el vint-i-unè Gran Mestre de l'Orde del Temple des de (1273-1291).
Veure Amalaric і Guillem de Beaujeu
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Amalaric і Història de Barcelona
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Veure Amalaric і Khildebert I
Leopoldo Sánchez Díaz
Leopoldo Gaspar Sánchez Díaz (Vilafranca do Bierzo, 23 de setembre de 1830 - La Corunya, 27 de gener de 1901), també conegut com a Leopoldo Sánchez del Bierzo, va ser un pintor espanyol.
Veure Amalaric і Leopoldo Sánchez Díaz
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Amalaric і Llista de personatges històrics d'òpera
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Veure Amalaric і Llista dels reis visigots
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Veure Amalaric і Període visigòtic a Catalunya
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Amalaric і Regne de Toledo
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Amalaric і Regne dels ostrogots
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Amalaric і Regne Visigot
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Amalaric і Regnes germànics
Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya
La Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya (en castellà, Serie Cronológica de los Reyes de España) és una col·lecció de pintures a l'oli, formada per un total de 87 retrats de monarques dels diferents regnes de la península ibèrica des de l'època visigoda fins a Isabel II.
Veure Amalaric і Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya
Septimània visigòtica
La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.
Veure Amalaric і Septimània visigòtica
Setge d'Arle (508)
El setge d'Arle de 508 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i els visigots del Regne de Tolosa, que van tenir el suport del Regne dels ostrogots.
Veure Amalaric і Setge d'Arle (508)
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Amalaric і Teodoric el Gran
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure Amalaric і Teodoric I (rei dels visigots)
Teudis
Teudis fou rei visigot del 531 al 548.
Veure Amalaric і Teudis
Tiudigota
Tiudigota o Teodegota,També és escrit com Teudigota, Tiudigoto, entre altres diverses variants.
Veure Amalaric і Tiudigota
Trasamund
Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.
Veure Amalaric і Trasamund
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Amalaric і Visigots
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Veure Amalaric і 502
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Amalaric і 517