Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Almodis (desambiguació), Almodis (filla d'Adelbert II), Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura romànica, Arsenda d'Àger, Artau I de Pallars Sobirà, Berenguer I (bisbe de Barcelona), Berenguer Ramon II, Bernat de Claramunt, Blanca de Narbona, Cal General (Vilagrasseta), Cal Xacó de Vilagrasseta, Campanar de Sant Martí Sesgueioles, Casa de Lusignan, Castell d'Altafulla, Castell d'Hostoles, Castell d'Os, Castell de Cabrera (Anoia), Castell de Camarasa, Castell de Cervià, Castell de Cubells, Castell de Gramuntell, Castell de Granyena, Castell de Guimerà, Castell de Llagostera, Castell de Montoliu, Castell de Montornès (la Pobla de Montornès), Castell de Pals, Castell de Peratallada, Castell de Ponts, Castell de Santa Engràcia, Castell de Tàrrega, Castell de Tragó, Castell Nou de Pontons, Castelló d'en Bas, Catedral de Barcelona, Clarà (Torredembarra), Comtat de Pallars Sobirà, Daniya, el jardí de l'harem, Diccionari Biogràfic de Dones, Elisabet de Nimes, Elvira Alfònsez, Ermessenda (minisèrie), Ermessenda de Carcassona, Ferran de Flandes, Feudalisme a Catalunya, ..., Gaufred Bastons, Gòtia, Guerau Alemany II de Cervelló, Guigó II d'Albon, Guillem de Balsareny, Guillem I de Cerdanya, Guillem IV de Tolosa, Guisla de Lluçà, Hug VI de Lusignan, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, La Guàrdia dels Prats, La Torreta (Olius), Llúcia de la Marca, Llegenda de la Malavella, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Provença, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Mancús, Martí l'Humà, Mestre de Pedret, Miró Riculf de Pinós, Osor, Ot d'Urgell, Pau i Treva de Déu, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere II de Carcassona, Pere Ramon de Barcelona, Ponç I d'Empúries, Ponç II de Tolosa, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon IV de Tolosa, Roger II de Montgommery, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sança de Barcelona, Sant Feliu de Celrà, Sant Valentí de Vilallonga, Santa Coloma de Gramenet, Senyoria de Montgomery, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Soriana, Tàrrega, Torre de Can Colom, Torredembarra, Umbert de Cervelló, Umbert de Sesagudes, Usatges de Barcelona, Víctor II, Vilagrasseta, 1000, 1052, 1056, 1071. Ampliar l'índex (63 més) »
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Nou!!: Almodis і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Almodis і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Almodis і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Almodis і Alfons el Franc · Veure més »
Almodis (desambiguació)
* Almodis de la Marca, comtessa consort de Barcelona (Tolosa, 1020-Barcelona, 1071).
Nou!!: Almodis і Almodis (desambiguació) · Veure més »
Almodis (filla d'Adelbert II)
Almodis de la Marca (+ 1116) fou comtessa de la Marca, filla del comte Adelbert II (1047-1088), i germana (i hereva des de 1088) del comte Bosó III (1088-1091).
Nou!!: Almodis і Almodis (filla d'Adelbert II) · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Almodis і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Almodis і Arquitectura romànica · Veure més »
Arsenda d'Àger
Castell d'Àger Arsenda d'Àger (v.1015-1068) va ser una dona de la petita noblesa del s. XI, filla i esposa de cavaller.
Nou!!: Almodis і Arsenda d'Àger · Veure més »
Artau I de Pallars Sobirà
Artau I de Pallars Sobirà (? - 1081) fou comte de Pallars Sobirà (1049-1081).
Nou!!: Almodis і Artau I de Pallars Sobirà · Veure més »
Berenguer I (bisbe de Barcelona)
Berenguer I fou bisbe de Barcelona des de poc abans del 1062 fins cap al 1069 succeint a Guislabert I de Barcelona; i com aquest, Berenguer probablement estava emparentat amb el Casal de Barcelona.
Nou!!: Almodis і Berenguer I (bisbe de Barcelona) · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Almodis і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat de Claramunt
Bernat de Claramunt (? - ~1090) fou, entre d'altres, senyor del Castell de Claramunt, senyor del Castell de Tamarit i vescomte de Tarragona.
Nou!!: Almodis і Bernat de Claramunt · Veure més »
Blanca de Narbona
Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).
Nou!!: Almodis і Blanca de Narbona · Veure més »
Cal General (Vilagrasseta)
Cal General és una casa al centre del nucli de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra, dins del carrer principal del poble, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Almodis і Cal General (Vilagrasseta) · Veure més »
Cal Xacó de Vilagrasseta
Cal Xacó de Vilagrasseta és un habitatge del nucli de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Almodis і Cal Xacó de Vilagrasseta · Veure més »
Campanar de Sant Martí Sesgueioles
El Campanar és una obra al nucli de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Almodis і Campanar de Sant Martí Sesgueioles · Veure més »
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Almodis і Casa de Lusignan · Veure més »
Castell d'Altafulla
El Castell d'Altafulla o Castell dels Montserrat és un palau castell del Tarragonès que data del 1059.
Nou!!: Almodis і Castell d'Altafulla · Veure més »
Castell d'Hostoles
El castell d'Hostoles és un castell roquer, edificació dels segles -, del qual només queden ruïnes.
Nou!!: Almodis і Castell d'Hostoles · Veure més »
Castell d'Os
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer (Noguera), al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
Nou!!: Almodis і Castell d'Os · Veure més »
Castell de Cabrera (Anoia)
El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia).
Nou!!: Almodis і Castell de Cabrera (Anoia) · Veure més »
Castell de Camarasa
El Castell de Camarasa és un castell termenat del municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castell de Camarasa · Veure més »
Castell de Cervià
El Castell de Cervià és un castell al poble de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castell de Cervià · Veure més »
Castell de Cubells
El Castell de Cubells és un castell termenat del municipi de Cubells (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional En queda només el record del seu emplaçament al punt més alt de la vila de Cubells, a l'indret on està situada l'església romànica de Santa Maria del Castell, que fou bastida al com a capella de la fortalesa tot i que és probable que el castell, documentat des del, ja disposaria en aquell moment d'una capella castellera.
Nou!!: Almodis і Castell de Cubells · Veure més »
Castell de Gramuntell
El Castell de Gramuntell era un castell que es trobava a la part alta del poble de Gramuntell, a uns cinc quilòmetres al sud de Cervera entre Granyena i Vilagrasseta.
Nou!!: Almodis і Castell de Gramuntell · Veure més »
Castell de Granyena
Les restes del Castell de Granyena són dalt del turó on hi ha el poble de Granyena de Segarra, en altres temps vila closa.
Nou!!: Almodis і Castell de Granyena · Veure més »
Castell de Guimerà
El castell de Guimerà està situat estratègicament en el límit entre l'altiplà i la carena de la vall del Corb, construït sobre un pla de roca viva, on s'estenen avui les restes del recinte medieval, ampliat en diverses fases fins a l'extrem de ponent, i relacionat a través del cementiri vell amb l'església gòtica.
Nou!!: Almodis і Castell de Guimerà · Veure més »
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Nou!!: Almodis і Castell de Llagostera · Veure més »
Castell de Montoliu
El castell de Montoliu o de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del riu Gaià.
Nou!!: Almodis і Castell de Montoliu · Veure més »
Castell de Montornès (la Pobla de Montornès)
El castell de Montornès o de Puigperdiguers és al costat de l'ermita de la Mare de Déu de Montornès.
Nou!!: Almodis і Castell de Montornès (la Pobla de Montornès) · Veure més »
Castell de Pals
El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.
Nou!!: Almodis і Castell de Pals · Veure més »
Castell de Peratallada
El castell termenat de Peratallada és situat dins el mateix nucli urbà de la població, al cim d'un indret lleument elevat en una zona poc accidentada, a ponent dels plans de l'Empordà prop de mar.
Nou!!: Almodis і Castell de Peratallada · Veure més »
Castell de Ponts
El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castell de Ponts · Veure més »
Castell de Santa Engràcia
El Castell de Santa Engràcia és el castell del poble de Santa Engràcia, de l'antic terme de Gurp de la Conca, municipi de Tremp.
Nou!!: Almodis і Castell de Santa Engràcia · Veure més »
Castell de Tàrrega
El Castell de Tàrrega és un edifici de Tàrrega (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castell de Tàrrega · Veure més »
Castell de Tragó
El castell de Tragó és un castell termenat situat al damunt del poble de Tragó de Noguera, al terme municipal d'Os de Balaguer (Noguera).
Nou!!: Almodis і Castell de Tragó · Veure més »
Castell Nou de Pontons
El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castell Nou de Pontons · Veure més »
Castelló d'en Bas
Castelló d'en Bas és un castell de la Vall d'en Bas (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Castelló d'en Bas · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almodis і Catedral de Barcelona · Veure més »
Clarà (Torredembarra)
Clarà és el barri més antic de Torredembarra (Tarragonès).
Nou!!: Almodis і Clarà (Torredembarra) · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Almodis і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Daniya, el jardí de l'harem
Daniya, el jardí de l'harem (títol original en castellà Daniya, jardín del harén) és una pel·lícula catalana dirigida per Carles Mira, estrenada l'any 1988.
Nou!!: Almodis і Daniya, el jardí de l'harem · Veure més »
Diccionari Biogràfic de Dones
El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), és un projecte per crear un diccionari sobre dones de la zona de parla catalana.
Nou!!: Almodis і Diccionari Biogràfic de Dones · Veure més »
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Nou!!: Almodis і Elisabet de Nimes · Veure més »
Elvira Alfònsez
de Castella i Lleó. Elvira Alfónsez o Elvira de Castella (vers 1079-després d'abril de 1157).
Nou!!: Almodis і Elvira Alfònsez · Veure més »
Ermessenda (minisèrie)
Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.
Nou!!: Almodis і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Almodis і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Ferran de Flandes
Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.
Nou!!: Almodis і Ferran de Flandes · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Almodis і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Gaufred Bastons
Gausfred o Jofre Bastons o Bastó fou un noble cavaller del bisbat de Girona que va estar al servei dels comtes de Barcelona i d'Empúries.
Nou!!: Almodis і Gaufred Bastons · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Almodis і Gòtia · Veure més »
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Nou!!: Almodis і Guerau Alemany II de Cervelló · Veure més »
Guigó II d'Albon
Guigó II d'Albon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079.
Nou!!: Almodis і Guigó II d'Albon · Veure més »
Guillem de Balsareny
Guillem de Balsareny (Balsareny ~1020 -Ripoll, 1076) fou bisbe de Vic entre el 1046 i el 1075.
Nou!!: Almodis і Guillem de Balsareny · Veure més »
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Nou!!: Almodis і Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Nou!!: Almodis і Guillem IV de Tolosa · Veure més »
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Almodis і Guisla de Lluçà · Veure més »
Hug VI de Lusignan
Hug VI, dit el Dimoni (c. 1039/1043 – c. 1103/1110), fou senyor de Lusignan i comte de La Marca (com a Hug I).
Nou!!: Almodis і Hug VI de Lusignan · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Almodis і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Almodis і Jaume el Just · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Almodis і Joan el Caçador · Veure més »
La Guàrdia dels Prats
La Guàrdia dels Prats és un nucli de població del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, que antigament havia estat municipi.
Nou!!: Almodis і La Guàrdia dels Prats · Veure més »
La Torreta (Olius)
La Torreta o el Castell d'Olius és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi d'Olius (Solsonès).
Nou!!: Almodis і La Torreta (Olius) · Veure més »
Llúcia de la Marca
Llúcia de la Marca (? - c. 1090) fou comtessa de Pallars Sobirà (c. 1060-c. 1090) i pretesament de Besalú (1054).
Nou!!: Almodis і Llúcia de la Marca · Veure més »
Llegenda de la Malavella
Castell de la Malavella La llegenda de la Malavella és una versió popular que es troba en l'origen de l'apel·latiu del poble Caldes de Malavella.
Nou!!: Almodis і Llegenda de la Malavella · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Almodis і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Almodis і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Almodis і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona
El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.
Nou!!: Almodis і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Almodis і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Mancús
Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.
Nou!!: Almodis і Mancús · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Almodis і Martí l'Humà · Veure més »
Mestre de Pedret
Pintures ''in situ'' a la Catedral de Sent Líser de Coserans. Mestre de Pedret és la denominació que donen els historiadorsL'historiador Chandler Rathfon Post va proposar el nom de Mestre de Pedret en el seu llibre History of Spanish Painting.
Nou!!: Almodis і Mestre de Pedret · Veure més »
Miró Riculf de Pinós
és considerat el primer membre de la nissaga dels barons de Pinós que van governar la Baronia de Pinós, que depenia del Comtat de Cerdanya.
Nou!!: Almodis і Miró Riculf de Pinós · Veure més »
Osor
Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Almodis і Osor · Veure més »
Ot d'Urgell
Tomba d'Ot d'Urgell a Santa Maria de Gerri Ot —també Odó o Dot— anomenat Ot d'Urgell (Sort, ca. 1065 - Monestir de Santa Maria de Gerri, 7 de juliol de 1122) fou bisbe d'Urgell i venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Nou!!: Almodis і Ot d'Urgell · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Almodis і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Almodis і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Almodis і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Almodis і Pere el Gran · Veure més »
Pere II de Carcassona
Pere II de Carcassona (? - 1059) fou comte associat de Carcassona (1012- ~1059).
Nou!!: Almodis і Pere II de Carcassona · Veure més »
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Nou!!: Almodis і Pere Ramon de Barcelona · Veure més »
Ponç I d'Empúries
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).
Nou!!: Almodis і Ponç I d'Empúries · Veure més »
Ponç II de Tolosa
Ponç II o Ponç Guillem de Tolosa († 1060), fou comte de Tolosa, d'Albi, de Sant Gèli, del Carcí de 1037 a 1060, d'Alvèrnia i de Velai (en litigi), i també marquès de Provença.
Nou!!: Almodis і Ponç II de Tolosa · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Almodis і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Almodis і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Almodis і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Almodis і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Almodis і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Nou!!: Almodis і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Almodis і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Roger II de Montgommery
Mapa de Normandia amb els llocs relacionats amb els Montgommery Roger de Montgommery (o Montgoméri, Montgomery) conegut també com a Roger el Gran (vers 1030 – 27 de setembre 1094), senyor de Montgommery, vescomte d'Hiémois, i senyor d'Alençon i Bellême, fou un dels senyors més rics de l'Anglaterra recent conquerida per Guillem el Conqueridor (1066).
Nou!!: Almodis і Roger II de Montgommery · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Almodis і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sança de Barcelona
Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.
Nou!!: Almodis і Sança de Barcelona · Veure més »
Sant Feliu de Celrà
Sant Feliu de Celrà és una església de Celrà (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Almodis і Sant Feliu de Celrà · Veure més »
Sant Valentí de Vilallonga
Sant Valentí de Vilallonga és una església parroquial al terme municipal de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Almodis і Sant Valentí de Vilallonga · Veure més »
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Nou!!: Almodis і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »
Senyoria de Montgomery
La senyoria de Montgomery a Normandia fou una jurisdicció feudal que apareix al.
Nou!!: Almodis і Senyoria de Montgomery · Veure més »
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Nou!!: Almodis і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »
Soriana
Soriana és un despoblat del municipi d'Estopanyà (Ribagorça) situat a uns 2,5 km al nord de la població, entre dues elevacions rocoses, sobre les que hi havia un castell àrab.
Nou!!: Almodis і Soriana · Veure més »
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Almodis і Tàrrega · Veure més »
Torre de Can Colom
Les restes d'una torre de guaita anomenada Torre de Can Colom o Torre Ferrera, es troben al cim d'un pujol, al vessant nord-oriental del puig de Cucala, a la zona de contraforts del massís de les Gavarres al sud del nucli de Mont-ras, formant part del barri de Cucala.
Nou!!: Almodis і Torre de Can Colom · Veure més »
Torredembarra
Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Almodis і Torredembarra · Veure més »
Umbert de Cervelló
Umbert de Cervelló fou bisbe de Barcelona.
Nou!!: Almodis і Umbert de Cervelló · Veure més »
Umbert de Sesagudes
Umbert de Sesagudes, Umbert Odó o Umbert del Montseny.(abans de 1041 - 1071) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.
Nou!!: Almodis і Umbert de Sesagudes · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Almodis і Usatges de Barcelona · Veure més »
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Nou!!: Almodis і Víctor II · Veure més »
Vilagrasseta
Vilagrasseta és un poble de 27 habitants pertanyent al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra).
Nou!!: Almodis і Vilagrasseta · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1000 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1052 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1056 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Almodis і 1071 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Almodis de la Marca, Almodis de la Marche.
