Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Abd-al-Amir (nom), Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman, Abd-Al·lah ibn al-Hàssan, Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud, Abu-Hanifa an-Numan, Abu-Hàtim ar-Razí, Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad, Abu-Múslim, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní, Abu-Sàlama al-Khal·lal, Adí ibn Hàtim, Ahdal, Ahmad Hatif, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Hadi, Al-Hàssan ibn Zayd, Al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan, Al-Hurr ibn Yazid, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Múntassir, Al-Mútazz (abbàssida), Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Al-Mustaín (abbàssida), Al-Yamama, Alamut, Alí ar-Ridà, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí, Alida, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, An-Nàssir al-Kabir al-Utruix, Asfar ben Shiroya, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad ibn Tulun, Bakil, Batalla d'al-Harra, Batalla de Bakhamra, Batalla de Karbala, Batalla de Siffín, Califat Abbàssida, Califat Omeia, Dinastia Idríssida, Dinastia sadita, Djustànides, Fakhkh, ..., Gorgan (ciutat), Guzgan, Haixid, Harran, Hasan ibn al-Kasim, Hassànides, Història d'Aràbia, Història de l'Aràbia Saudita, Història de l'Iran, Hujr ibn Adí al-Kindí, Husaynites, Ibn al-Furat (família), Ibn Harma, Ibn Tabataba, Ibrahim ibn al-Àixtar, Ibrahim ibn al-Mahdi, Imam xiïta, Isa ibn Musa, Ismaïl ibn Àhmad, Janahiyya, Khurramiyya, La Meca, Laridjan, Maa-el-Ainin, Madain, Madhhidj, Mahanasar, Maqan ibn Kaki, Mardawidj ibn Ziyar, Mughiriyya, Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq, Muhàmmad al-Qàïm, Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, Muhàmmad ibn Alí ibn Abd Al·lah, Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Nasr II ibn Àhmad, Ninawa, Nisba (onomàstica), Nom àrab, Pèrsia, Principat de Zraki, Qatada ibn Idrís, Qazvín, Revolució Abbàssida, Sahib Fakkh, Sàyyid, Segona fitna, Setge de la Meca (683), Setge de la Meca (692), Simdjúrides, Sulayman ibn Súrad, Sulàyhides, Tabaristan, Tawwabun, Tus, Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan, Ukhaydírida, Umayya ibn Abd-Xams, Xiisme, Yahya ibn Abd Allah, Yazid I, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, 786. Ampliar l'índex (64 més) »
Abd-al-Amir (nom)
Abd-al-Amir és un nom masculí teòfor àrab islàmic xiïta —en àrab عبد الأمير, ʿAbd al-Amīr— que literalment significa «Servidor del Príncep», essent «el Príncep» una referència al títol dAmir al-Muminín («Príncep dels Creients») que, segons els xiïtes, pertany als autèntics imams, és a dir a Alí ibn Abi-Tàlib i els seus successors en la imama o direcció de la comunitat islàmica.
Nou!!: Alides і Abd-al-Amir (nom) · Veure més »
Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman
Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman al-Azdí o, senzillament, Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman fou governador del Khurasan per compte del califat abbàssida.
Nou!!: Alides і Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »
Abd-Al·lah ibn al-Hàssan
Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn al-Hàssan fou un cap alida hassànida, rebesnet del profeta Muhàmmad pel seu net al-Hàssan.
Nou!!: Alides і Abd-Al·lah ibn al-Hàssan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).
Nou!!: Alides і Abd-Al·lah ibn Muàwiya · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Alides і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud (? - 882) fou un visir del Califat Abbàssida, membre d'una família alida.
Nou!!: Alides і Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud · Veure més »
Abu-Hanifa an-Numan
An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.
Nou!!: Alides і Abu-Hanifa an-Numan · Veure més »
Abu-Hàtim ar-Razí
Abu-Hàtim Àhmad ibn Hamdan ar-Razí, més conegut simplement com a Abu-Hàtim ar-Razí, fou un poeta, escriptor i missioner (daï) ismaïlita a Rayy del, nascut a Pashapuya, al sud de Rayy.
Nou!!: Alides і Abu-Hàtim ar-Razí · Veure més »
Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad
Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad (? - 961), fou un imam zaydita de Hawsam (931 - 961).
Nou!!: Alides і Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Alides і Abu-Múslim · Veure més »
Abu-s-Saraya aix-Xaybaní
Abu-s-Saraya as-Sarí ibn Mansur aix-Xaybaní o, més senzillament, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní (? - 815) fou un rebel alida.
Nou!!: Alides і Abu-s-Saraya aix-Xaybaní · Veure més »
Abu-Sàlama al-Khal·lal
Abu-Sàlama Hafs ibn Sulayman al-Khal·lal, més conegut senzillament com a Abu-Sàlama al-Khal·lal (mort 750), fou un esclau alliberat de Kufa que va arribar a visir.
Nou!!: Alides і Abu-Sàlama al-Khal·lal · Veure més »
Adí ibn Hàtim
Adí ibn Hàtim (572-687/688) fou un company del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Alides і Adí ibn Hàtim · Veure més »
Ahdal
Els al-Àhdal o Mahàdila foren una família de sàyyids que visqueren al sud-oest de la península Aràbiga, descendents del sisè imam alida Jàfar as-Sàdiq.
Nou!!: Alides і Ahdal · Veure més »
Ahmad Hatif
Ahmad Hatif (Isfahan, ? - Qom, 1783) fou un hussainita d'una branca de la família de l'Azerbaidjan però establerta a Isfahan al començament del, on Hatif va nàixer.
Nou!!: Alides і Ahmad Hatif · Veure més »
Al-Fadl ibn Yahya
Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Nou!!: Alides і Al-Fadl ibn Yahya · Veure més »
Al-Hadi
Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).
Nou!!: Alides і Al-Hadi · Veure més »
Al-Hàssan ibn Zayd
Al-Hàssan ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn al-Hàssan ibn Zayd ad-Daï al-Kabir, més conegut, senzillament, com al-Hàssan ibn Zayd o com ad-Daï al-Kabir, ‘el Gran Daï’ (? - 883/884), fou un membre de la família alida descendent d'al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Alides і Al-Hàssan ibn Zayd · Veure més »
Al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan
fou un rebesnet del profeta Muhàmmad i besnet del califa i imam Alí ibn Abi-Tàlib, conegut com a home piadós.
Nou!!: Alides і Al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan · Veure més »
Al-Hurr ibn Yazid
Al-Hurr ibn Yazid ar-Riyahí fou un militar àrab omeia.
Nou!!: Alides і Al-Hurr ibn Yazid · Veure més »
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Nou!!: Alides і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Nou!!: Alides і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Alides і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Alides і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Múntassir
Abu-Jàfar Muhàmmad al-Múntassir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múntassir (837-862), fou califa abbàssida de Bagdad (861-862).
Nou!!: Alides і Al-Múntassir · Veure més »
Al-Mútazz (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.
Nou!!: Alides і Al-Mútazz (abbàssida) · Veure més »
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Alides і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí · Veure més »
Al-Mustaín (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mustaín bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mustaín (836-866), fou califa abbàssida de Bagdad (862-866).
Nou!!: Alides і Al-Mustaín (abbàssida) · Veure més »
Al-Yamama
Al-Yamama és una ciutat i antic districte del centre d'Aràbia.
Nou!!: Alides і Al-Yamama · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Alides і Alamut · Veure més »
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Nou!!: Alides і Alí ar-Ridà · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Alides і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí
Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí, conegut també com a Sàhib-az-Zanj (mort el 883), fou el cap de la revolta dels zanj duta a terme per esclaus negres al sud de l'Iraq, entre el 868 i el 883, contra el poder dels abbàssides.
Nou!!: Alides і Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí · Veure més »
Alida
* Alides, descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Alides і Alida · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Alides і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
An-Nàssir al-Kabir al-Utruix
An-Nàssir al-Kabir al-Utruix fou un imam alida del Tabaristan, besnet de Hàssan al-Utruix.
Nou!!: Alides і An-Nàssir al-Kabir al-Utruix · Veure més »
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Nou!!: Alides і Asfar ben Shiroya · Veure més »
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Nou!!: Alides і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Nou!!: Alides і Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Bakil
Els Bakil són una federació tribal, la segona més gran i important del Iemen després dels hashid als que romanen confederats i que tradicionalment es consideren lleugerament per sota els hashid.
Nou!!: Alides і Bakil · Veure més »
Batalla d'al-Harra
La batalla d'al-Harra formà part de la segona fitna, i es va lliurar en un desert prop de Medina el 683.
Nou!!: Alides і Batalla d'al-Harra · Veure més »
Batalla de Bakhamra
La Batalla de Bakhamra va tenir lloc el 21 de gener de 763 a Bakhamra, un lloc de d'Iraq la situació del qual no es pot precisar.
Nou!!: Alides і Batalla de Bakhamra · Veure més »
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Nou!!: Alides і Batalla de Karbala · Veure més »
Batalla de Siffín
La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Alides і Batalla de Siffín · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Alides і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Alides і Califat Omeia · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Alides і Dinastia Idríssida · Veure més »
Dinastia sadita
Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.
Nou!!: Alides і Dinastia sadita · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Alides і Djustànides · Veure més »
Fakhkh
Fakkh fou una vila propera a la Meca, actualment anomenada al-Shuhada, a l'Aràbia Saudita.
Nou!!: Alides і Fakhkh · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Alides і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Guzgan
Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.
Nou!!: Alides і Guzgan · Veure més »
Haixid
Els Haixid són una federació tribal, la més gran i important del Iemen.
Nou!!: Alides і Haixid · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Alides і Harran · Veure més »
Hasan ibn al-Kasim
Hasan ibn al-Kasim fou imam alida del Tabaristan i Gurgan, gendre d'Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord).
Nou!!: Alides і Hasan ibn al-Kasim · Veure més »
Hassànides
Els hassànides foren els xerifs alides descendents d'al-Hàssan ibn Alí, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima az-Zahrà.
Nou!!: Alides і Hassànides · Veure més »
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Nou!!: Alides і Història d'Aràbia · Veure més »
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Nou!!: Alides і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Alides і Història de l'Iran · Veure més »
Hujr ibn Adí al-Kindí
Hujr ibn Adí al-Kindí, també conegut senzillament com a Hujr, fou un revolucionari alida.
Nou!!: Alides і Hujr ibn Adí al-Kindí · Veure més »
Husaynites
* Husaynites, branca dels alides derivada d'al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Alides і Husaynites · Veure més »
Ibn al-Furat (família)
Els Banu l-Furat fou una família xiïta que va donar alguns visirs i alts càrrecs als abbàssides i ikhxídides.
Nou!!: Alides і Ibn al-Furat (família) · Veure més »
Ibn Harma
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-Alí ibn Sàlama ibn Harma al-Fihrí, més conegut simplement com a Ibn Harma (Medina, 709 - ? 786) fou un poeta àrab, suposadament un quraixita.
Nou!!: Alides і Ibn Harma · Veure més »
Ibn Tabataba
Abu Abd Allah Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Ismail al-Dibadj ibn Ibrahim al-Ghamr ibn al-Hassan al-Muthanna, conegut com a Ibn Tabataba (mort 15 de febrer del 815), fou un imam alida hasanita.
Nou!!: Alides і Ibn Tabataba · Veure més »
Ibrahim ibn al-Àixtar
Ibrahim ibn al-Àixtar (mort el 691) fou un militar alida, fill de Malik ibn al-Harith al-Nakhai, conegut com al-Ashtar.
Nou!!: Alides і Ibrahim ibn al-Àixtar · Veure més »
Ibrahim ibn al-Mahdi
Ibrahim al-Mahdi —— (juliol del 779-juliol del 839) fou un efímer califa abbàssida rebel.
Nou!!: Alides і Ibrahim ibn al-Mahdi · Veure més »
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Nou!!: Alides і Imam xiïta · Veure més »
Isa ibn Musa
Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.
Nou!!: Alides і Isa ibn Musa · Veure més »
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Nou!!: Alides і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »
Janahiyya
La janahiyya o la tayyariyya és el nom donat als partidaris d'Abd-Al·lah ibn Muàwiya, revoltats al front dels xiïtes contra els omeies el 744; el nom deriva del seu ancestre Jàfar at-Tayyar Dhu-l-Janahayn.
Nou!!: Alides і Janahiyya · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Alides і Khurramiyya · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Alides і La Meca · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Alides і Laridjan · Veure més »
Maa-el-Ainin
El xeic Maa-el-Ainin o Ma al-Aynayn al-Qalqamí (10 de febrer de 1831 - Tiznit, 28 d'octubre de 1910) fou el principal cap religiós i polític del Sàhara occidental al final del i començament del i va lluitat contra la colonització francesa i espanyola a l'Àfrica del Nord.
Nou!!: Alides і Maa-el-Ainin · Veure més »
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Nou!!: Alides і Madain · Veure més »
Madhhidj
Madhhidj és un grup tribal del Iemen que viu a les regions de Dhamar i Rada.
Nou!!: Alides і Madhhidj · Veure més »
Mahanasar
Mahanasar fou una fortalesa del Mazanderan a uns 20 km al nord-est d'Amol i propera a la mar, que estava construïda en una altura al mig de la mar (una mena d'illa) i l'aigua les protegia completament per un costat i ajudava als altres tres; el 1392 a mes a mes, nombrosos arbres tallats s'havien acumulat per formar una segona muralla.
Nou!!: Alides і Mahanasar · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Alides і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Alides і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Mughiriyya
Mughiriyya fou una secta xiïta radical que va agafar el nom del seu fundador al-Mughira ibn Saïd al-Bajalí, mawla de Khalid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí, governador de l'Iraq entre 724 i 738.
Nou!!: Alides і Mughiriyya · Veure més »
Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq
Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam alida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.
Nou!!: Alides і Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq · Veure més »
Muhàmmad al-Qàïm
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Mahdí al-Qàïm bi-amr Al·lah, també conegut com a Abu-Abd-Al·lah al-Mahdí al-Qàïm o simplement Muhàmmad al-Qàïm (en àrab محمد المهدي القائمبأمر الله) fou el fundador de la dinastia sadita.
Nou!!: Alides і Muhàmmad al-Qàïm · Veure més »
Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.
Nou!!: Alides і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Talib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fou fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Khawla, de la tribu dels Banu Hanifa.
Nou!!: Alides і Muhàmmad ibn al-Hanafiyya · Veure més »
Muhàmmad ibn Alí ibn Abd Al·lah
Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs fou un descendent d'Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, oncle del profeta Mahoma, i pare dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah (750-754) i al-Mansur (754-775).
Nou!!: Alides і Muhàmmad ibn Alí ibn Abd Al·lah · Veure més »
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.
Nou!!: Alides і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »
Nasr II ibn Àhmad
Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.
Nou!!: Alides і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »
Ninawa
Ninawa fou un antic lloc de l'Iraq central cap d'un districte del que també formava part Karbala.
Nou!!: Alides і Ninawa · Veure més »
Nisba (onomàstica)
En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.
Nou!!: Alides і Nisba (onomàstica) · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Alides і Nom àrab · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Alides і Pèrsia · Veure més »
Principat de Zraki
El principat de Zraki (derivat de l'àrab, principat d'Azraki) fou un estat autònom kurd originat en un religiós àrab de Síria d'origen alida que va arribar a Mardin en temps d'Ortuq (+1122).
Nou!!: Alides і Principat de Zraki · Veure més »
Qatada ibn Idrís
Qatada ibn Idrís, també conegut com a Abu-Uzàiyyiz, fou l'ancestre de tots els xerifs que van governar a la Meca a partir del 1201 (vegeu xerifs haiximites).
Nou!!: Alides і Qatada ibn Idrís · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Alides і Qazvín · Veure més »
Revolució Abbàssida
La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).
Nou!!: Alides і Revolució Abbàssida · Veure més »
Sahib Fakkh
Al-Hussayn ibn Alí, també conegut com a Sàhib Fakkh (? - Fakkh, 786), fou un revolucionari alida.
Nou!!: Alides і Sahib Fakkh · Veure més »
Sàyyid
Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.
Nou!!: Alides і Sàyyid · Veure més »
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Nou!!: Alides і Segona fitna · Veure més »
Setge de la Meca (683)
El setge de la Meca del 683 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Nou!!: Alides і Setge de la Meca (683) · Veure més »
Setge de la Meca (692)
El setge de la Meca del 692 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Nou!!: Alides і Setge de la Meca (692) · Veure més »
Simdjúrides
Els simjúrides foren una dinastia de caps militars i governadors turcs d'origen esclau del Khurasan del, que eren dependents dels samànides de Bukharà.
Nou!!: Alides і Simdjúrides · Veure més »
Sulayman ibn Súrad
Abu-l-Mutàrrif Sulayman ibn Súrad ibn al-Jawn al-Khuzaí o, més senzillament, Sulayman ibn Súrad fou el cap del moviment revolucionari alida dels Tawwabun.
Nou!!: Alides і Sulayman ibn Súrad · Veure més »
Sulàyhides
Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de Dhu Djibla (Djubla) del 1087 al 1138.
Nou!!: Alides і Sulàyhides · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Alides і Tabaristan · Veure més »
Tawwabun
Els tawwabun o tawwabs (‘els Penitents’, en singular) fou un moviment revolucionari alida oposat als omeies, sorgit principalment a Kufa.
Nou!!: Alides і Tawwabun · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Alides і Tus · Veure més »
Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan
Abu-l-Hàssan Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan —— fou un visir abbàssida.
Nou!!: Alides і Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan · Veure més »
Ukhaydírida
La dinastia ukhaydírida o dels ukhaydírides o dels Banu l-Ukhàydir fou una nissaga alida que va regnar a la Yamama del 867 al.
Nou!!: Alides і Ukhaydírida · Veure més »
Umayya ibn Abd-Xams
Umayya ibn Abd-Xams —— fou l'ancestre dels omeies.
Nou!!: Alides і Umayya ibn Abd-Xams · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Alides і Xiisme · Veure més »
Yahya ibn Abd Allah
Yahya ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (nascut vers 745/746 fou un alida de Medina, iman zaydita al Daylam. Va ser educat per l'imam xiïta imamita Djafar al-Sadik. Va participar en la revolta del hasanita Sahib Fakkh a Medina el 786, que va fracassar i es va refugiar junt amb el seu germà Idris (després Idris I del Marroc) i altres amb un membre del clan dels Khuzaa que els va ajudar a fugir en vaixell a Abissínia. Un temps després van retornar i van reunir un grup de fidels prop de la Meca; es va decidir que Idris aniria al Magreb en busca de suport i Yahya aniria al Iemen. Sembla que Yahya va estar al Iemen, Alta Mesopotàmia, Armènia i a Bagdad on fou descobert i va haver de fugir al Iemen altre cop refugiant-se a Sanaa; després d'un temps va marxar al Khurasan. Va saber de la mort d'Idris I enverinat per un agent del califa. Després sembla que va estar a Djuzdjan, a Balkh i a Transoxiana i que s'hauria refugiat amb un kaghan turc (potser l'afshin d'Ushrusana); quan al-Fadl ibn Yahya al-Barmaki fou enviat a capturar-lo va haver de derrotar a l'afshin; llavors va entrar en contacte amb Sharwin ibn Surkhab, dirigent bawàndida de Firim al Tabaristan al que va demanar asil polític per tres anys, que li fou concedit però Sharwin el va enviar a Djustan, rei de Daylam, que el podia protegir millor i va arribar allí el 791/792 on se li van unir un cert nombre de partidaris procedents de diversos llocs. El 792 va proclamar la revolta. Yahya va acceptar una amnistia per a ell i 70 partidaris. El califa i al-Fadl li van donar sengles cartes d'amnistia i d'aman. Fou rebut amb honors pel califa i encara que el volia mantenir a Bagdad, va ser autoritzar a fer el pelegrinatge i a visitar a la família a Athyab, prop de Suwayka al Hijaz. El califa va nomenar governador de Medina a dos membres de la família d'al-Zubayr, marcadament anti-alides: Abd Allah ibn Musab ibn Thabit (796-797) i després el seu fill Bakkar (797-809). Bakkar va escriure al califa queixant-se que Yahya actuava com un segon califa i que la població l'estimava i milers de persones viatjaven per visitar-lo, i considerava que planejava una revolta. Finalment Harun al-Rashid el va fer tornar a Bagdad. El califa va voler fer anul·lar la seva amnistia però els erudits que havien d'estudiar la carta la van declarar inviolable; llavors es va haver de recórrer a un fakih de nom Abu l-Bakhtari Wahb ibn Wahb per declarar-la nul·la. El califa va entregar a Yahya al barmàquida Djafar ibn Yahya ibn Khalid, que havia dit al califa que estava disposat a matar-lo, però després fou convençut per l'alida per deixar-lo escapar, el que va fer amb la condició de passar a territori bizantí on havia de restar fins a la mort d'Harun al-Rashid. En la fugida Yahya fou capturat a Massisa i portat davant de Muhammad ibn Khalid ibn Barmak que el va reconèixer i es va adonar que els barmàquides corrien perill si se sabia que no era mort i que un d'ells l'havia deixat escapar; així que va informar al califa per mostrar la seva fidelitat i Harun va fer matar Djafar ibn Yahya (802) i va arrestar altres barmàquides als que va confiscar els béns, lliurant-se de córrer aquesta sort només Muhammad ibn Khalid. Yahya fou entregat a al-Sindhi ibn Shahak, prefecte de policia de Bagdad, que ja havia matat tres anys abans a Musa al-Kazim. Yahya va morir presoner sembla que el 803, segons el seu net Idris ibn Muhammad, de fam i set.
Nou!!: Alides і Yahya ibn Abd Allah · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Alides і Yazid I · Veure més »
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.
Nou!!: Alides і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Alides і 786 · Veure més »
