Comunicació

501 les relacions: Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Abu-l-Hajjaj Yússuf, Acord de Borja, Acord de Serón de Nágima (1158), Adelaida de Tolosa, Agalbursa de Cervera, Agnès de Castella, Ahnentafel, Aiguaviva de Bergantes, Alberic Tallaferro, Albert I de Castellvell, Alcanó, Alcanyís, Alcover, Aleix Comnè (protosebast), Alfarràs, Alfons, Alfons d'Aragó, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons I, Alfons I de Portugal, Alfons II, Alfons II de Provença, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Almacelles, Almogàver, Alpicat, Alt Penedès, Aragonès medieval, Arnau de Torroja, Arnau I de Castellbò, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arnaut Daniel, Arnaut de Maruelh, Arnes, Arquitectura romànica, Art cistercenc, Art romànic a Catalunya, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, Úbeda, Atrosillo (llinatge), Òria Ramírez, Àgreda, Baixa Cerdanya, Bandera de Catalunya, Banys àrabs de Girona, ..., Bao, Barisó I d'Arborea, Baronia de l'Albi, Baronia de la Granadella, Batalla d'Alcoraç, Batlle (antic règim), Beatriu III de Bigorra, Berbegal, Berenguer de Cardona, Berenguer de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, Berenguera d'Anglesola, Bernat Ató VI Trencavell, Bernat de Bell-lloc, Bernat de Berga, Bernat Roger, Bernat Tort, Bertran de Castellet, Bertran de Vilafranca, Bertran II de Forcalquier, Beseit, Bielsa, Biga de la Passió, Binèfar, Bisbat de Sogorb-Castelló, Branques del casal de Barcelona, Cabanes (Plana Alta), Calaceit, Calanda, Cambrils, Campdàsens (Osca), Canfranc, Cantavella, Capítols matrimonials de Barbastre, Capcir, Carcassona, Carladès, Cartoixa d'Escaladei, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell Berguedà, Castell d'Alcalá de la Selva, Castell d'Alcarràs, Castell d'Alguaire, Castell d'Ascó, Castell d'Escornalbou, Castell d'Olocau del Rei, Castell d'Ulldecona, Castell d'Ulldemolins, Castell de Barberà (Barberà de la Conca), Castell de Batea, Castell de Blancafort, Castell de Cabra, Castell de Cabres, Castell de Calanda, Castell de Calonge, Castell de Camarasa, Castell de Castelldans, Castell de Castellgalí, Castell de Celrà, Castell de Conat, Castell de Conesa, Castell de Costauçan, Castell de Fadrell, Castell de Falset, Castell de Fígols, Castell de Forès, Castell de Garcia, Castell de Gósol, Castell de Jorba, Castell de l'Albi, Castell de l'Espunyola, Castell de la Ventosa, Castell de Marçà, Castell de Mediona, Castell de Mequinensa, Castell de Millars (Rosselló), Castell de Montaragó, Castell de Montclar (Pontils), Castell de Montmagastre, Castell de Montornès de Segarra, Castell de Montsonís, Castell de Montsoriu, Castell de Mosset, Castell de Paüls, Castell de Pals, Castell de Pladecorts, Castell de Polpís, Castell de Puigbalador, Castell de Puiggròs, Castell de Requesens, Castell de Rià, Castell de Ribes de Freser, Castell de Rocafort de Queralt, Castell de Salses, Castell de Sant Esteve de Pomers, Castell de Sant Iscle, Castell de Sant Llorenç de la Salanca, Castell de Sautó, Castell de Térmens, Castell de Torlanda, Castell de Trasmoz, Castell de Tudela (Artesa de Segre), Castell de Vila-seca, Castell dels Angles, Castell dels Calatravos, Castell i muralla d'Horta de Sant Joan, Castell i vila de Vilanova de Prades, Castell i vilatge de Montessor, Castelló de Farfanya, Castellgalí, Català matarranyenc, Catalunya, Catarisme, Catedral de Tarragona, Catedral de Terol, Catedral de Tortosa, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Cèntul III de Bigorra, Cefalù, Cellera d'Espirà de Conflent, Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Comanda d'Horta, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comtat de Cerdanya, Comtat de Gavaldà, Comtat de Melguer, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Rodés, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comte Estruc, Comte-rei, Conat, Conquesta de Conca, Conquesta de Navarra, Conquesta del País Valencià, Constança d'Aragó i de Castella, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Coronat (moneda), Cortiella, Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Costa Daurada, Costums de Tortosa, Creixell (Borrassà), Creu d'Aïnsa, Creu de terme de Codoç, Croada Albigesa, Cronologia del catarisme, Cuevas de Cañart, Dalmau de Creixell, Dalmau IV de Rocabertí, Dinastia Ximena, Dolça de Barcelona, Dolça I de Pallars Jussà, Dolça II de Provença, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Eduard I d'Anglaterra, El Justícia del Regne de València, El Morell, El Palau d'Anglesola, El Soleràs, Elionor d'Aragó i de Castella, Els Prats de Rei, Emeric I d'Hongria, Emirat de Balànsiya, Ermengol VIII d'Urgell, Ermessenda (minisèrie), Ermessenda de Carcassona, Escaladei, Escut de Catalunya, Escut de la Vall d'Aran, Escut de Vilagrassa, Escut de Vilanova de Prades, Escut dels Prats de Rei, Espirà de Conflent, Eudòxia Comnena, Felip de Mallorca, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Fondespatla, Forques, Fortificació de Puigcerdà, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Furs de Daroca, Furs de Jaca, Furs de Terol, Galceran II de Pinós, Galceran III de Pinós, Galin Reiau, Garcia, Garraf (Sitges), Garsenda de Forcalquier, Gòtia, Gegant (folklore), Genealogia del Casal d'Aragó, Genealogia general dels Capets, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gesta Comitum Barchinonensium, Gilbert Erill, Girard II de Rosselló, Giraut de Bornelh, Giraut del Luc, Girona, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Tarragona, Guillem de Torroja, Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn, Guillem II de Castellvell, Guillem III de Cervera, Guillem III de Santmartí, Guillem IV de Forcalquier, Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada, Història d'Aran, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Franja de Ponent, Història del dret català, Historiografia de la Senyera Reial, Hospital de Sant Nicolau dels Pontells, Hug de Cervelló, Huguet de Mataplana, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Jaufré, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Joan de Sant Boi, Josep Plandiura Vilacís, Jueus catalans, Justa, L'Aleixar, La Barcella, La Força de Vilamajor, La Freixneda, La Ginebrosa, La Saira, Ladislau III d'Hongria, Leandre Sunyer i Puigventós, Les Botigues de Sitges, Liber feudorum Ceritaniae, Liber feudorum maior, Llívia, Llegenda de Guifré el Pilós, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Rosselló, Llista de consellers reials, Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis d'Aragó, Llista de trobadors, Llista de trobadors catalans, Mafalda de Portugal i de Savoia, Mafalda de Savoia, Marçà, Maria de Bearn, Marqueixanes, Mas de Bondia, Mas de Mont-ravà, Maspujols, Matarranya (comarca històrica), Mentet, Mequinensa, Mer i mixt imperi, Meranges, Millars (Rosselló), Millau, Mirambell, Molí flotant, Molins de Rei, Monestir, Monestir de Nostra Senyora de Rueda, Monestir de Piedra, Monestir de Santa María de Huerta, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de Bonrepòs, Mont-roig del Camp, Montblanc, Montcada (llinatge), Mosquerola, Mosset, Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya, Muhàmmad ibn Mardanix, Museu Molins de la Vila, Naüja, Nativitat de la Mare de Déu (Juncosa), Nucli antic d'Horta de Sant Joan, Nucli antic de Cervera, Nucli històric d'Arnes, Nucli històric de Rasquera, Numeració del Casal d'Aragó, Olocau del Rei, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde d'Aubrac, Orde de Montjoie, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Ordinals dels reis d'Aragó, Origen de la Senyera Reial, Paeria de Cervera, Partida d'Alpicat, Pau, Pau i Treva de Déu, Pau Perpètua de Sahagún, Pèire de Vic, Pèire Vidal, Peire Raimon de Tolosa, Peire Rogier, Peníscola, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pere I d'Arborea, Pero Cornel II, Peronella d'Aragó, Peronella I de Bigorra, Pina de Ebro, Plaça dels Països Catalans (Molins de Rei), Ponç de la Guàrdia, Portabandera del Rei d'Aragó, Prades, Principat de Catalunya, Priorat de Comberoumal, Provença, Puertomingalvo, Puigbalador, Puigcerdà, Puigpelat, Raimbaut de Vaqueiras, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon d'Usall, Ramon de Caldes, Ramon de Cervera (senyor de l'Espluga Jussana), Ramon de Ganagot, Ramon Galceran I de Pinós, Ramon Guillem (canonge), Ramon I Trencavell, Ramon VII de Tolosa, Ratera (Alguaire), Recinte fortificat de Cervera, Recinte fortificat de Forques, Recinte fortificat de Marqueixanes, Regne d'Aragó, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renúncia de Saragossa (1137), Riba-roja d'Ebre, Ribesaltes, Rigolisa, Riquilda de Polònia, Riudecanyes, Ro (Alta Cerdanya), Roger II Trencavell, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Salses, Saltiri anglocatalà, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Sanç I de Portugal, Sanç VI de Navarra, Sança d'Aragó, Sança de Castella i de Polònia, Sant Joan d'Algars, Sant Joan de Montornès de Segarra, Sant Pere de Tellet, Sant Pere de Vilamajor, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Santa Anna de Barcelona, Santa Magdalena de Polpís, Santa Maria d'Espirà de l'Aglí, Santa Maria de Mijaran, Santa Maria de Montblanc, Santa Maria de Sarral, Santa Maria de Sixena, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Vilabertran, Santa Maria la Mar, Santa Susanna de Vilamajor, Santuari de la Mare de Déu del Cid, Santuari Virgen de la Estrella, Sarinyena, Sautó, Símbols nacionals de Catalunya, Segell de Millau, Senyal Reial (segle XIII), Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, Senyoria d'Albarrasí, Senyoriu de Castellgalí, Sessé (llinatge), Setge d'Osca, Setge d'Osca (1094), Setge d'Osca (1096), Sibil·la de Manresa, Szabolcs de Vajay, Tamarit de Llitera, Tellet, Teoria del Casamiento en casa, Terol, Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tombes dels comtes de Barcelona, Torre Bellesguard, Torre de l'Alexis, Torres de Segre, Tossa de Mar, Tractat d'Ágreda (1162), Tractat d'Emparança, Tractat de Cazola, Tractat de Cefalù, Tractat de Lleida (1157), Tractat de Tarascó (1176), Trobador, Ulldemolins, Usatges de Barcelona, Valença de Pallars Jussà, Valeri de Saragossa, Vallmanya (Sant Pere de Vilamajor), Vallverd de Queralt, Vergós, Vescomtat de Bas, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, Vida (literatura trobadoresca), Vila fortificada de Baó, Vila fortificada de Perpinyà, Vila-seca, Vilafortuny, Vilamajor (universitat), Vilanova d'Escornalbou, Vilanova de Prades, Villel, Ximeno I d'Urrea, 11 de novembre, 1152, 1154, 1157, 1162, 1196, 25 d'abril, 25 de març, 9 de novembre. Ampliar l'índex (451 més) » « Shrink índex

Abdicació de Peronella, reina d'Aragó

''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona). Barcelona, a 18 de juliol de 1164. L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Alfons el Cast і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó · Veure més »

Abu-l-Hajjaj Yússuf

Abu-l-Hajjaj Yússuf ibn Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix o, més senzillament, Abu-l-Hajjaj Yússuf fou governador de Balànsiya de 1146 a 1186 Germà de Muhàmmad ibn Mardanix, el Rei Llop que havia dominat l'emirat de Mursiyya, fou nomenat pel seu germà com a governador de Balansiya, càrrec en què estigué des de 1146 fins a 1186.

Nou!!: Alfons el Cast і Abu-l-Hajjaj Yússuf · Veure més »

Acord de Borja

L'Acord de Borja és un tractat signat el 1190 entre Alfons el Cast i Sanç VI de Navarra pel qual ambdós reis es comprometien a defendre's mútuament de les pretensions expansionistes d'Alfons VIII de Castella.

Nou!!: Alfons el Cast і Acord de Borja · Veure més »

Acord de Serón de Nágima (1158)

L'Acord de Serón de Nágima o Tractat d'Haxama fou un acord al qual arribaren el febrer del 1158 a Serón de Nágima el rei Sanç III de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Alfons el Cast і Acord de Serón de Nágima (1158) · Veure més »

Adelaida de Tolosa

Adelaida de Tolosa (Tolosa de Llenguadoc, c. 1158 - 20 de desembre de 1200), o Adelaida Trencavell, va ser una noble occitana, membre de la nissaga dels comtes de Tolosa.

Nou!!: Alfons el Cast і Adelaida de Tolosa · Veure més »

Agalbursa de Cervera

Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.

Nou!!: Alfons el Cast і Agalbursa de Cervera · Veure més »

Agnès de Castella

Agnès de Castella (abans de 1172? - després de 1204?), o també Agnès de Manzanedo, era parenta, potser neta, de Sança de Castella, Reina d'Aragó, i fou la segona esposa de Guillem VIII, Senyor de Montpeller.

Nou!!: Alfons el Cast і Agnès de Castella · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: Alfons el Cast і Ahnentafel · Veure més »

Aiguaviva de Bergantes

Aiguaviva de Bergantes és un municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Alfons el Cast і Aiguaviva de Bergantes · Veure més »

Alberic Tallaferro

Alberic Tallaferro de Tolosa (nascut vers el 1157, mort el 1183) fou per naixement un membre de la nissaga dels comtes de Tolosa i, després per matrimoni delfí del Vienès i comte d'Albon i altres llocs de 1164 a 1183.

Nou!!: Alfons el Cast і Alberic Tallaferro · Veure més »

Albert I de Castellvell

Albert I de Castellvell (Senyor de Castellvell Arbert III de Castellvell 1177-1205).

Nou!!: Alfons el Cast і Albert I de Castellvell · Veure més »

Alcanó

Font del Saladà Alcanó és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Alfons el Cast і Alcanó · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: Alfons el Cast і Alcanyís · Veure més »

Alcover

Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades.

Nou!!: Alfons el Cast і Alcover · Veure més »

Aleix Comnè (protosebast)

Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Alfons el Cast і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »

Alfarràs

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Alfons el Cast і Alfarràs · Veure més »

Alfons

* Biografies.

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons · Veure més »

Alfons d'Aragó

* Alfons d'Aragó i Castella (1222-1260), príncep d'Aragó i fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons d'Aragó · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons I

* Alfons I el Cast, dit també “el Trobador” (1154 - 1196), comte de Barcelona (com a Alfons I) i rei d'Aragó (com a Alfons II).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons I · Veure més »

Alfons I de Portugal

Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons I de Portugal · Veure més »

Alfons II

* Alfons II d'Astúries (765-842), rei d'Astúries.

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons II · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Almacelles

Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Almacelles · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Alfons el Cast і Almogàver · Veure més »

Alpicat

Alpicat és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.

Nou!!: Alfons el Cast і Alpicat · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Alfons el Cast і Alt Penedès · Veure més »

Aragonès medieval

L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Aragonès medieval · Veure més »

Arnau de Torroja

Arnau de Torroja (Solsona, ~1122 - Verona, 30 de setembre de 1184) va ser un noble català, cavaller de l'orde del Temple, orde que arribà a dirigir com a gran mestre entre 1180 i 1184.

Nou!!: Alfons el Cast і Arnau de Torroja · Veure més »

Arnau I de Castellbò

Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.

Nou!!: Alfons el Cast і Arnau I de Castellbò · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.

Nou!!: Alfons el Cast і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Arnaut Daniel

cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.

Nou!!: Alfons el Cast і Arnaut Daniel · Veure més »

Arnaut de Maruelh

Arnaut de Maruelh (fl. 1171-1190) fou un trobador occità d'origen humil.

Nou!!: Alfons el Cast і Arnaut de Maruelh · Veure més »

Arnes

Arnes és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta, limítrof amb l'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Arnes · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Alfons el Cast і Arquitectura romànica · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Alfons el Cast і Art cistercenc · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Alfons el Cast і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp és un arxiu comarcal ubicat al Passeig dels Caputxins, 18 -Casa de Cultura- de Valls i membre de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Arxiu Comarcal de l'Alt Camp · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Alfons el Cast і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges

LArxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges (AMVM) és l'arxiu eclesiàstic custodia la documentació produïda per la comunitat cistercenca de l'Abadia de Santa Maria de Vallbona, formant part de l'actual municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Alfons el Cast і Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Úbeda

Úbeda és un municipi de la província de Jaén (Andalusia).

Nou!!: Alfons el Cast і Úbeda · Veure més »

Atrosillo (llinatge)

El llinatge dels Atrosillo era un llinatge de rics-homes aragonesos.

Nou!!: Alfons el Cast і Atrosillo (llinatge) · Veure més »

Òria Ramírez

Òria Ramírez (segle XII - Vallbona de les Monges, 1190) fou la primera abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

Nou!!: Alfons el Cast і Òria Ramírez · Veure més »

Àgreda

Cards d'Ágreda tallats i preparats per cuinar Àgreda (Ágreda en castellà) és un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sòria, a Castella i Lleó.

Nou!!: Alfons el Cast і Àgreda · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Alfons el Cast і Baixa Cerdanya · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Alfons el Cast і Bandera de Catalunya · Veure més »

Banys àrabs de Girona

Els banys àrabs de Girona són uns banys àrabs del municipi de Girona declarats bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Banys àrabs de Girona · Veure més »

Bao

Baó o Bao (són formes contemporànies evolucionades, amb desplaçament d'accent, d'un antic); en francès Baho), és una comuna de 3.203 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "A Baó, cacen la llúdria amb el podall" i "En voleu pas, fa?" (diuen que durant els àpats passen els plats dient això).

Nou!!: Alfons el Cast і Bao · Veure més »

Barisó I d'Arborea

Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.

Nou!!: Alfons el Cast і Barisó I d'Arborea · Veure més »

Baronia de l'Albi

Castell de Montsonís, propietat de l'actual baró de l'Albi ''≪Sant Jordi matant el drac≫'', pintura de Bernat Martorell, realitzada per encàrrec de Francesc de Rocabruna, '''XXVIII baró de l'Albi'''. La baronia de l'AlbiElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), Instituto Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.

Nou!!: Alfons el Cast і Baronia de l'Albi · Veure més »

Baronia de la Granadella

la Baronia de la Granadella fou una jurisdicció senyorial constituïda el 1313, en temps de Pere (III) Moliner.

Nou!!: Alfons el Cast і Baronia de la Granadella · Veure més »

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Alfons el Cast і Batalla d'Alcoraç · Veure més »

Batlle (antic règim)

Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.

Nou!!: Alfons el Cast і Batlle (antic règim) · Veure més »

Beatriu III de Bigorra

Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.

Nou!!: Alfons el Cast і Beatriu III de Bigorra · Veure més »

Berbegal

Berbegal és un municipi de la comarca del Somontano de Barbastre de la província d'Osca.

Nou!!: Alfons el Cast і Berbegal · Veure més »

Berenguer de Cardona

fou el penúltim Mestre del Temple de la Corona d'Aragó (1291-1307).

Nou!!: Alfons el Cast і Berenguer de Cardona · Veure més »

Berenguer de Tarragona

Berenguer d'Aguiló (? - ?, v. 1175?) fou el fill petit de Robert d'Aguiló i la seva muller Agnès, prínceps de Tarragona.

Nou!!: Alfons el Cast і Berenguer de Tarragona · Veure més »

Berenguer de Vilademuls

Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.

Nou!!: Alfons el Cast і Berenguer de Vilademuls · Veure més »

Berenguera d'Anglesola

Berenguera d'Anglesola –després Berenguera de Cervera– (Anglesola, 1146 - monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, 8 d'abril de 1225) va ser una dama del llinatge català dels Anglesola, cofundadora i benefactora del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

Nou!!: Alfons el Cast і Berenguera d'Anglesola · Veure més »

Bernat Ató VI Trencavell

Bernat Ató VI Trencavell (1159 - † després del 1214) fou vescomte de Nimes i Agde del 1159 al 1214.

Nou!!: Alfons el Cast і Bernat Ató VI Trencavell · Veure més »

Bernat de Bell-lloc

Bernat de Bell-lloc (segles XII-XIII) fou un noble català, al servei de Ramon Berenguer III, de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast.

Nou!!: Alfons el Cast і Bernat de Bell-lloc · Veure més »

Bernat de Berga

fou bisbe de Barcelona (1172-1188).

Nou!!: Alfons el Cast і Bernat de Berga · Veure més »

Bernat Roger

Bernat Roger (? — ~1167) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 1163 i l'any 1167.

Nou!!: Alfons el Cast і Bernat Roger · Veure més »

Bernat Tort

Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.

Nou!!: Alfons el Cast і Bernat Tort · Veure més »

Bertran de Castellet

Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Bertran de Castellet · Veure més »

Bertran de Vilafranca

Bertran de Vilafranca (Tarragona - 1288) va ser un sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona, i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Alfons el Cast і Bertran de Vilafranca · Veure més »

Bertran II de Forcalquier

Bertran II d'Urgell i Forcalquier (1145 — 1207) va ser comte de Forcalquier des de la mort del seu pare, sobrevinguda entre 1144 i 1151 a la seva pròpia mort.

Nou!!: Alfons el Cast і Bertran II de Forcalquier · Veure més »

Beseit

Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Alfons el Cast і Beseit · Veure més »

Bielsa

Bielsa o Belsa (tradicionalment) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Alfons el Cast і Bielsa · Veure més »

Biga de la Passió

La Biga de la Passió és una peça de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya de la que no se sap el seu lloc de procedència.

Nou!!: Alfons el Cast і Biga de la Passió · Veure més »

Binèfar

Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.

Nou!!: Alfons el Cast і Binèfar · Veure més »

Bisbat de Sogorb-Castelló

El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Nou!!: Alfons el Cast і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »

Branques del casal de Barcelona

El casal de Barcelona va originar diverses branques.

Nou!!: Alfons el Cast і Branques del casal de Barcelona · Veure més »

Cabanes (Plana Alta)

Cabanes, també conegut com a Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Alfons el Cast і Cabanes (Plana Alta) · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Alfons el Cast і Calaceit · Veure més »

Calanda

Calanda és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Calanda · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Cambrils · Veure més »

Campdàsens (Osca)

Campdàsens (en castellà: Candasnos) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Cinca.

Nou!!: Alfons el Cast і Campdàsens (Osca) · Veure més »

Canfranc

Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Alfons el Cast і Canfranc · Veure més »

Cantavella

Cantavella (en castellà i oficialment, Cantavieja) és un municipi de la província de Terol, de la comunitat autònoma d'Aragó, concretament de la comarca del Maestrat aragonès, de la qual és capital.

Nou!!: Alfons el Cast і Cantavella · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Alfons el Cast і Capcir · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Carcassona · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Alfons el Cast і Carladès · Veure més »

Cartoixa d'Escaladei

La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes.

Nou!!: Alfons el Cast і Cartoixa d'Escaladei · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Alfons el Cast і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell Berguedà

El Castell Berguedà o de Madrona és un castell del municipi de Berga situat al cim del turó més alt a ponent del santuari de Queralt, al tossal anomenat Castellberguedà.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell Berguedà · Veure més »

Castell d'Alcalá de la Selva

El Castell d'Alcalá de la Selva o Castell dels Heredia és un castell situat a la localitat espanyola d'Alcalá de la Selva, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Castell d'Alcarràs

Les restes del castell d'Alcarràs es troben a l'església parroquial, (Mare de Déu de l'Assumpció d'Alcarràs), d'aquesta població que es va bastir sobre les seves ruïnes.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Alcarràs · Veure més »

Castell d'Alguaire

Del Castell d'Alguaire, d'origen àrab, esmentat per primera vegada al, es conserven els vestigis dels murs de la muralla, d'una torre quadrada i de l'antiga Església de Santa Maria.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Alguaire · Veure més »

Castell d'Ascó

El Castell d'Ascó, declarat bé cultural d'interès nacional, està situat al cim d'un turó sobre la població d'Ascó, a la riba dreta de l'Ebre.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Ascó · Veure més »

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Escornalbou · Veure més »

Castell d'Olocau del Rei

El castell d'Olocau és un castell al terme municipal d'Olocau del Rei (els Ports, País Valencià), conegut també amb els noms de Castell d'Olcaf i Olocaf, és a uns 800 metres a l'oest de la població, sobre una muntanya de 1.203 metres d'altitud.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Olocau del Rei · Veure més »

Castell d'Ulldecona

El castell d'Ulldecona és un conjunt fortificat d'Ulldecona (Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Ulldecona · Veure més »

Castell d'Ulldemolins

Castell d'Ulldemolins és un castell desaparegut, però encara catalogat com a monument i declarat bé cultural d'interès nacional, al municipi d'Ulldemolins (Priorat).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell d'Ulldemolins · Veure més »

Castell de Barberà (Barberà de la Conca)

El Castell de Barberà és un castell del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Barberà (Barberà de la Conca) · Veure més »

Castell de Batea

El Castell de Batea era situat a dalt d'un petit turó, al sector meridional del terme.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Batea · Veure més »

Castell de Blancafort

El Castell de Blancafort és una fortificació al terme de Cercs (Berguedà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Blancafort · Veure més »

Castell de Cabra

El castell de Cabra del Camp, avui desaparegut, fou un castell al municipi de Cabra del Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Cabra · Veure més »

Castell de Cabres

Castell de Cabres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part de l'antic terme de Morella.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Cabres · Veure més »

Castell de Calanda

El Castell de Calanda és una construcció del que va ser destruïda en 1839 durant la I Guerra Carlina i de la qual només queden les restes.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Calanda · Veure més »

Castell de Calonge

El castell de Calonge està situat al nucli antic de la vila de Calonge (Calonge de Mar), a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Calonge · Veure més »

Castell de Camarasa

El Castell de Camarasa és un castell termenat del municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Camarasa · Veure més »

Castell de Castelldans

Les ruïnes del Castell de Castelldans són situades al cim d'un tossal allargassat que domina pel nord el poble de Castelldans.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Castelldans · Veure més »

Castell de Castellgalí

El castell de Castellgalí o castell de Galí, tal com es coneixia en referència al seu primer senyor, és una fortificació en ruïnes al poble de Castellgalí, al Bages.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Castellgalí · Veure més »

Castell de Celrà

El castell de Celrà és un castell termenat de Celrà (Gironès) de 1059 i declarat Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Celrà · Veure més »

Castell de Conat

El Castell de Conat és una antiga fortificació medieval del poble de Conat, de la comuna del mateix nom, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Conat · Veure més »

Castell de Conesa

Castell de Conesa, també anomenat Cal Gallard, Casa Delmera és un casal noble del municipi de Conesa (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Conesa · Veure més »

Castell de Costauçan

El Castell de Costauçan és un antic castell, avui en dia arruïnat, els vestigis del qual es troben al municipi occità de Costauçan, al departament francès de l'Aude, a la regió administrativa d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Costauçan · Veure més »

Castell de Fadrell

El Castell de Fadrell, també anomenat Castell Vell, Castell de la Magdalena, dels Moros o de Sas se situa al terme municipal de Castelló de la Plana, al País Valencià.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Fadrell · Veure més »

Castell de Falset

Castell de Falset és un castell termenat del municipi de Falset (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Falset · Veure més »

Castell de Fígols

El castell de Fígols és un castell que hi ha al terme municipal de Fígols, al Berguedà que està en estat de ruïnes.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Fígols · Veure més »

Castell de Forès

Castell de Forès fou un castell del municipi de Forès (Conca de Barberà).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Forès · Veure més »

Castell de Garcia

El castell de Garcia és un edifici de Garcia (Ribera d'Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Garcia · Veure més »

Castell de Gósol

Castell de Gósol pertany al municipi de Gósol (Berguedà) i està declarat, junt amb l'església de Santa Maria, com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Gósol · Veure més »

Castell de Jorba

El castell de Jorba és una fortificació medieval d'estil romànic situada al municipi de Jorba, a l'Anoia.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Jorba · Veure més »

Castell de l'Albi

El castell de l'Albi és un edifici de l'Albi (Garrigues) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de l'Albi · Veure més »

Castell de l'Espunyola

El castell de l'Espunyola és un edifici d'origen medieval d'estil romànic situat al terme municipal de l'Espunyola, al Berguedà.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de l'Espunyola · Veure més »

Castell de la Ventosa

El Castell de la Ventosa, del Castellet o del Bedorc és una edificació del del municipi de Piera (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de la Ventosa · Veure més »

Castell de Marçà

El Castell de Marçà és un antic castell en ruïna del municipi de Marçà (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Marçà · Veure més »

Castell de Mediona

El castell de Mediona es bastí damunt del congost de Mediona que solca el riu de Bitlles, afluent del riu Anoia, un lloc estratègic, no per la gran panoràmica del territori sinó per la proximitat a una via de comunicació important que connectava el Penedès i l'Anoia.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Mediona · Veure més »

Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Mequinensa · Veure més »

Castell de Millars (Rosselló)

Façana oriental del castell El Castell de Millars és un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Millars, del terme comunal del mateix nom, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Millars (Rosselló) · Veure més »

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Montaragó · Veure més »

Castell de Montclar (Pontils)

El castell de Montclar és un edifici de Pontils declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Montclar (Pontils) · Veure més »

Castell de Montmagastre

El Castell de Montmagastre és un edifici del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Montmagastre · Veure més »

Castell de Montornès de Segarra

El Castell de Montornès és un edifici al nucli de Montornès de Segarra declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Montornès de Segarra · Veure més »

Castell de Montsonís

El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la 'Nova' durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l'any 1149.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Montsonís · Veure més »

Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Montsoriu · Veure més »

Castell de Mosset

El Castell de Mosset és una construcció del o XII del poble nord-català de Mosset, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Mosset · Veure més »

Castell de Paüls

Les restes del castell de Paüls són al capdamunt del turó per on s'esglaona el poble de Paüls.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Paüls · Veure més »

Castell de Pals

El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Pals · Veure més »

Castell de Pladecorts

Restes del castell El Castell de Pladecorts, o Vila fortificada de Pladecorts, és el recinte fortificat, medieval d'estil romànic del poble de Sant Joan de Pladecorts, del terme del mateix nom, a la comarca del Vallespir, Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Pladecorts · Veure més »

Castell de Polpís

El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta, a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Polpís · Veure més »

Castell de Puigbalador

El Castell de Puigbalador és una antiga fortificació medieval, de la qual només se'n conserven algunes restes, de la comuna de Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Puigbalador · Veure més »

Castell de Puiggròs

El castell de Puiggròs es localitza en la vila de Puiggròs al mig de la plana urgellesa.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Puiggròs · Veure més »

Castell de Requesens

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Requesens · Veure més »

Castell de Rià

El Castell de Rià, antigament documentat com a Castell d'Arrià, és una antiga fortificació medieval del poble de Rià, de la comuna de Rià i Cirac, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Rià · Veure més »

Castell de Ribes de Freser

Castell de Ribes de Freser és una obra del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Ribes de Freser · Veure més »

Castell de Rocafort de Queralt

El Castell de Rocafort de Queralt és un antic castell de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) que ha estat reedificat el 1964.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Rocafort de Queralt · Veure més »

Castell de Salses

Porta d'accés al recinte interior del castell El Castell de Salses és un castell d'època moderna del terme comunal de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Salses · Veure més »

Castell de Sant Esteve de Pomers

El Castell de Sant Esteve de Pomers, o de Villerac, és una antiga fortificació medieval quasi del tot desapareguda de la comuna de Clarà i Villerac, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Sant Esteve de Pomers · Veure més »

Castell de Sant Iscle

El Castell de Sant Iscle és un castell de Vidreres, a la Selva.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Sant Iscle · Veure més »

Castell de Sant Llorenç de la Salanca

El Castell de Sant Llorenç de la Salanca era un castell medieval d'estil romànic del situat en el punt més alt de la vila de Sant Llorenç de la Salanca, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Sant Llorenç de la Salanca · Veure més »

Castell de Sautó

El Castell de Sautó era una antiga fortificació medieval, actualment quasi del tot desapareguda, del poble nord-català de Sautó, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Sautó · Veure més »

Castell de Térmens

El castell de Térmens és un castell de Térmens (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Térmens · Veure més »

Castell de Torlanda

El Castell de Torlanda és situat al cim d'un serrat al sud del poble de Conesa, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd..

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Torlanda · Veure més »

Castell de Trasmoz

El castell de Trasmoz és una fortalesa ubicada a la localitat saragossana de Trasmoz, a les proximitats de la serra del Moncayo.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Trasmoz · Veure més »

Castell de Tudela (Artesa de Segre)

El castell de Tudela és un castell termenat del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Tudela (Artesa de Segre) · Veure més »

Castell de Vila-seca

El Castell de Vila-seca o Castell de Solcina és a tocar de l'estació de Vila-seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès, dins d'un extens terreny clos.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Vila-seca · Veure més »

Castell dels Angles

El Castell dels Angles és una antiga fortificació medieval, actualment només conservada en part, de la comuna dels Angles, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell dels Angles · Veure més »

Castell dels Calatravos

El Castell dels Calatravos és un castell situat a Alcanyís (Terol), Aragó, que va pertànyer a l'Orde de Calatrava.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell dels Calatravos · Veure més »

Castell i muralla d'Horta de Sant Joan

El castell i muralla d'Horta de Sant Joan són un conjunt d'edificacions defensives a la vila d'Horta de Sant Joan (la Terra Alta) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell i muralla d'Horta de Sant Joan · Veure més »

Castell i vila de Vilanova de Prades

El castell de Vilanova de Prades era situat al cim d'un turó, als afores de Vilanova de Prades, a redós de la serra de Llena.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell i vila de Vilanova de Prades · Veure més »

Castell i vilatge de Montessor

Les restes del castell de Montessor, són situades al cim d'unes penyes a l'extrem de la serra de Sant Miquel, zona de guaita sobre l'estret de Tragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell i vilatge de Montessor · Veure més »

Castelló de Farfanya

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.

Nou!!: Alfons el Cast і Castelló de Farfanya · Veure més »

Castellgalí

Castellgalí és un municipi del sud de la comarca del Bages on es dona la confluència entre el Cardener i el Llobregat i conté el BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) Conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, una de les zones d'interès nacional de l'antiguitat romana més destacables de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Castellgalí · Veure més »

Català matarranyenc

El català matarranyenc és la parla comarcal de la conca hidrogràfica del riu Matarranya i forma part de les parles de transició entre català nord-occidental i el valencià.

Nou!!: Alfons el Cast і Català matarranyenc · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Catalunya · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Alfons el Cast і Catarisme · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Alfons el Cast і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de Terol

mudèjar de la catedral de Terol La Catedral de Santa Maria de Terol o La Catedral de Santa Maria de Mediavilla de Terol, és una de les construccions més característiques de l'art mudèjar a Espanya, i una de les escasses catedrals, juntament amb la de Tarazona, construïda en aquest estil.

Nou!!: Alfons el Cast і Catedral de Terol · Veure més »

Catedral de Tortosa

La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.

Nou!!: Alfons el Cast і Catedral de Tortosa · Veure més »

Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »

Cèntul III de Bigorra

Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort.

Nou!!: Alfons el Cast і Cèntul III de Bigorra · Veure més »

Cefalù

Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.

Nou!!: Alfons el Cast і Cefalù · Veure més »

Cellera d'Espirà de Conflent

La Cellera d'Espirà de Conflent és el recinte medieval d'estil romànic que envoltava el poble d'Espirà de Conflent, del terme comunal d'aquest nom, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Cellera d'Espirà de Conflent · Veure més »

Comanadores de Sant Joan de Jerusalem

Les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Hospitaleres, Comanadores Santjoanistes o Monges de l'Orde de Malta són un orde monàstic de vida contemplativa, branca femenina de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta.

Nou!!: Alfons el Cast і Comanadores de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Comanda d'Horta

Horta de Sant Joan. El convent de la Mare de Déu dels Àngels (actualment de Sant Salvador) i la muntanya de Santa Bàrbara al fons. La comanda d'Horta fou una de les comandes o cases de l'Orde del Temple importants de les terres de l'Ebre, i que formà part del districte de Ribera.

Nou!!: Alfons el Cast і Comanda d'Horta · Veure més »

Comandes catalanes de l'orde del Temple

La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.

Nou!!: Alfons el Cast і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Melguer · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Rodés

Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Rodés · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comte Estruc

El Comte Estruc, Estruch o Estruga, segons les llegendes, hauria estat Arnald Estruc, un hipotètic noble català medieval de l'època de Guillem Torroja, tutor del rei Alfons el Cast cap al 1173.

Nou!!: Alfons el Cast і Comte Estruc · Veure més »

Comte-rei

Comte-rei és un recurs historiogràficSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Comte-rei · Veure més »

Conat

Conat (IPA:, oficialment en francès igual) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Alfons el Cast і Conat · Veure més »

Conquesta de Conca

La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.

Nou!!: Alfons el Cast і Conquesta de Conca · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Alfons el Cast і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Nou!!: Alfons el Cast і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Alfons el Cast і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Alfons el Cast і Corona de Mallorca · Veure més »

Coronat (moneda)

El coronat era el nom que rebien diverses monedes on el rei duu una corona, com els rals provençals d'Alfons I, els barcelonins i valencians de Jaume I o les blanques de billó de Joan I i de Martí I. Fitxer:Coronato 1458.jpg|Coronat del 1452, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1462.jpg|Coronat del 1462, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1488.jpg|Coronat del 1488, de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Alfons el Cast і Coronat (moneda) · Veure més »

Cortiella

Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja, al Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Cortiella · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Alfons el Cast і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Alfons el Cast і Corts forals valencianes · Veure més »

Costa Daurada

Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).

Nou!!: Alfons el Cast і Costa Daurada · Veure més »

Costums de Tortosa

Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.

Nou!!: Alfons el Cast і Costums de Tortosa · Veure més »

Creixell (Borrassà)

Creixell és una entitat de població del terme municipal altempordanès de Borrassà.

Nou!!: Alfons el Cast і Creixell (Borrassà) · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Alfons el Cast і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu de terme de Codoç

La Creu de terme de Codoç és una obra de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Alfons el Cast і Creu de terme de Codoç · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Alfons el Cast і Croada Albigesa · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: Alfons el Cast і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cuevas de Cañart

Cuevas de Cañart és una localitat espanyola pertanyent al municipi de Castellote, en el Maestrat, província de Terol, Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Cuevas de Cañart · Veure més »

Dalmau de Creixell

Dalmau de Creixell (Empordà, - 1219) fou un militar català.

Nou!!: Alfons el Cast і Dalmau de Creixell · Veure més »

Dalmau IV de Rocabertí

Rocabertí Dalmau (IV) de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí entre 1166 i 1181.

Nou!!: Alfons el Cast і Dalmau IV de Rocabertí · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і Dinastia Ximena · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Dolça de Barcelona · Veure més »

Dolça I de Pallars Jussà

Dolça I de Pallars Jussà o Dolça de So (? - 1198) fou comtessa de Pallars Jussà (1182-1192).

Nou!!: Alfons el Cast і Dolça I de Pallars Jussà · Veure més »

Dolça II de Provença

Dolça II de Provença (? - 1172) fou comtessa de Provença (1166-1167).

Nou!!: Alfons el Cast і Dolça II de Provença · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Alfons el Cast і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Alfons el Cast і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Alfons el Cast і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

El Justícia del Regne de València

El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials, no sols de la ciutat de València, molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707.

Nou!!: Alfons el Cast і El Justícia del Regne de València · Veure més »

El Morell

El Morell és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Alfons el Cast і El Morell · Veure més »

El Palau d'Anglesola

El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Alfons el Cast і El Palau d'Anglesola · Veure més »

El Soleràs

El Soleràs és un municipi de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Alfons el Cast і El Soleràs · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Castella

Elionor d'Aragó (1182 - 1226), princesa d'Aragó i comtessa consort de Tolosa.

Nou!!: Alfons el Cast і Elionor d'Aragó i de Castella · Veure més »

Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Alfons el Cast і Els Prats de Rei · Veure més »

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Nou!!: Alfons el Cast і Emeric I d'Hongria · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Alfons el Cast і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: Alfons el Cast і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »

Ermessenda (minisèrie)

Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.

Nou!!: Alfons el Cast і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Alfons el Cast і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Escaladei

Escaladei està situat al nord-est de la comarca, sota el cingle de la Serra Major de Montsant, dins el terme municipal de la Morera de Montsant.

Nou!!: Alfons el Cast і Escaladei · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: Alfons el Cast і Escut de Catalunya · Veure més »

Escut de la Vall d'Aran

L'escut oficial de la Vall d'Aran té el següent blasonament.

Nou!!: Alfons el Cast і Escut de la Vall d'Aran · Veure més »

Escut de Vilagrassa

L'escut oficial de Vilagrassa té el següent blasonament.

Nou!!: Alfons el Cast і Escut de Vilagrassa · Veure més »

Escut de Vilanova de Prades

Fitxer:Escut oficial de Vilanova de Prades.png L'escut oficial de Vilanova de Prades té el següent blasonament: Com a curiositat, cal observar que en el procés d'oficialització de l'escut, es va demanar al municipi un disseny propi de la figura natural del castanyer, que va esdevenir aquesta amb la copa més arrodonida.

Nou!!: Alfons el Cast і Escut de Vilanova de Prades · Veure més »

Escut dels Prats de Rei

L'escut oficial dels Prats de Rei té el següent blasonament.

Nou!!: Alfons el Cast і Escut dels Prats de Rei · Veure més »

Espirà de Conflent

Espirà de Conflent (oficialment en francès Espira-de-Conflent) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Espirà de Conflent · Veure més »

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Nou!!: Alfons el Cast і Eudòxia Comnena · Veure més »

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Nou!!: Alfons el Cast і Felip de Mallorca · Veure més »

Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.

Nou!!: Alfons el Cast і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Veure més »

Fondespatla

Fondespatla és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Alfons el Cast і Fondespatla · Veure més »

Forques

Forques (estàndard, en francès Fourques) és un poble i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Forques · Veure més »

Fortificació de Puigcerdà

La Fortificació de Puigcerdà és una obra del municipi de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Fortificació de Puigcerdà · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Alfons el Cast і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Furs de Daroca

Els Furs de Daroca són els Furs concedits pel comte i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV de Barcelona a la ciutat de Daroca el 1142.

Nou!!: Alfons el Cast і Furs de Daroca · Veure més »

Furs de Jaca

Els Furs de Jaca són uns furs breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires a la vila de Jaca per tal de fer-ne una ciutat, i datats tradicionalment el 1063 i, més modernament el 1076~1077.

Nou!!: Alfons el Cast і Furs de Jaca · Veure més »

Furs de Terol

''Forum Turolii'', els Furs de Terol Els Furs de Terol sou els Furs locals concedits pel rei Alfons II d'Aragó el Cast a la ciutat de Terol l'octubre del 1177; estigueren vigents fins al 1598, any en què foren agregats als Furs d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Furs de Terol · Veure més »

Galceran II de Pinós

Galceran II de Pinós fou un noble, senyor (1117-circa 1162) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes i Querforadat.

Nou!!: Alfons el Cast і Galceran II de Pinós · Veure més »

Galceran III de Pinós

Galceran III de Pinós (?-1196) fou un noble, senyor (circa 1162-1196) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat i Llo.

Nou!!: Alfons el Cast і Galceran III de Pinós · Veure més »

Galin Reiau

El Galin Reiau era un tribut d'un galin, un recipient que té la mesura del gra conreat en un terreny de 216 metres quadrats ple de blat, per foc, dels que Alfons el Cast assegura la protecció (annexió) de la Vall d'Aran pel tractat de l'Emparança, que fins llavors pertanyia al Comtat de Comenge, dels quals es comprometia a atorgar els delmes que li corresponien al monestir de Mijaran.

Nou!!: Alfons el Cast і Galin Reiau · Veure més »

Garcia

Garcia és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre entre Mora d'Ebre i Ascó.

Nou!!: Alfons el Cast і Garcia · Veure més »

Garraf (Sitges)

Garraf és un poble del municipi de Sitges, que és a l'est del terme a la zona litoral del Massís del Garraf, i envoltat pel Parc Natural del Garraf.

Nou!!: Alfons el Cast і Garraf (Sitges) · Veure més »

Garsenda de Forcalquier

Garsenda de Forcalquier o de Sabran (~1180 - ~1242) va ser comtessa de Forcalquier de 1209 a 1222 i comtessa de Provença per matrimoni.

Nou!!: Alfons el Cast і Garsenda de Forcalquier · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Alfons el Cast і Gòtia · Veure més »

Gegant (folklore)

Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.

Nou!!: Alfons el Cast і Gegant (folklore) · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Alfons el Cast і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Genealogia general dels Capets

Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.

Nou!!: Alfons el Cast і Genealogia general dels Capets · Veure més »

Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.

Nou!!: Alfons el Cast і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Alfons el Cast і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Gilbert Erill

Gilbert Erill (o Erail o Hérail) va néixer el 1152 i possiblement a un territori de la Corona d'Aragó, però s'ignora la data i lloc del seu naixement.

Nou!!: Alfons el Cast і Gilbert Erill · Veure més »

Girard II de Rosselló

Girard II de Rosselló (? - 1172) fou comte de Rosselló (1164-1172).

Nou!!: Alfons el Cast і Girard II de Rosselló · Veure més »

Giraut de Bornelh

Giraut de Bornelh o Guiraut (1138 - 1215) fou un trobador occità tan famós que els seus contemporanis l'anomenaven maestre dels trobadors.

Nou!!: Alfons el Cast і Giraut de Bornelh · Veure més »

Giraut del Luc

Giraut del Luc o Guiraut del Luc (fl...1190-1194...) fou un trobador occità.

Nou!!: Alfons el Cast і Giraut del Luc · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Alfons el Cast і Girona · Veure més »

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem de Berguedà · Veure més »

Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem de Cabestany · Veure més »

Guillem de Tarragona

Guillem d'Aguiló (?, 1120 - Tortosa, 1168) fou príncep de Tarragona (1154/57-1157).

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem de Tarragona · Veure més »

Guillem de Torroja

Guillem de Torroja (Solsona - Tarragona, 1174) fou bisbe de Barcelona (1144-1171) i arquebisbe de Tarragona (1171-1174).

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem de Torroja · Veure més »

Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn

Guillem I de Montcada (1150-1172) fou vescomte de Bearn.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn · Veure més »

Guillem II de Castellvell

Guillem de Castellvell.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem II de Castellvell · Veure més »

Guillem III de Cervera

Guillem III de Cervera (? - Lleida, Segrià, 1172?/1181?) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda, Cèrvoles i Castelldans.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem III de Cervera · Veure més »

Guillem III de Santmartí

Guillem III de Santmartí (mort el 1189) fou un noble català, senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Lavit, Eramprunyà, Selma, Castellet, Montbui i Montornès.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem III de Santmartí · Veure més »

Guillem IV de Forcalquier

Guillem IV (o VI) d'Urgell i Forcalquier (c 1150 — 1209) va ser comte de Forcalquer des de la mort del seu pare, sobrevinguda vers 1144 o entre 1149 i 1151, fins a la seva pròpia mort.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem IV de Forcalquier · Veure més »

Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada

Guillem Ramon de Montcada o Guillem Ramon I de Bearn fou vescomte de Bearn.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Alfons el Cast і Història d'Aran · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Alfons el Cast і Història de Barcelona · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Alfons el Cast і Història del dret català · Veure més »

Historiografia de la Senyera Reial

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.

Nou!!: Alfons el Cast і Historiografia de la Senyera Reial · Veure més »

Hospital de Sant Nicolau dels Pontells

L'Hospital de Sant Nicolau dels Pontells, conegut també com a Hospital de Viella, és una obra de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Hospital de Sant Nicolau dels Pontells · Veure més »

Hug de Cervelló

Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.

Nou!!: Alfons el Cast і Hug de Cervelló · Veure més »

Huguet de Mataplana

Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.

Nou!!: Alfons el Cast і Huguet de Mataplana · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Alfons el Cast і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Jaufré

El Jaufré o el Roman de Jaufré és una novel·la artúrica en vers i en occità antic.

Nou!!: Alfons el Cast і Jaufré · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Alfons el Cast і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Alfons el Cast і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Joan de Sant Boi

Joan de Sant Boi (segle XII - 9 d'agost de 1206) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona.

Nou!!: Alfons el Cast і Joan de Sant Boi · Veure més »

Josep Plandiura Vilacís

Detall de la Porta del Museu Diocesà de Barcelona. Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943) és un escultor català.

Nou!!: Alfons el Cast і Josep Plandiura Vilacís · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Jueus catalans · Veure més »

Justa

s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Nou!!: Alfons el Cast і Justa · Veure més »

L'Aleixar

L'Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і L'Aleixar · Veure més »

La Barcella

Turó de Sant Marc, centre del territori de la Barcella La Barcella, era un antic poblat, del que actualment tan sols queda en peus l'Ermita de Sant Pere i Sant Marc.

Nou!!: Alfons el Cast і La Barcella · Veure més »

La Força de Vilamajor

La Força de Vilamajor és el nucli de poblament medieval, on destaca la Torre Roja, un dels elements més ben conservats del poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Alfons el Cast і La Força de Vilamajor · Veure més »

La Freixneda

La Freixneda és una vila i municipi de la comarca del Matarranya.

Nou!!: Alfons el Cast і La Freixneda · Veure més »

La Ginebrosa

La Ginebrosa és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Alfons el Cast і La Ginebrosa · Veure més »

La Saira

La Saira és una entitat de població pertanyent al municipi d'Almacelles, a la comarca del Segrià.

Nou!!: Alfons el Cast і La Saira · Veure més »

Ladislau III d'Hongria

Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella. Ladislau fou coronat rei en vida del seu pare, el 26 d'agost de 1204, per tal d'assegurar així la successió. El germà d'Emeric, Andreu II d'Hongria prometé protegir el nen i actuar de regent del regne mentre aquest fou menor. Però quan el rei Emeric va morir, la seva vídua, Constança, temé que Andreu fes matar Ladislau per obtenir el tron. La mare se'l va emportar de fugida a Viena i es van refugiar a la cort del duc Leopold VI d'Àustria, però al cap de poc de temps Ladislau morí, a Viena. Fou enterrat a Székesfehérvár (Hongria), i Andreu II fou coronat oficialment rei d'Hongria aquell mateix any. Constança d'Aragó no tornà mai més a Hongria, i es casà el 1210 a Messina amb l'emperador Frederic II. D'aquesta nova unió nasqué Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia.

Nou!!: Alfons el Cast і Ladislau III d'Hongria · Veure més »

Leandre Sunyer i Puigventós

Ramon Leandre Sunyer i Puigventós, conegut com a Leandre Sunyer, (Martorell, Baix Llobregat, 1833 - Barcelona, Barcelonès, 25 d'agost, de 1888) fou un compositor, violinista i organista català.

Nou!!: Alfons el Cast і Leandre Sunyer i Puigventós · Veure més »

Les Botigues de Sitges

Les Botigues de Sitges és un poble del municipi de Sitges al límit del seu terme municipal amb Castelldefels.

Nou!!: Alfons el Cast і Les Botigues de Sitges · Veure més »

Liber feudorum Ceritaniae

El Liber feudorum Ceritaniae és, com indica el seu títol llatí, un llibre (liber, de fet un chartulary) que registra els feus (feudi) dins dels comtats de Cerdanya (Ceritània), Rosselló i Conflent, i les obligacions feudals del comte i els seus vassalls.

Nou!!: Alfons el Cast і Liber feudorum Ceritaniae · Veure més »

Liber feudorum maior

El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.

Nou!!: Alfons el Cast і Liber feudorum maior · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Llívia · Veure més »

Llegenda de Guifré el Pilós

La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: Alfons el Cast і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de consellers reials

Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de consellers reials · Veure més »

Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei

Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei inclosos en la base de dades Monuments commemoratius de Catalunya de l'Institut d'Estudis Catalans per al municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat).

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de trobadors

La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de trobadors · Veure més »

Llista de trobadors catalans

Aquesta és la llista dels trobadors catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de trobadors catalans · Veure més »

Mafalda de Portugal i de Savoia

Mafalda de Portugal (Coïmbra, Regne de Portugal, 1149 - 1160) fou infanta de Portugal.

Nou!!: Alfons el Cast і Mafalda de Portugal i de Savoia · Veure més »

Mafalda de Savoia

Mafalda de Savoia o de Maurianne (1125 - Coïmbra 1157) va ser una noble savoiana i la primera reina consort de Portugal (1146-1157) pel seu matrimoni amb Alfons I.

Nou!!: Alfons el Cast і Mafalda de Savoia · Veure més »

Marçà

Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca.

Nou!!: Alfons el Cast і Marçà · Veure més »

Maria de Bearn

Maria de Bearn fou vescomtessa de Bearn.

Nou!!: Alfons el Cast і Maria de Bearn · Veure més »

Marqueixanes

Marqueixanes (localment Marquixanes, igual que en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Marqueixanes · Veure més »

Mas de Bondia

El lloc de Mas de Bondia és una vila closa d'origen medieval situat al municipi de Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Alfons el Cast і Mas de Bondia · Veure més »

Mas de Mont-ravà

El Mas de Mont-ravà, o Monravà és el més important i conegut dels de l'antic terme de Samuntà.

Nou!!: Alfons el Cast і Mas de Mont-ravà · Veure més »

Maspujols

Maspujols és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Maspujols · Veure més »

Matarranya (comarca històrica)

El Matarranya (Matarranya en aragonès, Matarranha en occità, Mathe Ragnes en francès i Matarraña en castellà) és una comarca natural i històrica, la part més nova del Principat de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Matarranya (comarca històrica) · Veure més »

Mentet

Mentet (en francès oficialment Mantet) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord). Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet.

Nou!!: Alfons el Cast і Mentet · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Alfons el Cast і Mequinensa · Veure més »

Mer i mixt imperi

Segons el dret feudal, durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim, la jurisdicció d'un lloc tenia dos graus: el mer imperi i el mixt imperi.

Nou!!: Alfons el Cast і Mer i mixt imperi · Veure més »

Meranges

Meranges és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Meranges · Veure més »

Millars (Rosselló)

Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Millars (Rosselló) · Veure més »

Millau

Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Millau · Veure més »

Mirambell

Mirambell (en castellà i oficialment, Mirambel) és un municipi de l'Aragó que es troba a la comarca del Maestrat aragonès.

Nou!!: Alfons el Cast і Mirambell · Veure més »

Molí flotant

Un molí flotant és un molí hidràulic instal·lat en un vaixell en el curs d'un riu, per on es pot desplaçar per a aprofitar millor els corrents.

Nou!!: Alfons el Cast і Molí flotant · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Molins de Rei · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Alfons el Cast і Monestir · Veure més »

Monestir de Nostra Senyora de Rueda

El Montestir de Rueda és un monestir de l'Orde del Cister situat a Sástago, en la Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa.

Nou!!: Alfons el Cast і Monestir de Nostra Senyora de Rueda · Veure més »

Monestir de Piedra

Ruïnes de l'església del monestir La zona es plena de l'aigua del riu Piedra El Monasterio de Piedra és actualment una zona turística situada en un paratge solitari i feréstec que ocupa la zona dominada per un antic monestir a la Comunitat de Calataiud, Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Monestir de Piedra · Veure més »

Monestir de Santa María de Huerta

Santa María de Huerta és un monestir cistercenc situat a la localitat de Santa María de Huerta a la província de Sòria.

Nou!!: Alfons el Cast і Monestir de Santa María de Huerta · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Alfons el Cast і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: Alfons el Cast і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bonrepòs

L'antic Monestir de Santa Maria de Bonrepòs o Monestir de Bonrepòs, actualment Mas de Sant Blai, fou una comunitat monàstica erigida a la Morera de Montsant (Priorat).

Nou!!: Alfons el Cast і Monestir de Santa Maria de Bonrepòs · Veure més »

Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània.

Nou!!: Alfons el Cast і Mont-roig del Camp · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Alfons el Cast і Montblanc · Veure més »

Montcada (llinatge)

Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.

Nou!!: Alfons el Cast і Montcada (llinatge) · Veure més »

Mosquerola

Mosquerola (en xurro, Mosquerhuela; en castellà i oficialment, Mosqueruela) és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: Alfons el Cast і Mosquerola · Veure més »

Mosset

Mosset (IPA:, ortogràficament, igual en francès) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Alfons el Cast і Mosset · Veure més »

Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya

Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya fou emir de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya.

Nou!!: Alfons el Cast і Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Alfons el Cast і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Museu Molins de la Vila

El Museu Molins de la Vila és un museu de Montblanc integrat dins del compendi del Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB), obert al públic des de 1994.

Nou!!: Alfons el Cast і Museu Molins de la Vila · Veure més »

Naüja

Naüja (en francès Nahuja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Naüja · Veure més »

Nativitat de la Mare de Déu (Juncosa)

La Nativitat de la Mare de Déu és una església de Juncosa (Garrigues).

Nou!!: Alfons el Cast і Nativitat de la Mare de Déu (Juncosa) · Veure més »

Nucli antic d'Horta de Sant Joan

El nucli antic d'Horta de Sant Joan és el centre antic del municipi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Nucli antic d'Horta de Sant Joan · Veure més »

Nucli antic de Cervera

El nucli antic de Cervera o centre històric, comprèn la ciutat vella, articulada pel carrer Major, des de la plaça Major fins a l'antic portal de Santa Maria i el barri de la Universitat, presidit per l'imposant edifici del.

Nou!!: Alfons el Cast і Nucli antic de Cervera · Veure més »

Nucli històric d'Arnes

El nucli antic d'Arnes ha estat declarat bé cultural d'interès nacional amb la categoria de conjunt històric i ha estat inventariat amb el número IPAC-3798 al mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Nucli històric d'Arnes · Veure més »

Nucli històric de Rasquera

El nucli històric de Rasquera és el centre històric de Rasquera catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Nucli històric de Rasquera · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Olocau del Rei

Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Alfons el Cast і Olocau del Rei · Veure més »

Orde d'Alcalá de la Selva

L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.

Nou!!: Alfons el Cast і Orde d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Orde d'Aubrac

L'Orde d'Aubrac fou un orde militar hospitaler fundat a Sanch Èli d'Aubrac (Avairon, diòcesi de Rodés) cap a mitjan. Desaparegué durant la Revolució francesa, entre 1793 i 1797.

Nou!!: Alfons el Cast і Orde d'Aubrac · Veure més »

Orde de Montjoie

L'Orde de Montjoie, Orde de Monte Gaudio o Orde d'Alfambra va ésser un orde militar fundat en 1173-1174 a la Corona d'Aragó, que desaparegué en 1196, passant els seus cavallers a l'Orde de Monfragüe i al dels templers.

Nou!!: Alfons el Cast і Orde de Montjoie · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: Alfons el Cast і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Paeria de Cervera

La Paeria de Cervera és un edifici barroc del -, situat i presidint a la plaça Major.

Nou!!: Alfons el Cast і Paeria de Cervera · Veure més »

Partida d'Alpicat

Alpicat és una partida de l'Horta de Lleida, de Lleida.

Nou!!: Alfons el Cast і Partida d'Alpicat · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Alfons el Cast і Pau · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Alfons el Cast і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Perpètua de Sahagún

La Pau Perpètua de Sahagún o Tractat de Sahagún fou signada a Sahagún el 4 de juny de 1170 entre Alfons VIII de Castella i Alfons el Cast, supeditant l'actuació peninsular d'Alfons el Cast als designis d'Alfons VIII.

Nou!!: Alfons el Cast і Pau Perpètua de Sahagún · Veure més »

Pèire de Vic

Pèire de Vic conegut com a lo monge de Montaudon (el monjo de Montaudon) va ser un trobador nascut vers l'any 1143 a Castelvielh de Vic de Carladés, Alvèrnia.

Nou!!: Alfons el Cast і Pèire de Vic · Veure més »

Pèire Vidal

cançoner I Pèire Vidal (mort vers el 1205) era un trobador occità de Tolosa.

Nou!!: Alfons el Cast і Pèire Vidal · Veure més »

Peire Raimon de Tolosa

BnF ms. 854 fol. 85 Peire Raimon de Tolosa (1160 - vers 1221) fou un trobador occità.

Nou!!: Alfons el Cast і Peire Raimon de Tolosa · Veure més »

Peire Rogier

Peire de Rogier (en occità: Pèire Rogièr o Pèire Rotgièr) va ser un trobador d'Alvèrnia que exercí entre els anys 1160 i 1180.

Nou!!: Alfons el Cast і Peire Rogier · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Alfons el Cast і Peníscola · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Alfons el Cast і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Alfons el Cast і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Arborea

Pere I d'Arborea o Pere I de Lacon fou fill de Barisó I d'Arborea, que es va coronar rei de Sardenya a la mort del seu pare amb el suport de la major part de la noblesa favorable als pisans.

Nou!!: Alfons el Cast і Pere I d'Arborea · Veure més »

Pero Cornel II

Pero Cornel II (? - ?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Nou!!: Alfons el Cast і Pero Cornel II · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Alfons el Cast і Peronella d'Aragó · Veure més »

Peronella I de Bigorra

Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).

Nou!!: Alfons el Cast і Peronella I de Bigorra · Veure més »

Pina de Ebro

Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.

Nou!!: Alfons el Cast і Pina de Ebro · Veure més »

Plaça dels Països Catalans (Molins de Rei)

Vista general de la Plaça dels Països Catalans (Molins de Rei) L'espai que ocupa aquesta plaça és resultat del trasllat, l'any 1897, del que fins aleshores havia estat el cementiri municipal, fet que va facilitar la urbanització i l'eixamplament del nucli urbà cap a aquest sector.

Nou!!: Alfons el Cast і Plaça dels Països Catalans (Molins de Rei) · Veure més »

Ponç de la Guàrdia

Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll.

Nou!!: Alfons el Cast і Ponç de la Guàrdia · Veure més »

Portabandera del Rei d'Aragó

Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.

Nou!!: Alfons el Cast і Portabandera del Rei d'Aragó · Veure més »

Prades

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Prades · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Principat de Catalunya · Veure més »

Priorat de Comberoumal

El priorat de Comberoumal està situat a la comuna de Saint-Beauzély (occità: Sent Bausèli), al departament francès de l'Avairon.

Nou!!: Alfons el Cast і Priorat de Comberoumal · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Provença · Veure més »

Puertomingalvo

Puertomingalvo (en xurro, El Puerto; en castellà i oficialment, Puertomingalvo) és una vila situada al nord-est de la comarca de Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, que limita amb la província de Castelló.

Nou!!: Alfons el Cast і Puertomingalvo · Veure més »

Puigbalador

Puigbalador o Puigbaladó (Puyvalador), és un poble i una comuna catalana de la comarca del Capcir.

Nou!!: Alfons el Cast і Puigbalador · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Nou!!: Alfons el Cast і Puigcerdà · Veure més »

Puigpelat

Puigpelat és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Puigpelat · Veure més »

Raimbaut de Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.

Nou!!: Alfons el Cast і Raimbaut de Vaqueiras · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon d'Usall

Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon d'Usall · Veure més »

Ramon de Caldes

Il·lustració del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, Ramon de Caldes Ramon de Caldes (? - 1199).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon de Caldes · Veure més »

Ramon de Cervera (senyor de l'Espluga Jussana)

Ramon de Cervera (-1178/82) fou senyor de l'Espluga Jussana, el Tallat i Passanant.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon de Cervera (senyor de l'Espluga Jussana) · Veure més »

Ramon de Ganagot

Ramon de Ganagot o de Ganegot o de Ganagod o de Gavalgand o de Gavagou (de totes aquestes formes es troba el seu nom als documents) era fill del noble d'igual nom que en temps de l'arquebisbe Oleguer va col·laborar amb Robert Bordet en la repoblació del Camp de Tarragona.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon de Ganagot · Veure més »

Ramon Galceran I de Pinós

Ramon Galceran I de Pinós (nascut abans del 1164 — mort després del 1211) fou un noble, senyor (1196-circa 1211) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, Tàrrega, Josa, Talteüll, Albesa, Fórnols, Llevança, Gaià i Llo.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Galceran I de Pinós · Veure més »

Ramon Guillem (canonge)

Ramon Guillem (Montpeller (?) - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Guillem (canonge) · Veure més »

Ramon I Trencavell

Ramon I Trencavell (? - Besiers, 15 d'octubre de 1167) va ser vescomte de Besiers del 1129 al 1167, d'Agde del 1129 al 1150, i de Carcassona i d'Albi del 1150 al 1167.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon I Trencavell · Veure més »

Ramon VII de Tolosa

Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon VII de Tolosa · Veure més »

Ratera (Alguaire)

Ratera és un despoblat del municipi d'Alguaire (Segrià).

Nou!!: Alfons el Cast і Ratera (Alguaire) · Veure més »

Recinte fortificat de Cervera

El recinte fortificat de Cervera és la muralla de la vila de Cervera (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Alfons el Cast і Recinte fortificat de Cervera · Veure més »

Recinte fortificat de Forques

Muralles del Castell, sector nord El Recinte fortificat de Forques és un recinte medieval d'estil romànic del que envolta la vila medieval del poble de Forques, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Recinte fortificat de Forques · Veure més »

Recinte fortificat de Marqueixanes

El Recinte fortificat de Marqueixanes, sovint denominat Castell de Marqueixanes, és l'antiga cellera, fortificada, a partir de la qual s'originà el poble de Marqueixanes, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Recinte fortificat de Marqueixanes · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Alfons el Cast і Regne d'Aragó · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Alfons el Cast і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Renúncia de Saragossa (1137)

Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Alfons el Cast і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »

Riba-roja d'Ebre

Vistes poble Riba-roja d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Alfons el Cast і Riba-roja d'Ebre · Veure més »

Ribesaltes

Ribesaltes (en francès Rivesaltes) és un municipi de 8.422 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Ribesaltes · Veure més »

Rigolisa

Rigolisa és un llogaret pertanyent al municipi de Puigcerdà situat a nord-est del puig Cerdà i format per un mas i l'església de Sant Jaume de Rigolisa.

Nou!!: Alfons el Cast і Rigolisa · Veure més »

Riquilda de Polònia

Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).

Nou!!: Alfons el Cast і Riquilda de Polònia · Veure més »

Riudecanyes

Riudecanyes és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Riudecanyes · Veure més »

Ro (Alta Cerdanya)

Ro (en francès, oficialment, Ro o Rô és un vilatge, antic municipi independent, de l'actual comuna nord-catalana de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya. Rètol d'entrada a la carretera de Llívia (2014) És situat a 1.276 m d'altitud, a la carretera que uneix Llívia i Sallagosa, el bell mig del terç nord-occidental del terme de Sallagosa. El Segre passa just a tocar de l'extrem nord del petit nucli urbà d'apenes tres carrers i una vintena de cases i edificacions agrícoles.

Nou!!: Alfons el Cast і Ro (Alta Cerdanya) · Veure més »

Roger II Trencavell

Roger II Trencavell (c. 1150-19 de març de 1194), també conegut com a Roger II de Besiers, va ser vescomte de Carcassona, Besiers, Rasès i Albi des de la mort del seu pare, Ramon I Trencavell, el 1167.

Nou!!: Alfons el Cast і Roger II Trencavell · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: Alfons el Cast і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Salses · Veure més »

Saltiri anglocatalà

El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana. Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies. Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals. La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.

Nou!!: Alfons el Cast і Saltiri anglocatalà · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Alfons el Cast і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).

Nou!!: Alfons el Cast і Sanç I de Portugal · Veure més »

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Nou!!: Alfons el Cast і Sanç VI de Navarra · Veure més »

Sança d'Aragó

Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).

Nou!!: Alfons el Cast і Sança d'Aragó · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: Alfons el Cast і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant Joan d'Algars

Sant Joan d'Algars és una església (avui ermita) del municipi de Batea (Terra Alta).

Nou!!: Alfons el Cast і Sant Joan d'Algars · Veure més »

Sant Joan de Montornès de Segarra

Sant Joan és una església a Montornès de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Sant Joan de Montornès de Segarra · Veure més »

Sant Pere de Tellet

Façana occidental de l'església Sant Pere de Tellet, actualment Sant Valentí és l'església parroquial romànica del terme comunal rossellonès de Tellet, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Sant Pere de Tellet · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Alfons el Cast і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.

Nou!!: Alfons el Cast і Sant Ramon del Pla de Santa Maria · Veure més »

Santa Anna de Barcelona

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Anna de Barcelona · Veure més »

Santa Magdalena de Polpís

Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Magdalena de Polpís · Veure més »

Santa Maria d'Espirà de l'Aglí

Santa Maria d'Espirà de l'Aglí és l'església parroquial, antiga col·legiata canònica augustiniana, de la comuna rossellonesa d'Espirà de l'Aglí, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria d'Espirà de l'Aglí · Veure més »

Santa Maria de Mijaran

L església de Santa Maria de Mijaran és un edifici religiós, restes d'un monestir d'origen romànic de començaments del i enderrocat l'any 1835, situat al nord de la vila de Viella, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Mijaran · Veure més »

Santa Maria de Montblanc

Santa Maria de Montblanc o Santa Maria la Major és una església gòtica del del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), amb la portalada principal considerada del renaixement.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Montblanc · Veure més »

Santa Maria de Sarral

Santa Maria de Sarral és una obra del municipi de Sarral (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Sarral · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »

Santa Maria la Mar

Santa Maria la Mar (o, simplement,, antigament Santa Maria de Pabirans o simplement Pabirans, en francès Sainte-Marie o Sainte-Marie-la-Mer) és el poble cap del municipi del mateix nom, de 4.725 habitants, de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria la Mar · Veure més »

Santa Susanna de Vilamajor

Santa Susanna de Vilamajor és una esglesiola al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor, dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny).

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Susanna de Vilamajor · Veure més »

Santuari de la Mare de Déu del Cid

El Santuari de la Verge del Cid, conegut també com a Ermita de la Verge del Cid, és un edifici religiós catòlic, que es localitza en la rodalia de L'Anglesola (Província de Terol, Espanya).

Nou!!: Alfons el Cast і Santuari de la Mare de Déu del Cid · Veure més »

Santuari Virgen de la Estrella

El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.

Nou!!: Alfons el Cast і Santuari Virgen de la Estrella · Veure més »

Sarinyena

Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Alfons el Cast і Sarinyena · Veure més »

Sautó

Sautó, antigament Saltó (o, estàndard, en francès i oficialment Sauto) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Alfons el Cast і Sautó · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Alfons el Cast і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Segell de Millau

Revers del segell de Millau. El 1187 Alfons II d'Aragó concedí a la vila el privilegi d'usar un segell comú «''Concedimus namque sigillum comune consulibus et comuni sub subscriptione nostra et sua''», i també l'ús de la seva bandera «et etiam vexillum nostrum». La llegenda del segell en detalla el titular: ''Segell del rei d'Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença'' «+SIGILLU(M) R(EGIS) ARAGON(ENSIS) COMITIS BARCHINONENSIS ET MARCHIONIS PROVINCIE» Per confeccionar la cara amb el segell reial, els cònsols de Millau prengueren com a model, no un escut palat sense bloca com els apareixen als segells d'Alfons II d'Aragó, sinó que copiaren un ''escut palat amb bloca'', mostra inequívoca que varen prendre com a model els anteriors segells de Ramon Berenguer IV o els seus fills menors El segell de Millau és un segell confeccionat per la vila de Millau (França) el ''c''.

Nou!!: Alfons el Cast і Segell de Millau · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Alfons el Cast і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII-XIV)

El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Alfons el Cast і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Senyera reial · Veure més »

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Nou!!: Alfons el Cast і Senyoria d'Albarrasí · Veure més »

Senyoriu de Castellgalí

El senyoriu de Castellgalí o senyoria de Castellgalí va ser una jurisdicció feudal localitzada al terme de l'actual municipi de Castellgalí.

Nou!!: Alfons el Cast і Senyoriu de Castellgalí · Veure més »

Sessé (llinatge)

El llinatge dels Sessé, també escrit Sesé, fou un llinatge de rics-homes aragonesos.

Nou!!: Alfons el Cast і Sessé (llinatge) · Veure més »

Setge d'Osca

El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Alfons el Cast і Setge d'Osca · Veure més »

Setge d'Osca (1094)

El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.

Nou!!: Alfons el Cast і Setge d'Osca (1094) · Veure més »

Setge d'Osca (1096)

La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Alfons el Cast і Setge d'Osca (1096) · Veure més »

Sibil·la de Manresa

Arbre genealògic de Sibil·la de Manresa Sibil·la de Manresa fou filla de Bernat Ramon de Manresa, el Castlà de Manresa i d'Artés, i d'Arsendis de Castellgalí, qui probablement era descendent dels senyors de Castellgalí.

Nou!!: Alfons el Cast і Sibil·la de Manresa · Veure més »

Szabolcs de Vajay

Szabolcs de Vajay (Budapest, 9 d'octubre de 1921 - Vevey, 6 de juliol de 2010) fou un prestigiós historiador hongarès, especialitzat en genealogia.

Nou!!: Alfons el Cast і Szabolcs de Vajay · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Alfons el Cast і Tamarit de Llitera · Veure més »

Tellet

Tellet (en francès i oficialment Taillet) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 128 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Tellet · Veure més »

Teoria del Casamiento en casa

La Teoria del Casamiento en casa (en català: Teoria del Casament a Casa) és una teoria sobre el llinatge de Ramon Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó amb implicacions sobre el Senyal Reial formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta que es basa en la institució jurídica consuetudinària del Casament a casa.

Nou!!: Alfons el Cast і Teoria del Casamiento en casa · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Terol · Veure més »

Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)

El Testament de Peronella de 1173, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 14 d'octubre del 1173 a Barcelona per Peronella I d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173) · Veure més »

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Nou!!: Alfons el Cast і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Torre Bellesguard

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.

Nou!!: Alfons el Cast і Torre Bellesguard · Veure més »

Torre de l'Alexis

Cares nord i est de la Torre de l'Alexis La Torre de l'Alexis és una torre cantonera d'estil romànic del del segon recinte fortificat de la vila; és a la vila vella d'Illa, en el terme comunal del mateix nom, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Torre de l'Alexis · Veure més »

Torres de Segre

Torres de Segre és una vila i municipi que s'estén al sector de ponent de la comarca del Segrià, a la vall del riu Segre.

Nou!!: Alfons el Cast і Torres de Segre · Veure més »

Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.

Nou!!: Alfons el Cast і Tossa de Mar · Veure més »

Tractat d'Ágreda (1162)

El Tractat d'Ágreda de 1162 fou signat el 27 de setembre entre el comte-rei Alfons el Cast i Ferran II de Lleó.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat d'Ágreda (1162) · Veure més »

Tractat d'Emparança

El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat d'Emparança · Veure més »

Tractat de Cazola

El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Cazola · Veure més »

Tractat de Cefalù

El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Cefalù · Veure més »

Tractat de Lleida (1157)

El Tractat de Lleida és un acord firmat el maig del 1157Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Lleida (1157) · Veure més »

Tractat de Tarascó (1176)

La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Tarascó (1176) · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Alfons el Cast і Trobador · Veure més »

Ulldemolins

Ulldemolins és un municipi de la comarca del Priorat, situat en un congost de la vall del riu de Montsant, entre els vessants meridionals de la serra la Llena i els septentrionals del massís del Montsant.

Nou!!: Alfons el Cast і Ulldemolins · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Alfons el Cast і Usatges de Barcelona · Veure més »

Valença de Pallars Jussà

Valença de Pallars Jussà (? - 1182) fou comtessa de Pallars Jussà (1177-1182).

Nou!!: Alfons el Cast і Valença de Pallars Jussà · Veure més »

Valeri de Saragossa

Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.

Nou!!: Alfons el Cast і Valeri de Saragossa · Veure més »

Vallmanya (Sant Pere de Vilamajor)

Vallmanya és una mas de muntanya situat al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor, al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, (Vallès Oriental).

Nou!!: Alfons el Cast і Vallmanya (Sant Pere de Vilamajor) · Veure més »

Vallverd de Queralt

Vallverd de Queralt, sovint anomenat simplement Vallverd, és un poble de l'antic terme de Montbrió de la Marca, actualment pertanyent al de Sarral, a la Conca de Barberà.

Nou!!: Alfons el Cast і Vallverd de Queralt · Veure més »

Vergós

Vergós, o Vergós de Cervera és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Alfons el Cast і Vergós · Veure més »

Vescomtat de Bas

El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.

Nou!!: Alfons el Cast і Vescomtat de Bas · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Alfons el Cast і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Alfons el Cast і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Alfons el Cast і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vida (literatura trobadoresca)

Vida del trobador Pistoleta, en tinta vermella, precedint el text d'una de les seves obres; BnF ms. 12473 fol. 123, cançoner K Vida (occità vida, plural vidas) és el terme que designa una breu biografia, escrita en occità antic d'un trobador o trobairitz.

Nou!!: Alfons el Cast і Vida (literatura trobadoresca) · Veure més »

Vila fortificada de Baó

Plaça de la cellera de Baó. Al mig de l'espai, el lloc que ocupaven les cases enderrocades recentment La Vila fortificada de Baó és la fortificació medieval d'estil romànic del poble de Baó, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Vila fortificada de Baó · Veure més »

Vila fortificada de Perpinyà

La Vila fortificada de Perpinyà és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila, després ciutat, de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Vila fortificada de Perpinyà · Veure més »

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Nou!!: Alfons el Cast і Vila-seca · Veure més »

Vilafortuny

Vilafortuny és un antic nucli de població, actualment en terme de Cambrils.

Nou!!: Alfons el Cast і Vilafortuny · Veure més »

Vilamajor (universitat)

Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.

Nou!!: Alfons el Cast і Vilamajor (universitat) · Veure més »

Vilanova d'Escornalbou

Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Vilanova d'Escornalbou · Veure més »

Vilanova de Prades

Vilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà situat a l'extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp.

Nou!!: Alfons el Cast і Vilanova de Prades · Veure més »

Villel

Villel és un municipi de la província de Terol, situat a la comarca de la Comunitat de Terol i que des de l'edat mitjana fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem enquadrada a la Castellania d'Amposta.

Nou!!: Alfons el Cast і Villel · Veure més »

Ximeno I d'Urrea

Ximeno I d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea) (?- v.1196).

Nou!!: Alfons el Cast і Ximeno I d'Urrea · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 11 de novembre · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і 1152 · Veure més »

1154

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1154 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1157 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і 1162 · Veure més »

1196

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1196 · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 25 d'abril · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 25 de març · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 9 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alfons I de Barcelona, Alfons I de Catalunya, Alfons I de Catalunya-Aragó, Alfons I de Provença, Alfons I el Cast, Alfons II d'Aragó, Alfons II el Cast, Alfons el Trobador.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant