Taula de continguts
60 les relacions: Alfredo de Saralegui y Casellas, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antonio Doral y Anuncibay, Antonio Estrada y González Guiral, Antonio Santa Cruz Blasco, Antonio van Halen y Sarti, Armada Espanyola, Augusto Miranda y Godoy, Burla de Bakar, Campanya de l'Adriàtica (1914-1918), Casimiro Vigodet Garnica, Cesáreo Fernández Duro, Exèrcit, Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano, Francisco de Paula Márquez y Roco, Francisco Gil de Taboada, Francisco Moreno Fernández, Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo, Guardiamarina, Gustavo Fernández Rodríguez Bastos y Harizmendi, Història de l'Argentina, Honorio Cornejo y Carvajal, Ignacio de Arteaga y Bazán, Ignacio Pintado y Gough, Jacinto de Romarate Salamanca, Jaime Muñoz-Delgado y Díaz del Río, José de Vargas Ponce, José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo, José María Chacón Pery, José María de Bustillo Gómez de Barreda, José María de Quesada y Bardalonga, José Pareja y Septién, José Pidal Rebollo, José Ramos Izquierdo y Castañeda, José Sartorio y Terol, José Sánchez Cerquero, José Vázquez de Figueroa, Juan de Dios Sotelo Machín, Jules Caubet, Luis Berenguer, Luis de Córdova y Córdova, Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla, Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz, Manuel Rebollo García, Martín Fernández de Navarrete, Mateo García de los Reyes, Miguel Grau Seminario, Miguel Tacón y Rosique, Pedro de Novo y Colson, Pierre Savorgnan de Brazza, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Alfredo de Saralegui y Casellas
Placa d'homenatge al Far de Fisterra (Galícia). Alfredo de Saralegui y Casellas (Ferrol, Galícia, 6 de gener de 1883 — Madrid, 27 de març de 1961), marí, sociòleg i cooperativista gallec, fundador del Instituto Social de la Marina.
Veure Alferes de navili і Alfredo de Saralegui y Casellas
Antoni Barceló i Pont de la Terra
Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.
Veure Alferes de navili і Antoni Barceló i Pont de la Terra
Antonio Doral y Anuncibay
Antonio Doral y Anuncibay (Cartagena, 1787 - Madrid, 19 de setembre de 1855) fou un militar marí i polític espanyol, ministre de Marina durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Alferes de navili і Antonio Doral y Anuncibay
Antonio Estrada y González Guiral
Antonio Estrada y González Guiral (Cadis, març de 1798 - Madrid, 11 de juliol de 1869) fou un marí i polític espanyol, darrer ministre de Marina durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Alferes de navili і Antonio Estrada y González Guiral
Antonio Santa Cruz Blasco
Antonio Santa Cruz Blasco (Cadis, 29 de març de 1798 - Madrid, 8 d'octubre de 1865), fou un militar i polític espanyol, diputat, senador i ministre de marina durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Alferes de navili і Antonio Santa Cruz Blasco
Antonio van Halen y Sarti
Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.
Veure Alferes de navili і Antonio van Halen y Sarti
Armada Espanyola
LArmada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles.
Veure Alferes de navili і Armada Espanyola
Augusto Miranda y Godoy
Augusto Miranda y Godoy va ser un militar, polític i escriptor espanyol nascut a Archidona (Màlaga) el 27 de maig de 1855 i mort a Santiago de Compostel·la (La Corunya) el 28 d'abril de 1920.
Veure Alferes de navili і Augusto Miranda y Godoy
Burla de Bakar
La burla de Bakar va ser una incursió a la badia de Bakar (prop de Rijeka) duta a terme per tres MAS de l'armada italiana (Regia Marina) la nit del 10 a l'11 de febrer de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Alferes de navili і Burla de Bakar
Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)
La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.
Veure Alferes de navili і Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)
Casimiro Vigodet Garnica
Casimiro Vigodet Garnica (Ferrol, 7 de desembre de 1787 - Cadis, 2 de gener de 1878) fou un militar i polític espanyol, ministre de Marina durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Alferes de navili і Casimiro Vigodet Garnica
Cesáreo Fernández Duro
Cesáreo Fernández Duro (Zamora, 25 de febrer de 1830 - 5 de juny de 1908) va ser un capità de navili de l'Armada Espanyola, escriptor, erudit i historiador.
Veure Alferes de navili і Cesáreo Fernández Duro
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Alferes de navili і Exèrcit
Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano
Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano (Corella, 26 de març de 1764 - Madrid, 14 d'agost de 1831) va ser un militar i polític navarrès, diputat a les Corts de Cadis i ministre durant el trienni liberal.
Veure Alferes de navili і Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano
Francisco de Paula Márquez y Roco
Francisco de Paula Márquez y Roco (San Fernando (Cadis), 29 de setembre de 1816 - Madrid, 6 d'abril de 1886) fou un militar i astrònom espanyol, brigadier de l'Armada i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Alferes de navili і Francisco de Paula Márquez y Roco
Francisco Gil de Taboada
Francisco Gil de Taboada Lemos y Villamarín (Santa María de Soutolongo, Lalín (Pontevedra), 24 de setembre de 1733 - Madrid, 1809) va ser un noble, polític, militar i marí espanyol, IX virrei de Nova Granada (1789), XXXV virrei del Perú (1790-1796) i XI capità general de la Reial Armada Espanyola.
Veure Alferes de navili і Francisco Gil de Taboada
Francisco Moreno Fernández
Francisco Moreno Fernández (San Fernando, Cadis, 7 de novembre de 1883 - Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1945) va ser un militar espanyol participant en la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 al servei de la flota revoltada.
Veure Alferes de navili і Francisco Moreno Fernández
Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo
Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo (Lleó, 25 de febrer de 1928-Madrid, 16 de desembre de 1992) va ser un militar espanyol, almirall de la Armada que va arribar a ser Cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD) des de 1990 fins a la seva defunció.
Veure Alferes de navili і Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo
Guardiamarina
''' Cavaller guardiamarina i Aspirant ''' de quart i segon any respectivament. Guàrdiamarina és el nom donat als alumnes o aspirants a oficials en moltes Marines de Guerra.
Veure Alferes de navili і Guardiamarina
Gustavo Fernández Rodríguez Bastos y Harizmendi
Gustavo Fernández Rodríguez Bastos y Harizmendi (Ribadavia, província d'Ourense, 24 d'agost de 1841 - Madrid, 20 de gener de 1929) fou un enginyer i militar gallec, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Alferes de navili і Gustavo Fernández Rodríguez Bastos y Harizmendi
Història de l'Argentina
La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.
Veure Alferes de navili і Història de l'Argentina
Honorio Cornejo y Carvajal
va ser un militar i polític espanyol.
Veure Alferes de navili і Honorio Cornejo y Carvajal
Ignacio de Arteaga y Bazán
Ignacio de Arteaga y Bazán (Aracena, Huelva, 17 de febrer de 1731 – 1783) va ser un oficial de l'Armada Espanyola recordat per haver realitzat un important viatge d'exploració per la costa americana del nord-oest del Pacífic, en què va arribar fins a les costes de l'actual Alaska.
Veure Alferes de navili і Ignacio de Arteaga y Bazán
Ignacio Pintado y Gough
Ignacio Pintado y Gough (Cadis, 11 d'abril de 1857- Madrid, 19 de maig de 1930) fou un militar de l'Armada Espanyola, ministre de guerra durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Veure Alferes de navili і Ignacio Pintado y Gough
Jacinto de Romarate Salamanca
Jacinto de Romarate Salamanca (Sodupe, Güeñes, 12 de febrer de 1775 - Madrid, 27 de febrer de 1836) fou un marí i polític basc, ministre espanyol durant el trienni liberal.
Veure Alferes de navili і Jacinto de Romarate Salamanca
Jaime Muñoz-Delgado y Díaz del Río
Jaime Muñoz-Delgado y Díaz del Río (Las Palmas de Gran Canària, 11 de juliol de 1952) és un militar espanyol, expert en submarins, que, entre juliol de 2012 i març de 2017, va ostentar la prefectura d'Estat Major de l'Armada Espanyola.
Veure Alferes de navili і Jaime Muñoz-Delgado y Díaz del Río
José de Vargas Ponce
José de Vargas Ponce (Cadis, 10 de juny de 1760 - Madrid, 6 de febrer de 1821) fou un marí de guerra, polític, poeta satíric i erudit il·lustrat espanyol.
Veure Alferes de navili і José de Vargas Ponce
José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo
José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo (Algesires, 28 d'abril de 1777 - †Sevilla, 25 de juliol de 1853) fou un militar i polític espanyol, fill de Joaquín Primo de Rivera y Pérez de Acal, governador de Maracaibo, i Antonia Eulalia Ortiz de Pinedo y Muñoz.
Veure Alferes de navili і José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo
José María Chacón Pery
José María Chacón Pery (San Fernando, abril de 1852 - Madrid, 13 d'abril de 1922) fou un militar i polític espanyol, almirall de l'Armada Espanyola i ministre de Marina durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Alferes de navili і José María Chacón Pery
José María de Bustillo Gómez de Barreda
José María Bustillo y Barreda (c.1803, Isla de León, San Fernando, província de Cadis-2 de maig de 1868, el Puerto de Santa María, província de Cadis), I Comte de Bustillo, va ser un polític i marí espanyol.
Veure Alferes de navili і José María de Bustillo Gómez de Barreda
José María de Quesada y Bardalonga
José María de Quesada y Bardalonga (illa de León, 25 de gener de 1798 - Cadis, 3 de novembre de 1869) fou un marí espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Alferes de navili і José María de Quesada y Bardalonga
José Pareja y Septién
José Manuel Pareja y Septien (Lima, 8 de febrer de 1813 – † Valparaíso, 30 de novembre de 1865) va ser un marí i militar espanyol, tinent general de la Reial Armada.
Veure Alferes de navili і José Pareja y Septién
José Pidal Rebollo
José Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i polític.
Veure Alferes de navili і José Pidal Rebollo
José Ramos Izquierdo y Castañeda
José Ramos Izquierdo y Castañeda (San Fernando, 1838 - Madrid, 1904) fou un militar i polític espanyol, ministre de Marina durant la restauració borbònica.
Veure Alferes de navili і José Ramos Izquierdo y Castañeda
José Sartorio y Terol
José Sartorio y Terol (Cartagena, 2 de febrer de 1761 - Madrid, 30 de desembre de 1843) fou un marí i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Alferes de navili і José Sartorio y Terol
José Sánchez Cerquero
José Sánchez Cerquero (San Fernando, 1784 - Cadis, 21 de novembre 1850) va ser un científic i astrònom espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Alferes de navili і José Sánchez Cerquero
José Vázquez de Figueroa
José Vicente Vázquez de Figueroa y Vidal (Cadis, 1770 - 6 de gener de 1855) va ser un militar, tinent de navili i polític espanyol, que va ser en tres ocasions Ministre de Marina.
Veure Alferes de navili і José Vázquez de Figueroa
Juan de Dios Sotelo Machín
Juan de Dios Sotelo Machín (Ferrol, 9 de juliol de 1793 - Madrid, 15 de maig de 1860) va ser un almirall de l'Armada Espanyola, ministre de Marina i Ultramar durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Alferes de navili і Juan de Dios Sotelo Machín
Jules Caubet
Jules Caubet (Perpinyà, 1 de febrer del 1828 - París, 30 de gener del 1912) va ser un militar rossellonès, vice-almirall, que estigué vinculat a l'extensió del cablejat de telecomunicacions submarí.
Veure Alferes de navili і Jules Caubet
Luis Berenguer
Luis Berenguer Moreno de Guerra (Ferrol, la Corunya, 21 de desembre de 1923 - San Fernando, província de Cadis, 14 de setembre de 1979) va ser un enginyer naval i escriptor espanyol guardonat amb el Premi de la Crítica de narrativa castellana l'any 1968 per la seva primera novel·la El mundo de Juan Lobón (1967) i amb el Premi Nacional de Literatura "Miguel de Cervantes" l'any 1969 per Marea escorada.
Veure Alferes de navili і Luis Berenguer
Luis de Córdova y Córdova
Luis de Córdova i Córdova (Sevilla, 8 de febrer de 1706 - Sant Fernando (Cadis), 29 de juliol de 1796) va ser un marí i militar espanyol, 2n.
Veure Alferes de navili і Luis de Córdova y Córdova
Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla
Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla (Madrid, 29 d'octubre de 1817 - 1 de gener de 1899) fou un militar i marí espanyol, ministre de Marina durant el regnat d'Alfons XII.
Veure Alferes de navili і Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla
Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz
Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz (Sevilla, 4 d'octubre de 1904 - Madrid, 13 de gener de 1964) va ser un polític i militar espanyol.
Veure Alferes de navili і Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz
Manuel Rebollo García
Manuel Rebollo García (Pilar de la Foradada, Baix Segura, 1945) és un militar valencià, almirall general de l'Armada d'Espanya, cap d'Estat Major de l'Armada des del 18 de juliol de 2008, Sebastián Zaragoza Soto, fins al 27 de juliol de 2012.
Veure Alferes de navili і Manuel Rebollo García
Martín Fernández de Navarrete
Martín Teodoro Fernández de Navarrete y Ximénez de Tejada (Ábalos, La Rioja, 8 de novembre de 1765 – Madrid, 8 d'octubre de 1844) fou un mariner, escriptor i historiador espanyol, avi del també historiador Eustaquio Fernández de Navarrete.
Veure Alferes de navili і Martín Fernández de Navarrete
Mateo García de los Reyes
Mateo García de los Reyes va ser un militar, mariner i polític espanyol, primer cap i organitzador de l'Arma Submarina espanyola nascut el 6 de febrer de 1872 en Montevideo (Uruguai), on el seu pare, estava destinat com a Comandant de la fragata Almansa, i afusellat el 24 de novembre de 1936 en Paracuellos del Jarama (Madrid).
Veure Alferes de navili і Mateo García de los Reyes
Miguel Grau Seminario
Miguel María Grau Seminario (Paita, Piura, 27 de juliol de 1834 — Punta Angamos, Antofagasta, 8 d'octubre de 1879) va ser un militar i polític peruà, almirall de la Marina de Guerra del Perú.
Veure Alferes de navili і Miguel Grau Seminario
Miguel Tacón y Rosique
primer marquès d'Unió de Cuba, (després elevat a ducat), duc de la Unión de Cuba va ser un noble, marí i militar espanyol, tinent general de la Reial Armada, Mariscal de Camp de l'Exèrcit de Terra i I Duc de la Unió de Cuba.
Veure Alferes de navili і Miguel Tacón y Rosique
Pedro de Novo y Colson
Pedro de Novo i Colson (Cadis, octubre de 1846 - Madrid, 18 de febrer de 1931) fou un militar, historiador, poeta i dramaturg espanyol.
Veure Alferes de navili і Pedro de Novo y Colson
Pierre Savorgnan de Brazza
Pietro Paolo Savorgnan di Brazzà -més conegut pel seu nom francès Pierre Paul François Camille Savorgnan de Brazza— (Castelgandolfo, 26 de gener de 1852 – Dakar, 14 de setembre de 1905) va ser un explorador d'origen italià, nacionalitzat francès.
Veure Alferes de navili і Pierre Savorgnan de Brazza
Primer bloqueig de Buenos Aires (1810)
El Primer bloqueig de Buenos Aires va ser establert pel govern reialista de Montevideo a partir del 3 de setembre del 1810 i es va estendre fins a mitjans del mes d'octubre del mateix any, fins que la pressió britànica va forçar la fi del bloqueig.
Veure Alferes de navili і Primer bloqueig de Buenos Aires (1810)
Rafael Estrada y Arnáiz
Rafael Arnaiz y Estrada (Ferrol, 22 d'octubre de 1884 – Madrid, 18 d'octubre de 1956) fou un militar, polític i acadèmic gallec, membre de la Reial Acadèmia de la Llengua.
Veure Alferes de navili і Rafael Estrada y Arnáiz
Ramón Herrera Cruzat
Ramon Herrera y Cruzat Navarro y Vela, més conegut com a Ramon Herrera (Villanueva de los Infantes, Ciudad Real 1757 – Cadis, 27 de febrer de 1839) va ser un marí espanyol.
Veure Alferes de navili і Ramón Herrera Cruzat
Ramon Sanç i de Barutell
fou un aristòcrata i militar de marina català, germà de l'erudit Joan Sanç i de Barutell i besnet de Francesc Sanç i de Miquel.
Veure Alferes de navili і Ramon Sanç i de Barutell
República Conservadora
República Argentina, 1888 En la Història de l'Argentina es coneix com a República Conservadora, Règim Conservador, Ordre Conservador, República oligàrquica, o Règim oligàrquic, al període comprès entre els anys 1880 i 1916, durant el qual la República Argentina, sota el govern de la Generació del 80, va tenir un ràpid creixement econòmic, poblacional i cultural.
Veure Alferes de navili і República Conservadora
Teatre d'operacions de la Mar Mediterrània (1914-1918)
El Teatre d'operacions de la Mar Mediterrània va ser l'escenari de moltes batalles en la mar Mediterrània entre les forces navals de les Potències Centrals i de la Triple Entesa durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Alferes de navili і Teatre d'operacions de la Mar Mediterrània (1914-1918)
Teodoro Esteban López Calderón
Teodoro Esteban López Calderón (Cartagena, 3 de maig de 1954) és un almirall general, cap d'Estat Major de la Armada Espanyola (AJEMA) des del 31 de març de 2017, i va prendre possessió del seu càrrec el 3 d'abril.
Veure Alferes de navili і Teodoro Esteban López Calderón
Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes).
Veure Alferes de navili і Tinent
U-boot tipus XVII
Els U-Boot tipus XVII van ser una sèrie de submarins costaners que feien servir un sistema de propulsió amb peròxid d'hidrogen que oferien una combinació de propulsió independent de l'aire i altes velocitats en immersió.
Veure Alferes de navili і U-boot tipus XVII
Vicente Tofiño de San Miguel
Vicente Tofiño de San Miguel y Vandewalle o Vicente Tofiño de San Miguel i Wanderiales (Cadis, 6 de setembre de 1732 - San Fernando (Cadis), 15 de gener de 1795) va ser un marí i cartògraf i astrònom espanyol.
Veure Alferes de navili і Vicente Tofiño de San Miguel
També conegut com Alferes de fragata, Alferes de vaixell.