Accés més ràpid que el navegador!
122 les relacions: A, Abjad, Alfabet, Alfabet arameu, Alfabet aràbic uigur, Alfabet avèstic, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet copte, Alfabet etrusc, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet kawi, Alfabet lidi, Alfabet llatí, Alfabet manxú, Alfabet nabateu, Alfabet osage, Alfabet protocananeu, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sud-aràbic, Alfabet tai, Alfabet ugarític, Antic alfabet uigur, Antics alfabets itàlics, Arameu, Ayin, Ípsilon, Ġayn, Època arcaica, Àlef, Ànax, Àrabs, B, Bet, C, Cadme de Milet, Cadmus, Caf (lletra), Calendari de Gezer, Cartago, Cips de Melqart, Dàlet, Digamma, Edat antiga als Països Catalans, Edom, Escriptura Brahmi, Escriptura celtibèrica, Escriptura cuneïforme, ..., Escriptura de dreta a esquerra, Escriptura de l'Indus, Escriptura ibèrica nord-oriental, Escriptura ibèrica sud-oriental, Escriptura protosinaítica, Escriptura tartèssia, Escriptures ibèriques, Escriptures paleohispàniques, Espanya, Estats neohitites, F, Fenícia, Fenici, Fenicis, Frigi (llengua), Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític, Grec antic, Grec àtic, Guímel, He (lletra), Hebreu, Het, Història de l'alfabet, Història de Mesopotàmia, Història del Líban, Ibèric, Imperi Cartaginès, Inicis de l'escriptura a Grècia, Inscripció de Siloè, Iod, Ivoris de Nimrud, Jeroglífic egipci, Josep Maria Solà-Solé, Làmed, Literatura fenício-púnica, Llengües paleoeuropees, Llengua edomita, Llengua fenícia, Llengua moabita, Lletra, Llista de sistemes d'escriptura, Mem (lletra), Museu Nacional de Beirut, Nun (lletra), Púnic, Pe, Període iber a Catalunya, Producte tensorial, Protoescriptura, Qof, Qoppa, Reix, Sade, San (lletra grega), Sarcòfag d'Eshmunazar II, Sarcòfag de Tabnit, Sàmec, Semisil·labari, Signari d'Espanca, Sil·labari de Biblos, Siríac, Tabnit, Tau (lletra grega), Taw, Tecnologia de l'antic Egipte, Temple d'Eshmun, Tet (lletra), Ugarític, Waw, Xin (lletra), Zain, Zenó de Cítion. Ampliar l'índex (72 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Alfabet fenici і A · Veure més »
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Nou!!: Alfabet fenici і Abjad · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet · Veure més »
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet arameu · Veure més »
Alfabet aràbic uigur
Lalfabet aràbic uigur (en uigur ئۇيغۇر ئەرەب يېزىقى, Uyghur Ereb Yëziqi, abreujat UEY) és un alfabet d'escriptura aràbiga usat per escriure l'uigur, especialment pel poble uigur de la Xina.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet aràbic uigur · Veure més »
Alfabet avèstic
Lalfabet avèstic és un sistema d'escriptura desenvolupat durant l'Imperi Sassànida (226-651 DC) per representar l'avèstic.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet avèstic · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet copte
Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet copte · Veure més »
Alfabet etrusc
L'alfabet etrusc era un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet etrusc · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet kawi
L'alfabet kawi, o Aksara Kawi (del sànscrit kavi, "poeta") és el nom que rep el sistema d'escriptura originari de Java i que s'utilitza en gran part de l'arxipèlag malai, al sud-est asiàtic, des del fins al voltant del 1500.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet kawi · Veure més »
Alfabet lidi
Lalfabet lidi era el que s'emprava per escriure en lidi.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet lidi · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet manxú
Xinès (esquera) i manxú (deta), escrit a la Ciutat prohibida L'Alfabet manxú (en Manxú) és l'alfabet utilitzat per escriure el manxú, un idioma avui quasi extingit.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet manxú · Veure més »
Alfabet nabateu
L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet nabateu · Veure més »
Alfabet osage
L'alfabet osage és un nou alfabet creat el 2006 per a la llengua osage.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet osage · Veure més »
Alfabet protocananeu
* l'escriptura protosinaítica trobada a Canaan.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet protocananeu · Veure més »
Alfabet samarità
Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet samarità · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet siríac · Veure més »
Alfabet sud-aràbic
Lalfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern المُسند, al-musnad) és l'alfabet que utilitzaren les llengües sud-aràbigues antigues.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet sud-aràbic · Veure més »
Alfabet tai
L'alfabet tai, també anomenat alfabet thai o alfabet tailandès (tai: ตัวอักษรไทย, RTGS: tua akson thai, IPA), és l'alfabet usat per escriure la llengua tai i d'altres llengües minoritàries a Tailàndia.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet tai · Veure més »
Alfabet ugarític
border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.
Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet ugarític · Veure més »
Antic alfabet uigur
L'antic alfabet uigur fou l'alfabet usat per representar l'antic uigur, una varietat de l'antic turc parlat a Turfan i Gansu, que és l'antecessor de l'uigur modern.
Nou!!: Alfabet fenici і Antic alfabet uigur · Veure més »
Antics alfabets itàlics
Els antics alfabets itàlics són un grup de sistemes d'escriptura arcaics similars entre ells utilitzats a la península itàlica entre els anys 700 aC i 100 aC, per diverses llengües d'aquella època.
Nou!!: Alfabet fenici і Antics alfabets itàlics · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Alfabet fenici і Arameu · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Ayin · Veure més »
Ípsilon
L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet fenici і Ípsilon · Veure més »
Ġayn
La ġayn (en àrab (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí).
Nou!!: Alfabet fenici і Ġayn · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Alfabet fenici і Època arcaica · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Àlef · Veure més »
Ànax
...i wànakti'', «per al rei») en un fragment de ceràmica, que aquí es mostra a l'inrevés; també s'hi representa un guerrer muntat sobre un cavall i armat amb una llança Ànax (en grec ἄναξ; de ϝάναξ, wànax) és una antiga paraula grega per designar un líder tribal, un rei, un senyor o un líder militar.
Nou!!: Alfabet fenici і Ànax · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Alfabet fenici і Àrabs · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Alfabet fenici і B · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Bet · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Alfabet fenici і C · Veure més »
Cadme de Milet
Cadme de Milet (en llatí Cadmos, en grec antic) fill de Pandió, fou amb tota probabilitat el més antic dels historiadors i logògrafs grecs.
Nou!!: Alfabet fenici і Cadme de Milet · Veure més »
Cadmus
Cadmus, també escrit Al-Qadmus, és una ciutat de Síria, que pertany a la província de Tartus, situada a 14 km al sud-est de Banias, en la costa Mediterrània.
Nou!!: Alfabet fenici і Cadmus · Veure més »
Caf (lletra)
La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Caf (lletra) · Veure més »
Calendari de Gezer
El calendari de Gezer és una petita tauleta de pedra calcària amb inscripcions, que es troba al Museu de l'Antic Orient, un museu d'arqueologia de Turquia, amb la inscripció de Siloè i altres objectes arqueològics descoberts abans de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Alfabet fenici і Calendari de Gezer · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Alfabet fenici і Cartago · Veure més »
Cips de Melqart
Els Cips de Melqart o Cippi de Melqart és el nom de dos cips de marbre fenici, desenterrats a Malta en circumstàncies imprecises, i datats del s. II aC.
Nou!!: Alfabet fenici і Cips de Melqart · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Dàlet · Veure més »
Digamma
Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.
Nou!!: Alfabet fenici і Digamma · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Alfabet fenici і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Nou!!: Alfabet fenici і Edom · Veure més »
Escriptura Brahmi
Escriptura Brahmi és el nom modern donat als membres més antics de la família bràmica. Les inscripcions més conegudes en brahmi són les inscripcions sobre pedra dels Edictes d'Aixoca localitzades en el centre-nord de l'Índia, que daten del segle III a.C. Aquests són tradicionalment considerats com les mostres més antigues d'escriptura brahmi, encara que descobriments més recents suggereixen que podria haver-n'hi de més antigues.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura Brahmi · Veure més »
Escriptura celtibèrica
Escriptures paleohispàniques Un signari celtibèric oriental Un signari celtibèric occidental. Lescriptura celtibèrica és una escriptura prellatina que és l'adaptació gairebé directa de l'escriptura ibèrica nord-oriental a les particularitats de la llengua celtibèrica.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura celtibèrica · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Escriptura de dreta a esquerra
En una escriptura de dreta a esquerra o de dalt a baix (comunament abreujat com o abreviat), l'escriptura comença des de la dreta de la pàgina i contínua cap a l'esquerra.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura de dreta a esquerra · Veure més »
Escriptura de l'Indus
Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols. L’escriptura de l'Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura de l'Indus · Veure més »
Escriptura ibèrica nord-oriental
Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura ibèrica nord-oriental · Veure més »
Escriptura ibèrica sud-oriental
Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa 2004. En vermell els signes d'identificació discutible L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com a meridional) és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartèssia que en podria ser l'antecedent.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura ibèrica sud-oriental · Veure més »
Escriptura protosinaítica
Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura protosinaítica · Veure més »
Escriptura tartèssia
Escriptures paleohispàniques Una de les propostes de signari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos, 2000 Fonte Velha (Bensafrim, Lagos) Herdade da Abobada (Almodôvar) L'escriptura tartèssia, també coneguda com del sud-oest (sud-occidental) de la península Ibèrica i com sud-lusitana, és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura ibèrica sud-oriental, però a diferència d'aquesta, que expressa llengua ibèrica, l'escriptura tartèssia expressa una llengua que no ha pogut encara ser relacionada amb cap altra.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura tartèssia · Veure més »
Escriptures ibèriques
Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van utilitzar per a representar la seva llengua.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptures ibèriques · Veure més »
Escriptures paleohispàniques
Escriptures paleohispàniques Una de les propostes de signari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos, 2000 Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa, 2004. En vermell, els signes d'identificació discutible Un signari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari celtibèric occidental. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari ibèric nord-oriental no dual. Adaptat de Ferrer i Jané, 2005 Un signari celtibèric oriental Un alfabet grecoibèric Les escriptures paleohispàniques són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la península Ibèrica abans que l'alfabet llatí hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant.
Nou!!: Alfabet fenici і Escriptures paleohispàniques · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Alfabet fenici і Espanya · Veure més »
Estats neohitites
Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohitites, anomenats també recentment sirohitites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.
Nou!!: Alfabet fenici і Estats neohitites · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Alfabet fenici і F · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Alfabet fenici і Fenícia · Veure més »
Fenici
* Fenici, relatiu al país de Fenícia, civilització mediterrània talassocràtica de parla semita originada al voltant del Líban, Síria i Palestina.
Nou!!: Alfabet fenici і Fenici · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Alfabet fenici і Fenicis · Veure més »
Frigi (llengua)
El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.
Nou!!: Alfabet fenici і Frigi (llengua) · Veure més »
Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític
Els sistemes d'escriptura derivats del protosinaític cobreixen la major part dels alfabets i abugides d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia, sistemes que cobreixen gran part de les llengües majoritàries al món (tret del xinès).
Nou!!: Alfabet fenici і Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Alfabet fenici і Grec antic · Veure més »
Grec àtic
jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.
Nou!!: Alfabet fenici і Grec àtic · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Guímel · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і He (lletra) · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Alfabet fenici і Hebreu · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Het · Veure més »
Història de l'alfabet
La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.
Nou!!: Alfabet fenici і Història de l'alfabet · Veure més »
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Alfabet fenici і Història de Mesopotàmia · Veure més »
Història del Líban
Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.
Nou!!: Alfabet fenici і Història del Líban · Veure més »
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Nou!!: Alfabet fenici і Ibèric · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Alfabet fenici і Imperi Cartaginès · Veure més »
Inicis de l'escriptura a Grècia
Els inicis de l'escriptura a Grècia es remunten a utilització del sistema d'escriptura Lineal B en diverses polis gregues durant l'època micènica.
Nou!!: Alfabet fenici і Inicis de l'escriptura a Grècia · Veure més »
Inscripció de Siloè
La inscripció de Siloè, inscripció de Silwan o inscripció de Siloam (en hebreu, כתובת השילוח) és un passatge de text inscrit trobat al túnel d'Ezequies o Siloam (נִקְבַּת השילוח; Nikbat HaShiloah), a Jebús, que porta l'aigua des de la font de Guihon fins a la bassa de Siloè, situada a Siloam, Siloè o Silwan, al barri de Jerusalem Est.
Nou!!: Alfabet fenici і Inscripció de Siloè · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Iod · Veure més »
Ivoris de Nimrud
Els ivoris de Nimrud són un gran grup de plaques menudes i figures d'ivori tallades que daten dels s. IX al VII aC.
Nou!!: Alfabet fenici і Ivoris de Nimrud · Veure més »
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Nou!!: Alfabet fenici і Jeroglífic egipci · Veure més »
Josep Maria Solà-Solé
Josep Maria Solà-Solé (Igualada, Anoia 1924 - Barcelona 2003) fou un semitista català.
Nou!!: Alfabet fenici і Josep Maria Solà-Solé · Veure més »
Làmed
La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Làmed · Veure més »
Literatura fenício-púnica
Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.
Nou!!: Alfabet fenici і Literatura fenício-púnica · Veure més »
Llengües paleoeuropees
Mapa de les llengües paleoeuropees conegudes, incloent-hi estrats lingüístics Les llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.
Nou!!: Alfabet fenici і Llengües paleoeuropees · Veure més »
Llengua edomita
Ledomita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels edomites, situats al sud-oest de l'actual Jordània i part d'Israel.
Nou!!: Alfabet fenici і Llengua edomita · Veure més »
Llengua fenícia
La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.
Nou!!: Alfabet fenici і Llengua fenícia · Veure més »
Llengua moabita
El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània.
Nou!!: Alfabet fenici і Llengua moabita · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Alfabet fenici і Lletra · Veure més »
Llista de sistemes d'escriptura
Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.
Nou!!: Alfabet fenici і Llista de sistemes d'escriptura · Veure més »
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Mem (lletra) · Veure més »
Museu Nacional de Beirut
El Museu Nacional de Beirut és un museu d'arqueologia del Líban.
Nou!!: Alfabet fenici і Museu Nacional de Beirut · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Nun (lletra) · Veure més »
Púnic
L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌, dabarīm pōnīm) fou una llengua semítica parlada pels púnics, una civilització que s'estenia per l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona, territoris controlats per l'antiga ciutat de Cartago (que formava l'Imperi Cartaginès).
Nou!!: Alfabet fenici і Púnic · Veure més »
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Pe · Veure més »
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Nou!!: Alfabet fenici і Període iber a Catalunya · Veure més »
Producte tensorial
En matemàtiques, el producte tensorial, denotat per ⊗, es pot aplicar en diferents contexts a vectors, matrius, tensors, espais vectorials, àlgebres, espais vectorials topològics, i mòduls, entre moltes altres estructures o objectes.
Nou!!: Alfabet fenici і Producte tensorial · Veure més »
Protoescriptura
Nature'' (30 abril 2003)Li, X., Harbottle, G., Zhang, J. & Wang, C. 'The earliest writing? Sign use in the seventh millennium BCE at Jiahu, Henan Province, China'. ''Antiquity'', 77, 31–44, (2003). La protoescriptura es refereix als primers sistemes d'escriptura que varen sorgir a Euràsia a principis del mil·lenni III aC, com a forma de desenvolupament basat en tradicions anteriors de sistemes simbòlics que no poden ser classificats com a escriptura pròpiament, però tenen moltes característiques molt similars a l'escriptura.
Nou!!: Alfabet fenici і Protoescriptura · Veure més »
Qof
La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Qof · Veure més »
Qoppa
La qoppa (en grec i més tard) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so, al·lòfon velaritzat de.
Nou!!: Alfabet fenici і Qoppa · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Reix · Veure més »
Sade
La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Sade · Veure més »
San (lletra grega)
La san (en majúscula i en minúscula) era una lletra de l'alfabet grec arcaic.
Nou!!: Alfabet fenici і San (lletra grega) · Veure més »
Sarcòfag d'Eshmunazar II
El sarcòfag d'Eshmunazar II és el sarcòfag que conté les restes del rei de Sidó Eshmunazar II, famós per una inscripció fenícia.
Nou!!: Alfabet fenici і Sarcòfag d'Eshmunazar II · Veure més »
Sarcòfag de Tabnit
El sarcòfag de Tabnit és el sarcòfag que guarda les restes del rei Tabnit de Sidó, pare d'Eshmunazar II, que regnà l'any 490 aC en aquesta ciutat fenícia.
Nou!!: Alfabet fenici і Sarcòfag de Tabnit · Veure més »
Sàmec
La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Sàmec · Veure més »
Semisil·labari
Una de les propostes de semisil·labari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos 2000 Semisil·labari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Semisil·labari ibèric nord-oriental no-dual Un semisil·labari és un sistema d'escriptura mixta que combina característiques dels sil·labaris i dels alfabets, és a dir que presenta signes que representen síl·labes i signes que representen sons consonàntics i vocàlics.
Nou!!: Alfabet fenici і Semisil·labari · Veure més »
Signari d'Espanca
Escriptures paleohispàniques El signari d'Espanca (Castro Verde) El signari d'Espanca (Castro Verde, Baix Alentejo, Portugal) va ser el primer signari conegut d'una escriptura paleohispànica.
Nou!!: Alfabet fenici і Signari d'Espanca · Veure més »
Sil·labari de Biblos
El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos.
Nou!!: Alfabet fenici і Sil·labari de Biblos · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Alfabet fenici і Siríac · Veure més »
Tabnit
Tabnit (fenici: 𐤕𐤁𐤍𐤕 tbnt) fou un rei fenici de Sidó del voltant del 490 ae.
Nou!!: Alfabet fenici і Tabnit · Veure més »
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet fenici і Tau (lletra grega) · Veure més »
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Taw · Veure més »
Tecnologia de l'antic Egipte
La tecnologia de l'antic Egipte es va caracteritzar per una evolució lenta, que va durar milers d'anys.
Nou!!: Alfabet fenici і Tecnologia de l'antic Egipte · Veure més »
Temple d'Eshmun
El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.
Nou!!: Alfabet fenici і Temple d'Eshmun · Veure més »
Tet (lletra)
La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Tet (lletra) · Veure més »
Ugarític
Lugarític és una llengua semítica de la branca nord-occidental avui dia extinta que es parlava a Ugarit, Síria, des del 2000 aC.
Nou!!: Alfabet fenici і Ugarític · Veure més »
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Waw · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Xin (lletra) · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Alfabet fenici і Zain · Veure més »
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Nou!!: Alfabet fenici і Zenó de Cítion · Veure més »
