Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alfabet fenici

Índex Alfabet fenici

Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici. Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

103 les relacions: A, Abjad, Alfabet, Alfabet arameu, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet copte, Alfabet etrusc, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet lidi, Alfabet llatí, Alfabet nabateu, Alfabet osage, Alfabet protocananeu, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sud-aràbic, Alfabet tai, Arameu, Ayin, Ípsilon, Ġayn, Ḏāl, Ḫā, Ḍād, Ṯā, Ẓā, Època arcaica, Àlef, Ànax, Àrabs, B, Bet, Cadme de Milet, Caf (lletra), Calendari de Gezer, Dàlet, Digamma, Edat Antiga als Països Catalans, Escriptura celtibèrica, Escriptura de dreta a esquerra, Escriptura de l'Indus, Escriptura ibèrica nord-oriental, Escriptura ibèrica sud-oriental, Escriptura protosinaítica, Escriptura tartèssia, Escriptures ibèriques, Escriptures paleohispàniques, Espanya, ..., Estats neohittites, F, Fenícia, Fenicis, Frigi (llengua), Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític, Grec antic, Grec àtic, Guímel, He (lletra), Hebreu, Het, Història de l'alfabet, Història del Líban, Ibèric, Imperi cartaginès, Inicis de l'escriptura a Grècia, Inscripció de Siloè, Iod, Jeroglífic egipci, Làmed, Literatura fenício-púnica, Llengües paleoeuropees, Llengua edomita, Llengua fenícia, Llengua moabita, Lletra, Llista de sistemes d'escriptura, Mem (lletra), Museu Nacional de Beirut, Nun (lletra), Púnic, Pe (lletra), Període iber a Catalunya, Producte tensorial, Protoescriptura, Qof, Qoppa, Reix, Sade, San (lletra grega), Sàmec, Semisil·labari, Signari d'Espanca, Sil·labari de Biblos, Siríac, Tau (lletra grega), Taw, Temple d'Eshmun, Tet (lletra), Waw, Xin (lletra), Zain. Ampliar l'índex (53 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Alfabet fenici і A · Veure més »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Alfabet fenici і Abjad · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet · Veure més »

Alfabet arameu

Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet arameu · Veure més »

Alfabet àrab

Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial.Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet copte

Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet copte · Veure més »

Alfabet etrusc

L'alfabet etrusc fou un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del vuitè segle aC. Es tracta d'una evolució de l'antic alfabet fenici, i és molt semblant al copte i a l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet etrusc · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlefbet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet hebreu · Veure més »

Alfabet lidi

L'alfabet lidi era el que s'emprava per escriure en lidi.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet lidi · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet nabateu

L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus el segle II aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet nabateu · Veure més »

Alfabet osage

L'alfabet osage és un nou alfabet creat el 2006 per a la llengua osage.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet osage · Veure més »

Alfabet protocananeu

Protocananeu és el nom que es dóna a En el cas del (c), el protocananeu generalment se suposa que han estat pictogràfic, però no hi ha una escriptura similar testimoniada, i les il·lustracions de la mateixa són invencions modernes.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet protocananeu · Veure més »

Alfabet samarità

Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet samarità · Veure més »

Alfabet siríac

Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet siríac · Veure més »

Alfabet sud-aràbic

L’alfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern musnad — المُسند), del qual prové l'alfabet amhàric, fou utilitzat per escriure en les llengües sud-aràbigues antigues.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet sud-aràbic · Veure més »

Alfabet tai

L'alfabet tai, també anomenat alfabet thai o alfabet tailandès (tai: ตัวอักษรไทย, RTGS: tua akson thai, IPA), és l'alfabet usat per escriure la llengua tai i altres llengües minoritàries a Tailàndia.

Nou!!: Alfabet fenici і Alfabet tai · Veure més »

Arameu

Larameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ, en hebreu: ארמית) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Alfabet fenici і Arameu · Veure més »

Ayin

La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Ayin · Veure més »

Ípsilon

L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Ípsilon · Veure més »

Ġayn

La ġayn (en àrab (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ġayn · Veure més »

Ḏāl

La ḏāl (en àrab) és la novena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-cinquena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ḏāl · Veure més »

Ḫā

La ẖā (en àrab) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ḫā · Veure més »

Ḍād

La ḍād (en àrab) és la quinzena lletra de l'alfabet àrab (divuitena o vint-i-sisena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ḍād · Veure més »

Ṯā

La ṯā (en àrab) és la quarta lletra de l'alfabet àrab (vint-i-tresena, amb un valor numèric de 500, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ṯā · Veure més »

Ẓā

La ẓā (en àrab) és la dissetena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-sisena o vint-i-setena, amb un valor numèric de 900, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet fenici і Ẓā · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és una periodització de la història de l' antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Alfabet fenici і Època arcaica · Veure més »

Àlef

La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlef א en hebreu, àlif ا en àrab i ʔälf አ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Àlef · Veure més »

Ànax

...i wànakti'', «per al rei») en un fragment de ceràmica, que aquí es mostra a l'inrevés; també s'hi representa un guerrer muntat sobre un cavall i armat amb una llança Ànax (en grec ἄναξ; de ϝάναξ, wànax) és una antiga paraula grega per designar un líder tribal, un rei, un senyor o un líder militar.

Nou!!: Alfabet fenici і Ànax · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en àrab: عربي; transliteració: ʻarabī) són un poble semita originari d'Aràbia.

Nou!!: Alfabet fenici і Àrabs · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і B · Veure més »

Bet

La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁‏‏ en fenici, bēṯ ܒ‏ en siríac, bet ב en hebreu, bā ب en àrab i bet በ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Bet · Veure més »

Cadme de Milet

Cadme de Milet (Cadmos) fill de Pandió, fou amb tota probabilitat el més antic dels historiadors i logògrafs grecs.

Nou!!: Alfabet fenici і Cadme de Milet · Veure més »

Caf (lletra)

La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ‏ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Caf (lletra) · Veure més »

Calendari de Gezer

El calendari de Gezer és una petita tauleta de pedra calcària amb inscripcions, que es troba al Museu de l'Antic Orient, un museu d'arqueologia de Turquia, amb la inscripció de Siloè i altres objectes arqueològics descoberts abans de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Alfabet fenici і Calendari de Gezer · Veure més »

Dàlet

La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃‏‏ en fenici, dālaṯ ܕ‏ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Dàlet · Veure més »

Digamma

Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.

Nou!!: Alfabet fenici і Digamma · Veure més »

Edat Antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Alfabet fenici і Edat Antiga als Països Catalans · Veure més »

Escriptura celtibèrica

Escriptures paleohispàniques Un signari celtibèric oriental Un signari celtibèric occidental. Lescriptura celtibèrica és una escriptura paleohispànica que és l'adaptació gairebé directa de l'escriptura ibèrica nord-oriental a les particularitats de la llengua celtibèrica.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura celtibèrica · Veure més »

Escriptura de dreta a esquerra

En una escriptura de dreta a esquerra o de dalt a baix (comunament abreujat com o abreviat), l'escriptura comença des de la dreta de la pàgina i contínua cap a l'esquerra.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura de dreta a esquerra · Veure més »

Escriptura de l'Indus

Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols. Col·lecció de segells. L’escriptura de l’Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura de l'Indus · Veure més »

Escriptura ibèrica nord-oriental

Escriptures paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura ibèrica nord-oriental · Veure més »

Escriptura ibèrica sud-oriental

Escriptures paleohispàniques Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa 2004. En vermell els signes d'identificació discutible Cara A del plom de La Bastida de les Alcuses (Moixent) L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com a meridional) és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartèssia que en podria ser l'antecedent.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura ibèrica sud-oriental · Veure més »

Escriptura protosinaítica

Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al segle XVI aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura protosinaítica · Veure més »

Escriptura tartèssia

Escriptures paleohispàniques Una de les propostes de signari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos, 2000 Fonte Velha (Bensafrim, Lagos) Herdade da Abobada (Almodôvar) L'escriptura tartèssia, també coneguda com del sud-oest (sud-occidental) de la península Ibèrica i com sud-lusitana, és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura ibèrica sud-oriental, però a diferència d'aquesta, que expressa llengua ibèrica, l'escriptura tartèssia expressa una llengua que no ha pogut encara ser relacionada amb cap altra.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptura tartèssia · Veure més »

Escriptures ibèriques

Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van usar per a representar la seva llengua.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptures ibèriques · Veure més »

Escriptures paleohispàniques

Escriptures paleohispàniques Una de les propostes de signari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos, 2000 Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa, 2004. En vermell, els signes d'identificació discutible Un signari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari celtibèric occidental. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari ibèric nord-oriental no dual. Adaptat de Ferrer i Jané, 2005 Un signari celtibèric oriental Un alfabet grecoibèric Les escriptures paleohispàniques són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la península Ibèrica abans que l'alfabet llatí hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant.

Nou!!: Alfabet fenici і Escriptures paleohispàniques · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Alfabet fenici і Espanya · Veure més »

Estats neohittites

Mapa històric dels estats neohittites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohittites, anomenats també recentment sirohittites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.

Nou!!: Alfabet fenici і Estats neohittites · Veure més »

F

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Alfabet fenici і F · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Alfabet fenici і Fenícia · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Alfabet fenici і Fenicis · Veure més »

Frigi (llengua)

El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de la Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.

Nou!!: Alfabet fenici і Frigi (llengua) · Veure més »

Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític

Els sistemes d'escriptura derivats del protosinaític cobreixen la major part dels alfabets i abugides d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia, sistemes que cobreixen gran part de les llengües majoritàries al món (tret del xinès).

Nou!!: Alfabet fenici і Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Alfabet fenici і Grec antic · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Alfabet fenici і Grec àtic · Veure més »

Guímel

La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂‏‏ en fenici, gāmal ܓ‏ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Guímel · Veure més »

He (lletra)

La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і He (lletra) · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Alfabet fenici і Hebreu · Veure més »

Het

La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Het · Veure més »

Història de l'alfabet

La història de l'alfabet comença a l'Antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.

Nou!!: Alfabet fenici і Història de l'alfabet · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: Alfabet fenici і Història del Líban · Veure més »

Ibèric

Llengües paleohispàniques Escriptures paleohispàniques. Ullastret: Text ibèric en signari nord-oriental. plom de la Serreta (Alcoi): Text ibèric en alfabet grecoibèric. Cara A del plom de La Bastida de les Alcusses (Moixent): text ibèric en signari sud-oriental. Bronze d'Ascoli: inscripció en llatí amb noms ibèrics. L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Alfabet fenici і Ibèric · Veure més »

Imperi cartaginès

L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i posteriorment una república de ciutats-estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli Tir fins al 146 aC: Estava més o menys sota el control de la ciutat-estat de Cartago després de la caiguda de Tir a mans de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Alfabet fenici і Imperi cartaginès · Veure més »

Inicis de l'escriptura a Grècia

Els inicis de l'escriptura a Grècia es remunten a utilització del sistema d'escriptura Lineal B en diverses polis gregues durant l'època micènica.

Nou!!: Alfabet fenici і Inicis de l'escriptura a Grècia · Veure més »

Inscripció de Siloè

La inscripció de Siloè, inscripció de Silwan o inscripció de Siloam (en hebreu, כתובת השילוח) és un passatge de text inscrit trobat al túnel de Siloè o Siloam (נִקְבַּת השילוח; Nikbat HaShiloah), a Jebús, que porta l'aigua des de la font de Guihon fins a la bassa de Siloè, situada a Siloam, Siloè o Silwan, al barri de Jerusalem Est.

Nou!!: Alfabet fenici і Inscripció de Siloè · Veure més »

Iod

La (anomenada també Iud, Yod, Yud, Jod o Jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ‏ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Iod · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia. Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se per escrit.

Nou!!: Alfabet fenici і Jeroglífic egipci · Veure més »

Làmed

La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Làmed · Veure més »

Literatura fenício-púnica

Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.

Nou!!: Alfabet fenici і Literatura fenício-púnica · Veure més »

Llengües paleoeuropees

Les Llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.

Nou!!: Alfabet fenici і Llengües paleoeuropees · Veure més »

Llengua edomita

L'edomita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels edomites, situats al sud-oest de l'actual Jordània i part d'Israel.

Nou!!: Alfabet fenici і Llengua edomita · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Alfabet fenici і Llengua fenícia · Veure més »

Llengua moabita

El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània.

Nou!!: Alfabet fenici і Llengua moabita · Veure més »

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Nou!!: Alfabet fenici і Lletra · Veure més »

Llista de sistemes d'escriptura

Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.

Nou!!: Alfabet fenici і Llista de sistemes d'escriptura · Veure més »

Mem (lletra)

La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ‏ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Mem (lletra) · Veure més »

Museu Nacional de Beirut

El Museu Nacional de Beirut és un museu d'arqueologia en el Líban.

Nou!!: Alfabet fenici і Museu Nacional de Beirut · Veure més »

Nun (lletra)

La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Nun (lletra) · Veure més »

Púnic

L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃‏𐤁‏𐤓‏𐤉‏𐤌‏ 𐤐‏𐤍‏𐤉‏𐤌‏, dabarīm pōnīm) fou una llengua semítica parlada a l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona controlada per l'antiga ciutat de Cartago.

Nou!!: Alfabet fenici і Púnic · Veure més »

Pe (lletra)

La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐‏‏ en fenici, pē ܦ‏ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Pe (lletra) · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Alfabet fenici і Període iber a Catalunya · Veure més »

Producte tensorial

En matemàtiques, el producte tensorial, denotat per ⊗, es pot aplicar en diferents contexts a vectors, matrius, tensors, espais vectorials, àlgebres, espais vectorials topològics, i mòduls, entre moltes altres estructures o objectes.

Nou!!: Alfabet fenici і Producte tensorial · Veure més »

Protoescriptura

Nature'' (30 abril 2003)Li, X., Harbottle, G., Zhang, J. & Wang, C. 'The earliest writing? Sign use in the seventh millennium BCE at Jiahu, Henan Province, China'. ''Antiquity'', 77, 31–44, (2003). La protoescriptura es refereix als primers sistemes d'escriptura que varen sorgir a Euràsia a principis del mil·lenni III aC, com a forma de desenvolupament basat en tradicions anteriors de sistemes simbòlics que no poden ser classificats com a escriptura pròpiament, però tenen moltes característiques molt similars a l'escriptura.

Nou!!: Alfabet fenici і Protoescriptura · Veure més »

Qof

La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ‏ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Qof · Veure més »

Qoppa

La qoppa (en grec i més tard) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so, al·lòfon velaritzat de.

Nou!!: Alfabet fenici і Qoppa · Veure més »

Reix

La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ‏ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Reix · Veure més »

Sade

La (anomenada també Ṣādē, Tsade, Ṣaddi,, Tzadi, Sadhe o Tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ‏ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Sade · Veure més »

San (lletra grega)

La san (en majúscula i en minúscula) era una lletra de l'alfabet grec arcaic.

Nou!!: Alfabet fenici і San (lletra grega) · Veure més »

Sàmec

La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk ‏‏𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ‏ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Sàmec · Veure més »

Semisil·labari

Una de les propostes de semisil·labari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos 2000 Semisil·labari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Semisil·labari ibèric nord-oriental no-dual Un semisil·labari és un sistema d'escriptura mixta que combina característiques dels sil·labaris i dels alfabets, és a dir que presenta signes que representen síl·labes i signes que representen sons consonàntics i vocàlics.

Nou!!: Alfabet fenici і Semisil·labari · Veure més »

Signari d'Espanca

Escriptures paleohispàniques El signari d'Espanca (Castro Verde) El signari d'Espanca (Castro Verde, Baix Alentejo, Portugal) va ser el primer signari conegut d'una escriptura paleohispànica.

Nou!!: Alfabet fenici і Signari d'Espanca · Veure més »

Sil·labari de Biblos

El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos.

Nou!!: Alfabet fenici і Sil·labari de Biblos · Veure més »

Siríac

El siríac (ܣܘܪܝܝܐ suryāyā) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Nou!!: Alfabet fenici і Siríac · Veure més »

Tau (lletra grega)

Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet fenici і Tau (lletra grega) · Veure més »

Taw

La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕‏‏ en fenici, ṯaw ܬ‏ en siríac, tav ת en hebreu, tā ت en àrab i täwe ተ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Taw · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun (en àrab معبد اشمون) és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Alfabet fenici і Temple d'Eshmun · Veure més »

Tet (lletra)

La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ‏ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Tet (lletra) · Veure més »

Waw

La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Waw · Veure més »

Xin (lletra)

La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ‏ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Xin (lletra) · Veure més »

Zain

La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāy ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.

Nou!!: Alfabet fenici і Zain · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alfabet Fenici.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »