Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Alcestis

Índex Alcestis

A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.

Taula de continguts

  1. 23 les relacions: Admet, Admet (desambiguació), Admeto, re di Tessaglia, Alceste (Lully), Alcestis (Eurípides), Angelika Kauffmann, Apol·lo, Carnees, Casa del Poeta Tràgic, Cleòmenes el jove, Eumel (mitologia), Feres (fill de Creteu), Hades, Jàson, Joventut (revista), Mètopes del Partenó, Orfeu, Palèfat, Pèlias, Perimele, Plutó (mitologia), Tànatos, Un mito llamado....

Admet

Hèracles torna Alcestis a Admet Admet (Admetus) va ser un mític rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i de Periclímene.

Veure Alcestis і Admet

Admet (desambiguació)

* Admet, personatge mitològic, rei de Feres i espòs d'Alcestis.

Veure Alcestis і Admet (desambiguació)

Admeto, re di Tessaglia

Admeto, re di Tessaglia és una òpera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Händel (HWV 22).

Veure Alcestis і Admeto, re di Tessaglia

Alceste (Lully)

Alceste, ou Le triomphe d'Alcide és una tragédie en musique en un pròleg i cinc actes de Jean-Baptiste Lully.

Veure Alcestis і Alceste (Lully)

Alcestis (Eurípides)

''La mort d'Alcestis'', d'Angelica Kauffmann (1741-1807) Alcestis (en grec: Άλκηστις) és una obra d'Eurípides.

Veure Alcestis і Alcestis (Eurípides)

Angelika Kauffmann

''Autoretrat'', Museu de l'Ermitage Maria Anna Angelika Katharina Kauffmann (Coira, Suïssa, 30 d'octubre del 1741-Roma, 5 de novembre del 1807) fou una pintora austrosuïssa, especialitzada en la tècnica del retrat.

Veure Alcestis і Angelika Kauffmann

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Alcestis і Apol·lo

Carnees

Les festes Carnees o, simplement, Carnees (del grec Κάρνεια, Kàrnia) eren una festivitat de l'antiga Esparta i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica.

Veure Alcestis і Carnees

Casa del Poeta Tràgic

La Casa del Poeta Tràgic és un conjunt de ruïnes situat a Pompeia, antiga ciutat romana destruïda i sepultada per les cendres de l'erupció del Vesuvi l'any 79.

Veure Alcestis і Casa del Poeta Tràgic

Cleòmenes el jove

Cleòmenes el jove (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης "Kleoménes") fou un escultor probablement grec que va fer una estàtua molt admirada però sense gaire vida, coneguda amb el nom de Germànic sense gaire fonament, avui dia al Louvre.

Veure Alcestis і Cleòmenes el jove

Eumel (mitologia)

Eumel (en grec antic Εὔμηλος), va ser un heroi, fill d'Admet i d'Alcestis.

Veure Alcestis і Eumel (mitologia)

Feres (fill de Creteu)

Feres (en grec antic Φέρης), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Creteu i de Tiro.

Veure Alcestis і Feres (fill de Creteu)

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Veure Alcestis і Hades

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Veure Alcestis і Jàson

Joventut (revista)

Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.

Veure Alcestis і Joventut (revista)

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Veure Alcestis і Mètopes del Partenó

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Veure Alcestis і Orfeu

Palèfat

Palèfat és un mitògraf de l'antiga Grècia que va ser autor d'una obra anomenada Històries increïbles (Περὶ ἀπίστων) les dades biogràfiques del qual són poc segures.

Veure Alcestis і Palèfat

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Veure Alcestis і Pèlias

Perimele

Segons la mitologia grega, Perimele (en grec antic Περιμήλη), va ser una princesa tessàlia, filla d'Admet i d'Alcestis, i germana d'Eumel.

Veure Alcestis і Perimele

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Alcestis і Plutó (mitologia)

Tànatos

''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).

Veure Alcestis і Tànatos

Un mito llamado...

Un mito llamado..., subtitulada Los mitos va ser una sèrie espanyola de televisió, emesa per TVE amb direcció de Juan Guerrero Zamora i interpretació de Núria Torray.

Veure Alcestis і Un mito llamado...