Obrir a Google MapsTaula de continguts
25 les relacions: A-che-na Cho-eul, Aksu, Alti Shahr, Ban Chao, Bento de Góis, Ciutat de Yarkand, Dughlat, Guerra del Mogolistan (1399-1400), Imperi Tibetà, Jetissú, Kaixgar, Kanat de Jungària, Kutxa (reialme), Madali Khan, Pas de Bedel, Qaraixahr, Riu Tarim, Riu Yarkand, Ruta de la seda, Tractat de Pequín, Tughluq Timur, Turfan, Xinjiang, Xiongnu, Yulbars Khan.
A-che-na Cho-eul
A-che-na Cho-eul fou un general turc al servei de la dinastia Tang.
Veure Aksu (Xinjiang) і A-che-na Cho-eul
Aksu
* Aksu (Xinjiang), ciutat i prefectura uigur a la regió autònoma de Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Aksu (Xinjiang) і Aksu
Alti Shahr
Alti Shahr o Alta Shahr (Sis viles) és el nom del Turquestan xinès (Xinjiang) format per les ciutats Kudjha, Aksu (Ak Su), Uç Turfan (Ush Turfan), Kaixgar (Kashghar), Yarkand i Khotan.
Veure Aksu (Xinjiang) і Alti Shahr
Ban Chao
Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.
Veure Aksu (Xinjiang) і Ban Chao
Bento de Góis
Bento de Góis, també anomenat Bento de Goes,"Bento de Goes", a: Bento de Goës;Gallagher (trans.) (1953), p. 499-500.
Veure Aksu (Xinjiang) і Bento de Góis
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Veure Aksu (Xinjiang) і Ciutat de Yarkand
Dughlat
Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai.
Veure Aksu (Xinjiang) і Dughlat
Guerra del Mogolistan (1399-1400)
La guerra del Mogolistan del 1399 al 1400 fou un conflicte militar desenvolupat al kanat de Mogolistan.
Veure Aksu (Xinjiang) і Guerra del Mogolistan (1399-1400)
Imperi Tibetà
LImperi Tibetà (Tibetà: བོད་ཆེན་པོ, Wylie: bod chen po, lit. 'Gran Tibet'; xinès: 吐蕃; pinyin: Tǔbō / Tǔfān) va ser un imperi centrat a l'altiplà tibetà, i format com a resultat de l'expansió imperial sota la dinastia Yarlung encapçalada pel seu 33è rei, Songsten Gampo al.
Veure Aksu (Xinjiang) і Imperi Tibetà
Jetissú
polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.
Veure Aksu (Xinjiang) і Jetissú
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Aksu (Xinjiang) і Kaixgar
Kanat de Jungària
El Kanat de Jungària o Zunghar Janato, va ser un kanat d'origen Oirat Mongols a l'Àsia interior.
Veure Aksu (Xinjiang) і Kanat de Jungària
Kutxa (reialme)
Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).
Veure Aksu (Xinjiang) і Kutxa (reialme)
Madali Khan
Madali Khan o Muhammad Ali Khan fou kan de Kokand (1822 - 1841) germà i successor de Muhammad Umar Khan.
Veure Aksu (Xinjiang) і Madali Khan
Pas de Bedel
El Pas de Bedel (en kirguís: Бедел ашуусу; en xinès simplificat: 别迭里山口) és un port de muntanya en la serralada muntanyosa Tian Shan entre el Kirguizstan i la regió xinesa de Xinjiang.
Veure Aksu (Xinjiang) і Pas de Bedel
Qaraixahr
Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur.
Veure Aksu (Xinjiang) і Qaraixahr
Riu Tarim
El riu Tarim (en xinès: 塔里木河 Tǎlǐmù hé, en uigur: تارىمدەرياسى, Tarim deryasi) és el riu principal de la regió autònoma de Xinjiang Uigur a la Xina.
Veure Aksu (Xinjiang) і Riu Tarim
Riu Yarkand
El riu Yarkand (o riu Yarkent, Yeh-erh-ch'iang Ho) és un riu de la regió autònoma uigur de Xinjiang, a l'oest de la Xina.
Veure Aksu (Xinjiang) і Riu Yarkand
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Aksu (Xinjiang) і Ruta de la seda
Tractat de Pequín
El tractat de Pequín fou un acord de pau que es va signar entre l'Imperi xinès i el Kanat de Kokand, a la capital imperial, el 1831, després de la guerra entre ambdós estats de 1828 a 1829.
Veure Aksu (Xinjiang) і Tractat de Pequín
Tughluq Timur
* Pel gendre de Qazaghan i fill de l'amir Boroldai, vegeu Tegluq Temur Tughlugh Timur (Tughluq Timur, Tughlugh Temür, Tughluq Temür, 1329/30-1363) fou kan de Mogolistan de vers 1347/1348 a la seva mort el 1363 i kan del Kanat de Txagatai del 1358/1360 al 1363.
Veure Aksu (Xinjiang) і Tughluq Timur
Turfan
Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.
Veure Aksu (Xinjiang) і Turfan
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Veure Aksu (Xinjiang) і Xinjiang
Xiongnu
Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.
Veure Aksu (Xinjiang) і Xiongnu
Yulbars Khan
Yulbars Khan (1888- vers 1973) fou un cap turc uigur que va dirigir una revolta musulmana a Komul al Sinkiang.
Veure Aksu (Xinjiang) і Yulbars Khan
També conegut com Ak-su.