Taula de continguts
150 les relacions: Abya Yala, Aconcagua, Afrobolivians, Aimares, Alcamarinayoc, Alfabet llatí, Alfredo Torero Fernández de Córdova, Alt Perú, Altiplà andí, Amèrica, Amèrica del Sud, Amèrica Llatina, Ancohuma, Antonio Ricardo, Arequipa, Argentina, Ayllu, Álvaro García Linera, Ñ, Bandera del Perú, Banderes ètniques, Bartolina Sisa Vargas, Biblioteca Nacional del Perú, Bolívia, Camanchaca, Castellà, Castellà de Xile, Catamarca, Ch, Chachapoyas (ciutat), Chaclacayo, Changos, Chaupi Orco, Chillador, Chipaya, Chiquitano, Cholitas escaladores de Bolívia, Chupiquiña, Civilització, Civilitzacions andines, Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica, Collasuyu, Condoriquiña, Consell Nacional Aimara de Mallkus i T'allas, Contactes transoceànics precolombins, Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals, Cultura kallawaya, David Choquehuanca Céspedes, Departament d'Oruro, Dia Internacional de la Dona Indígena, ... Ampliar l'índex (100 més) »
Abya Yala
Localització d'Abya Yala o Amèrica en el mapamundi El terme Abya Yala és la paraula que el poble indígena Kuna (el qual viu en els actuals estats de Panamà i Colòmbia) ha usat tradicionalment per denominar la totalitat del continent americà.
Veure Aimara і Abya Yala
Aconcagua
L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud.
Veure Aimara і Aconcagua
Afrobolivians
Els afrobolivians (i afrobolivianes) són els membres d'un grup humà que, essent de nacionalitat boliviana, són descendents dels antics esclaus que foren portats d'Àfrica.
Veure Aimara і Afrobolivians
Aimares
Els aimares (plural d'aimara) són un poble indígena de les regions dels Andes i de l'Altiplà de l'Amèrica del Sud; uns 2,3 milions viuen a Bolívia, el Perú i Xile.
Veure Aimara і Aimares
Alcamarinayoc
Alcamarinayoc (possiblement del quítxua i l'aimara allqamari caracarà andí) o Colque Cruz (possiblement del quítxua i aimara qullqi diners, castellà cruz creu) és una muntanya que es troba a la Serralada de Vilcanota, una secció dels Andes del Perú i que s'eleva fins als 6.102 msnm.
Veure Aimara і Alcamarinayoc
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Aimara і Alfabet llatí
Alfredo Torero Fernández de Córdova
Alfredo Augusto Torero Fernández de Córdova (Huacho, 10 de setembre de 1930 - València, 19 de juny de 2004) va ser un antropòleg i lingüista peruà que va fundar la Lingüística Andina en el el Perú amb el seu article "Los dialectos quechuas", publicat el 1964.
Veure Aimara і Alfredo Torero Fernández de Córdova
Alt Perú
Alt Perú (en castellà, Alto Perú) és la denominació utilitzada durant les últimes dècades del domini d'Espanya per referir-se al medi geogràfic i social de gran part de Bolívia i el sud de Perú.
Veure Aimara і Alt Perú
Altiplà andí
Situació de l'altiplà andí al continent americà LAltiplà andí, o senzillament l'Altiplà (en castellà El Altiplano, per "alta plana", Collao (quítxua i aimara: Qullaw, que significa "lloc de la Kolla"), és una regió natural única de l'Amèrica del Sud, formada per una planura per sobre dels 3.000 metres respecte al nivell del mar.
Veure Aimara і Altiplà andí
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Aimara і Amèrica
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Aimara і Amèrica del Sud
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Veure Aimara і Amèrica Llatina
Ancohuma
El Ancohuma (en aimara: janq'o uma, ‘aigua blanca’)? és un massís i muntanya de la Serralada Central dels Andes, que forma juntament amb el Nevat Illampu en un sol massís, situada a l'oest de Bolívia, a la província Larecaja del Departament de la Paz; aquest massís forma el tram nord de la Serralada Real de Bolívia (o Serralada Central) i compta amb una superfície d'uns 200 km² aproximadament des del riu Llica fins al canyó format pel riu La Paz (al sud-est de la ciutat de La Paz) per la qual cosa constitueix un volum important en la serralada andina boliviana i amb una altura d'uns 6.427 metres per la qual cosa es converteix en una de les muntanyes més altes del país.
Veure Aimara і Ancohuma
Antonio Ricardo
Pàgina de títol del ''Doctrina Christiana'' de 1585, el primer llibre que va ser imprès a Amèrica del Sud, i el primer llibre imprès per tenir text en Quechua i Aymara Antonio Ricciardi, més conegut com a Antonio Ricardo (Torí, 1532 - Lima, 1605/1606), fou un impressor italià que es convertí en el primer impressor d' Amèrica del Sud treballant a Lima, Perú, de 1584 fins a la seva mort el 1605 o 1606.
Veure Aimara і Antonio Ricardo
Arequipa
Catedral d''''Arequipa''' Arequipa és una ciutat del sud del Perú, capital de la regió homònima.
Veure Aimara і Arequipa
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Aimara і Argentina
Ayllu
Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva (ayni) en un territori de propietat comuna.
Veure Aimara і Ayllu
Álvaro García Linera
Álvaro Marcelo García Linera, més conegut com a és un sociòleg i polític retirat bolivià, trenta-vuitè vicepresident de Bolívia des del 22 de gener de 2006 fins a la seva dimissió forçada després del cop d'estat de novembre de 2019.
Veure Aimara і Álvaro García Linera
Ñ
La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà.
Veure Aimara і Ñ
Bandera del Perú
La bandera del Perú és un dels màxims símbols del país, al qual identifica i distingeix de la resta de nacions.
Veure Aimara і Bandera del Perú
Banderes ètniques
:File:Flag of the Romani people.svg Una bandera ètnica és una bandera que simbolitza un grup ètnic determinat.
Veure Aimara і Banderes ètniques
Bartolina Sisa Vargas
Bartolina Sisa Vargas (Cantón de Caracato de l'Ayllu, 24 d'agost de 1750 o 1753 - La Paz, 5 de setembre de 1782).
Veure Aimara і Bartolina Sisa Vargas
Biblioteca Nacional del Perú
José de San Martín, fundador de la Biblioteca Nacional en 1821. La Biblioteca Nacional del Perú té el seu origen en 1568, amb la fundació del Col·legi Màxim de San Pablo pels jesuïtes a Lima, Perú.
Veure Aimara і Biblioteca Nacional del Perú
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Veure Aimara і Bolívia
Camanchaca
La camanchaca al desert d'Atacama Atrapa-boires a Alto Patache La camanchaca (aimara: kamanchaka, 'foscor') són bancs de núvols estratocúmulus marítims que es formen a la costa nord de Xile i sud de Perú.
Veure Aimara і Camanchaca
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Aimara і Castellà
Castellà de Xile
El castellà de Xile o castellà xilè és el conjunt de modalitats de la llengua castellana tal com es parla a Xile i comprèn diversos dialectes o parlars, entre els quals cal destacar el castellà andí, parlat al nord, o el castellà chilota, parlat a l'arxipèlag de Chiloé.
Veure Aimara і Castellà de Xile
Catamarca
Catamarca és una província al nord-oest de l'Argentina.
Veure Aimara і Catamarca
Ch
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.
Veure Aimara і Ch
Chachapoyas (ciutat)
Chachapoyas (fundada com: San Juan de la Frontera de los Chachapoyas, el 5 de setembre de 1538), ciutat del nord del Perú, és capital de la província de Chachapoyas i del departament d'Amazonas. Està situada al vessant oriental dels Andes, en un altiplà de la conca del riu Utcubamba, afluent del riu Marañón.
Veure Aimara і Chachapoyas (ciutat)
Chaclacayo
Chaclacayo és un districte de la Província de Lima, Perú.
Veure Aimara і Chaclacayo
Changos
Els changos, camanchacos o camanchangos van ser un poble indígena que habitava entre Camaná (Perú) i la regió de Coquimbo a Xile a la costa centre-occidental sud-americana.
Veure Aimara і Changos
Chaupi Orco
Chaupi Orco (possiblement del quítxua pronunciat Chawpi Urqu; chawpi, centre; urqu, muntanya) o Viscachaniescale.minedu.gob.pe - UGEL map of the Putina Province (Puno Region) (possiblement de l'aimara 'wisk'acha vizcacha) és una muntanya de la serralada d'Apolobamba, a la frontera entre el Perú i Bolívia.
Veure Aimara і Chaupi Orco
Chillador
El chillador és un instrument musical de la família dels cordòfons de corda pinçada.
Veure Aimara і Chillador
Chipaya
La llengua chipaya (autoglotònim chipay taqu) és parlada per prop de dues mil persones a les províncies de Carangas i Sabaya, departament d'Oruro, (Bolívia).
Veure Aimara і Chipaya
Chiquitano
El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.
Veure Aimara і Chiquitano
Cholitas escaladores de Bolívia
Les cholitas escaladores de Bolívia són un grup de dones aimares bolivianes format el 2015 i que escalen muntanyes amb els seus vestits tradicionals.
Veure Aimara і Cholitas escaladores de Bolívia
Chupiquiña
El Chupiquiña (possiblement procedent del mot aimara Chupikiña) és un volcà que es troba a la frontera entre Xile i el Perú i que s'eleva fins als 5.789 metres sobre el nivell del mar.
Veure Aimara і Chupiquiña
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Veure Aimara і Civilització
Civilitzacions andines
Les civilitzacions andines eren societats complexes de moltes cultures i pobles, desenvolupades principalment a les valls fluvials dels deserts costaners del Perú.
Veure Aimara і Civilitzacions andines
Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica
Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus Primeres llengües indígenes als Estats Units Primeres llengües indígenes a Alaska La classificació dels pobles indígenes d'Amèrica es basa en regions culturals, geogràfiques i lingüístiques.
Veure Aimara і Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica
Collasuyu
Estendard del ''Collasuyo''. Collasuyu (quítxua Qulla Suyu, país colla) o Kollasuyu, fou el suyu més austral de l'Imperi Inca, el més gran dels seus territoris.
Veure Aimara і Collasuyu
Condoriquiña
Condoriquiña (possiblement de l'aimara kunturi còndor, ikiña per dormir, llit o manta) és una muntanya que es troba a la serralada de Vilcanota, una secció dels Andes del Perú, que s'eleva fins als 5.780 msnm.
Veure Aimara і Condoriquiña
Consell Nacional Aimara de Mallkus i T'allas
El Consell Nacional Aimara de Mallkus y T'allas (Consejo Nacional de Ayllus y Markas del Qullasuyu; CONAMAQ) és una instància de representació superior del poble aimara a Xile, és transversal, pluralista i fou creat per les organitzacions aimares de base en el marc del II Congrés Nacional Aimara el 29 de maig de 1997.
Veure Aimara і Consell Nacional Aimara de Mallkus i T'allas
Contactes transoceànics precolombins
Mapa d'Amèrica que mostra els llocs abans de la cultura de Clovis Els contactes transoceànics precolombins són les possibles teories relacionades amb visites o interaccions amb les Amèriques o els pobles indígenes d'Amèrica per persones d'Àfrica, Àsia, Europa o Oceania abans del primer viatge de Cristòfor Colom a l'illa de San Salvador el 1492.
Veure Aimara і Contactes transoceànics precolombins
Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals
La Convenció 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals, també coneguda com a Conveni 169 de l'OIT és una declaració de 1989, que precedeix la declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes.
Veure Aimara і Convenció 169 de l'OIT sobre pobles indígenes i tribals
Cultura kallawaya
La cultura Kallawaya (també Callahuaya i Kolyawaya) és una cultura aborigen originària de les poblacions de Curva, Chajaya, Khanlaya, Huata Huata, Inka i Chari, contornada de Charazani, província de Bautista Saavedra, Departament de La Paz, Bolívia.
Veure Aimara і Cultura kallawaya
David Choquehuanca Céspedes
és un dirigent sindical i polític aimara bolivià.
Veure Aimara і David Choquehuanca Céspedes
Departament d'Oruro
El Departament d'Oruro és una divisió administrativa de Bolívia.
Veure Aimara і Departament d'Oruro
Dia Internacional de la Dona Indígena
El Dia Internacional de la Dona Indígena és una commemoració instituïda l'any 1983 durant la Segona Trobada d'Organitzacions i Moviments d'Amèrica, per a centrar l'atenció en les dones indígenes, la seva història, la seva situació i les seves perspectives.
Veure Aimara і Dia Internacional de la Dona Indígena
El Alto
El Alto és una ciutat i municipi de Bolívia situat a la província de Pedro Domingo Murillo del departament de La Paz, a l'oest del país a l'altiplà andí.
Veure Aimara і El Alto
Erke
Erke Erke (també erque, coroneta o quepa) és un instrument de vent de diferents formes i grandàries típic en celebracions públiques al nord de l'Argentina (províncies de Jujuy, Salta i Tucumán), zona nord de Xile, sud de Bolívia, els caminis del Perú (Catamarca, Huancavelica, Abancay) i Equador.
Veure Aimara і Erke
Evo Morales
Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959) és un dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.
Veure Aimara і Evo Morales
Exèrcit Guerriller Túpac Katari
L'Exèrcit Guerriller Túpac Katari (EGTK) va ser una guerrilla de Bolívia d'ideologia indigenista i maoista, que porta el nom del líder de l'alçament indi de finals del a l'Alt Perú, Túpac Katari.
Veure Aimara і Exèrcit Guerriller Túpac Katari
Exèrcit reialista
Exèrcit reialista o reialistes són termes usats per a referir-se a les forces armades, formades principalment per espanyols europeus i americans, i usades per a la defensa de la Monarquia Espanyola davant la revolució independentista hispanoamericana al primer terç del.
Veure Aimara і Exèrcit reialista
Felipe Quispe Huanca
Felipe Quispe Huanca (Achacachi, 22 d'agost de 1942 – El Alto, 19 de gener de 2021) més conegut com «El Mallku», fou un polític i activista indígena bolivià.
Veure Aimara і Felipe Quispe Huanca
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Veure Aimara і Flauta
Flauta de Pan
Dafnis La flauta de Pan, coneguda també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un instrument de vent (aeròfon).
Veure Aimara і Flauta de Pan
Fluctus
En astrogeologia, fluctus (plural fluctūs; abr. FL) és una paraula llatina que significa «onada» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari consistent en una formació rocosa o extensió de terreny amb aspecte ondulat o un terreny d'inundació.
Veure Aimara і Fluctus
Gregoria Apaza
Gregoria Apaza Nina (Ayo Ayo, província de Sica Sica, c. 1751 - La Paz, 6 de setembre de 1782) va ser una heroïna i revolucionària indígena aimara que va liderar, al costat del seu germà Túpac Katari (Julián Apaza) i la seva cunyada Bartolina Sisa, una de les rebel·lions més importants contra l'Imperi espanyol a l'Alt Perú.
Veure Aimara і Gregoria Apaza
Guerres d'independència hispanoamericanes
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.
Veure Aimara і Guerres d'independència hispanoamericanes
Guido Bellido Ugarte
Guido Bellido Ugarte (districte de Livitaca, Perú, 7 d'agost de 1979) és un polític peruà que va exercir com a President del Consell de Ministres del Perú entre el 29 de juliol i el 6 d'octubre de 2021, càrrec equivalent al de primer ministre en d'altres països.
Veure Aimara і Guido Bellido Ugarte
Himne nacional de Bolívia
LHimne Nacional de Bolívia va ser estrenat el 18 de novembre de 1845 en la ciutat de La Paz, davant el Palau de Govern a les dotze del migdia, amb uns 90 instrumentistes pertanyents a les bandes militars dels batallons cinquè, sisè i vuitè, els quals fan escoltar per primera vegada la Cançó Patriòtica, tal com va ser anomenada en estrenar-se.
Veure Aimara і Himne nacional de Bolívia
Història de Bolívia
Chuquisaca. Monòlit "El Fraile" de l'antiga civilització Tiwanaku. Aquest article tracta sobre la història de Bolívia.
Veure Aimara і Història de Bolívia
Huanacuni
Huanacuni (possiblement de l'aimara, wanaku, wanaqu guanac) és una muntanya de la serralada d'Apolobamba, als Andes de Bolívia.
Veure Aimara і Huanacuni
Illa del Sol
La Isla del Sol és una illa boliviana situada al llac Titicaca en el municipi de Copacabana, pertanyent a la província de Manxol Kapac al departament de La Paz.
Veure Aimara і Illa del Sol
Illimani
L'Illimani, amb 6.460 metres sobre el nivell de la mar, és una muntanya de Bolívia, situada prop de la ciutat de La Paz.
Veure Aimara і Illimani
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Veure Aimara і Imperi Inca
INALCO
Charles Barbier de Meynard, qui ensenyà turc i àrab a finals del s. XIX. LInstitut national des langues et civilisations orientales (INALCO), dit Langues O'(pronunciat Langzo), és un establiment francès d’ensenyament superior i de recerca encarregat d'ensenyar les llengües i civilitzacions que no són originàries d'Europa Occidental.
Veure Aimara і INALCO
Insurrecció dels partits d'Omasuyos, Pacajes i Larecaja
La Rebel·lió dels partits d'Omasuyos, Pacajes i Larecaja a la Intendència de la Paz va ser un dels focus revolucionaris que es van produir a l'Alt Perú (avui Bolívia) en contra del domini espanyol.
Veure Aimara і Insurrecció dels partits d'Omasuyos, Pacajes i Larecaja
Inti-Illimani
Inti-Illimani (nom compost del terme quítxua inti, 'sol', i la paraula aimara illimani, 'àguila daurada', nom de la muntanya propera a La Paz, Bolívia) és un conjunt musical xilè format el 1967.
Veure Aimara і Inti-Illimani
ISO 639-1
ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.
Veure Aimara і ISO 639-1
Jaqaru
El jaqaru és un idioma inclòs entre les llengües aimara, a la qual també pertanyen l'aimara i el kawki.
Veure Aimara і Jaqaru
Jorge Sanjinés
Jorge Sanjinés Aramayo (La Paz, 31 de juliol de 1936)és un director i guionista de cinema bolivià; director del Grup Ukamau.
Veure Aimara і Jorge Sanjinés
José Alemany y Bolufer
José Alemany i Bolufer (Cullera, 1 de juliol de 1866 - Madrid, 26 d'octubre de 1934) va ser un filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Aimara і José Alemany y Bolufer
Justa Canaviri
Justa Canaviri és una dona boliviana que es caracteritza pel seu ús del bombí i la vestimenta tradicional, la sinceritat que té al parlar sobre temes com la violència de gènere, el dret LGBT i els drets dels indígenes.
Veure Aimara і Justa Canaviri
Kawki
El kawki, kauki, cachuy o cauque, és un dialecte divergent del jaqaru, una llengua de la família de llengües aimara.
Veure Aimara і Kawki
Leco
El leco o leko és una llengua poc coneguda i parlada originalment en una part remota dels Andes orientals de Bolívia.
Veure Aimara і Leco
Lima
Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país.
Veure Aimara і Lima
Llac Titicaca
El llac Titicaca (en castellà Lago Titicaca; en quítxua: Titiqaqa Qucha), situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món.
Veure Aimara і Llac Titicaca
Llapis
Un llapis amb la goma d'esborrar a l'extrem Un llapis (plural, llapis) o més rarament un llàpit és un estri d'escriptura i dibuix, que es guia amb una mà i marca un suport.
Veure Aimara і Llapis
Llengües aimara
Les llengües aimara, llengües aru o llengües jaqi són una família de llengües sud-americana conformada per tres idiomes moderns: aimara, jaqaru i kawki.
Veure Aimara і Llengües aimara
Llengües ameríndies
264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.
Veure Aimara і Llengües ameríndies
Llengües del Brasil
Territori del Brasil a l'Amèrica del Sud La llengua oficial del Brasil és el portuguès, idioma que és parlat i escrit per la immensa majoria de la població.
Veure Aimara і Llengües del Brasil
Llengües del Perú
XVI). Les llengües del Perú s'estima que, a inicis de, són un conjunt gran i heterogeni d'una cinquantena de llengües vernacles.
Veure Aimara і Llengües del Perú
Llengua aglutinant
Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.
Veure Aimara і Llengua aglutinant
Llengua mochica
El mochica, chimú, yunga o yunka (muchik) és una de les llengües que es parlaven a la costa i part de la serra nord del Perú, i era una de les llengües generals del país a l'arribada de la invasió espanyola (segle XVI) com ho eren també el quítxua, l'aimara, el quingnam, l'uru i el puquina.
Veure Aimara і Llengua mochica
Llengua murato
L'uru-murato, murato o chholo és una llengua originària de l'ètnia dels uru-muratos, una ètnia de Bolívia que tradicionalment ha viscut a la regió pròxima al llac Poopó.
Veure Aimara і Llengua murato
Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Amèrica del Sud
Ubicació d'Amèrica del Sud al món. Aquesta és una llista alfabètica d'estats sobirans i territoris dependents a Amèrica del Sud.
Veure Aimara і Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Amèrica del Sud
Llista de codis SIL
Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.
Veure Aimara і Llista de codis SIL
Llista de formacions geològiques de Tità
Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità.
Veure Aimara і Llista de formacions geològiques de Tità
Llista de llengües del món
La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.
Veure Aimara і Llista de llengües del món
Ludovico Bertonio
Ludovico Bertonio (Arcevia, 1557- Lima, 3 d'agost de 1625) va ser un sacerdot jesuïta, lingüista, traductor, lexicògraf i escriptor d'origen italià nascut a Rocca Contrada (avui Arcevia, Província d'Ancona, Itàlia), el 1557,i mort el 3 d'agost de 1625 a Lima.
Veure Aimara і Ludovico Bertonio
Luzmila Carpio
Luzmila Carpio (Qala Qala, departament de Potosí, 1954) és una cantant boliviana.
Veure Aimara і Luzmila Carpio
Macrollengua
Àrab dialectal. Dialectes xinesos. Macrollengua (de l'anglès macrolanguage), en lingüística, és una categoria introduïda per l'estàndard internacional ISO-639 que generalment designa a una llengua que existeix en forma de diferents varietats, no necessàriament intercomprensibles, però que per certes raons es consideren formes dialectals d'una mateixa llengua.
Veure Aimara і Macrollengua
Música llatinoamericana
La música llatinoamericana és la música dels països d'Amèrica Llatina i el Carib i ve en moltes varietats.
Veure Aimara і Música llatinoamericana
Monika Ertl
Monika Ertl, coneguda pel nom de guerra «Imilla», (Múnic, 17 d'agost de 1937 - El Alto, 12 de maig de 1973) va ser una guerrillera germano-boliviana, membre de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Bolívia (ELN).
Veure Aimara і Monika Ertl
Museu Nacional (Rio de Janeiro)
El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica.
Veure Aimara і Museu Nacional (Rio de Janeiro)
Nevado Sajama
El Nevado Sajama (en aimara: chak xaña, 'oest') és un estratovolcà i el punt més alt de Bolívia, amb 6.542 metres d'altitud.
Veure Aimara і Nevado Sajama
Organització dels Estats Americans
LOrganització dels Estats Americans (OEA) és una organització internacional panamericanista d'àmbit regional i continental creada el 30 d'abril del 1948, amb l'objectiu de ser un fòrum polític per a la presa de decisions, el diàleg multilateral i la integració d'Amèrica.
Veure Aimara і Organització dels Estats Americans
Oxymycterus hiska
Oxymycterus hiska és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.
Veure Aimara і Oxymycterus hiska
Pacha Mama
Pacha Mama o Pachamama o més usualment pacha (de l'aimara i quítxua pacha: terra i, per extensió bastant moderna "món", "cosmos"; i mama: mare -és a dir "Mare Terra") és la gran deïtat, entre els pobles indígenes dels Andes Centrals d'Amèrica del Sud.
Veure Aimara і Pacha Mama
Palomani
Palomani (possiblement de l'aimara, urpi, paluma colom) és una muntanya de la serralada d'Apolobamba, a la frontera entre el Perú i Bolívia.
Veure Aimara і Palomani
Paul Rivet
Paul Rivet (Wasigny, 7 de maig de 1876 - París, 21 de març de 1958) va ser un etnòleg francès.
Veure Aimara і Paul Rivet
Plugim
Nen jugant en una tarda de pluja i boirina. El plugim és una precipitació força uniforme, constituïda exclusivament per multitud de gotes menudes d'aigua de diàmetre inferior a 0,5 mm i molt properes les unes de les altres.
Veure Aimara і Plugim
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Aimara і Pobles indígenes d'Amèrica
Pobles indígenes de l'Argentina
població indígena de l'Argentina Els indígenes de l'Argentina són el conjunt d'individus i pobles amerindis que habitaven el territori actual de l'Argentina al moment de l'arribada dels europeus al, així com també els seus descendents actuals i passats (barrejats o no amb no-indígenes) i aquells d'iguals condicions en països limítrofs que van migrar cap a l'actual territori argentí a partir d'aquell moment.
Veure Aimara і Pobles indígenes de l'Argentina
Pobles indígenes de Sud-Amèrica
Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.
Veure Aimara і Pobles indígenes de Sud-Amèrica
Pobles indígenes de Xile
Mapa dels pobles indígenes Els pobles indígenes de Xile són la part de la població d'aquest país que es declara o reconeix com a indígena (o com diuen allí "originaris) i que no és plenament crioll o europeu, encara que en alguns casos els indígenes estan barrejats amb criolls.
Veure Aimara і Pobles indígenes de Xile
Pobles indígenes del Perú
Els pobles indígenes del Perú, o nadius peruans, incloïen un gran nombre de grups ètnics que habiten territori a l'actual Perú.
Veure Aimara і Pobles indígenes del Perú
Porta del Sol (Tiwanaku)
Porta del Sol a Tiwanaku (front) Vista posterior La Porta del Sol és un monuments preinca.
Veure Aimara і Porta del Sol (Tiwanaku)
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Veure Aimara і Pronom
Protoquítxua
El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues.
Veure Aimara і Protoquítxua
Pumapunku
Pumapunku (també conegut amb els noms de Puma Punku o Puma Puncu) és un jaciment arqueològic format per un gran complex de temples i monuments, localitzat a Tiwanaku (Bolívia), prop de la riba sud-est del llac Titicaca, a l'altiplà andí, a una altitud de 3.800 metres.
Veure Aimara і Pumapunku
Puquina
Distribució del pukina al 1600 CE. Puquina o Pukina és el nom d'una petita i hipotètica família lingüística, o bé d'una llengua aïllada.
Veure Aimara і Puquina
Purmamarca
Vista de Purmamarca Purmamarca és una localitat del departament de Tumbaya, en la província Argentina de Jujuy.
Veure Aimara і Purmamarca
Qala Phusa
Qala Phusa (en aimara qala pedra, phusa siku, també escrit Khala Phusa) o Q'ululu (de l'aimara semental de llama, alpaca o vicuña, Castellanitzat Cololo) és una muntanya de 5.465 msnm de la serralada d'Apolobamba, a Bolívia.
Veure Aimara і Qala Phusa
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Aimara і Quítxua
Quítxua clàssic
El quítxua clàssic o quichua va ser una varietat de la família lingüística quítxua usada com llengua vehicular, al costat de l'aimara, mochica, puquina una de les llengües generals en l'Antic Perú pels curaca i adoptada com a llengua oficial per l'Estat incaic.
Veure Aimara і Quítxua clàssic
Quítxua de Cusco–Collao
El quítxua de Cusco-Collao és un terme col·lectiu utilitzat per als dialectes quítxua que han aspirat (tʃʰ, pʰ, tʰ, kʰ, qʰ) i ejectivat (tʃʼ, pʼ, tʼ, kʼ, qʼ) les consonants oclusives, aparentment manllevats de les llengües aimares.
Veure Aimara і Quítxua de Cusco–Collao
Quítxua de Puno
El quítxua de Puno (punu qhichwa simi) és una branca dialectal del quítxua-IIC parlada al Perú meridional, al departament de Puno.
Veure Aimara і Quítxua de Puno
Quítxua II
El quítxua II, també denominat quítxua A i wámpuy, és la més estesa de les dues branques filogenètiques de les llengües quítxues.
Veure Aimara і Quítxua II
Quítxua meridional
El quítxua meridional (o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero.
Veure Aimara і Quítxua meridional
Quítxua sudbolivià
El quítxua sudbolivià (en quítxua Qullasuyu qhichwa simi) també conegut com el quítxua del centre de Bolívia, és un dialecte del quítxua meridional parlat a Bolívia i a les zones adjacents de l'Argentina, on també es coneix com a colla.
Veure Aimara і Quítxua sudbolivià
Quechumara
Llengües quítxues en blau i llengües aimara en taronja. Quechumara o quechuamarán és una hipotètica macrofamília de llengües ameríndies conformada per dues famílies dels Andes Centrals: la quítxua i la aimara.
Veure Aimara і Quechumara
Quimsachata
El Quimsachata és un volcà extint situat als Andes del Perú.
Veure Aimara і Quimsachata
Raúl Zibechi
Raúl Zibechi (Montevideo, 25 de gener de 1952) és un escriptor i pensador i activista uruguaià.
Veure Aimara і Raúl Zibechi
Regió d'Ucayali
Ucayali és una regió del Perú.
Veure Aimara і Regió d'Ucayali
Regió de Puno
Puno és una de les 25 regions del Perú.
Veure Aimara і Regió de Puno
Regió de Tarapacá
Tarapacá és una de les 15 regions de Xile.
Veure Aimara і Regió de Tarapacá
Regió de Tumbes
Tumbes és una de les 25 regions del Perú, davant l'oceà Pacífic.
Veure Aimara і Regió de Tumbes
Regnes aimara
Els regnes aimara, senyorius aimara o regnes lacustres van ser un conjunt de pobles natius que van florir cap al període intermedi tardà, posterior a la caiguda de la cultura tiahuanaco les societats de la qual es van situar geogràficament a l'Altiplà andí.
Veure Aimara і Regnes aimara
Rodolfo Cerrón Palomino
Rodolfo Marcial Cerrón-Palomino (* Chongos Bajo, Chupaca, Junín, Perú, 10 de febrer de 1940 -) és un lingüista peruà dedicat a les llengües andines, especialment el quítxua, l'aimara, el mochica, i el chipaya.
Veure Aimara і Rodolfo Cerrón Palomino
Sacsayhuamán
Per a molts arqueòlegs i historiadors, la "fortalesa cerimonial" de Sacsayhuamán és, amb els seus murs megalítics, l'obra arquitectònica més gran que van realitzar els inques durant el seu apogeu Sacsayhuamán, Saksaywaman, Saqsaywaman, Sasawaman, Saksawaman, Sacsahuayman, Sasaywaman (cf.
Veure Aimara і Sacsayhuamán
Salasaka
Els salasaka o salasaca onstitueixen un dels pobles ètnics de la nacionalitat indígena Kichwas de la Serra de l'Equador.
Veure Aimara і Salasaka
Salluyu
Salluyu (en aimara salla pedres, uyu corral, "corral de pedres", també escrit Salluyo) és una muntanya de la serralada d'Apolobamba, prop de la frontera entre el Perú i Bolívia, al Departament de La Paz.
Veure Aimara і Salluyu
Santiago de Xile
La ciutat de Santiago de Xile (en espanyol i oficialment Santiago de Chile) és la ciutat més gran,.
Veure Aimara і Santiago de Xile
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Veure Aimara і Serps
Silvia Rivera Cusicanqui
Silvia Rivera Cusicanqui (La Paz, 9 de desembre de 1949) és una sociòloga, activista, teòrica contemporània i historiadora boliviana d'origen aimara.
Veure Aimara і Silvia Rivera Cusicanqui
Sorapata
Sorapata (possiblement de l'aimara sura seca jiquima, una mena de Pachyrhizus, pata pas) és una muntanya que es troba al nord de la serralada d'Apolobamba, a la frontera entre el Perú i Bolívia.
Veure Aimara і Sorapata
Sumak kawsay
Primera Trobada dels Pobles i Nacionalitats Andinas pel Sumak Kawsay. Equador (2011) Sumak kawsay és una paraula quítxua referida a la cosmovisió ancestral de la vida.
Veure Aimara і Sumak kawsay
Tacna (ciutat)
Tacna és una ciutat del Perú situada a l'extrem sud del país, en una regió costanera que limita amb Xile.
Veure Aimara і Tacna (ciutat)
Tarka
La tharqa (en aimara; tarqa en quítxua) és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d'una sola peça amb sis orificis.
Veure Aimara і Tarka
Túpac Katari
Julián Apaza Nina, més conegut com a Túpac Katari, Túpaj Katari, o simplement Katari (Ayo Ayo, província de Sica Sica, Virregnat del Perú, 1750 – La Paz, Virregnat de la Plata, 15 de novembre de 1781) va ser un cabdill aimara, fill d'un miner que va morir com mitaier en les mines de Potosí.
Veure Aimara і Túpac Katari
Toribio de Mogrovejo
fou un religiós castellà de l'Església Catòlica que va exercir com a arquebisbe de Lima des de 1579 fins a la seva mort.
Veure Aimara і Toribio de Mogrovejo
Uros
Illes flotants Uros Els uros o urus (en uru, Qhas Qut suñi) són un poble indígena del Perú que poblava antigament les illes flotants del mateix nom, del llac Titicaca.
Veure Aimara і Uros
Uru
L'uru o uruquilla és una llengua indígena de l'ètnia dels urus, antics habitants de les illes del llac Titicaca i les ribes del riu Desaguadero.
Veure Aimara і Uru
Uyuni
Uyuni és una ciutat del sud-oest de Bolívia.
Veure Aimara і Uyuni
Xavier Albó i Corrons
fou un sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català, germà de Núria Albó i Corrons.
Veure Aimara і Xavier Albó i Corrons
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure Aimara і Xile
També conegut com Aymar aru, Aymara, Idioma aimara, Llengua aimara.