Taula de continguts
41 les relacions: Abadia de Bobbio, Adaloald, Arioald, Arnulfians, Autari, Cal·línic de Ravenna, Catedral de Monza, Columbà, Cremona, Ducat d'Asti, Ducat d'Ivrea, Ducat de Bèrgam, Ducat de Piacenza, Ducat de Sant Giulio, Ducat de Túscia, Ducat de Torí, Ducat de Trento, Ducat de Treviso, Ducat de Verona, Ducat longobard de Parma, Ducat longobard de Reggio, Ermenberga, Esmaragd de Ravenna, Gisulf II, Història de Roma, Historia Langobardorum, Llac d'Orta, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista dels reis llombards, Mòdena, Obertenghi, Papa Bonifaci IV, Pàdua, Província de Monza i Brianza, Regne Longobard, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, Romà de Ravenna, Rotari, Teodolinda, Teodoric II de Borgonya i Austràsia.
Abadia de Bobbio
L'abadia de Bobbio, en italià Abbazia di San Colombano, és un monestir fundat pel sant irlandès Columbà l'any 614, al voltant del qual va créixer la ciutat de Bobbio, a Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya.
Veure Agilulf і Abadia de Bobbio
Adaloald
Adaloald (Monza, 602 o 603 - Ravenna, 626) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia des de 616 a 625 (des del 604 associat al tron del seu pare Agilulf).
Veure Agilulf і Adaloald
Arioald
Arioald (o Ariovald) (? - 636) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (626-636).
Veure Agilulf і Arioald
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Veure Agilulf і Arnulfians
Autari
Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.
Veure Agilulf і Autari
Cal·línic de Ravenna
Cal·línic (en llatí Callinicus, en grec Καλλίνικος) fou exarca de Ravenna del 596 al 603.
Veure Agilulf і Cal·línic de Ravenna
Catedral de Monza
La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).
Veure Agilulf і Catedral de Monza
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Veure Agilulf і Columbà
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Agilulf і Cremona
Ducat d'Asti
El ducat d'Asti va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica amb centre a Asti.
Veure Agilulf і Ducat d'Asti
Ducat d'Ivrea
El ducat d'Ivrea va ser un ducat longobard, la capital del qual fou Ivrea.
Veure Agilulf і Ducat d'Ivrea
Ducat de Bèrgam
El Ducat de Bèrgam va ser una de les entitats territorials que van formar el regne dels longobards.
Veure Agilulf і Ducat de Bèrgam
Ducat de Piacenza
El ducat de Piacenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Veure Agilulf і Ducat de Piacenza
Ducat de Sant Giulio
El ducat de San Giulio va ser un dels ducats establerts pels llombards a Itàlia.
Veure Agilulf і Ducat de Sant Giulio
Ducat de Túscia
El ducat de Túscia (Tuscia) o, inicialment ducat de Lucca, va ser un ducat longobard al centre d'Itàlia, que incloïa gran part de l'actual Toscana i de la província de Viterbo.
Veure Agilulf і Ducat de Túscia
Ducat de Torí
El ducat de Torí va ser un dels ducats establerts pels llombards a Itàlia, centrat a Torí.
Veure Agilulf і Ducat de Torí
Ducat de Trento
El ducat de Trento va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Veure Agilulf і Ducat de Trento
Ducat de Treviso
El ducat de Treviso va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Veure Agilulf і Ducat de Treviso
Ducat de Verona
El ducat de Verona va ser un dels ducats establerts pels llombards a Itàlia.
Veure Agilulf і Ducat de Verona
Ducat longobard de Parma
El ducat de Parma va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.
Veure Agilulf і Ducat longobard de Parma
Ducat longobard de Reggio
El ducat de Reggio va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.
Veure Agilulf і Ducat longobard de Reggio
Ermenberga
Ermenberga o Ermemberga (finals del - després de l'any 607), princesa visigoda, filla de Viteric.
Veure Agilulf і Ermenberga
Esmaragd de Ravenna
Esmaragd (en llatí Smaragdus) fou exarca de Ravenna per dues vegades, del 585 al 589 i del 603 al 611.
Veure Agilulf і Esmaragd de Ravenna
Gisulf II
Gisulf II va ser duc de Friül des de vers el 591 a la seva mort.
Veure Agilulf і Gisulf II
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Agilulf і Història de Roma
Historia Langobardorum
Historia Langobardorum és un llibre escrit en llatí al per Pau el Diaca, que tracta sobre l'arribada dels longobards a la península Itàlica i el seu establiment.
Veure Agilulf і Historia Langobardorum
Llac d'Orta
El llac d'Orta (Lagh d'Òrta o Cusi en llombard i en piemontès) és un llac d'Itàlia, situat a la zona prealpina.
Veure Agilulf і Llac d'Orta
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Agilulf і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llista dels reis llombards
El Regne de Llombardia o Longobardia fou el territori que governaren els longobards a Itàlia entre els segles VI i. Estava format per trenta-sis ducats i comprenia el territori qua va dels Alps al riu Po, al nord d'Itàlia.
Veure Agilulf і Llista dels reis llombards
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Agilulf і Mòdena
Obertenghi
Obertenghi és el nom d'una dinastia d'origen llombard, que comença per Obert I (o Otbert o Odebertus) marquès de Milà comte de Luni i regent de la marca que al va ser anomenada Marca Obertenga del seu nom, un territori que incloïa Llombardia (amb la Suïssa italiana i Novara), l'Emília menys Bolonya (però inclosa Ferrara) i part del Piemont (amb l'Oltregiogo amb Tortona, Novi, Ovada, Bormida i part de Ligúria i de Toscana, des de la zona de Gènova a la Lunigiana i la Garfagnana, i, encara que indirectament, Còrsega i part de Sardenya.
Veure Agilulf і Obertenghi
Papa Bonifaci IV
Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.
Veure Agilulf і Papa Bonifaci IV
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Agilulf і Pàdua
Província de Monza i Brianza
La província de Monza i Brianza (en italià: provincia di Monza e della Brianza, en llombard: provincia de Monscia e de la Brianza) és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Veure Agilulf і Província de Monza i Brianza
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany).
Veure Agilulf і Regne Longobard
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Agilulf і Regnes germànics
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Agilulf і Rei d'Itàlia
Romà de Ravenna
Romà (en llatí Romanus) fou exarca de Ravenna del 589 a la seva mort el 596 o 597.
Veure Agilulf і Romà de Ravenna
Rotari
Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).
Veure Agilulf і Rotari
Teodolinda
Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.
Veure Agilulf і Teodolinda
Teodoric II de Borgonya i Austràsia
Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austràsia (612-613).
Veure Agilulf і Teodoric II de Borgonya i Austràsia