Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Afrodita

Índex Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

419 les relacions: Abidos de Mísia, Abril, Acrea, Acres (Sicília), Acrocorint, Adònies, Adonis (mite), Adoració de l'os, Afrodísias (desambiguació), Afrodísies, Afrodísion, Afrodisi, Afrodit, Afrodita ajupida, Afrodita de Cnidos, Afrodita II (escultura), Afrodita Sosandra, Afrodita Urània, Agamèmnon, Agapènor, Aglaia, Agrínion, Ain Dara, Al-Qusiya, Al-Uzza, Al·lat, Alcàmenes d'Atenes, Alectríon (mitologia), Alinda, Altar dels dotze déus, Amatunt, Anagògia, Anaxàrete, Anemone coronària, Anquises, Antesfòria, Antiga Corint, Apol·lo, Apsara, Arceofont, Ares, Argí, Argonautes, Aristandre de Paros, Aristòmac (escultor), Arka, Arquimedes, Arrèfores, Arrefòria, Art antic, ..., Art de Catalunya, Art de l'Imperi Part, Art grecobudista, Asclepeion d'Epidaure, Asclepièon, Aspàsia de Focea, Aspàsia de Milet, Atalanta (filla de Iasos), Atalanta de Beòcia, Atena, Aura (mitologia), Ístmia, Ègion, Època arcaica, Èrix, Àlber, Ànteros, Baalbek, Baies (Campània), Basilea (reina), Bèroe, Belèstica, Berenice (conte), Bet Xearim, Bura, Butes l'argonauta, Cabells rossos, Cadme, Caelus, Cal·líope, Cale (satèl·lit), Calendari àtic, Calendaris hel·lènics, Camila Pitanga, Cap Matapan, Carles Fages de Climent, Carpo (Hores), Cartago, Cartago (municipi), Casa de les Arrèfores, Càlamis, Cànac de Sició el vell, Cànon estètic, Càrites (mitologia), Cèfal (mitologia), Cèncrees, Cínires, Cefisòdot el jove, Christie Laing, Ciència planetària, Citera, Cleotera, Cnidos, Colom (ocell), Cometes (fill d'Estènel), Complex de Samotràcia, Conó de Samos, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Constel·lació dels Peixos, Corneli Labeó, Costums de l'antiga Grècia, Coure, Creüsa (filla de Príam), Cronos, Cytherea (actriu porno), Dafnis i Cloe, Damofont, Dandara (Egipte), David Devriès, Dàrdans (Tròada), Dèrceto, Déu de l'amor, Déu de la guerra, Deïtat tutelar, Declinació del llatí, Demòdoc (Odissea), Despina, Dimos, Diomedes (fill de Tideu), Dione (satèl·lit), Dione (titànide), Dionea, Dofins, Dona, Dones a Atenes, Eantea, Efeb d'Anticitera, Egesta (filla d'Hípotes), Egeu (fill de Pandíon), Egialea, El judici de Paris (Rubens), El judici de Paris (Simonet), El rapte d'Hèlena, Electra (Plèiade), Els amors de Paris i Hèlena, Els déus de Grècia, Empúries, Enareus, Enea, Enees, Enone, Eos, Epidaure, Epidaure Limera, Erínome (satèl·lit), Erice, Eris (filla de Nix), Erix, Eros (fill d'Ares), Erotes, Escamandre (fill d'Oceà), Escites, Escopes de Paros, Escultura grega clàssica, Escultura hel·lenística, Estatueta de Tanagra, Estrela argèada, Euclea, Euclides d'Atenes, Eufròsine, Eunòmia (Hores), Eurileònida, Eutífron, Exèrcit traci, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Faó de Mitilene, Fanagòria, Fídies, Fòbia, Fedre (diàleg), Femminielli, Fenicis, Ficció especulativa, Fila (filla d'Antípatre), Filisc d'Atenes, Fobos (mitologia), Fortalesa Dimea, Frigi (llengua), Galatea (Pigmalió), Gamelis, Gaza, Gea, Gebelein, Gefjon, Gigantomàquia, Gitíon, Gitiades, Glauc (fill de Sísif), Golgoi, Grup d'ambre amb dues figures, Guerra de Creta, Guerra de Troia, Halicarnàs, Haluza, Harmonia (mitologia), Harpòcrates, Hathor, Hàlia (mitologia), Hèlios, Hèstia, Hímer, Hefest, Helena (Eurípides), Helena de Troia, Hera, Heròstrat de Nàucratis, Hermafrodit, Hermafrodit adormit, Hermafrodita, Hermanubis, Hermíone (mitologia), Hermògenes de Citera, Hermes, Hero, Hero i Leandre, Hesíode, Hierodul, Hierogàmia, Himeneu, Himeros (cràter), Himne homèric, Hipàcia, Hipòlit (Eurípides), Hipòmenes, Hipocamp (mitologia), Hipsípile, Història del nu artístic, Història del pa, Hores, Icor, Idàlion, Ilíada, Inanna, Infern - Cant Divuitè, Intersexualitat en la història, Iris Love, Islamofòbia, Joan Damascè, Johann Jakob Bachofen, Judici de Paris, Kato Simi, La guerra de Troia, La petita Polon, La Sagesse des mythes, Lactuca serriola, Ladice (princesa cirenaica), Lais la Bella, Lais la Jove, Lapseki, Lasse Braun, Leandre (mitologia), Les tres Gràcies (Rafael), Llista de cràters de (433) Eros, Llista de déus grecs, Llista de dones al Heritage Floor, Lluita de titans (pel·lícula de 1981), Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Locres Epizefiris, Mansana de la Discòrdia, Mart (mitologia), Màgia blanca, Mètopes del Partenó, Medea (obra d'Eurípides), Medusa (mitologia), Melangea, Melíades, Melibea (mitologia), Menòfant, Menelau, Metamorfosi (mitologia), Metíoque i Menipa, Mirra (filla de Cínires), Mitologia, Mitologia etrusca, Mitologia fenícia, Mitologia grecoromana, Mitologia grega, Mitologia irlandesa, Mitologia micènica, Mitologia romana, Momo, Monedes d'euro de Xipre, Mont Ida (Turquia), Morpho, Murta (planta), Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic de l'asclepeion d'Epidaure, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museu Nacional de Beirut, Naixement miraculós, Naupacte, Nèrites, Nicofró, Nimfèon, Nossis, Nu (art), Olímpia, Olímpics, Olimp, Olimp (Xipre), Orcomen (Arcàdia), Pactol, Pafos, Paleta de pedra, Pandàreu, Pandora, Panteó (mitologia), Panteó egipci, Papir de Derveni, Papirs màgics grecs, Parc del Laberint d'Horta, Paris de Troia, Parmènides, Partènope (sirena), Parteni de Nicea, Pasífae, Pènia, Píer, Pínax, Pítica VI, Pótnia Theron, Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Peito, Pelàgia d'Antioquia, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Pigmalió, Pigmalió (obra de teatre), Planetes en l'astrologia, Policarm de Nàucratis, Policlet el Jove, Polifonte (mitologia), Politeisme, Polizel d'Atenes, Poma, Poma de la Discòrdia, Pomera comuna, Poros (mitologia), Potos (mitologia), Priap, Prometeu (mitologia), Prostitució a l'antiga Grècia, Prostitució sagrada, Psique (mitologia), Regio I (Pompeia), Regio IX (Pompeia), Regio V (Pompeia), Regio VII (Pompeia), Regnat de Cleòpatra, Religió a l'antiga Roma, Religió minoica, Reparada, Rhynchocypris poljakowii, Ritual d'aparellament, Rode (nimfa), Rosàlia, Roserar, Safo, Sants Cebrià i Justina, Satèl·lits de Mart, Selemne, Sext Juli Africà, Sexualitat a l'antiga Roma, Signe zodiacal, Sirena, Sirena (mitologia grega), Solos (Xipre), Talassa, Tars (Turquia), Tànagra, Tègea, Tènar (població), Teòcrit, Telesil·la, Temple d'Ares, Temple d'Eshmun, Temple d'Hera (Paestum), Teogonia, Teopomp d'Atenes, Terra (exogeologia), Teseu, Tetis (mare d'Aquil·les), Teutis, Thalna, The Family International, Thesan, Timandra, Tique, Tmutarakan, Toant (fill de Dionís), Topless, Trezè, Tron de Boston, Tron Ludovisi, Turan (mitologia), Ull de perdiu, Uranisme, Urà (mitologia), Urània, Vella Pafos, Venus (mitologia), Venus Anadyomene, Venus Cal·lipígia, Venus d'Iluro, Venus de Milo, Wonder Woman, Xanadu (musical), Xena: Warrior Princess, Zeus. Ampliar l'índex (369 més) »

Abidos de Mísia

Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.

Nou!!: Afrodita і Abidos de Mísia · Veure més »

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Afrodita і Abril · Veure més »

Acrea

* Acrea era la filla del riu-déu Asterió, prop de Micenes.

Nou!!: Afrodita і Acrea · Veure més »

Acres (Sicília)

Acres (en Acras, en Ἄκραι o Ἄκρα) Era una ciutat de Sicília situada al cim d'un turó, a la banda oest de Siracusa, de la que la separaven 24 estadis segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Nou!!: Afrodita і Acres (Sicília) · Veure més »

Acrocorint

Acrocorint (en grec antic Ακροκόρινθος) és una elevació de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que antigament era l'acròpoli de la ciutat.

Nou!!: Afrodita і Acrocorint · Veure més »

Adònies

Les Adònies (Adonia) eren unes festes a l'antiga Grècia que es celebraven en honor d'Adonis, l'estimat d'Afrodita.

Nou!!: Afrodita і Adònies · Veure més »

Adonis (mite)

''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.

Nou!!: Afrodita і Adonis (mite) · Veure més »

Adoració de l'os

Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.

Nou!!: Afrodita і Adoració de l'os · Veure més »

Afrodísias (desambiguació)

Afrodísias o Afrodisíada (Ἀφροδισιάς, -άδος) fou el nom de diverses ciutats de l'antiga Grècia, derivat del nom de la deessa Afrodita.

Nou!!: Afrodita і Afrodísias (desambiguació) · Veure més »

Afrodísies

* Afrodísias (Ἀφροδισιάς, -άδος), nom de diverses ciutats de l'antiga Grècia.

Nou!!: Afrodita і Afrodísies · Veure més »

Afrodísion

Afrodísion (Ἀφροδίσιον, 'temple d'Afrodita', 'Afrodísion') és el nom que reberen diversos indrets a l'antiguitat, relacionats amb algun temple dedicat a la deessa Afrodita.

Nou!!: Afrodita і Afrodísion · Veure més »

Afrodisi

Afrodisi (Ἀφροδίσιος, 'd'Afrodita') és el nom dels següents personatges.

Nou!!: Afrodita і Afrodisi · Veure més »

Afrodit

Afrodit (en grec antic Ἀφρόδιτος), era una veritable Afrodita masculina.

Nou!!: Afrodita і Afrodit · Veure més »

Afrodita ajupida

La ''Venus Lely'', anomenada així per haver pertangut al pintor Peter Lely, actualment propietat de la ''Royal Collection'', en préstec en el ''British Museum'' Afrodita ajupida, rentant-se, en el bany, o expressions semblants, són denominacions historiogràfiques d'un tipus de representacions de la dea Afrodita (o Venus) que es realitzaren a partir d'un model de l'època hel·lenística, atribuït a Doidalses de Bitínia.

Nou!!: Afrodita і Afrodita ajupida · Veure més »

Afrodita de Cnidos

LAfrodita de Cnidos (o Cnido) va ser una escultura grega antiga de la deessa Afrodita creada per Praxíteles d'Atenes al voltant del segle IV aC.

Nou!!: Afrodita і Afrodita de Cnidos · Veure més »

Afrodita II (escultura)

L'escultura urbana coneguda pel nom Afrodita II, ubicada a la plaça de la Paz, a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.

Nou!!: Afrodita і Afrodita II (escultura) · Veure més »

Afrodita Sosandra

El bust del Louvre Afrodita Sosandra ('salvadora dels homes') és una escultura de bronze realitzada per Calamis ca.

Nou!!: Afrodita і Afrodita Sosandra · Veure més »

Afrodita Urània

Urània (en Οὐρανία) era un epítet de la deessa grega Afrodita, que significa 'del cel' o 'espiritual', distingint-la del seu aspecte més terrenal, Afrodita Pandemos, 'Afrodita per a tothom'.

Nou!!: Afrodita і Afrodita Urània · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Afrodita і Agamèmnon · Veure més »

Agapènor

Agapènor (Agapenor) va ser fill d'Anceu i net de Licurg.

Nou!!: Afrodita і Agapènor · Veure més »

Aglaia

Aglàïe,El mot és tetrasil·làbic en llatí. L'adaptació al català, doncs, ha d'ésser: Aglàïa una de les Càrites En la mitologia grega, Aglàïe o Aglàïa (en grec antic Ἀγλαΐα -ΐας, Ἀγλαΐη -ΐης 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida'; llatí Aglaia -ae, Aglaiē -ēs) era la més jove i bella de les tres Càrites.

Nou!!: Afrodita і Aglaia · Veure més »

Agrínion

Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.

Nou!!: Afrodita і Agrínion · Veure més »

Ain Dara

El temple d'Ain Dara (en àrab معبد عين دارة, maʿbad ʿAyn Dāra) és un temple de l'edat del ferro situat al poble d'Ain Dara, a Síria, 67 km al nord d'Alep i a 10 km de les runes de la basílica de Simeó Estilita el Vell.

Nou!!: Afrodita і Ain Dara · Veure més »

Al-Qusiya

Al-Qusiya és una ciutat d'Egipte situada uns 35 km al sud de Mallawi i 327 al sud del Caire, amb uns 50.000 habitants, dels quals un 70% són coptes.

Nou!!: Afrodita і Al-Qusiya · Veure més »

Al-Uzza

Al-Uzza va ser una deïtat femenina de l'Aràbia preislàmica.

Nou!!: Afrodita і Al-Uzza · Veure més »

Al·lat

Representació d'Al·lat a camell, baix relleu de Taïf (vers 100 aC) Al·lat o Al-Lat va ser una deessa de l'Aràbia preislàmica i una de les tres divinitats principals de la Meca, juntament amb al-Uzza i Manat, amb les que constituïa una Trinitat divina.

Nou!!: Afrodita і Al·lat · Veure més »

Alcàmenes d'Atenes

Còpia romana d'un Hermes (o potser Hefest) atribuït a Alcàmenes Alcàmenes (Alcamenes) fou un escultor de l'antiga Grècia contemporani de Fídies (segona meitat del). Segons la font és considerat nascut a Atenes o a Lemnos.

Nou!!: Afrodita і Alcàmenes d'Atenes · Veure més »

Alectríon (mitologia)

Alectríon(Grec antic: ἀλεκτρυών) significa "gall" en Grec Antic.

Nou!!: Afrodita і Alectríon (mitologia) · Veure més »

Alinda

Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).

Nou!!: Afrodita і Alinda · Veure més »

Altar dels dotze déus

L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.

Nou!!: Afrodita і Altar dels dotze déus · Veure més »

Amatunt

Amatunt (Αμαθούς) era una antiga ciutat de la costa sud de Xipre.

Nou!!: Afrodita і Amatunt · Veure més »

Anagògia

Anagògia (en grec antic ἀναγώγια) era una festivitat celebrada a Erix a Sicília en honor d'Afrodita.

Nou!!: Afrodita і Anagògia · Veure més »

Anaxàrete

Gravat de Virgil Solis - Ifis i Anaxàrete D'acord amb la mitologia grega, Anaxàrete (en grec antic Ἀναξαρέτη) va ser una donzella de Xipre que pertanyia a una família noble descendent de Telamó, fundador de Salamina en aquella illa.

Nou!!: Afrodita і Anaxàrete · Veure més »

Anemone coronària

Lanemone coronària (Anemone coronaria), és una planta amb flors de la família de les ranunculàcies, originària de la regió mediterrània i d'ús ornamental.

Nou!!: Afrodita і Anemone coronària · Veure més »

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Nou!!: Afrodita і Anquises · Veure més »

Antesfòria

Antesfòria (en grec antic ἀνθεσφόρια) era un festival de les flors o de la primavera que se celebrava a Sicília en honor de Demèter i Persèfone per commemorar el llegendari retorn de Persèfone amb la seva mare al començament de la primavera.

Nou!!: Afrodita і Antesfòria · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: Afrodita і Antiga Corint · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Afrodita і Apol·lo · Veure més »

Apsara

Les apsares (en sànscrit: अप्सरस्, apsara) són esperits femenins d'origen sobrenatural de la mitologia hindú i del budisme que es representen com dones joves de gran bellesa i elegància que dominen l'art de la dansa.

Nou!!: Afrodita і Apsara · Veure més »

Arceofont

Arceofont (en grec antic Άρκεοφών) va ser, segons la mitologia grega, un home molt ric, fill de Minníridas, nascut a Salamina, a Xipre.

Nou!!: Afrodita і Arceofont · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Afrodita і Ares · Veure més »

Argí

Argí (grec antic: Ἄργυννος) va ser un eròmen d'Agamèmnon originari de Beòcia, descrit com a bell i jove.

Nou!!: Afrodita і Argí · Veure més »

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Afrodita і Argonautes · Veure més »

Aristandre de Paros

Aristànder de Paros (en llatí Aristander, en grec antic Άρίστανδρος) fou un escultor de l'illa de Paros.

Nou!!: Afrodita і Aristandre de Paros · Veure més »

Aristòmac (escultor)

Aristòmac (en llatí Aristomachos, en grec antic Ἀριστόμαχος) fou un escultor grec nascut a la regió del riu Estrímon.

Nou!!: Afrodita і Aristòmac (escultor) · Veure més »

Arka

Arka fou una ciutat de Fenícia entre Trípoli i Antaradus (Tartus) també anomenada Irkanata esmentada a les cartes d'Amarna com un dels estats aliats contra Salmanassar III a la batalla de Qarqar (vers 854 aC).

Nou!!: Afrodita і Arka · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Nou!!: Afrodita і Arquimedes · Veure més »

Arrèfores

Les arrèfores eren quatre noies verges d'entre set i onze anys que vivien a la Casa de les Arrèfores (Acròpoli d'Atenes).

Nou!!: Afrodita і Arrèfores · Veure més »

Arrefòria

Arrefòria (en llatí Arrhephoria en grec antic ἀρρηφόρια) era el nom que portava una festa que se celebrava a l'Àtica dedicada a la deessa Atena (deessa de la fertilitat).

Nou!!: Afrodita і Arrefòria · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Afrodita і Art antic · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Afrodita і Art de Catalunya · Veure més »

Art de l'Imperi Part

editorial.

Nou!!: Afrodita і Art de l'Imperi Part · Veure més »

Art grecobudista

Art grecobudista és la manifestació artística del grecobudisme, una forma de sincretisme cultural entre la Grècia clàssica i el budisme.

Nou!!: Afrodita і Art grecobudista · Veure més »

Asclepeion d'Epidaure

LAsclepeion d'Epidaure d'Epidaure era un temple, un asclepeion, situat a uns 8 km a l'oest de la ciutat d'Epidaure a l'Argòlida (Peloponès).

Nou!!: Afrodita і Asclepeion d'Epidaure · Veure més »

Asclepièon

A l'antiga Grècia, un Asclepièon (Ἀσκληπιεῖον, Asklēpiêion) era un «temple curatiu» consagrat al déu Asclepi.

Nou!!: Afrodita і Asclepièon · Veure més »

Aspàsia de Focea

Aspàsia de Focea (en grec antic Ἀσπασία) era una filla d'Hermòtim, que es va criar orfe de mare, ja que aquesta va morir durant el part.

Nou!!: Afrodita і Aspàsia de Focea · Veure més »

Aspàsia de Milet

'''Aspàsia de Milet''' (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles Aspàsia de Milet (c. 470 aCD. Nails, The People of Plato, 58–59 - c. 400 aC,A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41 en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestre de retòrica de Sòcrates i logògrafa.

Nou!!: Afrodita і Aspàsia de Milet · Veure més »

Atalanta (filla de Iasos)

s). Segons la mitologia grega, Atalanta (Ἀταλάντα) fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).

Nou!!: Afrodita і Atalanta (filla de Iasos) · Veure més »

Atalanta de Beòcia

Atalanta (en grec antic Ἀταλάντη 'Atalantē') va ser un personatge de Beòcia que segons alguns autors, com per exemple Hesíode, era diferent de l'Atalanta filla de Iasos.

Nou!!: Afrodita і Atalanta de Beòcia · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Afrodita і Atena · Veure més »

Aura (mitologia)

Aura Aura (en grec antic Αὔρα) és, en la mitologia grega, filla del tità Lelant i d'una frígia, Peribea.

Nou!!: Afrodita і Aura (mitologia) · Veure més »

Ístmia

Ístmia (grec: Ισθμια) és un jaciment, antic santuari de Posidó, situat al nord-est del Peloponnès (Grècia), prop de l'istme de Corint, on en l'antiguitat es feien els Jocs Ístmics (grec: Ἰσθμιάδες - Isthmiades).

Nou!!: Afrodita і Ístmia · Veure més »

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Nou!!: Afrodita і Ègion · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Afrodita і Època arcaica · Veure més »

Èrix

Èrix (en grec antic Έρυξ) és un heroi grec que va donar nom a la muntanya siciliana d'Erix, famosa pel santuari d'Afrodita que hi havia al seu cim.

Nou!!: Afrodita і Èrix · Veure més »

Àlber

L'àlber, àlber blanc, poll àlber, poll/pollancre blanc, àlber argentat, (Populus alba) és una espècie de pollancre.

Nou!!: Afrodita і Àlber · Veure més »

Ànteros

Ànteros. Piccadilly Circus London D'acord amb la mitologia grega, Ànteros (en grec antic Αντερως) va ser una divinitat, fill d'Ares i d'Afrodita.

Nou!!: Afrodita і Ànteros · Veure més »

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Afrodita і Baalbek · Veure més »

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Afrodita і Baies (Campània) · Veure més »

Basilea (reina)

Basilea és la primera reina del regne de l'Atlàntida a la mitologia de l'antiga Grècia.

Nou!!: Afrodita і Basilea (reina) · Veure més »

Bèroe

Bèroe (Βερόη) és el nom de diversos personatges mitològics i històrics de l'antiga Grècia.

Nou!!: Afrodita і Bèroe · Veure més »

Belèstica

Belèstica (en Βελεστίχη o Βιλιστίχη) o Bilistique va ser una cortesana (hetera) d'època hel·lenística i d'origen incert.

Nou!!: Afrodita і Belèstica · Veure més »

Berenice (conte)

Berenice és un conte de terror d'Edgar Allan Poe.

Nou!!: Afrodita і Berenice (conte) · Veure més »

Bet Xearim

Bet Xearim és un parc nacional d'Israel que inclou nombroses restes arqueològiques d'una necròpolis jueva.

Nou!!: Afrodita і Bet Xearim · Veure més »

Bura

antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: Afrodita і Bura · Veure més »

Butes l'argonauta

Butes (Βούτης) és un personatge àtic de la mitologia grega, fill de Teleont, que fou un dels membre de l'expedició dels argonautes.

Nou!!: Afrodita і Butes l'argonauta · Veure més »

Cabells rossos

Retrat de dona jove amb unicorn (Dama amb ''unicorn'') (1506), per Raffaello Sanzio representa una jove amb cabell ros El ros és un color de cabells caracteritzat per nivells baixos del fosc pigment melanina.

Nou!!: Afrodita і Cabells rossos · Veure més »

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Nou!!: Afrodita і Cadme · Veure més »

Caelus

Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà.

Nou!!: Afrodita і Caelus · Veure més »

Cal·líope

Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Cal·líope · Veure més »

Cale (satèl·lit)

Cale (del grec Καλη) o Júpiter XXXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Afrodita і Cale (satèl·lit) · Veure més »

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Nou!!: Afrodita і Calendari àtic · Veure més »

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.

Nou!!: Afrodita і Calendaris hel·lènics · Veure més »

Camila Pitanga

Camila Manhães Sampaio (Rio de Janeiro, 14 de juny de 1977), coneguda pel seu nom artístic Camila Pitanga, és una actriu i presentadora brasilera.

Nou!!: Afrodita і Camila Pitanga · Veure més »

Cap Matapan

El cap Matapan (Κάβο Ματαπάς, Kavo Matapàs), a l'antiguitat anomenat cap Tènar (en Taenarum, Taenaron o Taenaros), és un cap que marca l'extrem meridional de la Grècia continental, i el segon d'Europa després de Tarifa.

Nou!!: Afrodita і Cap Matapan · Veure més »

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.

Nou!!: Afrodita і Carles Fages de Climent · Veure més »

Carpo (Hores)

D'acord amb la mitologia grega, Carpo (en grec antic Καρπώ) va ser una de les Hores.

Nou!!: Afrodita і Carpo (Hores) · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Afrodita і Cartago · Veure més »

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Afrodita і Cartago (municipi) · Veure més »

Casa de les Arrèfores

La Casa de les Arrèfores és un edifici identificat l'any 1920 per l'arquitecte alemany Wilhelm Dörpfeld situat a la part nord de l'Acròpoli d'Atenes, al costat de la muralla de Pèricles.

Nou!!: Afrodita і Casa de les Arrèfores · Veure més »

Càlamis

II. Càlamis (Κάλαμις) fou un escultor grec i autor de relleus de lloc de naixement desconegut.

Nou!!: Afrodita і Càlamis · Veure més »

Cànac de Sició el vell

Cànac de Sició (en llatí Canachus, en grec antic Κάναχος "Kánakhos") va ser un escultor grec nascut a Sició, del que no se'n sap amb certesa en quins anys va viure.

Nou!!: Afrodita і Cànac de Sició el vell · Veure més »

Cànon estètic

proporció àuria aplicada en una pintura El cànon estètic, cànon o norma estètica designa una regla de representació en l'art, com per exemple en pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, teatre o literatura.

Nou!!: Afrodita і Cànon estètic · Veure més »

Càrites (mitologia)

s). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.

Nou!!: Afrodita і Càrites (mitologia) · Veure més »

Cèfal (mitologia)

Cèfal i Eos, per Pierre-Narcisse Guérin. En la mitologia grega hi ha dos personatges anomenats Cèfal (Κέφαλος).

Nou!!: Afrodita і Cèfal (mitologia) · Veure més »

Cèncrees

Mapa de l'Istme de Corint. Cèncrees (Cenchreae) fou un dels dos ports de l'Antiga Corint, a Grècia.

Nou!!: Afrodita і Cèncrees · Veure més »

Cínires

Cínires i Mirra Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició.

Nou!!: Afrodita і Cínires · Veure més »

Cefisòdot el jove

Cefisòdot el jove (en llatí Cephisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un escultor atenenc fill del gran Praxíteles.

Nou!!: Afrodita і Cefisòdot el jove · Veure més »

Christie Laing

Christie Laing (Vancouver, Colúmbia Britànica, 10 d'abril del 1985) és una actriu canadenca.

Nou!!: Afrodita і Christie Laing · Veure més »

Ciència planetària

Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.

Nou!!: Afrodita і Ciència planetària · Veure més »

Citera

Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.

Nou!!: Afrodita і Citera · Veure més »

Cleotera

Cleotera (en grec antic Κλεοθήρα) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Pandàreu i Harmòtoe, germana d'Aèdon i Mèrope.

Nou!!: Afrodita і Cleotera · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Afrodita і Cnidos · Veure més »

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Nou!!: Afrodita і Colom (ocell) · Veure més »

Cometes (fill d'Estènel)

D'acord amb la mitologia grega, Cometes (en grec antic Κομήτης) va ser un heroi, fill d'Estènel, rei d'Argos.

Nou!!: Afrodita і Cometes (fill d'Estènel) · Veure més »

Complex de Samotràcia

El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.

Nou!!: Afrodita і Complex de Samotràcia · Veure més »

Conó de Samos

Conó de Samos (Conon, en Κόνων) fou un matemàtic i astrònom grec del temps de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC).

Nou!!: Afrodita і Conó de Samos · Veure més »

Constel·lació de la Cabellera de Berenice

La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.

Nou!!: Afrodita і Constel·lació de la Cabellera de Berenice · Veure més »

Constel·lació dels Peixos

Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.

Nou!!: Afrodita і Constel·lació dels Peixos · Veure més »

Corneli Labeó

Corneli Labeó (en llatí Cornelius Labeo) va ser un filòsof neoplatònic autor de nombroses obres sobre endevinació de les quals només se'n conserven alguns fragments.

Nou!!: Afrodita і Corneli Labeó · Veure més »

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Nou!!: Afrodita і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Afrodita і Coure · Veure més »

Creüsa (filla de Príam)

XVI). Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l'heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises.

Nou!!: Afrodita і Creüsa (filla de Príam) · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Afrodita і Cronos · Veure més »

Cytherea (actriu porno)

Cassieardolla Elaine Story, més coneguda pel nom artístic de Cytherea, (Salt Lake City, 27 de setembre de 1981) és una actriu de cinema pornogràfic i model eròtica estatunidenca.

Nou!!: Afrodita і Cytherea (actriu porno) · Veure més »

Dafnis i Cloe

Amors pastorals de Dafnis i Cloe, o simplement Dafnis i Cloe (en grec Δάφνις καὶ Χλόη, Daphnis kai Chloē), és l'única obra del novel·lista grec Longus (segle II), escrita a finals del.

Nou!!: Afrodita і Dafnis i Cloe · Veure més »

Damofont

Damofont (Damophon) fou un escultor de Messènia i el sol artista messènic rellevant d'aquest país.

Nou!!: Afrodita і Damofont · Veure més »

Dandara (Egipte)

Dandara o Dendera és un lloc d'Egipte, uns 50 km al nord de Luxor.

Nou!!: Afrodita і Dandara (Egipte) · Veure més »

David Devriès

David Devriès (Bagnères-de-Luchon, França, 14 de febrer de 1881 - Neuilly-sur-Seine, França, 17 de juliol de 1936) va ser un tenor líric d'òpera francès conegut pel seu to lleuger i fort, i polit en la redacció.

Nou!!: Afrodita і David Devriès · Veure més »

Dàrdans (Tròada)

Els dàrdans (Δάρδανοι o Δαρδάνιοι) eren els habitants de la Dardània, una regió de la Tròada.

Nou!!: Afrodita і Dàrdans (Tròada) · Veure més »

Dèrceto

Dèrceto o Dercetis, coneguda també com a Atargatis o Siriadea (Syriadea, Συρίη θεός), era una deessa de la mitologia assíria, representada en forma de peix amb cap, braços i pit de dona.

Nou!!: Afrodita і Dèrceto · Veure més »

Déu de l'amor

El déu (o deessa) de l'amor és una figura present a la majoria de mitologies.

Nou!!: Afrodita і Déu de l'amor · Veure més »

Déu de la guerra

Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.

Nou!!: Afrodita і Déu de la guerra · Veure més »

Deïtat tutelar

Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.

Nou!!: Afrodita і Deïtat tutelar · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Afrodita і Declinació del llatí · Veure més »

Demòdoc (Odissea)

Demòdoc, en llatí Demodocus, en grec antic Δημόδoκος), era un personatge de lOdissea, un aede que visitava sovint la cort d'Alcínou, rei dels feacis a l'illa d'Esqueria. Durant l'estada d'Odisseu a l'illa, Demòdoc va interpretar diversos cants. En una primera interpretació va explicar els desacords entre Odisseu i Aquil·les davant de Troia. Tothom admirà el cant excepte Odisseu, que es va posar a plorar en silenci, pel dolor que li provocava aquell record. Cada vegada que l'aede feia una pausa, Odisseu oferia una libació als déus, fins que al no poder amagar les llàgrimes va posar-se les estovalles damunt del cap. Només Alcínou ho va veure, i va suspendre la recitació per fer sortir a tothom a celebrar uns jocs atlètics. Quan van acabar, Demòdoc va recitar els amors entre Ares i Afrodita, i la venjança d'Hefest. Al finalitzar, Odisseu li va demanar que cantés una tercera història, i Demòdoc va explicar la construcció del cavall de Troia i el saqueig de la ciutat. Odisseu va tornar a plorar, fins que Alcínou li va preguntar qui era realment. Una tradició que transmet Pausànias diu que les Muses, que l'estimaven, el van fer tornar cec, però en canvi li van donar el do de commoure els cors de les persones amb el seu cant. a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 977 Pausànias també parta d'un altre Demòdoc, també aede, cosa que ha fet que es confonguessin, que Agamèmnon va deixar a la seva esposa Clitemnestra quan va marxar a la guerra de Troia amb l'encàrrec de que la vigilés i li donés bons consells. Però no va aconseguir protegir-la de la seducció d'Egist.

Nou!!: Afrodita і Demòdoc (Odissea) · Veure més »

Despina

Despina o Despena (en llatí Despoena, en grec antic Δέσποινα) ("La senyora"), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Posidó i de Demèter.

Nou!!: Afrodita і Despina · Veure més »

Dimos

Segons la mitologia grega, Dimos o Deimos (en grec antic Δειμος, 'terror') fou una divinitat que personificava del terror.

Nou!!: Afrodita і Dimos · Veure més »

Diomedes (fill de Tideu)

Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.

Nou!!: Afrodita і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »

Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Afrodita і Dione (satèl·lit) · Veure més »

Dione (titànide)

Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.

Nou!!: Afrodita і Dione (titànide) · Veure més »

Dionea

La dionea (Dionaea muscipula) és una planta de la família de les droseràcies i de l'ordre de les cariofil·lals.

Nou!!: Afrodita і Dionea · Veure més »

Dofins

Dofí mular Dofí de Commerson Orca Dofí del riu Amazones Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.

Nou!!: Afrodita і Dofins · Veure més »

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Afrodita і Dona · Veure més »

Dones a Atenes

p.

Nou!!: Afrodita і Dones a Atenes · Veure més »

Eantea

Eantea o Eante (en llatí Oeantheia o Oeanthe, en grec antic Οἰάνθεια) era una important ciutat de la Lòcrida Ozòlia a la part occidental del golf de Crissa o golf de Corint.

Nou!!: Afrodita і Eantea · Veure més »

Efeb d'Anticitera

L'Efeb d'Anticitera és una estàtua en bronze d'un jove de lànguida elegància que va ser trobat el 1900 per pescadors d'esponges en l'àrea d'un antic naufragi prop de l'illa d'Anticitera, a Grècia.

Nou!!: Afrodita і Efeb d'Anticitera · Veure més »

Egesta (filla d'Hípotes)

Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.

Nou!!: Afrodita і Egesta (filla d'Hípotes) · Veure més »

Egeu (fill de Pandíon)

440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.

Nou!!: Afrodita і Egeu (fill de Pandíon) · Veure més »

Egialea

Egialea (en grec antic Αἰγιάλεια), segons la mitologia grega, va ser una filla d'Adrast, rei d'Argos i d'Amfitea.

Nou!!: Afrodita і Egialea · Veure més »

El judici de Paris (Rubens)

El Juí o judici de Paris és una pintura a l'oli del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina.

Nou!!: Afrodita і El judici de Paris (Rubens) · Veure més »

El judici de Paris (Simonet)

El judici de Paris és una pintura a l'oli sobre llenç que representa el mite grec sobre el judici de Paris.

Nou!!: Afrodita і El judici de Paris (Simonet) · Veure més »

El rapte d'Hèlena

El rapte d’Hèlena (en grec antic Ἐλένης ἁρπαγή) narra el fet mitològic del rapte d'Hèlena de Troia a mans de Paris, príncep d'Ílion, acte que desencadenarà el conflicte de la Guerra de Troia.

Nou!!: Afrodita і El rapte d'Hèlena · Veure més »

Electra (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), va ser una de les Plèiades, que eren les set filles d'Atles i Plèione i vivien a l'illa de Samotràcia Estimada per Zeus, va engendrar Dàrdan, que va anar de Samotràcia a Troia on va fundar la dinastia reial troiana.

Nou!!: Afrodita і Electra (Plèiade) · Veure més »

Els amors de Paris i Hèlena

Els amors de Paris i Hèlena (en francés: Les Amours de Pâris et d'Hélène) és un oli sobre llenç, obra de Jacques-Louis David.

Nou!!: Afrodita і Els amors de Paris i Hèlena · Veure més »

Els déus de Grècia

Els déus de Grècia (en alemany: Die Götter Griechenlands: Das Bild des Göttlichen im Spiegel des griechischen Geistes) és una obra sobre mitologia grega escrita el 1929 per Walter F. Otto.

Nou!!: Afrodita і Els déus de Grècia · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Afrodita і Empúries · Veure més »

Enareus

Segons Heròdot, els Enareus (en grec antic ἐναρής) van ser profetes o xamans escites als que va descriure com a hermafrodites o andrògins.

Nou!!: Afrodita і Enareus · Veure més »

Enea

Enea (Αἴνεια) era una ciutat de la Calcídia, a Macedònia, a l'altra banda de Pidna i a uns 30 km de Tessalònica, segons que diu Titus Livi.

Nou!!: Afrodita і Enea · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Afrodita і Enees · Veure més »

Enone

Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Nou!!: Afrodita і Enone · Veure més »

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Nou!!: Afrodita і Eos · Veure més »

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Nou!!: Afrodita і Epidaure · Veure més »

Epidaure Limera

Epidaure Limera (en grec antic Ἐπίδαυρος ή Λιμηρά) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia al Peloponès, situada a l'inici d'una badia formada pel cap Kremidhi al nord, i el cap de Monembasia al sud.

Nou!!: Afrodita і Epidaure Limera · Veure més »

Erínome (satèl·lit)

Erínome (del grec Ερινομη) o Júpiter XXV és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Afrodita і Erínome (satèl·lit) · Veure més »

Erice

Erice (sicilià Èrici) és una ciutat històrica al mont Éryx (Erice en italià), a la vora de Trapani a Sicília, Itàlia.

Nou!!: Afrodita і Erice · Veure més »

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Eris (filla de Nix) · Veure més »

Erix

Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.

Nou!!: Afrodita і Erix · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Erotes

Els erotes, ἔρωτες en grec clàssic, a la mitologia grega són els acompanyants de la deessa Afrodita, equivalents als cupidos en mitologia romana.

Nou!!: Afrodita і Erotes · Veure més »

Escamandre (fill d'Oceà)

Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Afrodita і Escamandre (fill d'Oceà) · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Afrodita і Escites · Veure més »

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Nou!!: Afrodita і Escopes de Paros · Veure més »

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Nou!!: Afrodita і Escultura grega clàssica · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Afrodita і Escultura hel·lenística · Veure més »

Estatueta de Tanagra

''Senyora en blau'', estatueta de terracota daurada i modelada, Louvre, París Les estatuetes o figures de Tanagra eren un tipus de motlles de fosa de figures de terracota gregues produïts a partir de finals del s. IV ae, sobretot a la ciutat de Tanagra, a la regió de Beòcia, que ha donat el nom a tota la classe.

Nou!!: Afrodita і Estatueta de Tanagra · Veure més »

Estrela argèada

Lestrela argèada (també coneguda com a «Sol de Vergina») és un estel o sol simbòlic de setze raigs.

Nou!!: Afrodita і Estrela argèada · Veure més »

Euclea

Euclea (Eucleia) va ser una deïtat adorada a Atenes, on tenia un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenesos a la batalla de Marató.

Nou!!: Afrodita і Euclea · Veure més »

Euclides d'Atenes

Euclides d'Atenes (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης) fou un escultor grec.

Nou!!: Afrodita і Euclides d'Atenes · Veure més »

Eufròsine

Talia. Eufròsine (del grec Εὐφροσύνη), segons la mitologia grega, és una de les CàritesDiccionario de mitología clásica (en castellà), C. Falcón, E. Fernández-Galiano y R. López Melero, Alianza Editorial.

Nou!!: Afrodita і Eufròsine · Veure més »

Eunòmia (Hores)

Irene al centre. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Segons la mitologia grega, Eunòmia (en grec antic Εὐνομία "el bon ordre") va ser una de les Hores, filla de Zeus i Temis, i es considerava la deessa de l'ordre humà.

Nou!!: Afrodita і Eunòmia (Hores) · Veure més »

Eurileònida

hidria d'argila. Eurileònida (Ευρυλεωνίς; Esparta, fl. c. 370 aC) va ser una famosa dona de l'antiga Grècia que participava en curses de carros.

Nou!!: Afrodita і Eurileònida · Veure més »

Eutífron

L'Eutífron o Eutifró és un diàleg platònic, del primer període de la vida de Plató, abans del primer viatge a Siracusa.

Nou!!: Afrodita і Eutífron · Veure més »

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Nou!!: Afrodita і Exèrcit traci · Veure més »

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Nou!!: Afrodita і Excavacions arqueològiques d'Estàbia · Veure més »

Faó de Mitilene

Segons la llegenda, Faó (Φάων, Pháōn) fou el favorit de la poetessa Safo, nadiu de Mitilene i mariner de professió.

Nou!!: Afrodita і Faó de Mitilene · Veure més »

Fanagòria

Fanagòria (en Phanagoria) era una ciutat del Bòsfor Cimmeri fundada com a colònia de Teos quan un grup de fugitius de Cir II el Gran dirigits per algú anomenat Fanàgoras van arribar allà.

Nou!!: Afrodita і Fanagòria · Veure més »

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Nou!!: Afrodita і Fídies · Veure més »

Fòbia

Una fòbia (derivat de Fobos, en grec antic Φόϐος, «pànic», fill d'Ares i Afrodita en la mitologia grega, la personificació de la por) és una paüra intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia).

Nou!!: Afrodita і Fòbia · Veure més »

Fedre (diàleg)

Plató a la Glyptothek de Múnic Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El convit.

Nou!!: Afrodita і Fedre (diàleg) · Veure més »

Femminielli

Giuseppe Bonito, ''Il femminiello'' Femminielli (plural de Femminiello, «dona petit» en dialecte napolità, prové de l'italià femmina «dona» i -ello «sufix diminutiu masculí») és un terme usat per a referir-se a una població d'homes homosexuals amb expressió de gènere marcadament femenina en la cultura tradicional napolitana.

Nou!!: Afrodita і Femminielli · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Afrodita і Fenicis · Veure més »

Ficció especulativa

La ficció especulativa és una àmplia categoria de ficció que engloba gèneres amb alguns elements inexistents en termes d'actualitat en relació amb la realitat, història registrada o natura i univers.

Nou!!: Afrodita і Ficció especulativa · Veure més »

Fila (filla d'Antípatre)

Fila (Phila; morta l'any 287 aC) fou la filla d'Antípatre, regent de Macedònia.

Nou!!: Afrodita і Fila (filla d'Antípatre) · Veure més »

Filisc d'Atenes

Filisc d'Atenes (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana, del que no se'n sap gairebé res de la seva vida.

Nou!!: Afrodita і Filisc d'Atenes · Veure més »

Fobos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror.

Nou!!: Afrodita і Fobos (mitologia) · Veure més »

Fortalesa Dimea

La fortalesa Dimea, fort Dimeo o Kastro de Kalogria (en grec, Τείχος Δυμαίων) és un jaciment arqueològic situat a prop del cap Áraxo, a la rodalia de les localitats d'Áraxo i Kalogria, a Èlide, Grècia.

Nou!!: Afrodita і Fortalesa Dimea · Veure més »

Frigi (llengua)

El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.

Nou!!: Afrodita і Frigi (llengua) · Veure més »

Galatea (Pigmalió)

A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una estàtua que va rebre el do de la vida per l'amor que li professava el seu creador Pigmalió.

Nou!!: Afrodita і Galatea (Pigmalió) · Veure més »

Gamelis

Gamelis (Gamelii, Γαμήλιοι θεοί) són, a la mitologia grega, les divinitats protectores del matrimoni.

Nou!!: Afrodita і Gamelis · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Afrodita і Gaza · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Afrodita і Gea · Veure més »

Gebelein

nubià Mòmia de Gebelein, Museu Britànichttp://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/aes/p/gebelein_man.aspx Gebelein Man. Museu Britànic. en Gebelein és una ciutat prop de la qual hi ha el jaciment arqueològic de Naga el-Gherira.

Nou!!: Afrodita і Gebelein · Veure més »

Gefjon

A la mitologia nòrdica, Gefjon o Gefjun (amb la paraula alternativa Gefion) és una deessa associada amb l'arada, l'illa de Sjælland a Dinamarca, el llegendari rei suec Gylfi, el llegendàri rei danès Skjöldr, la profecia i la virginitat.

Nou!!: Afrodita і Gefjon · Veure més »

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Nou!!: Afrodita і Gigantomàquia · Veure més »

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Nou!!: Afrodita і Gitíon · Veure més »

Gitiades

Gitiades (en llatí Gitiadas, en grec antic Γιτιάδας) va ser un arquitecte, escultor i poeta espartà.

Nou!!: Afrodita і Gitiades · Veure més »

Glauc (fill de Sísif)

Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) fou un rei de Corint, fill de Sísif i de Mèrope.

Nou!!: Afrodita і Glauc (fill de Sísif) · Veure més »

Golgoi

Golgoi (llatí Golgi) fou una antiga ciutat de Xipre famosa per l'adoració d'Afrodita que segons la llegenda ja existia al lloc abans de la seva introducció a Pafos per part d'Agapenor.

Nou!!: Afrodita і Golgoi · Veure més »

Grup d'ambre amb dues figures

Grup d'àmbre amb dues figures, també conegut com lAmbre Morgan és una talla d'una fíbula d'ambre, obra etrusca datada del, d'artista desconegut.

Nou!!: Afrodita і Grup d'ambre amb dues figures · Veure més »

Guerra de Creta

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Nou!!: Afrodita і Guerra de Creta · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Afrodita і Guerra de Troia · Veure més »

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Nou!!: Afrodita і Halicarnàs · Veure més »

Haluza

Haluza (en hebreu, חלוצה), també coneguda com a Halasa, Chellous (Χελλοὺς en grec, encara que en el Mapa de Madaba del segle sisè la ciutat apareix com ΕΛΟΥΣΑ), al-Khalasa, al-Khalūṣ (àrab) i Elusa, és una ciutat situada al Nègueb, Israel, que en l'antiguitat va formar part de la ruta de l'Encens nabatea.

Nou!!: Afrodita і Haluza · Veure més »

Harmonia (mitologia)

En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió.

Nou!!: Afrodita і Harmonia (mitologia) · Veure més »

Harpòcrates

Harpócrates com a Horus nen Harpòcrates (en grec antic: Ἁρποκράτης) és el nom grec amb el qual és coneguda la deïtat egípcia Horpajard o Harpajered, nom del déu Horus a Alexandria.

Nou!!: Afrodita і Harpòcrates · Veure més »

Hathor

Deessa Athor del temple Dendera d'Egipte. Athor o Hathor (en egipci antic: ḥwt-ḥr, que vol dir casa d'Horus) és a la mitologia egípcia deessa de l'amor, la joia i la música.

Nou!!: Afrodita і Hathor · Veure més »

Hàlia (mitologia)

Hàlia (en grec antic Άλια) és, en la mitologia grega, una nereida o una nimfa germana dels Telquines i filla de Pontos i Thalassa.

Nou!!: Afrodita і Hàlia (mitologia) · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Hèlios · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Afrodita і Hèstia · Veure més »

Hímer

Eros, Iaso i Astèria En la mitologia grega, Hímer o Himeros (en grec antic Ίμερος Himeros, "desig") era la personificació de la luxúria i el desig sexual.

Nou!!: Afrodita і Hímer · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Afrodita і Hefest · Veure més »

Helena (Eurípides)

''Helena'' ''de Troia'', per Evelyn De Morgan Helena o Hèlena (Ελένη) és el títol d'una de les tragèdies d'Eurípides que està datada en l'any 412 aC.

Nou!!: Afrodita і Helena (Eurípides) · Veure més »

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Afrodita і Helena de Troia · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Afrodita і Hera · Veure més »

Heròstrat de Nàucratis

Heròstrat (en Ἡρόστρατος) fou un comerciant grec natural de Nàucratis (Egipte) conegut gràcies a una anècdota explicada per Policarm.

Nou!!: Afrodita і Heròstrat de Nàucratis · Veure més »

Hermafrodit

Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de fou un personatge mitològic.

Nou!!: Afrodita і Hermafrodit · Veure més »

Hermafrodit adormit

LHermafrodit adormit és una escultura de marbre que representa el personatge de la mitologia grega Hermafrodit, fill d'Hermes i Afrodita, a grandària natural i recolzat sobre un matalàs.

Nou!!: Afrodita і Hermafrodit adormit · Veure més »

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Nou!!: Afrodita і Hermafrodita · Veure més »

Hermanubis

Hermanubis (grec antic: Ἑρμανοῦβις; romanitzat Hermanoubis) és un déu greco-egipci que condueix les ànimes dels morts a l'inframón.

Nou!!: Afrodita і Hermanubis · Veure més »

Hermíone (mitologia)

Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).

Nou!!: Afrodita і Hermíone (mitologia) · Veure més »

Hermògenes de Citera

Hermògenes de Citera (en llatí Hermogenes, en grec antic) fou un escultor grec natural de l'illa de Citera, que segons Pausànies va fer una estàtua d'Afrodita que va estar exposada a Corint (Descripció de Grècia II, 2.7).

Nou!!: Afrodita і Hermògenes de Citera · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Afrodita і Hermes · Veure més »

Hero

Hero (en Ἡρώ) va ser una sacerdotessa d'Afrodita en la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Hero · Veure més »

Hero i Leandre

''The Last Watch of Hero'' per Frederic Leighton, on Hero espera a Leandre durant una tempesta. Hero i Leandre és un mite grec que relata la història d'Hero (Ἡρώ, una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels i de Leandre (Λέανδρος, Léandros), un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret. Leandre s'enamorà d'Hero. Els pares d'ambdòs joves es van oposar al seu matrimoni i un dia, farts dels seus encontres malgrat la seva oposició, els prohibiren terminantment qualsevol contacte i els joves idearen un pla per a veure's en secret. Cada nit, Hero encenia un llum des de la torre, i aquest llum servia de guia perquè Leandre en la riba oposada,travessés i arribés fins a ella. Una nit, tanmateix, hi va haver una gran ventada que va apagar el llum encès per part d'Hero, per la qual cosa l'amant va perdre el camí i va morir ofegat. Hero es va suïcidar llançant-se des de la torre. Tots dos van acabar morts i els seus pares es van penedir d'haver-se oposat al desig dels fills d'estar junts.

Nou!!: Afrodita і Hero i Leandre · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Afrodita і Hesíode · Veure més »

Hierodul

Els hieroduls (en hieroduli, 'esclaus del temple') eren homes i dones dedicats com a esclaus al culte dels déus.

Nou!!: Afrodita і Hierodul · Veure més »

Hierogàmia

group.

Nou!!: Afrodita і Hierogàmia · Veure més »

Himeneu

Václav Hollar Himeneu i Cupido Segons la mitologia grega Himeneu (Hymenaeus) o Himen (Hymen), en grec, era el Déu dels casaments.

Nou!!: Afrodita і Himeneu · Veure més »

Himeros (cràter)

Himeros és el major cràter d'impacte present sobre la superfície de l'asteroide (433) Eros del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -3.7 ° de latitud nord i 62.7 ° de longitud est.

Nou!!: Afrodita і Himeros (cràter) · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Nou!!: Afrodita і Himne homèric · Veure més »

Hipàcia

Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.

Nou!!: Afrodita і Hipàcia · Veure més »

Hipòlit (Eurípides)

Jean-Baptiste Lemoyne el Vell (1715) Hipòlit (en grec antic: Ἱππόλυτος στεφανοφόρος) és una tragèdia clàssica grega d'Eurípides, basada en el mite d'Hipòlit, fill de Teseu.

Nou!!: Afrodita і Hipòlit (Eurípides) · Veure més »

Hipòmenes

Hipòmenes, (en grec antic Ἰππομένης) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Megareu, cabdill d'Onquest, i de Mèrope.

Nou!!: Afrodita і Hipòmenes · Veure més »

Hipocamp (mitologia)

Hipocamp d'un dibuix de Pompeia. L'hipocamp (del grec: ἵπποκαμπος: ippokampos, literalment "cavall monstruós"; de ἵππος, "cavall" i κάμπος, "monstre") és una criatura mitològica compartida pels fenicis i els grecs.

Nou!!: Afrodita і Hipocamp (mitologia) · Veure més »

Hipsípile

Hipsípile salva a Toant Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.

Nou!!: Afrodita і Hipsípile · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Afrodita і Història del nu artístic · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Afrodita і Història del pa · Veure més »

Hores

Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Nou!!: Afrodita і Hores · Veure més »

Icor

En la mitologia grega, l'icor (en grec antic: ἰχώρ ikhốr) era el mineral present en l'enrarida i incolora sang dels déus, o la pròpia sang.

Nou!!: Afrodita і Icor · Veure més »

Idàlion

Idàlion era una antiga ciutat a Xipre, propera a l'actual Dali, en el Districte de Nicòsia i propera a les antigues mines de coure de les muntanyes Tróodos.

Nou!!: Afrodita і Idàlion · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Afrodita і Ilíada · Veure més »

Inanna

Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.

Nou!!: Afrodita і Inanna · Veure més »

Infern - Cant Divuitè

Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Nou!!: Afrodita і Infern - Cant Divuitè · Veure més »

Intersexualitat en la història

Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.

Nou!!: Afrodita і Intersexualitat en la història · Veure més »

Iris Love

Iris Cornelia Love (1 d'agost de 1933 – 17 d'abril de 2020) va ser una arqueòloga clàssica nord-americana, més coneguda pel redescobriment del temple d'Afrodita, Cnidos.

Nou!!: Afrodita і Iris Love · Veure més »

Islamofòbia

Manifestació de Pegida a Alemanya el 2015 La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana.

Nou!!: Afrodita і Islamofòbia · Veure més »

Joan Damascè

Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.

Nou!!: Afrodita і Joan Damascè · Veure més »

Johann Jakob Bachofen

Johann Jakob Bachofen (Basilea, 22 de desembre del 1815 - Basilea, 25 de novembre del 1887) va ser un jurista, antropòleg, sociòleg i filòleg suís, teòric del matriarcat.

Nou!!: Afrodita і Johann Jakob Bachofen · Veure més »

Judici de Paris

El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.

Nou!!: Afrodita і Judici de Paris · Veure més »

Kato Simi

Kato Simi (en grec, Κάτω Σύμη) és un poble i una comunitat local de Grècia situat a l'illa de Creta.

Nou!!: Afrodita і Kato Simi · Veure més »

La guerra de Troia

La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula (pèplum) franco-italiana dirigida per Giorgio Ferroni el 1961.

Nou!!: Afrodita і La guerra de Troia · Veure més »

La petita Polon

, és una sèrie anime musical de televisió basada en la mitologia grega i en la sèrie de manga de 1977 per Hideo Azuma.

Nou!!: Afrodita і La petita Polon · Veure més »

La Sagesse des mythes

La Sagesse des mythes (La saviesa dels mites&#x27) és una sèrie de còmics francesos basats en la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і La Sagesse des mythes · Veure més »

Lactuca serriola

Lactuca serriola és una espècie de planta silvestre de la família Asteraceae i del gènere de l'enciam (Lactuca).

Nou!!: Afrodita і Lactuca serriola · Veure més »

Ladice (princesa cirenaica)

Ladice de Cirene (fl. 548 aC a 526 aC) va ser una princesa grega de Cirene membre de la dinastia Battiad.

Nou!!: Afrodita і Ladice (princesa cirenaica) · Veure més »

Lais la Bella

o Lais de Corint fou una hetera que probablement va néixer a Corint al, i que va viure en temps de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Afrodita і Lais la Bella · Veure més »

Lais la Jove

Lais la Jove (en grec antic Λαίς) fou la filla de Timandra, que havia estat amant d'Alcibíades.

Nou!!: Afrodita і Lais la Jove · Veure més »

Lapseki

''Deniz Kızı'' (Sirena) a Lapseki Lapseki és una ciutat turca, i districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Afrodita і Lapseki · Veure més »

Lasse Braun

Lasse Braun (nascut Alberto Ferro, 11 de gener de 1936 - 16 de febrer de 2015) va ser un pornògraf, director de cinema, productor, guionista, novel·lista i investigador italià.

Nou!!: Afrodita і Lasse Braun · Veure més »

Leandre (mitologia)

Segons la mitologia grega, Leandre (en Λέανδρος, Léandros), va ser un jove d'Abidos, a la costa de l'Hel·lespont.

Nou!!: Afrodita і Leandre (mitologia) · Veure més »

Les tres Gràcies (Rafael)

Les tres Gràcies és un quadre de mida petita pintat per Rafael durant la seva època florentina, entre 1500-1505, i actualment exposat al museu Condé.

Nou!!: Afrodita і Les tres Gràcies (Rafael) · Veure més »

Llista de cràters de (433) Eros

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (433) Eros, un asteroide que forma part dels asteroides Amor, descobert per l'astrònom alemany Carl Gustav Witt (1866-1946) el 1898.

Nou!!: Afrodita і Llista de cràters de (433) Eros · Veure més »

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Nou!!: Afrodita і Llista de déus grecs · Veure més »

Llista de dones al Heritage Floor

La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.

Nou!!: Afrodita і Llista de dones al Heritage Floor · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 1981)

Lluita de titans és una pel·lícula del 1981 dirigida per Desmond Davis, adaptada del mite de Perseu i la seva lluita contra la Medusa per salvar la ciutat de Joppa i la princesa Andròmeda.

Nou!!: Afrodita і Lluita de titans (pel·lícula de 1981) · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.

Nou!!: Afrodita і Lluita de titans (pel·lícula de 2010) · Veure més »

Locres Epizefiris

Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Nou!!: Afrodita і Locres Epizefiris · Veure més »

Mansana de la Discòrdia

La mansana de la DiscòrdiaAl seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme «mansana» com una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis.

Nou!!: Afrodita і Mansana de la Discòrdia · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Afrodita і Mart (mitologia) · Veure més »

Màgia blanca

S'anomena màgia blanca a aquells actes de litúrgia màgica la naturalesa, mètodes o objectius dels quals són comunament acceptats per la societat on es produeixen.

Nou!!: Afrodita і Màgia blanca · Veure més »

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: Afrodita і Mètopes del Partenó · Veure més »

Medea (obra d'Eurípides)

Medea és una tragèdia d'Eurípides que formava part d'una tetralogia: les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors.

Nou!!: Afrodita і Medea (obra d'Eurípides) · Veure més »

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Nou!!: Afrodita і Medusa (mitologia) · Veure més »

Melangea

Melangeia (en grec antic Μελαγγεῖα) era un indret de l'antiga Arcàdia del districte de Mantinea.

Nou!!: Afrodita і Melangea · Veure més »

Melíades

Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.

Nou!!: Afrodita і Melíades · Veure més »

Melibea (mitologia)

Melibea (en grec antic Μελίβοια, Meliboia) va ser una jove efèsia protagonista d'una història d'amor.

Nou!!: Afrodita і Melibea (mitologia) · Veure més »

Menòfant

Menòfant (Menophantus, Menóphantos) fou un escultor grec d'època i origen desconeguts.

Nou!!: Afrodita і Menòfant · Veure més »

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Nou!!: Afrodita і Menelau · Veure més »

Metamorfosi (mitologia)

finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.

Nou!!: Afrodita і Metamorfosi (mitologia) · Veure més »

Metíoque i Menipa

Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.

Nou!!: Afrodita і Metíoque i Menipa · Veure més »

Mirra (filla de Cínires)

Segons la mitologia grega, Mirra (en grec antic Μύρρα), va ser una heroïna, filla de Cínires, rei de Xipre, i de Cencreis.

Nou!!: Afrodita і Mirra (filla de Cínires) · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Afrodita і Mitologia · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Afrodita і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia fenícia

La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.

Nou!!: Afrodita і Mitologia fenícia · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Afrodita і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Afrodita і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia irlandesa

La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes.

Nou!!: Afrodita і Mitologia irlandesa · Veure més »

Mitologia micènica

Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.

Nou!!: Afrodita і Mitologia micènica · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Afrodita і Mitologia romana · Veure més »

Momo

En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.

Nou!!: Afrodita і Momo · Veure més »

Monedes d'euro de Xipre

Les monedes d'euro de Xipre es van posar en circulació l'1 de gener de 2008 a Xipre, quan va substituir la lliura xipriota.

Nou!!: Afrodita і Monedes d'euro de Xipre · Veure més »

Mont Ida (Turquia)

El Mont Ida (en Ίδη, Idi; en Kaz Dağı) és una muntanya de Turquia de 1774 m d'altitud situada a la regió de l'antiga Troia.

Nou!!: Afrodita і Mont Ida (Turquia) · Veure més »

Morpho

Una papallona morpho (o morfo) pot ser una de les més de 65 espècies del gènere Morpho.

Nou!!: Afrodita і Morpho · Veure més »

Murta (planta)

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores de la Mediterrània.

Nou!!: Afrodita і Murta (planta) · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Afrodita і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic de l'asclepeion d'Epidaure

El Museu Arqueològic de l'asclepeion d'Epidaure és un museu de Grècia situat al jaciment arqueològic d'Epidaure, a la regió d'Argòlida.

Nou!!: Afrodita і Museu Arqueològic de l'asclepeion d'Epidaure · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Nou!!: Afrodita і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »

Museu Nacional de Beirut

El Museu Nacional de Beirut és un museu d'arqueologia del Líban.

Nou!!: Afrodita і Museu Nacional de Beirut · Veure més »

Naixement miraculós

El naixement miraculós és un relat sobre naixements (incloent-hi la concepció) sobrenaturals o amb esdeveniments extraordinaris i que es lliguen a déus i herois per indicar el caràcter excepcional del nadó.

Nou!!: Afrodita і Naixement miraculós · Veure més »

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: Afrodita і Naupacte · Veure més »

Nèrites

Nèrites (en grec antic Νηρίτης), va ser, segons la mitologia grega, l'únic fill mascle de Nereu i de Doris.

Nou!!: Afrodita і Nèrites · Veure més »

Nicofró

Nicofró (segons Suides) o Nicofó (en llatí Nicophon o Nicophron, en grec antic Νικοφῶν "Nikophon", o Νικόφρων "Nikóphron"), fill de Teró, fou un poeta grec de la comèdia mitjana, però alguns pensen, (Ateneu de Nàucratis) que pertanyia a la vella comèdia). Era contemporani d'Aristòfanes al final de la seva carrera. Aristòfanes va presentar la seva obra Πλοῦτος Plutus i va competir pel premi amb quatre altres autors. Nicofró hi va presentar Ἄδωνις (Adonis), obra de la que no en queden fragments i que no apareix mencionada per cap més autor. Suides parla de Ἐξ ᾄδουἀνιών (Arribant a l'Hades), que també cita Eudòxia Macrembolita. A més d'aquestes va escriure quatre obres de teatre sobre les que hi ha més autors que en parlen.

Nou!!: Afrodita і Nicofró · Veure més »

Nimfèon

Nimfèon (Νύμφαιον Nýmphaion en grec, Nymphaeum en llatí) va ser un important nucli comercial del Regne del Bòsfor, situat a la riba del Bòsfor Cimmeri, a vora 17 quilòmetres al sud de Panticapea, a Tàurica.

Nou!!: Afrodita і Nimfèon · Veure més »

Nossis

Nossis (Νοσσίς) va ser una poetessa grega nascuda a Locres Epizefiris, a la Magna Grècia.

Nou!!: Afrodita і Nossis · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Afrodita і Nu (art) · Veure més »

Olímpia

Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Nou!!: Afrodita і Olímpia · Veure més »

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Nou!!: Afrodita і Olímpics · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Afrodita і Olimp · Veure més »

Olimp (Xipre)

LOlimp (en grec Όλυμπος, Ólimpos) és el pic culminant de la serralada del Tróodos, a Xipre.

Nou!!: Afrodita і Olimp (Xipre) · Veure més »

Orcomen (Arcàdia)

Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.

Nou!!: Afrodita і Orcomen (Arcàdia) · Veure més »

Pactol

Pactol (en grec antic Πακτωλός, Pactolos), va ser un déu fluvial de la mitologia grega fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Afrodita і Pactol · Veure més »

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: Afrodita і Pafos · Veure més »

Paleta de pedra

-, Sirkap. Les paletes de pedra són paletes rodones, trobades a les zones de Bàctria i Gandhara, que representen escenes de la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Paleta de pedra · Veure més »

Pandàreu

''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.

Nou!!: Afrodita і Pandàreu · Veure més »

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.

Nou!!: Afrodita і Pandora · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Afrodita і Panteó (mitologia) · Veure més »

Panteó egipci

El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).

Nou!!: Afrodita і Panteó egipci · Veure més »

Papir de Derveni

Fragments del papir de Derveni. Fragments del papir de Dervni al Museu Arqueòlogic de Tessalònica El papir de Derveni, datat al segle aC, és un rotllo de papir que conté el comentari d'un poema òrfic. Es considera el manuscrit més antic d'Europa.

Nou!!: Afrodita і Papir de Derveni · Veure més »

Papirs màgics grecs

Els Papirs màgics grecs (comunament abreujat com PGM, del títol en llatí Papyri Graecae Magicae) és un terme col·lectiu per a una col·lecció de textos, escrits la majoria en grec antic (però també en copte, egipci demòtic, etc.), trobats en els deserts d'Egipte, que tracten sobre el sincretisme màgic-religiós de l'Egipte grecoromà i la seva àrea circumdant.

Nou!!: Afrodita і Papirs màgics grecs · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Afrodita і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Afrodita і Paris de Troia · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Afrodita і Parmènides · Veure més »

Partènope (sirena)

Partènope (del grec: Παρθενόμη) era una de les sirenes, la tomba de la qual, segons la mitologia grega es podia trobar a Nàpols, ciutat que rebia el seu nom antigament.

Nou!!: Afrodita і Partènope (sirena) · Veure més »

Parteni de Nicea

Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.

Nou!!: Afrodita і Parteni de Nicea · Veure més »

Pasífae

Dèdal i Pasífae (pintura al fresc, Pompeia, ''circa'' segle I) Pasífae (en grec Πασιφάη) va ser, en la mitologia grega, una heroïna, filla d'Hèlios i de Perseis.

Nou!!: Afrodita і Pasífae · Veure més »

Pènia

Pènia (en grec antic Πενία), era, segons la mitologia grega, la personificació de la Pobresa i la necessitat.

Nou!!: Afrodita і Pènia · Veure més »

Píer

Píer (en grec antic Πίερος), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Pièria, a Tràcia.

Nou!!: Afrodita і Píer · Veure més »

Pínax

'''Pínax''' de Persèfone i Hades de Locri (''Museo Nazionale di Reggio di Calabria'') Dins de la cultura de l'antiga Grècia i la Magna Grècia, un pínax (πίναξ) (en plural pínakes - πίνακες), o «taula», és una tauleta votiva de fusta pintada, terracota, marbre o bronze, que es feia servir com a objecte votiu, dipositat en un santuari, o com a article commemoratiu, tot fixant-lo dins d'una cambra mortuòria.

Nou!!: Afrodita і Pínax · Veure més »

Pítica VI

La Pítica VI és un epinici que se'ns conserva del poeta grec Píndar.

Nou!!: Afrodita і Pítica VI · Veure més »

Pótnia Theron

Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.

Nou!!: Afrodita і Pótnia Theron · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Afrodita і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Afrodita і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Peito

Peito (en grec antic Πειθώ, que significa 'persuasió') va ser segons Hesíode una de les Oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Afrodita і Peito · Veure més »

Pelàgia d'Antioquia

Pelàgia d'Antioquia (Antioquia, ca. 288 - 304) fou una jove cristiana, morta màrtir.

Nou!!: Afrodita і Pelàgia d'Antioquia · Veure més »

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Nou!!: Afrodita і Percy Jackson i els déus de l'Olimp · Veure més »

Pigmalió

Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.

Nou!!: Afrodita і Pigmalió · Veure més »

Pigmalió (obra de teatre)

Pigmalió (Pygmalion) és una obra de teatre publicada el 1913 per Bernard Shaw.

Nou!!: Afrodita і Pigmalió (obra de teatre) · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Afrodita і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Policarm de Nàucratis

Policarm (en Polycharmus) fou un historiador de l'antiga Grècia d'època incerta.

Nou!!: Afrodita і Policarm de Nàucratis · Veure més »

Policlet el Jove

El Teatre d'Epidaure (s. IV aC), dissenyat per Policlet el Jove. Policlet el Jove o Políclit el Jove (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (segle V - IV aC), conegut com "el Jove" per distingir-lo de l'il·lustre escultor Policlet, que fou un escultor i arquitecte grec de l'època clàssica, era nadiu d'Argos.

Nou!!: Afrodita і Policlet el Jove · Veure més »

Polifonte (mitologia)

Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia, la filla del déu-riu Estrímon.

Nou!!: Afrodita і Polifonte (mitologia) · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Afrodita і Politeisme · Veure més »

Polizel d'Atenes

Polizel d'Atenes (en llatí Polyzelus, en grec antic Πολύζηλος) fou un poeta còmic atenenc de la darrera part de la vella comèdia.

Nou!!: Afrodita і Polizel d'Atenes · Veure més »

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Nou!!: Afrodita і Poma · Veure més »

Poma de la Discòrdia

J. M. W. Turner, "The Goddess of Discord Choosing the Apple of Contention in the Garden of the Hesperides" La Poma de la Discòrdia fa referència a un relat de la mitologia grega en el qual la deessa Eris (Ἔρις) va llançar aquesta poma daurada al centre del banquet dels déus celebrat pel casament de Peleu i Tetis com a premi a la més bella.

Nou!!: Afrodita і Poma de la Discòrdia · Veure més »

Pomera comuna

La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.

Nou!!: Afrodita і Pomera comuna · Veure més »

Poros (mitologia)

Poros (en grec antic Πόρος "camí", "sender", o també "recurs"), era, segons la mitologia grega, la personificació de l'oportunitat i els mitjans per a aconseguir alguna cosa.

Nou!!: Afrodita і Poros (mitologia) · Veure més »

Potos (mitologia)

Potos (en grec antic Πόθος), va ser, segons la mitologia grega, la personificació del Desig amorós.

Nou!!: Afrodita і Potos (mitologia) · Veure més »

Priap

Fresc de '''Priap''', a la casa dels Vettii de Pompeia, Pompeia. Priap (en grec antic Πρίαπος) és una divinitat grega que simbolitza l'instint sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.

Nou!!: Afrodita і Priap · Veure més »

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Prometeu (mitologia) · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Afrodita і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Afrodita і Prostitució sagrada · Veure més »

Psique (mitologia)

''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.

Nou!!: Afrodita і Psique (mitologia) · Veure més »

Regio I (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio I de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Afrodita і Regio I (Pompeia) · Veure més »

Regio IX (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio IX de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Afrodita і Regio IX (Pompeia) · Veure més »

Regio V (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio V de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Afrodita і Regio V (Pompeia) · Veure més »

Regio VII (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Afrodita і Regio VII (Pompeia) · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Afrodita і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Afrodita і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Religió minoica

Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.

Nou!!: Afrodita і Religió minoica · Veure més »

Reparada

és una màrtir cristiana que va morir executada en temps de l'emperador Deci.

Nou!!: Afrodita і Reparada · Veure més »

Rhynchocypris poljakowii

Rhynchocypris poljakowii és una espècie de peix pertanyent a la família dels ciprínids i a l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Afrodita і Rhynchocypris poljakowii · Veure més »

Ritual d'aparellament

El ritual d'aparellament és el costum d'un culte d'ajuntar dos individus de diferent sexe per arribar a reproduir-se.

Nou!!: Afrodita і Ritual d'aparellament · Veure més »

Rode (nimfa)

Rode (en grec antic Ῥόδη) va ser una nimfa, tan aviat considerada filla d'Afrodita i d'un pare del que no se sap el nom, com de Posidó i d'Hàlia (o d'Amfítitre, segons altres versions).

Nou!!: Afrodita і Rode (nimfa) · Veure més »

Rosàlia

Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.

Nou!!: Afrodita і Rosàlia · Veure més »

Roserar

Roserar d'Aramaki (Japó) ''International Rose Test Garden'' a Portland (Oregon) Un roserar és un jardí, o sovint una part molt important d'un jardí, on hi ha plantats principalment rosers.

Nou!!: Afrodita і Roserar · Veure més »

Safo

Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.

Nou!!: Afrodita і Safo · Veure més »

Sants Cebrià i Justina

Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església Ortodoxa i per l'Església Catòlica.

Nou!!: Afrodita і Sants Cebrià i Justina · Veure més »

Satèl·lits de Mart

Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.

Nou!!: Afrodita і Satèl·lits de Mart · Veure més »

Selemne

Segons la mitologia grega, Selemne (en Selemnos) va ser una divinitat fluvial fill d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Afrodita і Selemne · Veure més »

Sext Juli Africà

Sext Juli Africà fou un escriptor romà del i de religió cristiana, probablement nadiu de Líbia, ja que Suïdas l'anomena Africà encara que va viure la major part de la seva vida a Emmaús (Palestina) on, segons alguns, per exemple Jeroni d'Estridó, hauria nascut.

Nou!!: Afrodita і Sext Juli Africà · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Afrodita і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Signe zodiacal

Signes zodiacals clàssics. Personificació dels signes zodiacals clàssics en un rellotge a l'edifici Transradio Internacional de la ciutat de Buenos Aires, Argentina. Els signes zodiacals o del Zodíac (del grec ζωδιακός) són signes que provenen de Zodíac.

Nou!!: Afrodita і Signe zodiacal · Veure més »

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Nou!!: Afrodita і Sirena · Veure més »

Sirena (mitologia grega)

Les Sirenes (Σειρήν, Seirḗn; plural: Σειρῆνες, Seirênes), en la mitologia grega, eren criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores per provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes.

Nou!!: Afrodita і Sirena (mitologia grega) · Veure més »

Solos (Xipre)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa nord de la part occidental de Xipre, a la vora d'un petit riu, segons diu Estrabó.

Nou!!: Afrodita і Solos (Xipre) · Veure més »

Talassa

Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.

Nou!!: Afrodita і Talassa · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Afrodita і Tars (Turquia) · Veure més »

Tànagra

Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.

Nou!!: Afrodita і Tànagra · Veure més »

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Afrodita і Tègea · Veure més »

Tènar (població)

Tènar (Ταίναρον o Ταίναρος) fou una població de Lacònia situada al cap Tènar, que era un dels indrets on es deia que hi havia l'entrada a l'Inframon.

Nou!!: Afrodita і Tènar (població) · Veure més »

Teòcrit

Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.

Nou!!: Afrodita і Teòcrit · Veure més »

Telesil·la

Telesil·la (Telesilla) fou una poeta lírica i heroïna d'Argos, una de les anomenades nou muses líriques, que va viure al voltant de l'any 510 aC, en temps de Cleòmenes i Demarat, reis d'Esparta.

Nou!!: Afrodita і Telesil·la · Veure més »

Temple d'Ares

Plànol estimat de la planta baixa original del temple d'Ares amb un altar El temple d'Ares (en grec antic: ναός τουΆρη) era un edifici que es trobava a l'àgora d'Atenes.

Nou!!: Afrodita і Temple d'Ares · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Afrodita і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple d'Hera (Paestum)

El temple d'Hera o Heraion de Paestum, l'antiga Posidònia grega, va ser construït al voltant de l'any 550 aC per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu actualment a l'antiga ciutat grecoromana.

Nou!!: Afrodita і Temple d'Hera (Paestum) · Veure més »

Teogonia

La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.

Nou!!: Afrodita і Teogonia · Veure més »

Teopomp d'Atenes

Teopomp (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος), fou un poeta còmic atenenc de l'antiga comèdia i també de la comèdia mitjana.

Nou!!: Afrodita і Teopomp d'Atenes · Veure més »

Terra (exogeologia)

En astrogeologia, terra (plural terrae, abr. TA) és una paraula llatina que significa «sòl» o «terreny» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar continents o vastes regions presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.

Nou!!: Afrodita і Terra (exogeologia) · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Afrodita і Teseu · Veure més »

Tetis (mare d'Aquil·les)

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Afrodita і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »

Teutis

Teutis (en grec antic Τεῦθις, «Teûthis») era una antiga ciutat al centre d'Arcàdia.

Nou!!: Afrodita і Teutis · Veure més »

Thalna

Thalna va ser, segons la mitologia etrusca, una divinitat considerada generalment una deessa protectora del part.

Nou!!: Afrodita і Thalna · Veure més »

The Family International

The Family International (La Família Internacional, TFI) és un nou moviment religiós estatunidenc fundat el 1968 per David Brandt Berg.

Nou!!: Afrodita і The Family International · Veure més »

Thesan

Thesan, a la mitologia etrusca era la deessa de l'alba, l'endevinació i els parts.

Nou!!: Afrodita і Thesan · Veure més »

Timandra

D'acord amb la mitologia grega, Timandra (en grec antic Τιμάνδρα) va ser una filla de Tindàreu i de Leda.

Nou!!: Afrodita і Timandra · Veure més »

Tique

Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.

Nou!!: Afrodita і Tique · Veure més »

Tmutarakan

Antic ''phiale'' grec trobat a Tmutarakan Tmutarakan (Тмутаракань, Tmutarakan; Тмуторокань, Tmotarakan) és el nom que rep una antiga ciutat ubicada a la península de Taman, en l'actual territori de Krasnodar, que controlava l'estret de Kertx entre la mar Negra i el mar d'Azov.

Nou!!: Afrodita і Tmutarakan · Veure més »

Toant (fill de Dionís)

Toant (en grec antic Θόας), segons la mitologia grega, va ser un fill de Dionís (o de Teseu, segons altres versions) i d'Ariadna.

Nou!!: Afrodita і Toant (fill de Dionís) · Veure més »

Topless

El topless fa referència a l'estat en què els pits d'una dona, incloses les arèoles i els mugrons, estan exposats, especialment en un lloc públic o en un mitjà visual.

Nou!!: Afrodita і Topless · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Afrodita і Trezè · Veure més »

Tron de Boston

El Tron de Boston és una escultura de marbre trobada prop del Tron Ludovisi a Itàlia.

Nou!!: Afrodita і Tron de Boston · Veure més »

Tron Ludovisi

Vista posterior i lateral esquerra El tron Ludovisi, malgrat el seu nom, no és un tron sinó un bloc de marbre blanc, buit en la part posterior i esculpit en baix relleu en els seus tres costats.

Nou!!: Afrodita і Tron Ludovisi · Veure més »

Turan (mitologia)

Turan era una deessa de la mitologia etrusca.

Nou!!: Afrodita і Turan (mitologia) · Veure més »

Ull de perdiu

Lull de perdiu o saltaülls(Adonis aestivalis), és una espècie de planta amb flors dins la família ranunculàcia, amb usos medicinals i ornamentals.

Nou!!: Afrodita і Ull de perdiu · Veure més »

Uranisme

Els termes uranisme i uranista (del grec, Αφροδίτη Ουράνια, «Afrodita Urània») són termes històrics que s'usaven al per al·ludir a l'homosexualitat masculina.

Nou!!: Afrodita і Uranisme · Veure més »

Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: Afrodita і Urà (mitologia) · Veure més »

Urània

Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.

Nou!!: Afrodita і Urània · Veure més »

Vella Pafos

Vella Pafos, modernament Kukla o Konuklia, fou una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: Afrodita і Vella Pafos · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Afrodita і Venus (mitologia) · Veure més »

Venus Anadyomene

Mural de Pompeia de Venus Anadyomene Venus Anadyomene o 'Venus eixint de la mar' és una representació iconogràfica de la dea Afrodita, feta famosa pel pintor Apel·les. La representació originària va desaparèixer, però apareix descrita en la Naturalis Historia de Plini: s'hi esmenta com a anècdota que el pintor va usar Campaspe, concubina d'Alexandre el Gran, com a model.

Nou!!: Afrodita і Venus Anadyomene · Veure més »

Venus Cal·lipígia

Museu de l'Ermitage. La Venus Cal·lipígia (en grec antic Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos, ‘Afrodita de Belles Natges') és un tipus d'estàtua femenina nua de l'època hel·lenística.

Nou!!: Afrodita і Venus Cal·lipígia · Veure més »

Venus d'Iluro

La Venus d'Iluro és una escultura trobada durant les excavacions dutes a terme a la zona de Can Xammar de Mataró entre els mesos de març i octubre de 2002.

Nou!!: Afrodita і Venus d'Iluro · Veure més »

Venus de Milo

La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos (Milo), al mar Egeu.

Nou!!: Afrodita і Venus de Milo · Veure més »

Wonder Woman

Wonder Woman, anglicisme de la Dona Meravella, és un personatge de ficció de còmic i una de les superheroïnes més poderoses de l'univers DC.

Nou!!: Afrodita і Wonder Woman · Veure més »

Xanadu (musical)

Xanadu és un musical amb llibret de Douglas Carter Beane i música i lletres de Jeff Lynne i John Farrar, basat en Xanadu, la pel·lícula de culte homònima de 1980, que, alhora, estava inspirada en la pel·lícula de Rita Hayworth Down to Earth, una seqüela de la pel·lícula de 1941 Here Comes Mr. Jordan, adaptada de l'obra Heaven Can Wait de Harry Segall.

Nou!!: Afrodita і Xanadu (musical) · Veure més »

Xena: Warrior Princess

Xena: Warrior Princess (literalment en català, "Xena: la princesa guerrera") és una sèrie de televisió originalment emesa entre el 15 de setembre de 1995 i el 18 de juny de 2001.

Nou!!: Afrodita і Xena: Warrior Princess · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Afrodita і Zeus · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ericina, Urània (deessa).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »