Taula de continguts
80 les relacions: Aeci (desambiguació), Assentament del poble got a Aquitània, Attila, Avit, Àfrica (província romana), Àtila, Bagaudes, Batalla dels Camps Catalàunics, Bonifaci d'Àfrica, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cant dels Nibelungs, Caps francs, Catalauns, Cúria Hostília, Censori (comes), Clodió, Clodoveu I, Colònia (Alemanya), Constanci (secretari d'Àtila), Dècada del 420, Dècada del 430, Dècada del 450, Deodat (bisbe de Barcelona), Edat antiga als Països Catalans, Eudòxia Augusta, Flavi, Francs salis, Generalíssim, Gens Flàvia, Gondicari, Guerres civils romanes, Hermeric II, Hidaci, Hipàs de Metapont, Història de França, Huns, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Iutungs, Joan el Secretari, Lió, Litori, Llista de personatges històrics d'òpera, Lod, Majorià, Marcel·lí d'Il·líria, Meroveu, Olibri, Orleans, ... Ampliar l'índex (30 més) »
Aeci (desambiguació)
* Flavi Aeci (Mèsia, 396 - Ravenna, 454), general romà d'origen escita.
Veure Aeci і Aeci (desambiguació)
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Veure Aeci і Assentament del poble got a Aquitània
Attila
Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.
Veure Aeci і Attila
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Veure Aeci і Avit
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Aeci і Àfrica (província romana)
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Aeci і Àtila
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Veure Aeci і Bagaudes
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Veure Aeci і Batalla dels Camps Catalàunics
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Veure Aeci і Bonifaci d'Àfrica
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Veure Aeci і Burgundis
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Aeci і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Cant dels Nibelungs
El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors.
Veure Aeci і Cant dels Nibelungs
Caps francs
III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.
Veure Aeci і Caps francs
Catalauns
Els catalauns (llatí: Catalauni o Catelauni) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Veure Aeci і Catalauns
Cúria Hostília
Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.
Veure Aeci і Cúria Hostília
Censori (comes)
Censori (mort el 448) va ser un comes de l'Imperi Romà d'Occident almenys des del 432 fins a la seva mort.
Veure Aeci і Censori (comes)
Clodió
Clodió (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia.
Veure Aeci і Clodió
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Aeci і Clodoveu I
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Aeci і Colònia (Alemanya)
Constanci (secretari d'Àtila)
Constanci (en llatí Constantius) era un romà nascut a la Gàl·lia que va arribar a secretari privat d'Àtila i del seu germà Bleda, als que Aeci va recomanar.
Veure Aeci і Constanci (secretari d'Àtila)
Dècada del 420
La dècada del 420 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 420 fins al 31 de desembre del 429.
Veure Aeci і Dècada del 420
Dècada del 430
La dècada del 430 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 430 fins al 31 de desembre del 439.
Veure Aeci і Dècada del 430
Dècada del 450
Representació dels huns apropant-se a la ciutata de Roma.
Veure Aeci і Dècada del 450
Deodat (bisbe de Barcelona)
Deodat o Deusdedit fou bisbe de Barcelona des de 1010 fins al 1029.
Veure Aeci і Deodat (bisbe de Barcelona)
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Aeci і Edat antiga als Països Catalans
Eudòxia Augusta
Eudòxia Augusta o Èlia Eudòxia, en Evdokia, (Atenes, ~401 - 20 d'octubre de 461) fou la dona de l'emperador Teodosi II.
Veure Aeci і Eudòxia Augusta
Flavi
* Flavi (lucà), polític lucà del temps de la segona guerra púnica.
Veure Aeci і Flavi
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Veure Aeci і Francs salis
Generalíssim
Generalíssim és un rang militar de màxim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Exèrcits.
Veure Aeci і Generalíssim
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Veure Aeci і Gens Flàvia
Gondicari
Gondicari (Gundahar o Gundicar o Guntari. Llatí: Guntharius; Grec antic: Γυντιαρίος), (385-436) fou el primer rei del burgundis a la Gàl·lia del 411 al 436.
Veure Aeci і Gondicari
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Veure Aeci і Guerres civils romanes
Hermeric II
Hermeric II fou rei dels sueus successor d'Hermingar mort el 430 ofegat al Guadiana.
Veure Aeci і Hermeric II
Hidaci
Hidaci o Idaci (en llatí Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius o Ithacius i altres variants) va ser un historiador hispanoromà que va florir la segona meitat del originari de Galícia.
Veure Aeci і Hidaci
Hipàs de Metapont
Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.
Veure Aeci і Hipàs de Metapont
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Veure Aeci і Història de França
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Aeci і Huns
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Aeci і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Aeci і Imperi Romà d'Orient
Iutungs
Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.
Veure Aeci і Iutungs
Joan el Secretari
Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
Veure Aeci і Joan el Secretari
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Aeci і Lió
Litori
Litori (m. Tolosa, 439) va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident que va servir principalment a la Gàl·lia, sota les ordres i com a lloctinent de Flavi Aeci.
Veure Aeci і Litori
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Aeci і Llista de personatges històrics d'òpera
Lod
Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.
Veure Aeci і Lod
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Veure Aeci і Majorià
Marcel·lí d'Il·líria
Marcel·lí o Marcel·lià (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial romà que es va erigir en governant independent d'Il·líria després de la mort d'Aeci el 454.
Veure Aeci і Marcel·lí d'Il·líria
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Veure Aeci і Meroveu
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Veure Aeci і Olibri
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Aeci і Orleans
Ostatge
Simulacre policial amb un ostatge. Un ostatge és una persona retinguda com a presonera per un segrestador, l'alliberament i la vida de la qual depèn d'un requisit a complir per un tercer.
Veure Aeci і Ostatge
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Veure Aeci і Papa Lleó I
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Veure Aeci і Parmènides
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Veure Aeci і Període visigòtic a Catalunya
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Veure Aeci і Petroni Màxim
Quint Aureli Símmac (cònsol 446)
Quint Aureli Simmac (en llatí Quintus Aurelius Symmachus) va ser un magistrat romà del.
Veure Aeci і Quint Aureli Símmac (cònsol 446)
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Aeci і Regne de Borgonya
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Aeci і Regne de Tolosa
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Veure Aeci і Regne dels sueus
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Aeci і Regne Franc
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Veure Aeci і Regne Vàndal
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Aeci і Regne Visigot
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Veure Aeci і Ricimer
Ruas
Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.
Veure Aeci і Ruas
Sal·la
Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.
Veure Aeci і Sal·la
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.
Veure Aeci і Saqueig de Roma (455)
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Veure Aeci і Setge d'Arle (425)
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Veure Aeci і Setge d'Arle (430)
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Veure Aeci і Setge de Narbona (436)
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Veure Aeci і Setge de Tolosa (439)
Sisenand
Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.
Veure Aeci і Sisenand
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure Aeci і Teodoric I (rei dels visigots)
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Aeci і Teodosi II el Jove
Tonanci Ferriol
Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte de les Gàl·lies al.
Veure Aeci і Tonanci Ferriol
Turismund
Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.
Veure Aeci і Turismund
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Aeci і Valentinià III
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Veure Aeci і Visigots federats
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Aeci і 20 de juny
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Aeci і 428
454
El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Aeci і 454
També conegut com Aecio, Flavi Aeci, Flavi Eci, Flavius Aetius.