Obrir a Google MapsTaula de continguts
59 les relacions: Adalbert II de Toscana, Arquebisbat de Milà, Arquitectura longobarda, Aureol, Batalla d'Agnadello, Batalla de Bicocca, Batalla de Caldiero (1796), Batalla de Cassano (1705), Batalla de Lodi, Batalla de Millesimo, Berenguer I d'Itàlia, Brembate, Campanya d'Itàlia (1800), Canal navegable, Cassano d'Adda, Claudi II el Gòtic, Coll d'Umbrail, Coll de Livigno, Cremona, Crespi d'Adda, Cunipert, Dominis de terra ferma, Ducat de Milà, Edat antiga als Països Catalans, Francesc Sforza, Gai Flamini (cònsol), Gàl·lia Cisalpina, Geografia d'Itàlia, Giro d'Itàlia de 2015, Glacera de Forno, Glacera Palü, Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Guerra italiana del 1521-1526, Història de Lierna Llac de Como, Imerio Testori, Itàlia romana, Lambro, Llac Bianco, Llac de Como, Lodi, Massís de la Bernina, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Milà, Oglio, Oròbia, Període visigòtic a Catalunya, Piantedo, Pons Aureoli, Província de Cremona, Rècia, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Veure Adda і Adalbert II de Toscana
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Adda і Arquebisbat de Milà
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Adda і Arquitectura longobarda
Aureol
Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.
Veure Adda і Aureol
Batalla d'Agnadello
La Batalla d'Agnadello va ser una de les més importants batalles de la Guerra de la Lliga de Cambrai, i una de les majors batalles de les Guerres d'Itàlia del.
Veure Adda і Batalla d'Agnadello
Batalla de Bicocca
La batalla de Bicocca fou el combat lliurat el 27 d'abril de 1522 durant la Guerra d'Itàlia de 1521–26, a prop de la localitat del mateix nom, situada a l'antic Ducat de Milà.
Veure Adda і Batalla de Bicocca
Batalla de Caldiero (1796)
La batalla de Caldiero fou un enfrontament armat que tingué lloc el 12 de novembre de 1796, entre un exèrcit austríac dirigit per Jozsef Alvinczi i un exèrcit de la Primera República Francesa sota el comandament de Napoleó Bonaparte.
Veure Adda і Batalla de Caldiero (1796)
Batalla de Cassano (1705)
La batalla de Cassano de 1705 es va lliurar el 16 d'agost del 1705 a Cassano d'Adda (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.
Veure Adda і Batalla de Cassano (1705)
Batalla de Lodi
La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.
Veure Adda і Batalla de Lodi
Batalla de Millesimo
La Batalla de Millesimo es va desenvolupar entre el 13 i el 14 d'abril del 1796 prop de Millessimo (lígur: Merexo), a la Val Bormida (Ligúria), en el marc de les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Adda і Batalla de Millesimo
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Adda і Berenguer I d'Itàlia
Brembate
Brembate és una ciutat italiana de la província de Bèrgam, a la regió de la Llombardia.
Veure Adda і Brembate
Campanya d'Itàlia (1800)
La Campanya d'Itàlia de 1800 va ser la sèrie d'operacions militars lliurades l'any 1800, durant la Guerra de la Segona Coalició, al nord d'Itàlia després de la caiguda de les repúbliques germanes profranceses el 1799 i el retorn del general Napoleó Bonaparte d' Egipte.
Veure Adda і Campanya d'Itàlia (1800)
Canal navegable
Resclosa del canal Saint-Martin Un canal navegable és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjançant diferents tipus d'embarcacions.
Veure Adda і Canal navegable
Cassano d'Adda
Cassano d'Adda és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Milà, a la riba del riu Adda.
Veure Adda і Cassano d'Adda
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Adda і Claudi II el Gòtic
Coll d'Umbrail
El Coll d'Umbrail (2.501 metres) és un port de muntanya a la frontera suís-italiana que connecta Santa Maria a la Val Müstair amb Bormio a la Vall d'Adda.
Veure Adda і Coll d'Umbrail
Coll de Livigno
Duana al nivell de la carretera principal 29. Inici de la ruta al coll, vessant suís. Forcola di Livigno CH. El coll de Livigno (en italià: Forcola di Livigno), és un coll alpí situat a la frontera entre Suïssa (cantó dels Grisons) i Itàlia a 2.315 metres d'altitud.
Veure Adda і Coll de Livigno
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Adda і Cremona
Crespi d'Adda
Crespi d'Adda és una colònia industrial (villaggio operaio) model del a Itàlia, una fracció del municipi de Capriate San Gervasio, a la província de Bèrgam (Llombardia) a la riba esquerra del riu Adda.
Veure Adda і Crespi d'Adda
Cunipert
Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).
Veure Adda і Cunipert
Dominis de terra ferma
Dominis de terra ferma (en venecià: domini de teraferma o stato da tera, literalment "dominis de terra ferma, o continentals" o "estat de terra ") era el nom donat als territoris del rerepaís de la República de Venècia allèn la costa adriàtica, a la Itàlia nord-oriental.
Veure Adda і Dominis de terra ferma
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Adda і Ducat de Milà
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Adda і Edat antiga als Països Catalans
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Veure Adda і Francesc Sforza
Gai Flamini (cònsol)
Gai Flamini - Caius Flaminius -fill d'un Gai Flamini desconegut, va ser un magistrat romà del.
Veure Adda і Gai Flamini (cònsol)
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Adda і Gàl·lia Cisalpina
Geografia d'Itàlia
La geografia d'Itàlia inclou la descripció de tots els elements físic-geogràfics italians (planes, relleus, mars, rius, llacs, etc.). El territori de l'estat italià (nom polític local, Repubblica Italiana) és eminentment compost per la península Itàlica, la forma de la qual recorda una bota, d'un total de 301.263 km², a més d'unes illes, les principals per mida són: Sicília, Sardenya i l'illa d'Elba.
Veure Adda і Geografia d'Itàlia
Giro d'Itàlia de 2015
El Giro d'Itàlia de 2015 va ser la noranta-vuitena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 9 i el 31 de maig de 2015, amb un recorregut de 3.481,8 km distribuïts en 21 etapes, una d'elles contrarellotge individual i una altra per equips.
Veure Adda і Giro d'Itàlia de 2015
Glacera de Forno
La glacera de Forno (romanx: Vadrec del Forno, alemany: Fornogletscher) és una glacera de la vall dels Alps Grisons, a Suïssa.
Veure Adda і Glacera de Forno
Glacera Palü
La glacera Palü (en el dialecte de Poschiavo Vadret da Palü, en romanx Glatscher da Palü, en italià Ghiacciaio di Palü, en alemany Palügletscher) és una glacera de la vall dels Alps dels Grisons a Suïssa.
Veure Adda і Glacera Palü
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Veure Adda і Guerra d'Itàlia de 1499–1504
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Adda і Guerra italiana del 1521-1526
Història de Lierna Llac de Como
La Història de Lierna, municipi de la riba del Llac de Como (Llombardia) està documentada des del segle V aC.
Veure Adda і Història de Lierna Llac de Como
Imerio Testori
fou un pilot d'enduro que el 1974 va esdevenir el primer italià a guanyar el Campionat d'Europa d'aquesta modalitat.
Veure Adda і Imerio Testori
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Adda і Itàlia romana
Lambro
El Lambro (en Llombard Lamber o Lambar) és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po.
Veure Adda і Lambro
Llac Bianco
El llac Bianco és un embassament situat al port de Bernina, al cantó suís dels Grisons.
Veure Adda і Llac Bianco
Llac de Como
El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en llombard) és un llac de la Llombardia, al nord d'Itàlia.
Veure Adda і Llac de Como
Lodi
Lodi (pronunciat) (en llombard Lòd, pronunciat lɔt o lot) és un municipi italià, capital de la província de Lodi, a la regió de la Llombardia.
Veure Adda і Lodi
Massís de la Bernina
El massís de la Bernina és una serra dels Alps suïssos orientals i el nord d'Itàlia.
Veure Adda і Massís de la Bernina
Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)
Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.
Veure Adda і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Adda і Milà
Oglio
LOglio (en llombard Olł, pronunciat o) és un riu del nord d'Itàlia (Llombardia) afluent del riu Po.
Veure Adda і Oglio
Oròbia
Oròbia (Uròbea en llombard oriental) és una regió històrica corresponent a la part nord-est de la Llombardia i que habitualment es refereix a la regió dels Alps de Bèrgam (en italià anomenats Alpi Orobie); tanmateix, en el context autonomista el nom s'ha utilitzat més àmpliament per indicar tot el territori entre el riu Adda (després de la Pau de Lodi de 1454, la frontera occidental de la República de Venècia) i la frontera oriental de Llombardia, sovint contrastant amb Insúbria, regió que inclou l'oest de la Llombardia.
Veure Adda і Oròbia
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Veure Adda і Període visigòtic a Catalunya
Piantedo
Piantedo és un municipi italià de la Província de Sondrio, a la regió de la Llombardia, al marge de l'Adda.
Veure Adda і Piantedo
Pons Aureoli
Pons Aureoli va ser una estació a la via que anava de Mediolanum a Bergamun, a la Gàl·lia Transpadana, i on creuava el riu Adda per un pont.
Veure Adda і Pons Aureoli
Província de Cremona
La província de Cremona és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.
Veure Adda і Província de Cremona
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Adda і Rècia
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Adda і Regne de Tolosa
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Adda і Riu Po
Riu Ticino
El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.
Veure Adda і Riu Ticino
Tractat de Lodi
El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.
Veure Adda і Tractat de Lodi
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Adda і Venècia
Venetia
Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).
Veure Adda і Venetia
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Adda і 10 de maig
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Adda і 11 d'agost
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Adda і 1796
També conegut com Addua, Riu Adda.