Taula de continguts
58 les relacions: Abu-Saïd, Ala al-Din Eretna, Aliança francomongola, Alishah Tadj al-Din, Arghun Shah, Arpa Khan, Awnik, Bagdad Khatun, Banu Muhanna, Beilicat de Ladik, Cobànides, Comtat de Gorgan, Dimaskh Khwadja, Dinastia jalayírida, Dinastia kinkhwàrida, Ghiyath al-Din Khay Khusraw, Hasan Buzurg, Hasan Kücük, Herat, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Il-kanat, Incursions mongoles a Palestina, Invasions mongoles de Geòrgia, Isfahan, Kanat de Txagatai, Kandahar, Kara Yülük Osman Bey, Khurasan (província mongola), Ladik (Samsun), Lur-i Kučik, Malik Ghiyath al-Din, Mazandaran, Miyana, Mkhargrdzéli, Mubariz al-Din Muhàmmad, Musa Khan, Muzaffàrida, Niğde, Oljeitu, Raixid-ad-Din, Sahipataoğulları, Sati Beg, Shaikh Ali ibn Ali Qushji, Sulduz, Tabriz, Taj, Tàtars negres, Tekeoğulları, Togha Temur (il-kànida), ... Ampliar l'índex (8 més) »
Abu-Saïd
* Abu-Saïd (timúrida), (1424-1469) soldà timúrida.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Abu-Saïd
Ala al-Din Eretna
Alà-ad-Din Eretna (? - 1352) fou un oficial il-kànida d'ètnia uigur al servei d'Amir Coban i després sultà.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Ala al-Din Eretna
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Aliança francomongola
Alishah Tadj al-Din
Alishah Tadj al-Din fou visir dels kans Il-kan Oldjeitu (1304-1316) i Abu Said Bahadur Khan (1317-1335).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Alishah Tadj al-Din
Arghun Shah
Amir Arghun shah ben Nawruz ben Arghun Agha(`+1345/1346), fou el cap (amir buzurg o gran amir) del grup tribal militar mongol dels Ja'un-i-Qurban que va dominar el Khurasan a la mort d'Abu Said Bahadur Khan el 1335 i fins a la seva mort.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Arghun Shah
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Arpa Khan
Awnik
Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Awnik
Bagdad Khatun
Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Bagdad Khatun
Banu Muhanna
Els banu muhanna són una tribu àrab, branca dels rabia i branca dels tayyi.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Banu Muhanna
Beilicat de Ladik
El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Beilicat de Ladik
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Cobànides
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Comtat de Gorgan
Dimaskh Khwadja
Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Dimaskh Khwadja
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Dinastia jalayírida
Dinastia kinkhwàrida
La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Dinastia kinkhwàrida
Ghiyath al-Din Khay Khusraw
Ghiyath al-Din Khay Khusraw (+1338) fou emir indjúida de facto, fill del fundador de la dinastia Xaraf al-Din Mahmud Xah.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Ghiyath al-Din Khay Khusraw
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Hasan Buzurg
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Hasan Kücük
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Herat
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Història d'Isfahan
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Història de l'Azerbaidjan
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Il-kanat
Incursions mongoles a Palestina
Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Incursions mongoles a Palestina
Invasions mongoles de Geòrgia
Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Invasions mongoles de Geòrgia
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Isfahan
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Kanat de Txagatai
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Kandahar
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Kara Yülük Osman Bey
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Khurasan (província mongola)
Ladik (Samsun)
Ladik és una ciutat de Turquia, i districte de la província de Samsun.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Ladik (Samsun)
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Lur-i Kučik
Malik Ghiyath al-Din
Malik Ghiyath al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Malik Ghiyath al-Din
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Mazandaran
Miyana
Mapa del comtat dins l'Azerbaidjan Oriental Miyana, Miyaneh o Meyaneh (شهرستان میانه, antigament Miyanidj) és una ciutat i municipi de l'Iran a la riba del Kizil Uzen, afluent del Safid Rud, al sud-est de l'Azerbaidjan (regió, part persa).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Miyana
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Mkhargrdzéli
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Mubariz al-Din Muhàmmad
Musa Khan
Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Musa Khan
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Muzaffàrida
Niğde
miniatura Niğde (en llengua hitita nahita; en grec: nigdi, abans nīgde) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Niğde a la regió d'Anatòlia Central.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Niğde
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Oljeitu
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Raixid-ad-Din
Sahipataoğulları
Els Sahipataoğulları.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Sahipataoğulları
Sati Beg
Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Sati Beg
Shaikh Ali ibn Ali Qushji
Shaikh Ali ibn Ali Qushji (el nom familiar apareix en diverses formes, Qurji, Kushči, Qurdji i altres), fou un funcionari dels kans ilkhans que sota Abu Said Bahadur Khan, per consell de Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din fou enviat (1828/1829) com a governador al Khurasan (província mongola).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Shaikh Ali ibn Ali Qushji
Sulduz
Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Sulduz
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Tabriz
Taj
Taj, també transcrita Tadj, és la paraula àrab que designa a la corona.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Taj
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Tàtars negres
Tekeoğulları
El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Tekeoğulları
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Togha Temur (il-kànida)
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Tokat
Torbat-e Jam
Torbat-e Jam (persa: تربت جام, Torbat-e Jām; també Torbat-e Sheykh Jām i Turbat-i Shaykh Jam) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Torbat-e Jam a la província de Razavi Khorasan.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Torbat-e Jam
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Uzbeg Khan
Varamin
Mesquita Varamin (en persa: ورامين, romanitzat com Varāmīn i Verāmin; en àrab romanitzat com Waramin, antigament Varna i Varena) és una ciutat de la província de Teheran, capital del comtat de Varamin, a l'Iran.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Varamin
Xaikh Mahmud
Xaikh Mahmud (mort 1327) fou un príncep cobànida de Pèrsia, quart fill d'amir Coban.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Xaikh Mahmud
Xaraf al-Din Mahmud Xah
Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Veure Abu Said Bahadur Khan і Yasaur
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Abu Said Bahadur Khan і Yazd
També conegut com Abu Said Bahadhur Shah.