Taula de continguts
21 les relacions: Abu-Hàmid al-Gharnatí, Alamut, Comtat de Gorgan, Hàssan III d'Alamut, Iskandar ibn Kara Yusuf, Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí, Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi, Llista de ciutats de l'Iran, Musafírides, Província de Zanjan, Qara Qoyunlu, Qazvín, Sad-ad-Dawla al-Abharí, Sultaniyya, Surgan, Tabriz, Tarom, Toghrul II, Xah Rukh (timúrida), Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zanjan.
Abu-Hàmid al-Gharnatí
Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).
Veure Abhar і Abu-Hàmid al-Gharnatí
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Veure Abhar і Alamut
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Veure Abhar і Comtat de Gorgan
Hàssan III d'Alamut
Jalal-ad-Din Hàssan ibn Muhàmmad (conegut també com a Hàssan III d'Alamut) fou daï ismaïlita d'Alamut.
Veure Abhar і Hàssan III d'Alamut
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Veure Abhar і Iskandar ibn Kara Yusuf
Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí
Kamal-ad-Din Abu-Amr Khwaja al-Abharí, fou visir dels dos sultans seljúcides de Pèrsia, Arslan Xah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194).
Veure Abhar і Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí
Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi
Kutb al-Din Muhammad Txuqi, Juki o Juqi (mort el 1445) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh i net de Tamerlà.
Veure Abhar і Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi
Llista de ciutats de l'Iran
Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.
Veure Abhar і Llista de ciutats de l'Iran
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Abhar і Musafírides
Província de Zanjan
La Província de Zanjan (استان زنجان, Ostān-e Zanjān: زنگان اوستانی) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Abhar і Província de Zanjan
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Abhar і Qara Qoyunlu
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Abhar і Qazvín
Sad-ad-Dawla al-Abharí
Sad-ad-Dawla ibn Hiba-Al·lah ibn Muhàssib al-Abharí, més conegut senzillament com Sad-ad-Dawla al-Abharí (Abhar, 1240 - Bagdad, 5 de març de 1291) fou un metge i home d'estat jueu que el 1287 va esdevenir metge privat de l'''il-kan'' Arghun i que després en fou visir des del juny de 1289 fins que fou assassinat el març de 1291.
Veure Abhar і Sad-ad-Dawla al-Abharí
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Abhar і Sultaniyya
Surgan
Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.
Veure Abhar і Surgan
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Abhar і Tabriz
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Abhar і Tarom
Toghrul II
Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).
Veure Abhar і Toghrul II
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Abhar і Xah Rukh (timúrida)
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Veure Abhar і Yússuf ibn Abi-s-Saj
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Veure Abhar і Zanjan