Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Abhar

Índex Abhar

Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 21 les relacions: Abu-Hàmid al-Gharnatí, Alamut, Comtat de Gorgan, Hàssan III d'Alamut, Iskandar ibn Kara Yusuf, Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí, Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi, Llista de ciutats de l'Iran, Musafírides, Província de Zanjan, Qara Qoyunlu, Qazvín, Sad-ad-Dawla al-Abharí, Sultaniyya, Surgan, Tabriz, Tarom, Toghrul II, Xah Rukh (timúrida), Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zanjan.

Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).

Veure Abhar і Abu-Hàmid al-Gharnatí

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Veure Abhar і Alamut

Comtat de Gorgan

Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Veure Abhar і Comtat de Gorgan

Hàssan III d'Alamut

Jalal-ad-Din Hàssan ibn Muhàmmad (conegut també com a Hàssan III d'Alamut) fou daï ismaïlita d'Alamut.

Veure Abhar і Hàssan III d'Alamut

Iskandar ibn Kara Yusuf

Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.

Veure Abhar і Iskandar ibn Kara Yusuf

Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí

Kamal-ad-Din Abu-Amr Khwaja al-Abharí, fou visir dels dos sultans seljúcides de Pèrsia, Arslan Xah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194).

Veure Abhar і Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí

Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi

Kutb al-Din Muhammad Txuqi, Juki o Juqi (mort el 1445) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh i net de Tamerlà.

Veure Abhar і Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi

Llista de ciutats de l'Iran

Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.

Veure Abhar і Llista de ciutats de l'Iran

Musafírides

Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.

Veure Abhar і Musafírides

Província de Zanjan

La Província de Zanjan (استان زنجان, Ostān-e Zanjān: زنگان اوستانی) és una de les 31 províncies de l'Iran.

Veure Abhar і Província de Zanjan

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Veure Abhar і Qara Qoyunlu

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Veure Abhar і Qazvín

Sad-ad-Dawla al-Abharí

Sad-ad-Dawla ibn Hiba-Al·lah ibn Muhàssib al-Abharí, més conegut senzillament com Sad-ad-Dawla al-Abharí (Abhar, 1240 - Bagdad, 5 de març de 1291) fou un metge i home d'estat jueu que el 1287 va esdevenir metge privat de l'''il-kan'' Arghun i que després en fou visir des del juny de 1289 fins que fou assassinat el març de 1291.

Veure Abhar і Sad-ad-Dawla al-Abharí

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Veure Abhar і Sultaniyya

Surgan

Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.

Veure Abhar і Surgan

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Abhar і Tabriz

Tarom

Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.

Veure Abhar і Tarom

Toghrul II

Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).

Veure Abhar і Toghrul II

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Veure Abhar і Xah Rukh (timúrida)

Yússuf ibn Abi-s-Saj

Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.

Veure Abhar і Yússuf ibn Abi-s-Saj

Zanjan

Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.

Veure Abhar і Zanjan