Taula de continguts
118 les relacions: Abd-ar-Rahman, Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad, Abu Hammu, Abu Hammu II, Abu Taixufín I, Abu Taixufín II, Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun, Abu-Abbàs Àhmad I, Abu-Abd-Al·lah I, Abu-Abd-Al·lah II, Abu-Abd-Al·lah III, Abu-Abd-Al·lah IV, Abu-Abd-Al·lah V, Abu-Abd-Al·lah VI, Abu-Úmar Uthman, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Abu-Hafs Úmar I, Abu-Hammu III, Abu-Ishaq Ibrahim I, Abu-Ishaq Ibrahim II, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Abu-l-Hajjaj I, Abu-l-Hàssan Alí, Abu-Màlik I, Abu-Muhàmmad I, Abu-Muhàmmad II, Abu-Saïd Uthman I, Abu-Saïd Uthman II, Abu-Taixufín III, Abu-Thàbit I, Abu-Thàbit II, Abu-Yahya Abu-Bakr II, Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan, Abu-Zakariyyà Yahya I, Abu-Zakariyyà Yahya III, Abu-Zayyan Àhmad, Abu-Zayyan I, Abu-Zayyan II, Abu-Zayyan III, Abu-Zayyan Muhàmmad, Al-Abbàs ibn Mandil, Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad, Alí ibn Ràixid, Amazics, Arzew, Úmar ibn Mandil, Úmar ibn Wíghran ibn Mandil, Awlad Mandil, Àïd ibn Mandil, Banu Hilal, ... Ampliar l'índex (68 més) »
Abd-ar-Rahman
Abd-ar-Rahman forma part del nom de molts personatges.
Veure Abdalwadites і Abd-ar-Rahman
Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad
Abd-ar-Rahman (I) ibn Abi-Muhàmmad fou emir abdalwadita de Tlemcen (març a maig del 1411).
Veure Abdalwadites і Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad
Abu Hammu
Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.
Veure Abdalwadites і Abu Hammu
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Veure Abdalwadites і Abu Hammu II
Abu Taixufín I
Abu-Taixufín (I) Abd-ar-Rahman ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín I (1293-1337) fou el cinquè emir de la dinastia abdalwadita de Tlemcen.
Veure Abdalwadites і Abu Taixufín I
Abu Taixufín II
Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Veure Abdalwadites і Abu Taixufín II
Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun
Abu-Zakariyyà Yahya ibn Khaldun (Tunis, 1333 - Tlemcen, desembre 1378/gener 1379) fou un polític magrebí, germà d'Abd-ar-Rahman ibn Khaldun.
Veure Abdalwadites і Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun
Abu-Abbàs Àhmad I
Abu-Abbàs Àhmad (I) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Abbàs Àhmad I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1431 al 1462.
Veure Abdalwadites і Abu-Abbàs Àhmad I
Abu-Abd-Al·lah I
Abu-Abd-Al·lah (I) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1401 al 1411.
Veure Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah I
Abu-Abd-Al·lah II
Abu-Abd-Al·lah (II) Muhàmmad ibn Abi-Taixufín o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah II fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1424 al 1428 i el 1430.
Veure Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah II
Abu-Abd-Al·lah III
Abu-Abd-Al·lah (III) Muhàmmad al-Mutawàkkil o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah III fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1462 a vers el 1470.
Veure Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah III
Abu-Abd-Al·lah IV
Abu-Abd-Al·lah (IV) Muhàmmad ath-Thàbit o ath-Thabití o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah IV fou sultà abdalwadita de Tlemcen de vers el 1470 al 1505.
Veure Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah IV
Abu-Abd-Al·lah V
Abu-Abd-Al·lah (V) Muhàmmad o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah V fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1505 a 1516.
Veure Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah V
Abu-Abd-Al·lah VI
Abu-Abd-Al·lah VI fou sultà abdalwadita de Tlemcen per poc temps el 1540 i altre cop el 1543 (maig a desembre) i nominalment fins al gener del 1544.
Veure Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah VI
Abu-Úmar Uthman
Abu-Amr Uthman ibn Muhàmmad al-Mansur (28 d'octubre de 1418 - setembre de 1488) fou un emir hàfsida, successor el 1435 del seu germà, Muhàmmad (IV) al-Múntasir, i com aquest fill d'Abu-l-Hàssan Muhàmmad, i net d'Abu-Faris Abd-al-Aziz (el pare havia mort abans que l'avi).
Veure Abdalwadites і Abu-Úmar Uthman
Abu-Faris Abd-al-Aziz
Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.
Veure Abdalwadites і Abu-Faris Abd-al-Aziz
Abu-Hafs Úmar I
Abu-Hafs Úmar (I) ibn Yahya fou emir hàfsida proclamat pels notables amb la neutralitat dels àrabs, el 1284.
Veure Abdalwadites і Abu-Hafs Úmar I
Abu-Hammu III
Abu-Hammú III fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1516 a 1528.
Veure Abdalwadites і Abu-Hammu III
Abu-Ishaq Ibrahim I
Abu-Ishaq Ibrahim I o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya fou emir hàfsida, fill de Abu-Zakariyyà Yahya I i germà i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1279.
Veure Abdalwadites і Abu-Ishaq Ibrahim I
Abu-Ishaq Ibrahim II
Abu-Ishaq Ibrahim II o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abu-Bakr (? - 1369) fou emir hàfsida de Tunis del 1350 al 1369.
Veure Abdalwadites і Abu-Ishaq Ibrahim II
Abu-l-Abbàs Àhmad III
Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.
Veure Abdalwadites і Abu-l-Abbàs Àhmad III
Abu-l-Hajjaj I
Abu-l-Hajjaj (I) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-l-Hajjaj I fou emir abdalwadita de Tlemcen durant deu mesos (vers març de 1393 - desembre 1393) Va adoptar mesures enèrgiques per fer-se obeir i va consolidar la seva posició internacional rebent els ambaixadors.
Veure Abdalwadites і Abu-l-Hajjaj I
Abu-l-Hàssan Alí
Abu-l-Hàssan Alí (1297 – 24 de maig de 1351) fou el desè sobirà de la dinastia marínida de Fes.
Veure Abdalwadites і Abu-l-Hàssan Alí
Abu-Màlik I
Abu-Màlik (I) Abd-al-Wahid o, més senzillament, Abu-Màlik I fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1411 al 1424.
Veure Abdalwadites і Abu-Màlik I
Abu-Muhàmmad I
Abu-Muhàmmad (I) Abd-Al·lah ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Muhàmmad I fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1399 al 1401.
Veure Abdalwadites і Abu-Muhàmmad I
Abu-Muhàmmad II
Abu-Muhàmmad (II) Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Muhàmmad II fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1528 a 1540.
Veure Abdalwadites і Abu-Muhàmmad II
Abu-Saïd Uthman I
Abu-Saïd Uthman (I) ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Saïd Uthman I fou el segon emir independent dels abdalwadites o zayyànides de Tlemcen.
Veure Abdalwadites і Abu-Saïd Uthman I
Abu-Saïd Uthman II
Abu-Saïd Uthman II fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Thàbit I. Després de l'ocupació marínida de Tlemcen el 1337 el príncep Abu-Saïd Uthman (rebesnet d'Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan va ser enrolat com altres prínceps a l'exèrcit del sultà conqueridor Abu-l-Hàssan Alí, però quan aquest va patir la decisiva derrota de Kairuan el 1348, com altres caps va abandonar l'exèrcit i junt amb el seu germà Abu-Thàbit I va reunir els partidaris de la dinastia que els van jurar fidelitat i van marxar cap a Tlemcen amb un exèrcit principalment format per maghrawes i els Banu Tudjin.
Veure Abdalwadites і Abu-Saïd Uthman II
Abu-Taixufín III
Abu-Taixufín III, anomenat «el Jove», fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Veure Abdalwadites і Abu-Taixufín III
Abu-Thàbit I
Abu-Thàbit I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Saïd Uthman II.
Veure Abdalwadites і Abu-Thàbit I
Abu-Thàbit II
Abu-Thàbit (II) ibn Abi-Taixufín o, més senzillament, Abu-Thàbit II fou emir abdalwadita de Tlemcen durant quaranta dies el 1393.
Veure Abdalwadites і Abu-Thàbit II
Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya Abu-Bakr (II) al-Mutawàkkil fou emir hàfsida del 1318 al 1346.
Veure Abdalwadites і Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Yahya Yaghmuràssan ibn Zayyan ibn Thàbit ibn Muhàmmad, més conegut com a Abu-Yahya I o Yaghmuràssan (vers 1206-1209 - 1283) fou el fundador de la dinastia dels abdalwadites o zayyànides que va governar a Tlemcen.
Veure Abdalwadites і Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Zakariyyà Yahya I
Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.
Veure Abdalwadites і Abu-Zakariyyà Yahya I
Abu-Zakariyyà Yahya III
Abu-Zakariyyà Yahya (III) ibn Ibrahim fou emir hàfsida de Bugia, fill d'Abu-Ishaq Ibrahim.
Veure Abdalwadites і Abu-Zakariyyà Yahya III
Abu-Zayyan Àhmad
Abu-Zayyan Àhmad fou sultà abdalwadita de Tlemcen dues vegades sempre breument, uns pocs dies, el 1516 i el 1517.
Veure Abdalwadites і Abu-Zayyan Àhmad
Abu-Zayyan I
Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Veure Abdalwadites і Abu-Zayyan I
Abu-Zayyan II
Abu-Zayyan (II) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Zayyan II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Veure Abdalwadites і Abu-Zayyan II
Abu-Zayyan III
Abu-Zayyan (III) Àhmad ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Zayyan III fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1540 al 1543 i del 1544 al 1550.
Veure Abdalwadites і Abu-Zayyan III
Abu-Zayyan Muhàmmad
Abu-Zayyan Muhàmmad al-Kubbi ibn Abu-Saïd Uthman ibn Abu-Yahya Yaghmuràssan, fou un príncep abdalwadita les rebel·lions del qual van marcar el període entre 1360 i 1375.
Veure Abdalwadites і Abu-Zayyan Muhàmmad
Al-Abbàs ibn Mandil
Al-Abbàs ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Al-Abbàs ibn Mandil
Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad
Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah az-Zayyaní fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1550 al 1556.
Veure Abdalwadites і Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad
Alí ibn Ràixid
Alí ibn Ràixid fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Alí ibn Ràixid
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Abdalwadites і Amazics
Arzew
Arzew o Arzaw és un municipi d'Algèria, a la costa, a uns 35 km d'Orà, a la plana anomenada Sirat.
Veure Abdalwadites і Arzew
Úmar ibn Mandil
Úmar ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Úmar ibn Mandil
Úmar ibn Wíghran ibn Mandil
Úmar ibn Wíghran ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Úmar ibn Wíghran ibn Mandil
Awlad Mandil
Els Awlad Mandil o Banu Mandil (o) van ser una família dels Maghrawa que va dominar algunes regions del Magrib central en el període comprès aproximadament entre el 1160 i el 1372.
Veure Abdalwadites і Awlad Mandil
Àïd ibn Mandil
Àïd ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Àïd ibn Mandil
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Abdalwadites і Banu Hilal
Banu Riyah
El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.
Veure Abdalwadites і Banu Riyah
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Veure Abdalwadites і Batalla del Puig de Santa Maria
Batalla naval de Bône
La Batalla naval de Bona de 1360 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Veure Abdalwadites і Batalla naval de Bône
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Veure Abdalwadites і Cabília
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Abdalwadites і Constantina (Algèria)
Conveni de Sintra
El Conveni de Sintra és un tractat signat el 13 de setembre de 1509 entre la Corona de Castella i el Regne de Portugal, que serví per traçar les futures zones de conquesta en el Magreb.
Veure Abdalwadites і Conveni de Sintra
Croada de Tedelis
La croada de Tedelis fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els abdalwadites a les darreries del.
Veure Abdalwadites і Croada de Tedelis
Dellys
Dellys Dellys és una comuna algeriana de la província de Boumerdès, a la Cabília.
Veure Abdalwadites і Dellys
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Abdalwadites і Dinastia almohade
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Abdalwadites і Dinastia marínida
Dubdu
Dubdu, Dubbu, Debdou o Debdu (en àrab دبدو, Dubdū; en amazic ⴷⴱⴷⵓ) és una ciutat de l'est del Marroc, a la regió oriental, a la vora del uadi Dubdu, a la província de Taourirt, de la wilaya d'Oujda (la provincia fou creada par decret de 9 d'abril de 1997 per partició de la província de Berkane-Taourirt i se li va incorporar el cercle Debdou que pertanyia a la província de Jerada).
Veure Abdalwadites і Dubdu
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Abdalwadites і Ferran el Catòlic
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Abdalwadites і Francisco Jiménez de Cisneros
Guercif
Guercif, Garsif o Agarsif és una vila del Marroc, a la regió de L'Oriental.
Veure Abdalwadites і Guercif
Història de Marràqueix
La història de Marràqueix comença en època musulmana.
Veure Abdalwadites і Història de Marràqueix
Història del Magrib
La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.
Veure Abdalwadites і Història del Magrib
Història del Marroc
Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.
Veure Abdalwadites і Història del Marroc
Ibn al-Lihyaní
Abu-Yahya Zakariyyà al-Lihyaní ——, o simplement Ibn al-Lihyaní, fou emir de l'emirat hàfsida.
Veure Abdalwadites і Ibn al-Lihyaní
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Veure Abdalwadites і Ibn Battuta
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Abdalwadites і Ibn Khaldun
Jacob Berab
Jacob Berab (Maqueda, Castella, 1474 - Safed, Imperi Otomà, 1546) va ser un influent rabí i talmudista, conegut pel seu intent de recuperar l'antiga ordenació rabínica (Semicha).
Veure Abdalwadites і Jacob Berab
Jornada de Mers el-Kebir
cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.
Veure Abdalwadites і Jornada de Mers el-Kebir
Kalat Huwwara
Kalat Huwwara és una vila d'Algèria a la província de Mostaganem a uns 30 km al nord-est de Mascara, a la vora del uadi Kala.
Veure Abdalwadites і Kalat Huwwara
Khult
Khult (pronunciat Khlot, ètnic khulti) és una tribu del nord-oest del Marroc, inicialment àrabs, arribats al Magreb amb els Banu Hilal i barrejats amb els amazics (aquestes poblacions barrejades foren anomenades Djusham, formen els grups Khult i Sufyan).
Veure Abdalwadites і Khult
Llista de banderes per colors
Aquesta és una llista de banderes d'estats, territoris, municipis i d'altres entitats geogràfiques, a més a més d'algunes banderes no geogràfiques, ordenades per la seva combinació de colors dominants.
Veure Abdalwadites і Llista de banderes per colors
Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.
Veure Abdalwadites і Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Llista de països desapareguts
Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.
Veure Abdalwadites і Llista de països desapareguts
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Abdalwadites і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Veure Abdalwadites і Maghrawa
Makil
Els Màqil o Banu Màqil és una tribu àrab de probable origen iemenita, arribada al nord d'Àfrica amb els Banu Hilal i que va creuar Egipte i Líbia per arribar al Maghreb a la meitat del i es va establir a l'oest de Gabes.
Veure Abdalwadites і Makil
Mansura (Algèria)
Al-Mansura (‘la Victoriosa’) fou una antiga ciutat-campament d'Algèria d'època marínida, actualment en ruïnes, situada uns 5 km a l'oest de Tlemcen.
Veure Abdalwadites і Mansura (Algèria)
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Veure Abdalwadites і Manuel I de Portugal
Mascara
Mascara (pronunciat localment Mʿaskar, transcrit en francès) és una ciutat d'Algèria capital de la província de Mascara, al nord-oest del país, al sud de les muntanyes Beni Chougran (Banu Shukran), a la vora d'un rierol afluent del uadi Sadi Tudjiman, a l'altre costat del qual hi ha el barri de Bab Ali.
Veure Abdalwadites і Mascara
Matghara
Matghara és el nom d'una tribu amaziga zeneta del gran grup dels butr, germans del matmata, kunya, lamaya, saddina, madyuna, maghila i altres formant en conjunt el grup anomenat Banu Fatin.
Veure Abdalwadites і Matghara
Mers el-Kebir
Vista de Mers el-Kebir Mers el-Kebir (المرسى الكبير, al-Marsā al-Kabīr) o Massalquivir és un port d'Algèria situat vora la ciutat d'Orà.
Veure Abdalwadites і Mers el-Kebir
Mliana
Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.
Veure Abdalwadites і Mliana
Mostaganem
Mostaganem (en àrab مستغانم, Mustaḡānim) és una ciutat portuària i capital de la província de Mostaganem, al nord-oest d'Algèria.
Veure Abdalwadites і Mostaganem
Msila
Msila, també M'sila, M'Sila o Masila o al-Masila (derivat segurament de l'àrab massil, que vol dir ‘curs d'aigua’, ja que la ciutat està a la riba del riu El Ksob) és una vila d'Algèria capital de la província del mateix nom, als Altiplans a la vora nord de la depressió d'Hodna.
Veure Abdalwadites і Msila
Muhàmmad ibn Thàbit
Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Muhàmmad ibn Thàbit
Muhàmmad II al-Faqih
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302.
Veure Abdalwadites і Muhàmmad II al-Faqih
Muhàmmad III al-Makhlú
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1302 al 1309.
Veure Abdalwadites і Muhàmmad III al-Makhlú
Muhàmmad V de Gharnata
Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.
Veure Abdalwadites і Muhàmmad V de Gharnata
Mzab
Mzab és una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.
Veure Abdalwadites і Mzab
Nasr ibn Muhàmmad
Abu-l-Juyuix Nasr ibn Muhàmmad (1287-1322) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1309 al 1314.
Veure Abdalwadites і Nasr ibn Muhàmmad
Nédroma
Nédroma o Nedroma (Nadroma en nedromi, Nadruma ندرومة en àrab) és una població d'Algèria, província de Tlemcen, al nord-oest del país prop de la frontera amb el Marroc (45 km) i a 58 km de Tlemcen, en un massís muntanyós anomenat els Traras o Massís de Trara, a la part nord del djebal Fillaoucène (Fillawsen) al peu del coll de Taza, al costat d'un riu i amb abundància de bosc i enfront de la plana de Mezaourou a 17 km de la mar a la que s'arriba seguint el riu.
Veure Abdalwadites і Nédroma
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Veure Abdalwadites і Orà
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Veure Abdalwadites і Oruç Reis
Oujda
Oujda (localment Ūjda) és la capital de la regió de l'Oriental del Marroc.
Veure Abdalwadites і Oujda
Presa d'Orà (1509)
La presa d'Orà fou una de les campanyes de la conquesta hispànica del nord d'Àfrica.
Veure Abdalwadites і Presa d'Orà (1509)
Presa de Bugia
La Presa de Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Bugia a les tropes musulmanes.
Veure Abdalwadites і Presa de Bugia
Ràixid ibn Muhàmmad
Ràixid ibn Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Ràixid ibn Muhàmmad
Saïd I ibn Abi-Taixufín
Saïd (I) ibn Abi-Taixufín ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Saïd I ibn Abi-Taixufín fou emir abdalwadita de Tlemcen el 1411.
Veure Abdalwadites і Saïd I ibn Abi-Taixufín
Saqueig de Torreblanca
El saqueig de Torreblanca fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els Abdalwadites a finals del.
Veure Abdalwadites і Saqueig de Torreblanca
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Veure Abdalwadites і Segona Guerra de Nàpols
Sersell
Sersell (o a vegades alternativament Xerxell,;, abans) és un port de la província de Tipaza, a Algèria, uns 95 km a l'oest d'Alger.
Veure Abdalwadites і Sersell
Setge de Trípoli (1510)
La Presa de Trípoli de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Trípoli a les tropes musulmanes.
Veure Abdalwadites і Setge de Trípoli (1510)
Sidi Bel Abbès
Sidi Bel Abbès o Sidi-bel-Abbès, és una comuna d'Algèria, capital de la província de Sidi Bel Abbès, en una gran plana de 380.000 hectàrees, al costat dret del riu Mekerra (ﻭﺍﺩ مكرة) i a prop de l'uadi Sarno, a 82 km al sud d'Orà i de Daya (antiga Bossuet), 87 km al nord-est de Tlemcen i 93 km al sud-est de Mascara.
Veure Abdalwadites і Sidi Bel Abbès
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Veure Abdalwadites і Sigilmasa
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Abdalwadites і Sultà
Tafilalt
Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.
Veure Abdalwadites і Tafilalt
Taza (Marroc)
Taza és una ciutat al nord-est del Marroc de 144.000 habitants (2004), que ocupa el corredor entre el Rif i l'Atles Mitjà.
Veure Abdalwadites і Taza (Marroc)
Ténès
Ténès és una ciutat turística de la província de Chlef, a la costa algeriana, situada aproximadament a 200 km a l'oest de la capital Alger.
Veure Abdalwadites і Ténès
Thàbit ibn Mandil
Thàbit ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Veure Abdalwadites і Thàbit ibn Mandil
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Abdalwadites і Tlemcen
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Veure Abdalwadites і Tractat de Tordesillas
Yahya II
Yahya II, de nom familiar Yahya al-Wàthiq ibn Muhàmmad, fou emir hàfsida, fill i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1277.
Veure Abdalwadites і Yahya II
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Abdalwadites і Zenetes
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Abdalwadites і 1510
També conegut com Abdalwàdida, Abdalwàdides, Abdalwadita, Abdalwadí, Banu Abd al-Wad, Banu Zayan, Dinastia Abdalwadita, Emir de Tlemcen, Emirat de Tlemcen, Llista d'emirs abdalwadites, Regne de Tlemcen, Zayyanita, Zayyanites, Zayyànida, Zayyànides, Zayànida, Zayànides, Ziyaní.