Accés més ràpid que el navegador!
136 les relacions: Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli, Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní, Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad, Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad, Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, Adalberó de Laon, Al-Aziz (fatimita), Al-Hàkam II, Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Almansor, Alt Penedès, Amlaíb d'Escòcia, Arduí Glaber, Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí, Arnulf I de Baviera, Aromanesos, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Colònia, Arqueta d'Hixam II, Àdud-ad-Dawla, Baalbek, Balutxistan (regió), Banu Ifran, Banu Midrar, Banu Razin, Basílica de Sant Marc, Basili II Bulgaròctonos, Bernardenghi, Bisbat d'Autun, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Constança, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Girona, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Laon, Bisbat de Perigús, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bust (Sistan), Butnan, Califat de Còrdova, Capitell andalusí d'època califal, Castell de Santa Perpètua, Catedral de Perigús, Càrmates, Chronicon Albeldense, Ciríac II de Kakhètia, ..., Comtat de Cambrai, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Comtat de Viena, Comunidades de Villa y Tierra, Constantí VIII, Crònica d'Alfons III, Cristianització d'Escandinàvia, Damasc, David de Kakhètia, David III d'Ibèria, Dàcia, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Caríntia, Emirat maghrawa de Fes, Emirat maghrawa de Tlemcen, Emperador Sanjō, Era japonesa, Falgons, Farighúnida, Filago (Itàlia), Folcmar d'Utrecht, Godofreu I de Verdun, Hamadan, Harald Blåtand, Helena (esposa de Constantí VIII), Hermogi de Tui, Hibat-Al·lah ibn Makula, Història d'Àustria, Història d'Isfahan, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Ibn Abbad, Ibn al-Faradí, Ibn Faradj al-Djayyani, Imran ibn Xahin, Ingilberga, Irminiscle, Isfahan, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jannabites, Jàwhar as-Siqil·lí, Joan I Tsimiscés, Jofré I Grisegonelle, Junagarh (ciutat), La Pobla de Segur, Lambert I de Lovaina, Les Masies de Voltregà, Llista d'anys, Llista de bisbes d'Agde, Llista de ducs de Baviera, Llista de duxs de Venècia, Llista de reis de Noruega, Lorena, Maghrawa, Mansur (I) ibn Nuh, Miecislau I de Polònia, Mossàrabs, Msila, Muàyyid-ad-Dawla, Muvaffak, Nuh II ibn Mansur, Numeració aràbiga, Omeies, Otó I de Suàbia, Patriarcat d'Aquileia, Pere Orsèol, Pot de Zamora, Pula, Qazvín, Ramir III, Regió d'Ístria, Reis de Mide, Rukn-ad-Dawla, Samànides, Sanç II de Pamplona, Sant Pere de les Maleses, Santa Maria de Roses, Sembat II Tiezerakal, Sergi II de Constantinoble, Suïdas, Taron, Teòfan Anastaso, Tecnologia de la dinastia Song, Tecnologia medieval, Teodora (filla de Constantí VII), Vescomtat de Barcelona, Vestes (títol). Ampliar l'índex (86 més) »
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli més conegut com a al-Hàssan ibn Alí ibn Makula (976/977-1031) fou un visir buwàyhida.
Nou!!: 976 і Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli · Veure més »
Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní
Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní (? - vers 1014) fou un visir gaznèvida.
Nou!!: 976 і Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní · Veure més »
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad (947/948 - 977) fou gran visir buwàyhida, fill i successor d'Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad.
Nou!!: 976 і Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad fou emir midràrida de Sigilmasa.
Nou!!: 976 і Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, més conegut simplement com a Ibn Baqiyya, fou visir del buwàyhida Izz-ad-Dawla Bakhtiyar.
Nou!!: 976 і Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya · Veure més »
Adalberó de Laon
Adalberó de Laon, també anomenat Ascelí († 1030 o 1031, a l'abadia de Saint-Vincent de Laon), fou bisbe de Laon del 977 al 1030.
Nou!!: 976 і Adalberó de Laon · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: 976 і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.
Nou!!: 976 і Al-Hàkam II · Veure més »
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Nou!!: 976 і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: 976 і Almansor · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: 976 і Alt Penedès · Veure més »
Amlaíb d'Escòcia
Amlaíb mac Illuilb, ? - 977, va ser Rei d'Escòcia.
Nou!!: 976 і Amlaíb d'Escòcia · Veure més »
Arduí Glaber
Arduí Glaber, Arduí II, Arduí Glabrio o Arduí el Calb (mort el 977), va ser comte d'Auriate des de 935 i Marquès de Torí des de 962.
Nou!!: 976 і Arduí Glaber · Veure més »
Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí
Arib ibn Sad (o Saïd) al-Kàtib al-Qurtubí fou un mawla andalusí que va ocupar alts càrrecs.
Nou!!: 976 і Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí · Veure més »
Arnulf I de Baviera
Arnulf I de Baviera dit el Dolent també Arnulf II de Baviera o Arnulf II el Dolent si es compta al rei Arnulf de Caríntia com I (~886 - Regensburg 14 de juliol de 937) fou duc de Baviera de 909 a 914, després de 919 a 937 i marcgravi de Nordgau.
Nou!!: 976 і Arnulf I de Baviera · Veure més »
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Nou!!: 976 і Aromanesos · Veure més »
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Nou!!: 976 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 976 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 976 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arqueta d'Hixam II
L'arqueta d'Hixam II és una arqueta del conservada al Museu del Tresor de la Catedral de Girona.
Nou!!: 976 і Arqueta d'Hixam II · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: 976 і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: 976 і Baalbek · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: 976 і Balutxistan (regió) · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: 976 і Banu Ifran · Veure més »
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Nou!!: 976 і Banu Midrar · Veure més »
Banu Razin
Els Banu Razín foren una nissaga que va governar l'emirat o taifa d'Albarrasí o d'as-Sahla.
Nou!!: 976 і Banu Razin · Veure més »
Basílica de Sant Marc
La basílica de Sant Marc (en italià: Basilica di San Marco) és l'església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.
Nou!!: 976 і Basílica de Sant Marc · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: 976 і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Bernardenghi
La família Bernardenghi fou origen de la casa dels Pio senyors de Carpi i dels Pico senyors de la Mirandola.
Nou!!: 976 і Bernardenghi · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 976 і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 976 і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 976 і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 976 і Bisbat de Constança · Veure més »
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 976 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 976 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Grenoble-Vienne
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 976 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 976 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 976 і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 976 і Bisbat de Perigús · Veure més »
Bisbat de Teramo-Atri
Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 976 і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 976 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Nou!!: 976 і Bust (Sistan) · Veure més »
Butnan
El Butnan és un uadi situat uns 30 km a l'est d'Alep, amb uns establiments on diverses fonts originen el naixement del Nahr al-Dhahab, que corre fins a desaiguar a la llacuna salada de Djabbul.
Nou!!: 976 і Butnan · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: 976 і Califat de Còrdova · Veure més »
Capitell andalusí d'època califal
''Capitell andalusí d'època califal'' del MNAC El capitell andalusí d'època califal és una escultura (talla en marbre) de 41,5 x 36 x 36 cm realitzada cap als anys 961-970 (350-360 segons el calendari musulmà, d'acord amb la inscripció del temps del califa Al-Hàkam II), la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Nou!!: 976 і Capitell andalusí d'època califal · Veure més »
Castell de Santa Perpètua
El Castell de Santa Perpètua és un castell al capdamunt del nucli de Santa Perpètua de Gaià (localitat al terme de Pontils, la Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 976 і Castell de Santa Perpètua · Veure més »
Catedral de Perigús
La Catedral de Périgús pot fer referència a l'actual catedral catòlica de la ciutat de Perigús, França, dedicada a Sant Front (Cathédrale Saint-Front de Périgueux), que ha estat la catedral des de 1669, o a la seva predecessora, que segueix funcionant com a església parroquial, dedicada a Sant Esteve, l'església de Sant Esteve de la Ciutat (Cathédrale Saint-Étienne-de-la-Cité de Périgueux).
Nou!!: 976 і Catedral de Perigús · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: 976 і Càrmates · Veure més »
Chronicon Albeldense
La gent de Toledo, segons el ''Codex Vigilianus'', la versió més avançada i il·lustrada de la Chronicon Albeldense. La Chronicon Albeldense (Crònica d'Albelda) és una crònica històrica que suposa una font fonamental per a l'estudi del Regne d'Astúries.
Nou!!: 976 і Chronicon Albeldense · Veure més »
Ciríac II de Kakhètia
Ciríac II de Kakhètia (en georgià: კვირიკე II) fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels Ciriàquides, que va regnar de 929 a 976.
Nou!!: 976 і Ciríac II de Kakhètia · Veure més »
Comtat de Cambrai
El comtat de Cambrai fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs centrada a Cambrai.
Nou!!: 976 і Comtat de Cambrai · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: 976 і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Nou!!: 976 і Comtat de Viena · Veure més »
Comunidades de Villa y Tierra
Comunidades de villa y tierra de l'Extremadura castellana La primera repoblació de la conca del riu Duero, que es realitza entre els anys 850 i 975, partint de la base cantàbrica, del baluard defensiu creat per Alfons I d'Astúries (739-757), va a seguir una pauta organitzativa uniforme, el mateix en la zona lleonesa que en la castellana.
Nou!!: 976 і Comunidades de Villa y Tierra · Veure més »
Constantí VIII
Constantí VIII (960 - 1028) fou emperador romà d'Orient del 962 fins a la seva mort.
Nou!!: 976 і Constantí VIII · Veure més »
Crònica d'Alfons III
La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.
Nou!!: 976 і Crònica d'Alfons III · Veure més »
Cristianització d'Escandinàvia
El procés de cristianització d'Escandinàvia va tenir lloc entre els segles i, quan els regnes escandinaus: Dinamarca, Noruega i Suècia, varen establir llurs pròpies arxidiòcesis, que depenien directament del Papa, el 1103, 1154 i el 1164 respectivament.
Nou!!: 976 і Cristianització d'Escandinàvia · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: 976 і Damasc · Veure més »
David de Kakhètia
David de Kakhètia (en georgià: დავით, Davit) fou un korikoz (Corbisbe) i rei de Kakhètia de la dinastia dels Kyriàcides o Ciriàquides del 976 al 1010.
Nou!!: 976 і David de Kakhètia · Veure més »
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Nou!!: 976 і David III d'Ibèria · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: 976 і Dàcia · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: 976 і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: 976 і Ducat de Caríntia · Veure més »
Emirat maghrawa de Fes
Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.
Nou!!: 976 і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Nou!!: 976 і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »
Emperador Sanjō
L'emperador Sanjō (三条 天皇, Sanjō Tennō 5 de febrer del 976 - 5 de juny del 1017) va ser el 67è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 976 і Emperador Sanjō · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 976 і Era japonesa · Veure més »
Falgons
Castell de Falgons vist des del cantó nord-oest Falgons és un poble al municipi de Sant Miquel de Campmajor i una antiga baronia, a la comarca del Pla de l'Estany.
Nou!!: 976 і Falgons · Veure més »
Farighúnida
La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.
Nou!!: 976 і Farighúnida · Veure més »
Filago (Itàlia)
Filago (Filàg en dialecte de Bergamo, pronunciat Filàch) és un municipi (comune) dins la Província de Bèrgam a la regió de Lombardia a Itàlia.
Nou!!: 976 і Filago (Itàlia) · Veure més »
Folcmar d'Utrecht
Folcmar d'Utrecht o Poppo (mort el 10 de desembre de 990) fou bisbe d'Utrecht entre el 976 fins a 990.
Nou!!: 976 і Folcmar d'Utrecht · Veure més »
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Nou!!: 976 і Godofreu I de Verdun · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: 976 і Hamadan · Veure més »
Harald Blåtand
Harald I o Harald Blåtand ("Gran Home Bru", mal interpret com "Dent Blava"), mort en 986, va ser rei de Dinamarca aproximadament des de 958 fins a la seva mort, i rei de Noruega al voltant de 970.
Nou!!: 976 і Harald Blåtand · Veure més »
Helena (esposa de Constantí VIII)
Helena, en grec antic Ελένη, ca ser una emperadriu consort esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí VIII.
Nou!!: 976 і Helena (esposa de Constantí VIII) · Veure més »
Hermogi de Tui
Hermogi (Tui, final del s. IX - ca. 942) va ser un religiós gallec, bisbe de Tui aproximadament entre els anys 915 i 926.
Nou!!: 976 і Hermogi de Tui · Veure més »
Hibat-Al·lah ibn Makula
Abu-l-Qàssim Hibat-Al·lah ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Hibat-Al·lah ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbàssida i del buwàyhida Jalal-ad-Dawla.
Nou!!: 976 і Hibat-Al·lah ibn Makula · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: 976 і Història d'Àustria · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 976 і Història d'Isfahan · Veure més »
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Nou!!: 976 і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »
Ibn Abbad
Abu-l-Qàssim Ismaïl ibn Abbad ibn al-Abbàs ibn Abbad ibn Àhmad ibn Idrís, més conegut senzillament com a Ibn Abbad, i com a Kafi-l-Kufat o as-Sàhib (Istakhr 14 de setembre de 938-Rayy 30 de març del 995) fou un home de lletres i visir buwàyhida del.
Nou!!: 976 і Ibn Abbad · Veure més »
Ibn al-Faradí
Abu-l-Walid Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Azdí ibn al-Faradí ibn al-Qurtubí (en àrab,أبو الوليد عبد الله بن محمد بن يوسف الازدي ابن الفرضي القرطبي Abū l-Walīd ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn Yūsuf al-Azdī ibn al-Faraḍī al-Qurṭubī), més conegut simplement com a Ibn al-Faradí (ابن الفرضي Ibn al-Faraḍī) (Còrdova, 23 de desembre de 962 — 20 d'abril de 1013), fou un jurista i erudit andalusí.
Nou!!: 976 і Ibn al-Faradí · Veure més »
Ibn Faradj al-Djayyani
Abu-Úmar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Fàraj al-Jayyaní, més conegut simplement com a Ibn Fàraj al-Jayyaní, fou un poeta, antologista i historiador andalusí del.
Nou!!: 976 і Ibn Faradj al-Djayyani · Veure més »
Imran ibn Xahin
Imran ibn Xahin Muïn-ad-Dawla fou emir de la Batiha.
Nou!!: 976 і Imran ibn Xahin · Veure més »
Ingilberga
Ingilberga (Vic, 976 - març del 1049) fou l'última abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Nou!!: 976 і Ingilberga · Veure més »
Irminiscle
Irminiscle (segle X) fou abat del monestir de Sant Quirze de Colera.
Nou!!: 976 і Irminiscle · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: 976 і Isfahan · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: 976 і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jannabites
Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.
Nou!!: 976 і Jannabites · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: 976 і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Nou!!: 976 і Joan I Tsimiscés · Veure més »
Jofré I Grisegonelle
Jofré I Grisegonelle fou comte d'Anjou del 942 al 960 succeint al seu pare Folc II el Bo com a comte d'Anjou Per reconciliar-se amb el comte de Blois es va casar amb Adelaida de Vermandois, germana de Leutgarda (dona de Tibau de Blois) però més tard (978) es va casar en segones noces amb Adelaida de Chalons, viuda del comte Lambert de Chalon i neta del comte Giselbert de Chalon.
Nou!!: 976 і Jofré I Grisegonelle · Veure més »
Junagarh (ciutat)
Junagadh o Junagarh (hindi: जूनागढ़ Junāgaḍh, gujarati જુનાગઢ) és una ciutat i corporació municipal de Gujarat, capital del districte de Junagadh, al peu de les muntanyes Girnar.
Nou!!: 976 і Junagarh (ciutat) · Veure més »
La Pobla de Segur
Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 976 і La Pobla de Segur · Veure més »
Lambert I de Lovaina
Lambert I dit el Barbut, nascut al voltant de 950, mort el 12 de setembre de 1015 a Florennes, fou comte de Lovaina des de 988 a 1015 i comte de Brussel·les des 994 a 1015.
Nou!!: 976 і Lambert I de Lovaina · Veure més »
Les Masies de Voltregà
Les Masies de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: 976 і Les Masies de Voltregà · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 976 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de bisbes d'Agde
La llista de bisbes d'Agde és la següent.
Nou!!: 976 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: 976 і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 976 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de reis de Noruega
Escut de Noruega Aquesta és una llista de Monarques de Noruega (en noruec: kongerekken o kongerekka) que comença l'any 872, després de la Batalla de Hafrsfjord, quan el rei Harald Harfager va unificar diversos petits regnes amb el regne del seu pare.
Nou!!: 976 і Llista de reis de Noruega · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: 976 і Lorena · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: 976 і Maghrawa · Veure més »
Mansur (I) ibn Nuh
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).
Nou!!: 976 і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »
Miecislau I de Polònia
Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".
Nou!!: 976 і Miecislau I de Polònia · Veure més »
Mossàrabs
Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.
Nou!!: 976 і Mossàrabs · Veure més »
Msila
Msila, també M'sila, M'Sila o Masila o al-Masila (derivat segurament de l'àrab massil, que vol dir ‘curs d'aigua’, ja que la ciutat està a la riba del riu El Ksob) és una vila d'Algèria capital de la província del mateix nom, als Altiplans a la vora nord de la depressió d'Hodna.
Nou!!: 976 і Msila · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: 976 і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Muvaffak
Abu Mansur Muvaffak Harawi —— més conegut simplement com a Muvaffak fou un metge del documentat a Herat, a l'actual Afganistan, al servei del príncep samànida Mansur ibn Nuh, que va governar del 961 al 976.
Nou!!: 976 і Muvaffak · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: 976 і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Numeració aràbiga
Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.
Nou!!: 976 і Numeració aràbiga · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: 976 і Omeies · Veure més »
Otó I de Suàbia
Otó I de Suàbia (954 - † 31 d'octubre del 982 a Lucca) fou duc de Suàbia i duc de Baviera.
Nou!!: 976 і Otó I de Suàbia · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: 976 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pere Orsèol
Pere Orsèol, de vegades escrit Ursèol, (Rivo Alto, prop d'Udine, 928 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 997), nascut Pietro Orseolo, va ser dux de la República de Venècia, retirat a la vida monàstica i eremítica.
Nou!!: 976 і Pere Orsèol · Veure més »
Pot de Zamora
El Pot de Zamora, també anomenat Píxide de Zamora, és un pot o píxide andalusí de vori d'elefant considerat una mostra cabdal de l'art andalusí durant el Califat de Qúrtuba.
Nou!!: 976 і Pot de Zamora · Veure més »
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Nou!!: 976 і Pula · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: 976 і Qazvín · Veure més »
Ramir III
Ramir III (961 - Astorga, 985) fou rei de Lleó (966-984).
Nou!!: 976 і Ramir III · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: 976 і Regió d'Ístria · Veure més »
Reis de Mide
La bandera de Mide En la Irlanda medieval els Reis de Mide eren del Clann Cholmáin, una branca dels Uí Néill.
Nou!!: 976 і Reis de Mide · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: 976 і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: 976 і Samànides · Veure més »
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Nou!!: 976 і Sanç II de Pamplona · Veure més »
Sant Pere de les Maleses
El monestir de Sant Pere de les Maleses és un antic cenobi benedictí localitzat dins del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 976 і Sant Pere de les Maleses · Veure més »
Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Nou!!: 976 і Santa Maria de Roses · Veure més »
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Nou!!: 976 і Sembat II Tiezerakal · Veure més »
Sergi II de Constantinoble
Sergi II (en Σέργιος Β′) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 999 al 1019.
Nou!!: 976 і Sergi II de Constantinoble · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: 976 і Suïdas · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: 976 і Taron · Veure més »
Teòfan Anastaso
Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.
Nou!!: 976 і Teòfan Anastaso · Veure més »
Tecnologia de la dinastia Song
Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.
Nou!!: 976 і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »
Tecnologia medieval
XV. hanseàtic de Danzig. La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià.
Nou!!: 976 і Tecnologia medieval · Veure més »
Teodora (filla de Constantí VII)
Teodora, coneguda també com a Teodora de Macedònia, en grec antic Θεοδώρα, nascuda cap al 496, va ser una emperadriu consort, la segona esposa de Joan I Tsimiscés, emperador de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 976 і Teodora (filla de Constantí VII) · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: 976 і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
Vestes (títol)
Vestes, en grec medieval βέστης, en plural βέσται (vestai), va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient usat durant els segles X i XI.
Nou!!: 976 і Vestes (títol) · Veure més »
