Taula de continguts
122 les relacions: Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Adarnases IV d'Ibèria, Al-Hussayn ibn Tàhir, Alan I el Gran, Alenyà, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Split-Makarska, Èric d'Auxerre, Bagrat I d'Ibèria, Bari (Pulla), Bernat de Gòtia, Bernat II de Tolosa, Bernat II el Poiteví, Bernat Plantapilosa, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Asti, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Die, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Gap, Bisbat de Laon, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Lodi, Bisbat de Meaux, Bisbat de Metz, Bisbat de Rímini, Bisbat de Rodés, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bivínides, Borgonya Transjurana, Bosó de Provença, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, ... Ampliar l'índex (72 més) »
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàssides i després del safàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.
Veure 876 і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Adarnases IV d'Ibèria
Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.
Veure 876 і Adarnases IV d'Ibèria
Al-Hussayn ibn Tàhir
Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.
Veure 876 і Al-Hussayn ibn Tàhir
Alan I el Gran
Alan I de Bretanya o Alan I el Gran, en bretó Alan I Iañ (francès Alain I le Grand) fou rei de Bretanya del 877 al 907, el primer de la dinastia dels comtes de Rennes (Roazhon), que finalment fou reconegut com a Rex Britanniae pels reis francs a canvi de cedir-los una part dels territoris de l'actual Normandia.
Veure 876 і Alan I el Gran
Alenyà
Alenyà (en rossellonès, en), és un municipi de la comarca nord-catalana del Rosselló, situat administrativament al cantó de la Plana d'Illiberis del districte de Ceret en el departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure 876 і Alenyà
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure 876 і Arquebisbat d'Avinyó
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Veure 876 і Arquebisbat d'Embrun
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Veure 876 і Arquebisbat de Bari-Bitonto
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Veure 876 і Arquebisbat de Bordeus
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Veure 876 і Arquebisbat de Bourges
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure 876 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Veure 876 і Arquebisbat de Gènova
Arquebisbat de Pisa
Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure 876 і Arquebisbat de Pisa
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.
Veure 876 і Arquebisbat de Rouen
Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 876 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Arquebisbat de Split-Makarska
Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.
Veure 876 і Arquebisbat de Split-Makarska
Èric d'Auxerre
Èric d'Auxerre ((en francès Heiric d'Auxerre, Auxerre 841 - 876) va ser un monjo oblat del monestir benedictí de Sant Germà d'Auxerre (Borgonya, França).
Veure 876 і Èric d'Auxerre
Bagrat I d'Ibèria
Bagrat I d'Ibèria (en georgià ბაგრატ I, Bagrat I; nascut vers el 822, mort l'any 876) fou un duc del Tao Inferior (Taiq Inferior) i un príncep-primat d'Ibèria de la família dels bagràtides.
Veure 876 і Bagrat I d'Ibèria
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Veure 876 і Bari (Pulla)
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Veure 876 і Bernat de Gòtia
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Veure 876 і Bernat II de Tolosa
Bernat II el Poiteví
Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.
Veure 876 і Bernat II el Poiteví
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Veure 876 і Bernat Plantapilosa
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 876 і Bisbat d'Acqui
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 876 і Bisbat d'Alba
Bisbat d'Alife-Caiazzo
El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 876 і Bisbat d'Alife-Caiazzo
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure 876 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 876 і Bisbat d'Aosta
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 876 і Bisbat d'Asti
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda.
Veure 876 і Bisbat de Bayeux i Lisieux
Bisbat de Chioggia
El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 876 і Bisbat de Chioggia
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.
Veure 876 і Bisbat de Coutances i Avranches
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Veure 876 і Bisbat de Die
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 876 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure 876 і Bisbat de Gap
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Veure 876 і Bisbat de Laon
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Veure 876 і Bisbat de Lisieux
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure 876 і Bisbat de Lodi
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Veure 876 і Bisbat de Meaux
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 876 і Bisbat de Metz
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 876 і Bisbat de Rímini
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Veure 876 і Bisbat de Rodés
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Veure 876 і Bisbat de Viena del Delfinat
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 876 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Bivínides
Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.
Veure 876 і Bivínides
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Veure 876 і Borgonya Transjurana
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Veure 876 і Bosó de Provença
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Veure 876 і Carles de Provença
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure 876 і Carles el Calb
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Veure 876 і Carles el Gras
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Veure 876 і Carloman de Baviera
Castell de Marvão
El castell de Marvão, en l'Alentejo, està situat a l'extrem oest del poble de Santa Maria de Marvão, en el municipi de Marvão, districte de Portalegre, a Portugal.
Veure 876 і Castell de Marvão
Catepanat d'Itàlia
Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.
Veure 876 і Catepanat d'Itàlia
Clan Fujiwara
''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.
Veure 876 і Clan Fujiwara
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Veure 876 і Comtat d'Autun
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Veure 876 і Comtat de Bourges
Comtat de Troyes
El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.
Veure 876 і Comtat de Troyes
Conrad I de Borgonya
Conrad I de Borgonya realment Conrad I d'Arrgenau i després Conrad I de París i d'Auxerre, conegut com a Conrad el Vell (nascut vers 800 - mort un 22 mars entre 862 i 866), fou un noble carolingi fill de Welf I comte a Baviera, i d'Helwigis (vers 775-883).
Veure 876 і Conrad I de Borgonya
Conrad II de Borgonya
Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.
Veure 876 і Conrad II de Borgonya
Dainagon
, a vegades traduït com 'gran conseller', era un càrrec governamental en el sistema feudal japonés o ritsuryô.
Veure 876 і Dainagon
David I d'Ibèria
David I d'Ibèria dit el Curopalata (mort l'any 881) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia Bagrationi, regnant de 876 a 881.
Veure 876 і David I d'Ibèria
Dayr al-Akul
Dayr al-Akul (monestir de l'espina dels camells) fou una antiga vila d'Iraq a uns 80 km al sud-est de Bagdad, a la vora del Tigris.
Veure 876 і Dayr al-Akul
Diòcesi de Còria-Càceres
La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.
Veure 876 і Diòcesi de Còria-Càceres
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Veure 876 і Dinastia Agilolfinga
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure 876 і Dinastia carolíngia
Districte de Saran
El districte de Saran és una divisió administrativa de Bihar.
Veure 876 і Districte de Saran
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Veure 876 і Emma de Baviera
Engelberga de Spoleto
Engelberga (morta entre els anys 896 i 901) va ser l'esposa de Lluís II el Jove, emperador Carolingi i rei d'Itàlia, ostentant el títol d'emperadriu consort des del seu casament, el 5 d'octubre de l'any 851, fins a la mort del seu marit, el 12 d'agost de l'any 875.
Veure 876 і Engelberga de Spoleto
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Veure 876 і Enric I d'Alemanya
Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)
Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.
Veure 876 і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Veure 876 і Ermengarda d'Hesbaye
Fortalesa de Gwalior
La fortalesa de Gwalior (o fort de Gwalior) és un conjunt fortificat edificat al turó Gopachal, al costat de la ciutat de Gwalior, a l'Índia, format per sis palaus, sis temples, vuit estanys, una mesquita i diverses edificacions, tot envoltat de muralles.
Veure 876 і Fortalesa de Gwalior
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure 876 і Guerres arabo-romanes
Guiu II de Spoleto
Guiu II fou el fill i successor del duc Lambert I de Spoleto.
Veure 876 і Guiu II de Spoleto
Guiu III de Spoleto
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.
Veure 876 і Guiu III de Spoleto
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Veure 876 і Gundixapur
Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.
Veure 876 і Gurguèn d'Ibèria
Gurwant
Gurwant (o Gurvant) fou un comte bretó que amb Pascweten va contribuir a la mort de Salomó I de Bretanya.
Veure 876 і Gurwant
Guthrum el Vell
Guthrum el Vell fou rei dels vikings danesos en la regió anomenada Danelaw, en la Gran Bretanya, on s'aplicava la llei (law) dels danesos (Dane) en lloc de la dels anglosaxons.
Veure 876 і Guthrum el Vell
Gwalior (ciutat)
Un lloc de la ciutat ciutat des del fort Monument a la ciutat Gwalior (hindi ग्वालियर, marathi ग्वाल्हेर), és una ciutat i municipi de Madhya Pradesh; l'àrea metropolitana té una població d'1.200.000 habitants (la 46è ciutat de l'Índia).
Veure 876 і Gwalior (ciutat)
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Veure 876 і Ismaïl ibn Àhmad
Jòrvik
Jòrvík fou un regne viking que es va estendre pel territori que fou posteriorment Yorkshire i per altres zones de l'Anglaterra septentrional.
Veure 876 і Jòrvik
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Veure 876 і Jueus catalans
Lambert I de Spoleto
Lambert I fou duc i marcgravi de Spoleto del 860 al 871 i del 876 al 880.
Veure 876 і Lambert I de Spoleto
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 876 і Llista d'anys
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Veure 876 і Llista d'emperadors del Japó
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure 876 і Llista de ducs de Baviera
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Veure 876 і Llista de governants de Bretanya
Llista de governants de Croàcia
Llista de governants de Croàcia.
Veure 876 і Llista de governants de Croàcia
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure 876 і Llista de reis germànics
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Veure 876 і Lluís el Germànic
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure 876 і Lluís II d'Itàlia
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Veure 876 і Lluís III d'Alemanya
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Veure 876 і Lotari II de Lotaríngia
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Veure 876 і Majd-ad-Dawla
Maymun ibn Thakiyya
Maymun ibn Thakiyya, conegut com al-Àmir, fou emir midràrida de Sigilmasa.
Veure 876 і Maymun ibn Thakiyya
Mesquita d'Ibn Tulun
La '''mesquita d'Ibn Tulun'''. La font d'ablucions a l'esquerra i el minaret a la dretaLa mesquita d'Ibn Tulun és una de les més interessants del Caire, Egipte.
Veure 876 і Mesquita d'Ibn Tulun
Miró el Vell
Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).
Veure 876 і Miró el Vell
Muhàmmad ibn Maymun
Muhàmmad ibn Maymun fou emir midràrida de Sigilmasa, fill i successor el 876/877 de Maymun ibn Thakiyya al-Àmir.
Veure 876 і Muhàmmad ibn Maymun
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.
Veure 876 і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Palau d'Aquisgrà
1.
Veure 876 і Palau d'Aquisgrà
Pascweten
Pascweten o Pasquitan (nascut vers 800 - mort el 877), fou comte de Vannes, Nantes i pretendent al tron de Bretanya al segle IX.
Veure 876 і Pascweten
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 876 і Principat d'Ibèria
Raqqada
Raqqada és un jaciment arqueològic de Tunísia, situat 9 km al sud del centre de Kairuan, de la que avui dia constitueix un barri.
Veure 876 і Raqqada
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Veure 876 і Regne de Lotaríngia
Ricard I de Borgonya
Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb.
Veure 876 і Ricard I de Borgonya
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Veure 876 і Robertians
Rodolf I de Borgonya
Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.
Veure 876 і Rodolf I de Borgonya
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure 876 і Safàrides
Sant Pere de Tellet
Façana occidental de l'església Sant Pere de Tellet, actualment Sant Valentí és l'església parroquial romànica del terme comunal rossellonès de Tellet, a la Catalunya del Nord.
Veure 876 і Sant Pere de Tellet
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Veure 876 і Tahírides del Khorasan
Talha al-Muwàffaq
Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891.
Veure 876 і Talha al-Muwàffaq
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Veure 876 і Taoklardjètia
Tellet
Tellet (en francès i oficialment Taillet) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 128 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Veure 876 і Tellet
Tema de Cefalònia
El Tema de Cefalònia (θέμα Κεφαλληνίας/Κεφαλονίας) va ser un tema (circumscripció administrativa) de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia les Illes Jòniques.
Veure 876 і Tema de Cefalònia
Teodoric el Tresorer
Thierry (Teodoric IV d'Autun) o Teodoric el Tresorer (vers 820 † 882) fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill de Khildebrand III i de Dunna.
Veure 876 і Teodoric el Tresorer
Teodoric Nibelung
Teodoric (Thierry o Tètric) fou un noble franc de la família dels Nibelúngides, descendent de Khildebrand I, germà de Carles Martel.
Veure 876 і Teodoric Nibelung
Vescomtat de Mâcon
El vescomtat de Mâcon fou una jurisdicció feudal del Regne de França.
Veure 876 і Vescomtat de Mâcon
Vescomtat de Thouars
El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.
Veure 876 і Vescomtat de Thouars
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Veure 876 і Yaqub ibn al-Layth
Zuentibold
Zwentibold (Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.
Veure 876 і Zuentibold
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure 876 і 13 de juny