Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abu-Ibrahim Àhmad ibn Muhàmmad ibn al-Àghlab, Abu-l-Abbàs Muhàmmad (I), Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Adalbert I de Toscana, Aglàbides, Aixot el Gran, Al-Fat·h ibn Khàqan, Alderic de Le Mans, Antiga Corint, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Tours, Àhmad ibn Àssad, Banu Qassi, Bardas, Bisbat de Chartres, Bisbat de Laon, Bisbat de Lieja, Bisbat de Lodi, Bisbat de Mans, Bisbat de Meaux, Bisbat de Thérouanne, Borredà, Bosó (fill de Bosó l'Antic), Carles d'Aquitània (arquebisbe), Carles el Calb, Carles l'Infant, Càpua, Ciprínids, Comtat d'Eifel, Dainagon, Dinastia carolíngia, Ducat de Lió, Emma de Baviera, Erispoe, Eudòxia Decapolita, Fòrmies, Francó de Tongeren, Frèdol de Narbona, Hasting, Història de França, Hucbert, Lleó (Castella i Lleó), Llista d'anys, Lluís el Germànic, Marca de Bretanya, Mardastan, Mesquita Zituna, ..., Miquel III l'Embriac, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Odalric, Pipí II d'Aquitània, Prambanan, Raban Maur, Rainulf I de Poitiers, Ràtzia de 856, Regne de França, Rhodri Mawr, Riwallon de Bretanya, Robert el Fort, Salomó de Bretanya, Teodora l'Armènia, Terrassa, Veni Creator Spiritus, Waifré, 784. Ampliar l'índex (18 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 856 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abu-Ibrahim Àhmad ibn Muhàmmad ibn al-Àghlab
Abu-Ibrahim Àhmad ibn Muhàmmad ibn al-Àghlab —— (835-863) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (856-863).
Nou!!: 856 і Abu-Ibrahim Àhmad ibn Muhàmmad ibn al-Àghlab · Veure més »
Abu-l-Abbàs Muhàmmad (I)
Abu-l-Abbàs Muhàmmad (I) —— (? - 856) fou el cinquè emir aglàbida d'Ifríqiya (841-847 i 848-856).
Nou!!: 856 і Abu-l-Abbàs Muhàmmad (I) · Veure més »
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàssides i després del safàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.
Nou!!: 856 і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast · Veure més »
Adalbert I de Toscana
Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).
Nou!!: 856 і Adalbert I de Toscana · Veure més »
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Nou!!: 856 і Aglàbides · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: 856 і Aixot el Gran · Veure més »
Al-Fat·h ibn Khàqan
Al-Fat·h ibn Khàqan (vers 815/816-861) fou un príncep de la dinastia local de Fergana, fill de Khàqan ibn Urtuj, cap de les forces turques centroasiàtiques que formaven la guàrdia del califa Al-Mútassim.
Nou!!: 856 і Al-Fat·h ibn Khàqan · Veure més »
Alderic de Le Mans
Alderic de Le Mans o Sant Alderic (800 - 856) fou bisbe de Le Mans, França.
Nou!!: 856 і Alderic de Le Mans · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: 856 і Antiga Corint · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 856 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 856 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 856 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 856 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Àhmad ibn Àssad
Àhmad ibn Àssad o Àhmad I (? - 864) fou un governador de la família samànida.
Nou!!: 856 і Àhmad ibn Àssad · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: 856 і Banu Qassi · Veure més »
Bardas
Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.
Nou!!: 856 і Bardas · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 856 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 856 і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: 856 і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 856 і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Mans
La diòcesi de Mans o del Mans o de Le Mans és una jurisdicció de l'Església Catòlica creada canònicament al.
Nou!!: 856 і Bisbat de Mans · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: 856 і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 856 і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Borredà
Borredà és un municipi de la comarca del Berguedà, originat entorn de l'església de Santa Maria, bastida el 856 i cedida al Monestir de Santa Maria de Ripoll per Guifré el Pilós.
Nou!!: 856 і Borredà · Veure més »
Bosó (fill de Bosó l'Antic)
Bosó (-) fou un suposat fill de Bosó l'Antic, el fundador de la família dels Bosònides.
Nou!!: 856 і Bosó (fill de Bosó l'Antic) · Veure més »
Carles d'Aquitània (arquebisbe)
Carles d'Aquitània (vers 825/830 - 4 de juny de 863) fou príncep d'Aquitània, fill de Pipí I i germà de Pipí II.
Nou!!: 856 і Carles d'Aquitània (arquebisbe) · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: 856 і Carles el Calb · Veure més »
Carles l'Infant
Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.
Nou!!: 856 і Carles l'Infant · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: 856 і Càpua · Veure més »
Ciprínids
Els ciprínids (Cyprinidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces i són criats amb fins alimentaris o com a peixos d'aquari.
Nou!!: 856 і Ciprínids · Veure més »
Comtat d'Eifel
El comtat d'Eifel fou una jurisdicció feudal d'Alemanya (Germània) situat a la Ripuària.
Nou!!: 856 і Comtat d'Eifel · Veure més »
Dainagon
, a vegades traduït com 'gran conseller', era un càrrec governamental en el sistema feudal japonés o ritsuryô.
Nou!!: 856 і Dainagon · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: 856 і Dinastia carolíngia · Veure més »
Ducat de Lió
El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.
Nou!!: 856 і Ducat de Lió · Veure més »
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Nou!!: 856 і Emma de Baviera · Veure més »
Erispoe
Erispoe (francès Erispoë o Erispoé) fou rei de Bretanya del 851 al 857, successor del seu pare, Nominoe.
Nou!!: 856 і Erispoe · Veure més »
Eudòxia Decapolita
Eudòxia Decapolita, en grec antic Εὐδοκία ἡ Δεκαπολίτισσα, va ser l'emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Miquel III l'Embriac, l'últim representant de la dinastia frígia.
Nou!!: 856 і Eudòxia Decapolita · Veure més »
Fòrmies
Fòrmies va ser una ciutat del Latium, a la via Àpia, entre Fundi i Ninturnae, a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, a la costa del golf de Gaeta (Sinus Caietanus).
Nou!!: 856 і Fòrmies · Veure més »
Francó de Tongeren
Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort.
Nou!!: 856 і Francó de Tongeren · Veure més »
Frèdol de Narbona
Frèdol o Fredold o Fredald fou arquebisbe de Narbona vers 855 a 872.
Nou!!: 856 і Frèdol de Narbona · Veure més »
Hasting
Hasting (o Aflingus, Afflengo, Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània.
Nou!!: 856 і Hasting · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: 856 і Història de França · Veure més »
Hucbert
Hucbert (nascut vers 820 - † 864 o 866) fou un noble franc, fill de Bosó l'Antic (o Bosó el Vell) el primer Bosònida.
Nou!!: 856 і Hucbert · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: 856 і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 856 і Llista d'anys · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: 856 і Lluís el Germànic · Veure més »
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Nou!!: 856 і Marca de Bretanya · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: 856 і Mardastan · Veure més »
Mesquita Zituna
La mesquita Zituna o mesquita d'az-Zituna (literalment ‘mesquita de l'olivera’) és el principal edifici religiós de Tunis, a Tunísia.
Nou!!: 856 і Mesquita Zituna · Veure més »
Miquel III l'Embriac
Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.
Nou!!: 856 і Miquel III l'Embriac · Veure més »
Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.
Nou!!: 856 і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Nou!!: 856 і Odalric · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: 856 і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Prambanan
Prambanan és un conjunt de 240 temples dedicats a Xiva, construïts al llarg del sota la dinastia Sanjaya del primer Regne de Mataram, a la regió de Java central.
Nou!!: 856 і Prambanan · Veure més »
Raban Maur
Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.
Nou!!: 856 і Raban Maur · Veure més »
Rainulf I de Poitiers
Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.
Nou!!: 856 і Rainulf I de Poitiers · Veure més »
Ràtzia de 856
La ràtzia de 856 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.
Nou!!: 856 і Ràtzia de 856 · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: 856 і Regne de França · Veure més »
Rhodri Mawr
Rhodri Mawr (Rhodri el Gran en català; també anomenat Rhodri ap Merfyn) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que nasqué als voltants del 825 i morí l'any 878.
Nou!!: 856 і Rhodri Mawr · Veure més »
Riwallon de Bretanya
Riwallon de Bretanya (segle IX), escrit també Rivalon o Rivallon, fou un príncep bretó fill del rei Salomó I de Bretanya i de la seva esposa Wembrit.
Nou!!: 856 і Riwallon de Bretanya · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: 856 і Robert el Fort · Veure més »
Salomó de Bretanya
Salomó de Bretanya —Salaün en bretó antic, Salamun, en bretó modern, evolucionat a Salavun— (?- 25 de juny del 874) fou rei de Bretanya del 857 al 874.
Nou!!: 856 і Salomó de Bretanya · Veure més »
Teodora l'Armènia
Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.
Nou!!: 856 і Teodora l'Armènia · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: 856 і Terrassa · Veure més »
Veni Creator Spiritus
Veni Creator Spiritus ("Vine esperit creador" en català) és un himne litúrgic dedicat a l'Esperit Sant atribuït a Raban Maur, que va ser arquebisbe de Magúncia entre el 847 i el 856.
Nou!!: 856 і Veni Creator Spiritus · Veure més »
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Nou!!: 856 і Waifré · Veure més »
784
Sense descripció.
Nou!!: 856 і 784 · Veure més »
