Taula de continguts
125 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Aganó, Al-Afxín Khaydhar, Al-Azdí, Al-Qàssim ibn Issa, Alós d'Isil, Aldobrandeschi, Andorra la Vella, Anglosaxons, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Asnar, Asnar I Galí, Æthelwulf, Àhmad ibn Yússuf al-Misrí, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Bawàndides, Bernat II el Poiteví, Bisbat d'Orange, Bisbat de Constança, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bor (Bellver de Cerdanya), Cal Soler (Vilada), Cal Valentí de l'Espluga, Cambrils (Odèn), Canalda, Capolat, Carles el Gras, Casa Sant Pere (Vilada), Castellnou de Carcolze, Catedral de la Seu d'Urgell, Civís, Comtat d'Holanda, Comtat d'Oscheret, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Frísia Occidental, Comtat de Maasgau, Comtat de Poitiers, Comtat del Maine, Dinastia carolíngia, Djerid, Ducat i Principat de Benevent, Dulàfides, Eóganan mac Óengusa, Eberard de Friül, ... Ampliar l'índex (75 més) »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí.
Veure 839 і Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Veure 839 і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Aganó
Aganó (Aganonus/Aganone) o Agà (Aganus/Agano) fou comte de Lucca i per tant probablement marquès de Toscana, nomenat per Lotari I, successor del comte/marquès Mainfridux.
Veure 839 і Aganó
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Veure 839 і Al-Afxín Khaydhar
Al-Azdí
Abu-Zakariyyà Yazid ibn Muhàmmad ibn Iyàs ibn al-Qàssim al-Azdí, més conegut senzillament com al-Azdí (mort 945/946) fou un historiador àrab nadiu de Mossul, continuador d'Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Yazid al-Mawsilí que havia escrit biografies de savis religiosos.
Veure 839 і Al-Azdí
Al-Qàssim ibn Issa
Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.
Veure 839 і Al-Qàssim ibn Issa
Alós d'Isil
Alós, o (Alós d'Àneu), és un nucli de població pertanyent a l'Entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós, del municipi d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà i a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.
Veure 839 і Alós d'Isil
Aldobrandeschi
Els Aldobrandeschi foren una família feudal italiana que va governar territoris a la Maremma, a la regió de Sovana o Soana i a les terres de Grosseto.
Veure 839 і Aldobrandeschi
Andorra la Vella
Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.
Veure 839 і Andorra la Vella
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Veure 839 і Anglosaxons
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 839 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 839 і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 839 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Asnar
* Onomàstica.
Veure 839 і Asnar
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Veure 839 і Asnar I Galí
Æthelwulf
Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858.
Veure 839 і Æthelwulf
Àhmad ibn Yússuf al-Misrí
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Ibrahim ibn Tammam as-Siddiq al-Baghdadí al-Misrí —en àrab أبو جعفر أحمد بن يوسف بن إبراهيمبن تمامالصدَيق البغدادي المصري—, també conegut amb els noms d'Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf i Àhmad ibn Yússuf al-Misrí (835 - 912), va ser un matemàtic àrab, fill del també matemàtic Yússuf ibn Ibrahim.
Veure 839 і Àhmad ibn Yússuf al-Misrí
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Veure 839 і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Veure 839 і Bawàndides
Bernat II el Poiteví
Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.
Veure 839 і Bernat II el Poiteví
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Veure 839 і Bisbat d'Orange
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Veure 839 і Bisbat de Constança
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Veure 839 і Bisbat de Dunkeld
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 839 і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
Veure 839 і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
Bor (Bellver de Cerdanya)
Bor és un nucli de població del municipi de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya, situat a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera, a una altitud de 1.100 m, entre els torrents de la Bavosa i de la Fou de Bor, a prop de Beders, al marge esquerre del riu Segre.
Veure 839 і Bor (Bellver de Cerdanya)
Cal Soler (Vilada)
Cal Soler és una masia situada al terme municipal de Vilada, al Berguedà que està inventariada com a patrimoni immoble al mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb el número d'element IPAC-3732.
Veure 839 і Cal Soler (Vilada)
Cal Valentí de l'Espluga
Fotografia de la masia. Fotografia antiga de la masia i de l'ermita Sant Fruitós de l'Espluga. Cal Valentí, Cal Valentí de l'Espluga o l'Espluga de Cal ValentíSegura 2007: p. 118 és una masia de la vall de la Vansa situada a la vora del torrent de l'Espluga damunt del penyasegat del mateix nom, al municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell).
Veure 839 і Cal Valentí de l'Espluga
Cambrils (Odèn)
Cambrils és una de les nou entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure 839 і Cambrils (Odèn)
Canalda
Canalda és un poble de la part oriental del municipi d'Odèn, i forma una entitat municipal descentralitzada des del 1973.
Veure 839 і Canalda
Capolat
Capolat és un municipi de la comarca del Berguedà.
Veure 839 і Capolat
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Veure 839 і Carles el Gras
Casa Sant Pere (Vilada)
Cal Sant Pere (o el Solet) és una masia situada al terme municipal de Vilada, al Berguedà que està inventariada com a patrimoni immoble pel mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb el número d'element IPAC-3731.
Veure 839 і Casa Sant Pere (Vilada)
Castellnou de Carcolze
Castellnou de Carcolze és un poble del municipi alt-urgellenc del Pont de Bar.
Veure 839 і Castellnou de Carcolze
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Veure 839 і Catedral de la Seu d'Urgell
Civís
Civís és un nucli de població i una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Veure 839 і Civís
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure 839 і Comtat d'Holanda
Comtat d'Oscheret
El País d'Oscheret és un antic pagus dels lingons cobrint la baixa vall i la planura de l'Ouche a la Costa d'Or a Borgonya.
Veure 839 і Comtat d'Oscheret
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure 839 і Comtat d'Urgell
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure 839 і Comtat de Cerdanya
Comtat de Frísia Occidental
El comtat de Frísia Occidental fou una jurisdicció feudal imperial a l'edat mitjana.
Veure 839 і Comtat de Frísia Occidental
Comtat de Maasgau
El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).
Veure 839 і Comtat de Maasgau
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Veure 839 і Comtat de Poitiers
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure 839 і Comtat del Maine
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure 839 і Dinastia carolíngia
Djerid
El Djerid (pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir ‘fulla de palmera’) és el nom donat a una regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.
Veure 839 і Djerid
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Veure 839 і Ducat i Principat de Benevent
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Veure 839 і Dulàfides
Eóganan mac Óengusa
Eóganan mac Óengusa (en gaèlic), o Uuen mac Unuist (en picte), va ser rei dels pictes de Fortriu (837 - 839) i dels escots de Dál Riata (826 - 839) (?).
Veure 839 і Eóganan mac Óengusa
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Veure 839 і Eberard de Friül
Ebroí de Poitiers
Ebroí († 854) fou un Bisbe de Poitiers de 839 a 854.
Veure 839 і Ebroí de Poitiers
Egbert
Egbert (769 o 771 – 839) fou rei de Wessex (Anglaterra) des del 802 fins a la seva mort el 839.
Veure 839 і Egbert
Emenó de Poitiers
Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).
Veure 839 і Emenó de Poitiers
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Veure 839 і Emma de Baviera
Escots
Els escots (scoti) foren un poble d'Hibèrnia.
Veure 839 і Escots
Escut de la Seu d'Urgell
L'escut de la Seu d'Urgell és un escut caironat que és utilitzat per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell tot i que desobeeix la normativa oficial de la Generalitat de Catalunya i, que, per tant és utilitzat de forma oficiosa.
Veure 839 і Escut de la Seu d'Urgell
Estaon
Estaon és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 839 і Estaon
Fortriu
Fortriu és el nom donat pels historiadors a l'antic regne dels pictes, que sovint s'utilitza també com a sinònim de «regne dels pictes» en general.
Veure 839 і Fortriu
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Veure 839 і Gaeta
Gafsa
Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.
Veure 839 і Gafsa
Guerí I d'Alvèrnia
Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.
Veure 839 і Guerí I d'Alvèrnia
Ibrahim ibn al-Mahdi
Ibrahim al-Mahdi —— (juliol del 779-juliol del 839) fou un efímer califa abbàssida rebel.
Veure 839 і Ibrahim ibn al-Mahdi
Isil (antic municipi)
Isil, anomenat Gil durant molts anys, era un municipi de la comarca del Pallars Sobirà que va ser incorporat el 1970 al nou terme, creat en aquell moment, d'Alt Àneu, juntament amb els termes de Son, Sorpe, València d'Àneu i la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Veure 839 і Isil (antic municipi)
Jou (la Guingueta d'Àneu)
Jou és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 839 і Jou (la Guingueta d'Àneu)
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Veure 839 і Karínides
Karin I ibn Xahriyar
Karin I ibn Xahriyar fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Veure 839 і Karin I ibn Xahriyar
La Coma i la Pedra
La Coma i la Pedra és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Coma.
Veure 839 і La Coma i la Pedra
La Pedra (la Coma i la Pedra)
La Pedra és una de les tres entitats de població del municipi de La Coma i la Pedra (Solsonès).
Veure 839 і La Pedra (la Coma i la Pedra)
Lleó de Tessalònica
Lleó de Tessalònica (en llatí Leo o Leon, en grec medieval) fou un filòsof i eclesiàstic romà d'Orient del.
Veure 839 і Lleó de Tessalònica
Llirt
Llirt és un nucli de població del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Veure 839 і Llirt
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 839 і Llista d'anys
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure 839 і Llista de monarques britànics
Llista de parròquies del bisbat de Solsona
Les parròquies del Bisbat de Solsona són.
Veure 839 і Llista de parròquies del bisbat de Solsona
Llista de reis de Dublín
Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.
Veure 839 і Llista de reis de Dublín
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure 839 і Lluís II d'Itàlia
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure 839 і Longobards
Madrona (Pinell de Solsonès)
Madrona és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure 839 і Madrona (Pinell de Solsonès)
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Veure 839 і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Nèfol
Nèfol és un poble del municipi de Bellver de Cerdanya.
Veure 839 і Nèfol
Nevà
Nevà és una entitat de població del municipi de Toses, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure 839 і Nevà
Odèn
Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l'extrem nord-occidental de la comarca.
Veure 839 і Odèn
Odelló
OdellóOdelló en català, Odeillo o Odelló oficialment en francès, segons el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord o Odelló de Cerdanya (o, oficialment Odeillo o Odelló en francès) és un poble de la comuna cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, de la Catalunya del Nord.
Veure 839 і Odelló
Oesen
El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.
Veure 839 і Oesen
Pagània
s en relació als seus veïns. Pagània o Narentània va ser un petit territori de la costa dàlmata controlat pels eslaus anomenats narentians o neretvians (Neretljani), que deuen el seu nom al riu Neretva, i a voltes també anomenats arentans.
Veure 839 і Pagània
Pampa (Castellar de la Ribera)
El terme municipal de Castellar Pampa (a vegades també apareix escrit Pampe) és una entitat de població del municipi de Castellar de la Ribera que el 2005 tenia censats 10 habitants.
Veure 839 і Pampa (Castellar de la Ribera)
Pardines
Pardines és un poble i municipi de la comarca del Ripollès, al nord de la regió de l'Alt Ter.
Veure 839 і Pardines
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Veure 839 і Pipí II d'Aquitània
Principat de Salern
El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.
Veure 839 і Principat de Salern
Quersonès (tema)
El tema de Quersonès, en grec medieval θέμα Χερσῶνος, va ser un tema o divisió administrativa civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient coneguda antigament com a Klímata.
Veure 839 і Quersonès (tema)
Radelchis I
Radelchis I fou príncep de Benevent.
Veure 839 і Radelchis I
Rainulf I de Poitiers
Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.
Veure 839 і Rainulf I de Poitiers
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure 839 і Rei d'Itàlia
República d'Amalfi
La República Marinera d'Amalfi o Ducat d'Amalfi va ser una ciutat estat independent de facto, centrada en la ciutat homònima.
Veure 839 і República d'Amalfi
Rorgó I del Maine
Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.
Veure 839 і Rorgó I del Maine
Saldes
Saldes és un municipi del nord de la comarca del Berguedà, situat al peu del Pedraforca, a la banda est de la muntanya, enmig de les Serres del Cadí i d'Ensija.
Veure 839 і Saldes
Samuel de Kakhètia
Samuel de Kakhètia (en géorgià: სამოელი; mort l'any 861) fou un príncep de Kakhètia de 839 a 861.
Veure 839 і Samuel de Kakhètia
Sant Climent de Gréixer
Sant Climent de Gréixer és una església romànica a l'entitat de població de Gréixer pertanyent al municipi de Ger a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Veure 839 і Sant Climent de Gréixer
Sant Esteve d'Araós
Sant Esteve d'Araós és l'església parroquial romànica del poble d'Araós, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 839 і Sant Esteve d'Araós
Sant Martí de Correà
Sant Martí de Correà és una església de culte catòlic i una parròquia situada en el nucli de Correà, entre els municipis de Montmajor i l'Espunyola.
Veure 839 і Sant Martí de Correà
Sant Martí de Saldes
Sant Martí és una església que es troba al centre del nucli urbà de Saldes (Berguedà).
Veure 839 і Sant Martí de Saldes
Sant Pere de Madrona (Solsonès)
Sant Pere de Madrona és una església romànica situada al terme de Madrona, al sector nord-oest del municipi de Pinell de Solsonès, al Solsonès.
Veure 839 і Sant Pere de Madrona (Solsonès)
Sant Vicenç d'Estamariu
Sant Vicenç d'Estamariu és una església del municipi d'Estamariu protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure 839 і Sant Vicenç d'Estamariu
Santa Coloma de Vià
Santa Coloma de Vià és l'església, antigament parroquial, del poble de Vià, que actualment pertany a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la Catalunya del Nord.
Veure 839 і Santa Coloma de Vià
Santa Eugènia de Nerellà
Església de Santa Eugènia Santa Eugènia de Nerellà és una entitat de població del municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, dins la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).
Veure 839 і Santa Eugènia de Nerellà
Santa Eugènia de Sallagosa
Santa Eugènia de Sallagosa (Sainte Eugénie de Saillagouse en francès) és l'església parroquial del poble i comuna de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.
Veure 839 і Santa Eugènia de Sallagosa
Santa Maria d'Àneu
El monestir de Santa Maria d'Àneu es troba en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 839 і Santa Maria d'Àneu
Sisebut (bisbe d'Urgell)
Sisebut (? -840), fou bisbe d'Urgell (823-840).
Veure 839 і Sisebut (bisbe d'Urgell)
Son (Alt Àneu)
Son, antigament anomenat Son del Pi, és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 839 і Son (Alt Àneu)
Tírvia
Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 839 і Tírvia
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Veure 839 і Teòfil (emperador)
Terveu
Terveu és un poble del terme municipal de Tírvia, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 839 і Terveu
Tremp (ciutat)
La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.
Veure 839 і Tremp (ciutat)
Tuixent
Tuixent versió 4, actualitzacions fins al maig de 2008.
Veure 839 і Tuixent
Unroch de Friül
Unroch II de Friül (768-853) va ser comte de Ternois del 839 al 853.
Veure 839 і Unroch de Friül
Ur (Cerdanya)
Ur és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Veure 839 і Ur (Cerdanya)
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Veure 839 і Usruixana
Uurad
Uurad, també conegut amb el nom d'Uurad mac Bargoit, va ser rei dels pictes del 839 al 842.
Veure 839 і Uurad
Vallcebre
Vallcebre és un municipi de la comarca del Berguedà, situat al seu nord-oest i, per tant, a l'Alt Berguedà, en les serres muntanyoses del Prepirineu.
Veure 839 і Vallcebre
Vatxe de Kakhètia
Vatxe I de Kakhètia (en georgià: ვაჩე; mort l'any 839) fou un príncep de Kakhètia del 827 a 839.
Veure 839 і Vatxe de Kakhètia
Vià
Vià és un vilatge, comuna independent fins al 1822, que pertany actualment a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la Catalunya del Nord.
Veure 839 і Vià
Virós
Virós és un despoblat del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, en territori del poble d'Araós.
Veure 839 і Virós
Vistremir
Vistremir va ser un religiós mossàrab que va ser arquebisbe de Toledo entre ca.
Veure 839 і Vistremir
Vita Hludovici
La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.
Veure 839 і Vita Hludovici
Wiglaf
Wiglaf va ser rei de Mèrcia dues vegades, del 827 al 829, succeint a Ludeca, i del 830 fins al 839, entremig el país va estar sota domini del rei Egbert de Wessex.
Veure 839 і Wiglaf
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure 839 і 13 de juny