Taula de continguts
73 les relacions: Abadia de Lorsch, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu Ghanim, Abu l-Khattab Muhammad, Aglàbides, Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí, Alí ar-Ridà, Alhred, Alides, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Tours, Banu Ifran, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat de Laon, Bisbat de Sées, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sion, Bisbat de Tortona, Bisbat de Toul, Cancuén, Casa de Cabrera, Casal de Cabrera-Urgell, Comtat de Noyon, Constantí V Coprònim, Corrents de l'islam, Dinastia carolíngia, Dotila, Era japonesa, Fruela I d'Astúries, Fun'ya no Watamaro, Guerí I d'Alvèrnia, Guerres romano-búlgares, Història d'Aràbia, Història de l'Aràbia Saudita, Imam xiïta, Imamat, Imperi Romà d'Orient, Isa ibn Musa, Ismaïlisme, Jafarisme, Jàfar as-Sàdiq, Jænberht, Keonthal, Khàlid ibn Bàrmak, Khàzars, Konkan, Llista d'anys, Llista de bisbes d'Urgell, ... Ampliar l'índex (23 més) »
Abadia de Lorsch
L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.
Veure 765 і Abadia de Lorsch
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Veure 765 і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abu Ghanim
Abu-Ghànim Bixr ibn Ghànim al-Khurassaní fou un jurisconsult ibadita dels segles i. Nascut al Khurasan, va traslladar-se a Tahart, on governava l'emir rustúmida Abd-al-Wahhab (784-823) per oferir-li una obra que havia copiat, anomenada Al-mudàwwana, i pel camí es va aturar a terres del xeic ibadita del Jabal Nafusa, Abu-Hafs Amrús ibn Fat·h, que va conservar l'exemplar de l'obra.
Veure 765 і Abu Ghanim
Abu l-Khattab Muhammad
Abu l-Kattab Muhammad ibn Abi Zaynak Meklas al-Ajda al-Asadi fou el fundador de la secta xiïta dels kattabiya considerada extremista.
Veure 765 і Abu l-Khattab Muhammad
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Veure 765 і Aglàbides
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí fou l'ancestre de la dinastia aglàbida.
Veure 765 і Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Veure 765 і Alí ar-Ridà
Alhred
Alhred o Alchred fou rei de Northúmbria del 765 al 774.
Veure 765 і Alhred
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure 765 і Alides
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Veure 765 і Arquebisbat antic de Canterbury
Arquebisbat de Catània
Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 765 і Arquebisbat de Catània
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Veure 765 і Arquebisbat de Sens
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure 765 і Arquebisbat de Tours
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure 765 і Banu Ifran
Bisbat antic de Lincoln
El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Veure 765 і Bisbat antic de Lincoln
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Veure 765 і Bisbat de Laon
Bisbat de Sées
El bisbat de Sées és una jurisdicció eclesiàstica de Normandia centrada a la vila de Sées, al sud-est al modern departament de l'Orne.
Veure 765 і Bisbat de Sées
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 765 і Bisbat de Senigallia
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 765 і Bisbat de Sion
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure 765 і Bisbat de Tortona
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Veure 765 і Bisbat de Toul
Cancuén
Cancuén és un important lloc maia del període denominat clàssic, que es troba al sud del municipi de Sayaxché, al departament de Petén, Guatemala, i que fou habitat des del 300 al 950, i arribà a la màxima esplendor al voltant de l'any 800, any de la massacre —tot i que n'hi ha interpretacions alternatives com la d'Oxlajuj Aj Pop que rebutgen aquesta interpretació: en un sorprenent atac, 31 personatges de la noblesa foren executats i llançats a la cisterna; el rei Kan Maax i la reina foren també executats i els seus cossos enterrats en unes tombes properes.
Veure 765 і Cancuén
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Veure 765 і Casa de Cabrera
Casal de Cabrera-Urgell
El Casal de Cabrera-Urgell fou una branca menor de la Casa de Cabrera que s'apoderà del comtat d'Urgell.
Veure 765 і Casal de Cabrera-Urgell
Comtat de Noyon
El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.
Veure 765 і Comtat de Noyon
Constantí V Coprònim
Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.
Veure 765 і Constantí V Coprònim
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Veure 765 і Corrents de l'islam
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure 765 і Dinastia carolíngia
Dotila
Dotila, potser Dotila d'Urgell, (? — la Seu d'Urgell, 781) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 765 i 781.
Veure 765 і Dotila
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Veure 765 і Era japonesa
Fruela I d'Astúries
Fruela I d'Astúries dit el Cruel (?722 - Cangues d'Onís, 768) fou rei d'Astúries (757-768).
Veure 765 і Fruela I d'Astúries
Fun'ya no Watamaro
(765 - 6 de juny de 823) va ser un militar japonès, noble de la cort Imperial i shōgun, que va servir a començaments de l'era Heian.
Veure 765 і Fun'ya no Watamaro
Guerí I d'Alvèrnia
Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.
Veure 765 і Guerí I d'Alvèrnia
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Veure 765 і Guerres romano-búlgares
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Veure 765 і Història d'Aràbia
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Veure 765 і Història de l'Aràbia Saudita
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Veure 765 і Imam xiïta
Imamat
Limamat és pels musulmans xiïtes la «direcció suprema» després de la mort del profeta Muhàmmad.
Veure 765 і Imamat
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure 765 і Imperi Romà d'Orient
Isa ibn Musa
Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.
Veure 765 і Isa ibn Musa
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure 765 і Ismaïlisme
Jafarisme
El jafarisme és una escola de jurisprudència islàmica creada a partir dels ensenyaments de Jàfar as-Sàdiq (702 - 765), el sisè imam xiïta.
Veure 765 і Jafarisme
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Veure 765 і Jàfar as-Sàdiq
Jænberht
Jænberht (?-12 d'agost del 792) fou un monjo i posteriorment abat de l'Abadia de Sant Agustí de Canterbury i finalment arquebisbe del bisbat de Canterbury.
Veure 765 і Jænberht
Keonthal
Keonthal (Keunthal o Kiunthal) fou un estat tributari protegit un dels anomenats estats de les muntanyes de Simla (o Simla Hill States) dins la província britànica del Panjab (avui a Himachal Pradesh), amb una superfície d'uns 300 km² i amb la part principal de territori al costat de l'estació de Simla.
Veure 765 і Keonthal
Khàlid ibn Bàrmak
Khàlid ibn Bàrmak (mort el 781/782) fou el primer barmàquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.
Veure 765 і Khàlid ibn Bàrmak
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure 765 і Khàzars
Konkan
Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.
Veure 765 і Konkan
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 765 і Llista d'anys
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure 765 і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de catholicos d'Aghuània
El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.
Veure 765 і Llista de catholicos d'Aghuània
Maghila
Els Maghila (gentilici maghiles) foren una antiga tribu amaziga de la branca dels Buitr.
Veure 765 і Maghila
Marina el Monjo
Marina el Monjo o Marí (Bitínia, ~460 o 725 - Qannoubine, Síria, 508 o 765) fou una dona, que va viure com a monjo en un monestir masculí del Líban.
Veure 765 і Marina el Monjo
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Veure 765 і Màdhhab
Nawusiyya
La nawussiyya (o) fou una secta xiïta extremista.
Veure 765 і Nawusiyya
Neunkirchen (Saarland)
Neunkirchen és una ciutat i un municipi de Saarland (Alemanya).
Veure 765 і Neunkirchen (Saarland)
Palau d'Aquisgrà
1.
Veure 765 і Palau d'Aquisgrà
Patan (Gujarat)
Patan és una ciutat i municipi del Gujarat, capital del districte de Patan.
Veure 765 і Patan (Gujarat)
Pere de Cantàbria
Pere de Cantàbria (? - 730), duc de Cantàbria.
Veure 765 і Pere de Cantàbria
Portada/efemèride juny 6
06.
Veure 765 і Portada/efemèride juny 6
Rei de Northúmbria
Els reis de Northúmbria són aquells que varen governar Northúmbria entre el 593 i el 867, data en què es va dissoldre després de la derrota davant el gran exèrcit pagà.
Veure 765 і Rei de Northúmbria
Remistan
Remistan (llatí Remistagnus, català Remistany) fou fill del duc Eudes I d'Aquitània.
Veure 765 і Remistan
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Veure 765 і Sadaijin
Segon imamat ibadita de Tripolitana
El segon imamat ibadita de Tripolitana fou un estat ibadita que va existir a la Tripolitana i Ifríqiya del 757 al 772.
Veure 765 і Segon imamat ibadita de Tripolitana
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Veure 765 і Shōgun
Silahara
Els silahares foren una dinastia que va governar a Maharashtra, especialment el Konkan, entre el segle VIII i el sense interrupció.
Veure 765 і Silahara
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Veure 765 і Sufisme
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure 765 і Tlemcen
Txera
La dinastia Txera (tàmil: சேரர் - anglès: Chera) fou una dinastia dràvida que va governar al sud de l'Índia abans de l'era Sangam de la cultura tàmil (300 aC i 250 dC) fins al.
Veure 765 і Txera
Udaijin
El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.
Veure 765 і Udaijin
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Veure 765 і Waifré
Witenagemot
XI) El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el i el.
Veure 765 і Witenagemot
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure 765 і Xiisme