Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman, Abd-Al·lah ibn Alí, Abu-l-Khattab al-Maafirí, Al-Mansur (abbàssida), Alboí de Spoleto, Alfons I d'Astúries, An Lu Shan, Anglosaxons, Antusa de Constantinoble, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Poitiers, Æthelbald, Banu Ifran, Banu Midrar, Berta de Laon, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Koper, Bisbat de Meaux, Bisbat de Nantes, Bisbat de Toul, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat suburbicari de Palestrina, Comtat de Reynel, Comunidades de Villa y Tierra, Dainagon, Desideri d'Ístria, Dinastia Agilolfinga, Dinastia carolíngia, Era japonesa, Ermessenda d'Astúries, Esteve II (papa), Fruela I d'Astúries, Hawwara, Història de Còrsega, Història de Haspengouw, Hixam I, Ibadisme, Ibn Harma, Kairuan, Kanat Uigur, Kharigisme, Khurramiyya, Llista d'anys, Ningxia, Oviedo, Papa Pau I, Papat franc, ..., Pere de Cantàbria, Peronella de Roma, Província d'Izumi, Robert I d'Hesbaye, Sadaijin, San Miguel de Pedroso, Sancions penals durant el període Edo al Japó, Santa Sabina (títol cardenalici), Segon imamat ibadita de Tripolitana, Tassiló III, Udaijin, 26 d'abril, 767, 768. Ampliar l'índex (14 més) »
Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman
Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman al-Azdí o, senzillament, Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman fou governador del Khurasan per compte del califat abbàssida.
Nou!!: 757 і Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Alí
Abd-Al·lah ibn Alí (ca. 712? - 764) fou un membre de la família abbàssida, oncle dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur, que participà activament en la revolució que entronitzà la seva família en el califat i va pretendre el califat.
Nou!!: 757 і Abd-Al·lah ibn Alí · Veure més »
Abu-l-Khattab al-Maafirí
Abu-l-Khattab Abd-Al·lah ibn as-Samh al-Maafirí al-Himyarí al-Yamaní, més conegut simplement com a Abu-l-Khattab al-Maafirí, fou el primer imam elegit pels ibadites del Magrib.
Nou!!: 757 і Abu-l-Khattab al-Maafirí · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: 757 і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Alboí de Spoleto
Alboí de Spoleto fou duc de Spoleto a la mort de Ratquis de Friül el 757, per elecció de la noblesa local.
Nou!!: 757 і Alboí de Spoleto · Veure més »
Alfons I d'Astúries
Alfons I d'Astúries, dit el Catòlic (693 - 757) fou rei d'Astúries (739-757).
Nou!!: 757 і Alfons I d'Astúries · Veure més »
An Lu Shan
An Lu Shan (en xinès: 安祿山; pinyin: Ān Lùshān) fou un general sogdià i turc que va rebre el comandament de la zona de frontera sota l'emperador Xuanzong de Tang (713-56); el seu nom derivava d'Anxi (安息) el nom xinès de Pàrtia, i formava part dels sogdians establerts a la regió de l'Ordos després de la derrota dels turcs del nord quan es van revoltar contra Qutlug Qaghan i després el seu successor Qapaghan, i que a la mort de Qapaghan van tornar a l'obediència xinesa.
Nou!!: 757 і An Lu Shan · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: 757 і Anglosaxons · Veure més »
Antusa de Constantinoble
Antusa de Constantinoble (757-808/809) va ser una princesa romana d'Orient, filla de Constantí V i d'Eudòxia.
Nou!!: 757 і Antusa de Constantinoble · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 757 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 757 і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 757 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »
Æthelbald
Æthelbald (també escrit Ethelbald o Aethelbald) va ser rei de Mèrcia del 716 fins a l'any del seu assassinat el 757.
Nou!!: 757 і Æthelbald · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: 757 і Banu Ifran · Veure més »
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Nou!!: 757 і Banu Midrar · Veure més »
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: 757 і Berta de Laon · Veure més »
Bisbat d'Anagni-Alatri
La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 757 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 757 і Bisbat d'Angers · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 757 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Koper
catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.
Nou!!: 757 і Bisbat de Koper · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: 757 і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 757 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: 757 і Bisbat de Toul · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 757 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 757 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Comtat de Reynel
El comtat de Reybel fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrat a Reynel, avui una comuna del departament de l'Alt Marne (Haute-Marne) a la regió Champagne-Ardenne.
Nou!!: 757 і Comtat de Reynel · Veure més »
Comunidades de Villa y Tierra
Comunidades de villa y tierra de l'Extremadura castellana La primera repoblació de la conca del riu Duero, que es realitza entre els anys 850 i 975, partint de la base cantàbrica, del baluard defensiu creat per Alfons I d'Astúries (739-757), va a seguir una pauta organitzativa uniforme, el mateix en la zona lleonesa que en la castellana.
Nou!!: 757 і Comunidades de Villa y Tierra · Veure més »
Dainagon
, a vegades traduït com 'gran conseller', era un càrrec governamental en el sistema feudal japonés o ritsuryô.
Nou!!: 757 і Dainagon · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: 757 і Desideri d'Ístria · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: 757 і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: 757 і Dinastia carolíngia · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 757 і Era japonesa · Veure més »
Ermessenda d'Astúries
Ermessenda d'Astúries (Astúries, s. VIII) va ser una noble de l'incipient regne d'Astúries, filla del cabdill Pelai.
Nou!!: 757 і Ermessenda d'Astúries · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: 757 і Esteve II (papa) · Veure més »
Fruela I d'Astúries
Fruela I d'Astúries dit el Cruel (?722 - Cangues d'Onís, 768) fou rei d'Astúries (757-768).
Nou!!: 757 і Fruela I d'Astúries · Veure més »
Hawwara
Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.
Nou!!: 757 і Hawwara · Veure més »
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Nou!!: 757 і Història de Còrsega · Veure més »
Història de Haspengouw
El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.
Nou!!: 757 і Història de Haspengouw · Veure més »
Hixam I
Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (Qúrtuba, 26 d'abril de 757-16 d'abril de 796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).
Nou!!: 757 і Hixam I · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: 757 і Ibadisme · Veure més »
Ibn Harma
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-Alí ibn Sàlama ibn Harma al-Fihrí, més conegut simplement com a Ibn Harma (Medina, 709 - ? 786) fou un poeta àrab, suposadament un quraixita.
Nou!!: 757 і Ibn Harma · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: 757 і Kairuan · Veure més »
Kanat Uigur
El kanat Uigur com estat es va fundar després del 744, quan Kutlugh Bilgä va assolir el poder al kanat dels Turcs Orientals.
Nou!!: 757 і Kanat Uigur · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: 757 і Kharigisme · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: 757 і Khurramiyya · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 757 і Llista d'anys · Veure més »
Ningxia
Ningxia (pinyin postal: Ningsia), nom sencer Regió Autònoma Ningxia Hui, és una regió autònoma de la República Popular de la Xina, situada al nord-oest travessada pel riu Groc.
Nou!!: 757 і Ningxia · Veure més »
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Nou!!: 757 і Oviedo · Veure més »
Papa Pau I
Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.
Nou!!: 757 і Papa Pau I · Veure més »
Papat franc
La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.
Nou!!: 757 і Papat franc · Veure més »
Pere de Cantàbria
Pere de Cantàbria (? - 730), duc de Cantàbria.
Nou!!: 757 і Pere de Cantàbria · Veure més »
Peronella de Roma
Peronella de Roma, en llatí Petronella (Roma) fou una màrtir cristiana.
Nou!!: 757 і Peronella de Roma · Veure més »
Província d'Izumi
La Província d'Izumi (和泉国, Izumi no Kuni), sovint anomenada Senshū (泉州), fou una província del Japó a l'àrea de Kinai.
Nou!!: 757 і Província d'Izumi · Veure més »
Robert I d'Hesbaye
Robert I, Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert, fou comte d'Hesbaye, fill de Lambert d'Hesbaye (comte a Hesbaye i a Nèustria).
Nou!!: 757 і Robert I d'Hesbaye · Veure més »
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Nou!!: 757 і Sadaijin · Veure més »
San Miguel de Pedroso
San Miguel de Pedroso - en llatí: Monasterio Sancti Micaelis de Petroso - fou un convent femení a partir del 24 d'abril de 759.
Nou!!: 757 і San Miguel de Pedroso · Veure més »
Sancions penals durant el període Edo al Japó
Edo (actual Tòquio) al Japó, on el shogunat Tokugawa executava als criminals durant el període Edo Les sancions penals durant el període Edo al Japó (1603-1868) es poden dividir en cinc categories.
Nou!!: 757 і Sancions penals durant el període Edo al Japó · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: 757 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Segon imamat ibadita de Tripolitana
El segon imamat ibadita de Tripolitana fou un estat ibadita que va existir a la Tripolitana i Ifríqiya del 757 al 772.
Nou!!: 757 і Segon imamat ibadita de Tripolitana · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: 757 і Tassiló III · Veure més »
Udaijin
El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.
Nou!!: 757 і Udaijin · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: 757 і 26 d'abril · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: 757 і 767 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: 757 і 768 · Veure més »
