Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Abd-ar-Rahman al-Fihrí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu l-Khattab Muhammad, Abu-Múslim, Abu-Nuwàs, Al-Mansur (abbàssida), Almuñécar, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Tours, Batalla d'Alameda, Bigó, Bisbat d'Erfurt, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat suburbicari d'Òstia, Brochfael ap Elisedd, Chrotais, Constantí V Coprònim, Cronologia de la història de Catalunya, Du Fu, Elisedd ap Gwylog, Ellora, Emperador Xuanzong de Tang, Fijac, Gabès, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Gregori d'Utrecht, Hampshire, Història d'Isfahan, Història de la Xina, Kalbites de l'Àndalus, Kanat Uigur, Karínides, Kharigisme, Khattabiyya, Khitan, Khurramiyya, Llista d'anys, Llista de duxs de Venècia, Llista de reis de Granada, Llista de reis sassànides, Madain, Mardin, Merv, Naarda, Pipí I el Breu, Regne de Powys, ..., Remigi de Rouen, Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, Sahak III Bagratuní, Sàlih ibn Alí, Setge de Pamplona, Setge de Saraqusta (755), Silenciari, Sulaiman d'Armènia, Sunbadh, Teatre cantat tradicional xinès, Terni, Transoxiana, Viguera, Witenagemot, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, 704. Ampliar l'índex (16 més) »
Abd-ar-Rahman al-Fihrí
Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman al-Fihrí (? - 755), fou un general musulmà, besnet del conqueridor d'Ifríqiya, Uqba ibn Nafi, i membre d'una important nissaga àrab d'aquesta regió, els fíhrides, sota els omeies i els abbàssides.
Nou!!: 755 і Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: 755 і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Abu l-Khattab Muhammad
Abu l-Kattab Muhammad ibn Abi Zaynak Meklas al-Ajda al-Asadi fou el fundador de la secta xiïta dels kattabiya considerada extremista.
Nou!!: 755 і Abu l-Khattab Muhammad · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: 755 і Abu-Múslim · Veure més »
Abu-Nuwàs
Abu-Nuwàs al-Hàssan ibn Hani al-Hakamí, més conegut simplement com a Abu-Nuwàs (literalment ‘el de Cabellera arrissada’) (Ahvaz, Pèrsia, c. 755 - Bagdad, c. 814) va ser un poeta persa en llengua àrab, que pertanyia al corrent modern; és un dels poetes clàssics més coneguts.
Nou!!: 755 і Abu-Nuwàs · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: 755 і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Almuñécar
Almuñécar és un municipi d'Andalusia, a la província de Granada.
Nou!!: 755 і Almuñécar · Veure més »
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 755 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 755 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Nou!!: 755 і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 755 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Batalla d'Alameda
La batalla d'Alameda o batalla d'Almusara de 758 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
Nou!!: 755 і Batalla d'Alameda · Veure més »
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Nou!!: 755 і Bigó · Veure més »
Bisbat d'Erfurt
El bisbat d'Erfurt (alemany: Bistum Erfurt, llatí: Dioecesis Erfordiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.
Nou!!: 755 і Bisbat d'Erfurt · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: 755 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 755 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 755 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 755 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Brochfael ap Elisedd
Brochfael ap Elisedd (ca 720 – 773) va ser un rei de Powys dins del País de Gal·les (actualment al Regne Unit), que visqué al, fill d'Elisedd ap Gwylog.
Nou!!: 755 і Brochfael ap Elisedd · Veure més »
Chrotais
Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.
Nou!!: 755 і Chrotais · Veure més »
Constantí V Coprònim
Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.
Nou!!: 755 і Constantí V Coprònim · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: 755 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Du Fu
Du Fu (en xinès: 杜甫; en pinyin: Dù Fǔ), també conegut com a Du Shàolíng (杜少陵) o Du Gōngbù (杜工部) (712 - 770), fou un destacat poeta xinès durant l'època de la dinastia Tang.
Nou!!: 755 і Du Fu · Veure més »
Elisedd ap Gwylog
Pilar d'Eliseg, que Cyngen ap Cadell feu alçar en homenatge al seu re-besavi '''Elisedd ap Gwylog''' Elisedd ap Gwylog (? – ca 775) va ser un rei de Powys que visqué al, descendent llunyà de Brochwel Ysgithrog.
Nou!!: 755 і Elisedd ap Gwylog · Veure més »
Ellora
Ellora (en marathi: वेरूळ Ellorā) és una localitat de l'Índia, antigament coneguda com a Elapurā, a 30 km de la ciutat d'Aurangabad (Maharashtra).
Nou!!: 755 і Ellora · Veure més »
Emperador Xuanzong de Tang
LEmperador Xuanzong de Tang (8 de setembre de 685, Louyang - 3 de maig de 762, Chang'an) també conegut habitualment com a Emperador Ming de Tang (xinès: 唐明皇), nom personal Li Longji (xinès: 李隆基), conegut com a Wu Longji (xinès: 武隆基), va ser el sisè emperador de la dinastia Tang de la Xina (712-756), la qual durant el seu regnat va aconseguir la seva major prosperitat i resplendor cultural.
Nou!!: 755 і Emperador Xuanzong de Tang · Veure més »
Fijac
Fijac (en francès Figeac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i la regió Occitània.
Nou!!: 755 і Fijac · Veure més »
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Nou!!: 755 і Gabès · Veure més »
Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.
Nou!!: 755 і Gerberga (filla de Guillem el Sant) · Veure més »
Gregori d'Utrecht
Gregori d'Utrecht (nascut vers 700/705 – mort vers 775) fou un membre d'una família noble de Trèveris que fou declarat sant per l'Església catòlica.
Nou!!: 755 і Gregori d'Utrecht · Veure més »
Hampshire
Hampshire (pronunciat /ˈhæmpʃər/ o /ˈhæmpʃɪər/), abreujat Hants i antigament dit Comtat de Southampton, és un comtat del sud d'Anglaterra.
Nou!!: 755 і Hampshire · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 755 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de la Xina
La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.
Nou!!: 755 і Història de la Xina · Veure més »
Kalbites de l'Àndalus
Els kalbites de l'Àndalus són els membres dels Banu Kalb establerts a l'Àndalus i una tendència política en aquesta regió al.
Nou!!: 755 і Kalbites de l'Àndalus · Veure més »
Kanat Uigur
El kanat Uigur com estat es va fundar després del 744, quan Kutlugh Bilgä va assolir el poder al kanat dels Turcs Orientals.
Nou!!: 755 і Kanat Uigur · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: 755 і Karínides · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: 755 і Kharigisme · Veure més »
Khattabiyya
Khattabiyya fou una secta extremista xiïta de Kufa fundada per Abu-l-Khattab al-Assadí (mort el 755) que es considerava el representant i legatari (wassí) de l'imam Jàfar as-Sàdiq.
Nou!!: 755 і Khattabiyya · Veure més »
Khitan
Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.
Nou!!: 755 і Khitan · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: 755 і Khurramiyya · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 755 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 755 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de reis de Granada
Aquesta és una llista dels reis de Granada a Andalusia.
Nou!!: 755 і Llista de reis de Granada · Veure més »
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Nou!!: 755 і Llista de reis sassànides · Veure més »
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Nou!!: 755 і Madain · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: 755 і Mardin · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: 755 і Merv · Veure més »
Naarda
Naarda o Nearda (en grec antic Ναάρδα o Νεάρδα) era un lloc de Mesopotàmia, una petita ciutat, propera a Sippar.
Nou!!: 755 і Naarda · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: 755 і Pipí I el Breu · Veure més »
Regne de Powys
El regne de Powys fou un estat medieval gal·lès, situat a l'est d'aquest país, en la vall del riu Severn i del Tern, que va sorgir després que els romans abandonessin Britània.
Nou!!: 755 і Regne de Powys · Veure més »
Remigi de Rouen
Remigi de Rouen (vers 727 -† 771) fou un bisbe de Rouen de 755 a 771.
Nou!!: 755 і Remigi de Rouen · Veure més »
Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus
La revolta iemenita del Valiat d'al-Àndalus fou una revolta dels iemenites dins el Valiat de l'Àndalus durant el mandat de Yússuf al-Fihrí (746-755).
Nou!!: 755 і Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus · Veure més »
Sahak III Bagratuní
Sahak III Bagratuní (en armeni; mort l'any 761) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 755 a 761.
Nou!!: 755 і Sahak III Bagratuní · Veure més »
Sàlih ibn Alí
Sàlih ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs (? - Síria, 769) fou un membre de la família abbàssida abans que aquesta pugés al poder.
Nou!!: 755 і Sàlih ibn Alí · Veure més »
Setge de Pamplona
El Setge de Pamplona de 755 fou una de les batalles de la Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus.
Nou!!: 755 і Setge de Pamplona · Veure més »
Setge de Saraqusta (755)
El Setge de Saraqusta de 755 fou una de les batalles de la Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus.
Nou!!: 755 і Setge de Saraqusta (755) · Veure més »
Silenciari
Silenciari (grec medieval: σιλεντιάριος, silendiàrios) va ser un títol que es donava a una classe de cortesans de la cort a l'Imperi Romà d'Orient, responsables de l'ordre i el silenci (la paraula ve del llatí silentium) al Gran Palau de Constantinoble.
Nou!!: 755 і Silenciari · Veure més »
Sulaiman d'Armènia
Sulayman fou ostikan d'Armènia des de vers el 755.
Nou!!: 755 і Sulaiman d'Armènia · Veure més »
Sunbadh
Sunbadh o Sinbad o Sinbad al-Majussí (mort el 755) va ser un religiós persa, partidari zoroastrià d'Abu-Múslim i cap d'una revolta per venjar la seva mort.
Nou!!: 755 і Sunbadh · Veure més »
Teatre cantat tradicional xinès
Teatre cantat tradicional xixès o "òpera xinesa" Teatre cantat tradicional xinès a l'ôpera de Pequín Lòpera xinesa o teatre cantat tradicional xinès (en xinès, 戲曲 xìqǔ) és el teatre xinès, és a dir fet a la Xina, des dels seus orígens fins al.
Nou!!: 755 і Teatre cantat tradicional xinès · Veure més »
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Nou!!: 755 і Terni · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: 755 і Transoxiana · Veure més »
Viguera
Viguera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.
Nou!!: 755 і Viguera · Veure més »
Witenagemot
XI) El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el i el.
Nou!!: 755 і Witenagemot · Veure més »
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Nou!!: 755 і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: 755 і 704 · Veure més »
