Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

590

Índex 590

El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Taula de continguts

  1. 122 les relacions: Abbó de Provença, Agilulf, Agilulf de Metz, Aleth, Argimundus, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Reims, Aureli del Velai, Autari, Azad Firuz, Bahram VI, Basílica de San Lorenzo fuori le mura, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica dels Sants XII Apòstols, Bastam, Bendoy, Beznunik, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Foligno, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Nevers, Bisbat de Perigús, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Roma, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Treviso, Bisbat de Trieste, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Viena del Delfinat, ... Ampliar l'índex (72 més) »

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.

Veure 590 і Abbó de Provença

Agilulf

Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.

Veure 590 і Agilulf

Agilulf de Metz

Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.

Veure 590 і Agilulf de Metz

Aleth

Aleth o ciutat d'Aleth (igualment escriu Alet) va ser un temps la capital del poble celta dels curiosolites (tret del període en el qual Corseul va tenir aquest privilegi), després va ser un lloc fort galo-romà, una ciutat a l'edat mitjana i finalment una fortalesa en els segles següents.

Veure 590 і Aleth

Argimundus

Argimon (Argimundus) fou pretendent a la corona visigoda del Regne de Toledo el 590.

Veure 590 і Argimundus

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 590 і Arquebisbat d'Agrigent

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Veure 590 і Arquebisbat de Bordeus

Arquebisbat de Catània

Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 590 і Arquebisbat de Catània

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Veure 590 і Arquebisbat de Florència

Arquebisbat de Gaeta

Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 590 і Arquebisbat de Gaeta

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 590 і Arquebisbat de Palerm

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 590 і Arquebisbat de Pesaro

Arquebisbat de Poitiers

XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Veure 590 і Arquebisbat de Poitiers

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Veure 590 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Veure 590 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Arquebisbat de Reims

catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.

Veure 590 і Arquebisbat de Reims

Aureli del Velai

Aureli de Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai la segona meitat del, entre ca.

Veure 590 і Aureli del Velai

Autari

Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.

Veure 590 і Autari

Azad Firuz

Azad Firuz fou un governador sassànida de Bahrayn en temps de Cosroes I (531-579) o Cosroes II (590-628) segons les fonts.

Veure 590 і Azad Firuz

Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.

Veure 590 і Bahram VI

Basílica de San Lorenzo fuori le mura

San Lorenzo fuori le mura (també anomenada San Lorenzo al Verano) és una església de Roma, una de les set esglésies, situada al principi del tram extraurbà de la Via Tiburtina.

Veure 590 і Basílica de San Lorenzo fuori le mura

Basílica de Sant Climent del Laterà

La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.

Veure 590 і Basílica de Sant Climent del Laterà

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Veure 590 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Veure 590 і Basílica de Santa Pudenciana

Basílica dels Sants XII Apòstols

La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.

Veure 590 і Basílica dels Sants XII Apòstols

Bastam

Bastam o Bistam (en persa بسطام) és una ciutat de l'Iran situada al Khorasan, a 6 km al nord de Xahrud, en un contrafort de les muntanyes Elburz.

Veure 590 і Bastam

Bendoy

Bendoy fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa.

Veure 590 і Bendoy

Beznunik

Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.

Veure 590 і Beznunik

Bisbat d'Angers

L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Veure 590 і Bisbat d'Angers

Bisbat d'Angulema

El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Veure 590 і Bisbat d'Angulema

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 590 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Veure 590 і Bisbat d'Arràs

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 590 і Bisbat d'Imola

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure 590 і Bisbat d'Orvieto-Todi

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 590 і Bisbat de Belluno-Feltre

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 590 і Bisbat de Concordia-Pordenone

Bisbat de Foligno

El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure 590 і Bisbat de Foligno

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Veure 590 і Bisbat de Lo Puèi de Velai

Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Veure 590 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

Bisbat de Nevers

s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Veure 590 і Bisbat de Nevers

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Veure 590 і Bisbat de Perigús

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 590 і Bisbat de Piacenza-Bobbio

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Veure 590 і Bisbat de Poreč i Pula

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 590 і Bisbat de Roma

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 590 і Bisbat de Senigallia

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 590 і Bisbat de Treviso

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 590 і Bisbat de Trieste

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 590 і Bisbat de Verona

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 590 і Bisbat de Vicenza

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Veure 590 і Bisbat de Viena del Delfinat

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 590 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

Bistam

Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.

Veure 590 і Bistam

Brauli de Saragossa

Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.

Veure 590 і Brauli de Saragossa

Cartago romana

Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.

Veure 590 і Cartago romana

Castell de Sant'Angelo

El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.

Veure 590 і Castell de Sant'Angelo

Columbà

Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.

Veure 590 і Columbà

Concili de Maruèjols

El concili de Maruèjols (o Marvejols) fou una reunió de bisbes i nobles francs principalment de la Provença, celebrat el final del 589 o començament del 590 a la frontera entre el Gavaldà, el Roergue i l'Alvèrnia, al lloc on hi ha la moderna població de Marvejols, occità Maruèjols.

Veure 590 і Concili de Maruèjols

Constantina (esposa de Maurici)

Constantina, en llatí Constantina, (560-605) va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Maurici.

Veure 590 і Constantina (esposa de Maurici)

Corduena

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.

Veure 590 і Corduena

Cosroes II

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Veure 590 і Cosroes II

Dara

Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.

Veure 590 і Dara

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Veure 590 і Daylam

Dècada del 590

La dècada del 590 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 590 fins al 31 de desembre del 599.

Veure 590 і Dècada del 590

Desideri de Viena

Desideri de Viena o d'Autun (ciutat d'Autun, Borgonya, ca. 550 - Priscianum Vicus, avui Saint-Didier-sur-Chalaronne, Ain, 608), en francès Didier fou un religiós burgundi, bisbe de Viena del Delfinat.

Veure 590 і Desideri de Viena

Districte de Rangoon

El districte de Rangoon (Ran-kun) fou una divisió administrativa de la divisió de Pegu a la Baixa Birmània ocupant la costa entre el riu Sittang (Tsit-taung) a l'oest i el To o China Bakir (boca de l'Irauadi, a l'est. La regió fou coneguda antigament com a Bokharadesa, que subsisteix en China Bakir.

Veure 590 і Districte de Rangoon

Djavakheti

Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.

Veure 590 і Djavakheti

Ducs i marquesos del Friül

Els ducs i marquesos del Friül van ser governants del Ducat i la Marca de Friül durant l'edat mitjana.

Veure 590 і Ducs i marquesos del Friül

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Veure 590 і Dvin

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure 590 і Edat mitjana

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Veure 590 і Elda

Esteve I d'Ibèria

Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià: სტეფანოზ I, Step'anoz I) fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.

Veure 590 і Esteve I d'Ibèria

Etelbert I de Kent

Etelbert I de Kent, també anomenat Ethelbert, Æthelbert, Aibert o Edilbertus (Kent?, c. 552 - 24 de febrer del 616 o 618) fou rei de Kent entre el 580 o el 590 i la seva mort.

Veure 590 і Etelbert I de Kent

Eufimi de Toledo

Eufimi (en llatí Eufimius) o Eufemi va ser un religiós hispà que va ser bisbe de Toledo entre ca.

Veure 590 і Eufimi de Toledo

Eustaci de Luxeuil

Eustaci de Langres o de Luxeuil (Langres, Alt Marne, ca. 560 - Luxeuil-les-Bains, Franc Comtat, 29 de març de 629) fou un religiós gal·loromà, deixeble de Columbà i abat de Luxeuil.

Veure 590 і Eustaci de Luxeuil

Eutropi de Saintes

Eutropi de Saintes (Roma o Pèrsia, s. I o III - Saintes, Charente Maritime, s. I o ca. 250) és un sant llegendari que, segons la tradició, el primer bisbe de Saintes (Poitou-Charentes, França).

Veure 590 і Eutropi de Saintes

Fiacre

Fiacre (en irlandès Fiáchra, en llatí Fiacrius, Fiacrus) és un monjo d'origen irlandès, que hauria creat als un monestir prop de Meaux, actualment a França.

Veure 590 і Fiacre

Frahat d'Armènia

Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.

Veure 590 і Frahat d'Armènia

Fronimi d'Agde

Fronimi (Fronimius) fou bisbe d'Agde entre vers el 569 i el 585.

Veure 590 і Fronimi d'Agde

Gazaka

Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.

Veure 590 і Gazaka

Gisulf I de Friül

Gisulf I fou un duc de Friül, el primer o el segon segons les interpretacions dels historiadors.

Veure 590 і Gisulf I de Friül

Gregori d'Antioquia

Gregori d'Antioquia fou un patriarca de l'església ortodoxa d'Antioquia del 571 al 593.

Veure 590 і Gregori d'Antioquia

Grumentum

Grumentum (en grec antic Γρούμεντον) va ser una ciutat de Lucània (actualment sud d'Itàlia), situada a l'interior del país.

Veure 590 і Grumentum

Guaram I d'Ibèria

Guaram I d'Ibèria (en georgià: გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590.

Veure 590 і Guaram I d'Ibèria

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).

Veure 590 і Guerres romano-perses

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Veure 590 і Història de Roma

II Sínode de Sevilla

El II Sínode de Sevilla fou una reunió dels bisbes de la província Bètica al Regne de Toledo el 619.

Veure 590 і II Sínode de Sevilla

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure 590 і Imperi Sassànida

Innocent del Gavaldà

Innocent del Gavaldà fou comte de Gavaldà per compte de Khildebert II d'Austràsia als darrers anys del.

Veure 590 і Innocent del Gavaldà

Joan IV de Constantinoble

Joan IV de Constantinoble o Joan de Capadòcia (Joannes Cappadox) conegut pel renom de Nesteustes o Dejunador fou patriarca de Constantinoble.

Veure 590 і Joan IV de Constantinoble

Judicael de Domnònia

Judicael (el nom apareix com Judicael ap Hoel, Iudicael, Judicaël, Judhaël, Judhael, Judhel, Juhel, Jézéquel, Jezekel, Jezekael, Jekel, Jezekelig, Jikael, Jikel, Gicquel, Giquel, Gaël i Gaëlle) nascut vers 590 - mort el 16 o 17 de desembre del 658) fou un sant bretó, fill del rei Judael (Judhaël) de Domnònia i de la reina Pritelle.

Veure 590 і Judicael de Domnònia

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Veure 590 і Llista d'anys

Llista de reis sassànides

Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.

Veure 590 і Llista de reis sassànides

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Veure 590 і Marca de Bretanya

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Veure 590 і Mòdena

Mihran

Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.

Veure 590 і Mihran

Minturno

Minturno és un municipi italià de la regió del Laci, anomenat a l'antiguitat Minturnae i durant un temps Traetto.

Veure 590 і Minturno

Munster (formatge)

El munster, o munster-géromé és un formatge de l'est de França (Alsàcia, Franc-Comtat, Meurthe i Mosel·la, Mosel·la, Vosges) que es beneficia d'una AOC des de 1969.

Veure 590 і Munster (formatge)

Nobàtia

Nobàtia (nubià antic: o) fou un regne de Núbia que es va establir a la part més propera a Egipte després de l'any 350 com a successor, en aquesta part del país, del regne de Mèroe.

Veure 590 і Nobàtia

Orde de Sant Columbà

L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.

Veure 590 і Orde de Sant Columbà

Ormazd IV

Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.

Veure 590 і Ormazd IV

Papa Pelagi II

fill d'una família d'origen got, va ser escollit papa el 26 de novembre de l'any 579.

Veure 590 і Papa Pelagi II

Província de Siunia

IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.

Veure 590 і Província de Siunia

Raedwald

Raedwald, fill de Tytila, fou rei de l'Ànglia de l'Est des del 600 fins a l'any de la seva mort, el 624.

Veure 590 і Raedwald

Raffaello da Montelupo

Raffaello da Montelupo (Montelupo Fiorentino, c. 1504/1505 – Orvieto, c. 1566/1567), nat Raffaele Sinibaldi, va ser un escultor i arquitecte italià del Renaixement, i aprenent de Miquel Àngel.

Veure 590 і Raffaello da Montelupo

Regne de Kent

El Regne de Kent (Cantaware Rīce en anglès antic i Regnum Cantuariorum en llatí) fou un regne medieval situat en els territoris del sud-est de la Gran Bretanya.

Veure 590 і Regne de Kent

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Veure 590 і Rei d'Itàlia

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Veure 590 і San Lorenzo in Damaso

San Pietro in Vincoli

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Veure 590 і San Pietro in Vincoli

Sanasuni

Els Sanasuni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte de Sassun a l'Altzniq.

Veure 590 і Sanasuni

Sant Gal

Sant Gal (Irlanda, ca. 550 - Arbon, Suïssa, ca. 645) va ser un monjo, missioner a terres germàniques, a la vora del llac de Constança.

Veure 590 і Sant Gal

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Veure 590 і Santa Maria in Trastevere

Santa Prassede (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.

Veure 590 і Santa Prassede (títol cardenalici)

Santa Sabina (títol cardenalici)

El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.

Veure 590 і Santa Sabina (títol cardenalici)

Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.

Veure 590 і Sembat Bagratuní

Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai

Aureli, Suacri, Escutari, Armentari i Benigne són els bisbes de Lo Puèi de Velai que succeeixen Evodi del Velai a la seu episcopal entre 385 i mitjan segle VII.

Veure 590 і Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Veure 590 і Tíber

Teodolinda

Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.

Veure 590 і Teodolinda

Teodosi (fill de Maurici)

Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.

Veure 590 і Teodosi (fill de Maurici)

Turcs occidentals

Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Veure 590 і Turcs occidentals

Verà del Gavaldà

Verà del Gavalda (Veranus, a vegades Uranus) (Barjac o Lanuéjols, Losera, ca. 520 - Cavalhon, 589) fou un religiós occità, bisbe de Cavalhon (Provença).

Veure 590 і Verà del Gavaldà

Waroc'h II

Waroch II o Guérech (bretó: Gwereg) (mort el 594), escrit també Waroc i Waroc'h, fou rei del Bro Waroch (Broërec o Bro-Erec) al sud-oest de l'Armòrica, fill de Macliau i net de Waroch I. Fou rei entre 577 i 594, Waroch va regnar sobre la regió dels vènets i la seva capital Vennetium (antic nom de Vannes).

Veure 590 і Waroc'h II

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure 590 і 3 de setembre

, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bistam, Brauli de Saragossa, Cartago romana, Castell de Sant'Angelo, Columbà, Concili de Maruèjols, Constantina (esposa de Maurici), Corduena, Cosroes II, Dara, Daylam, Dècada del 590, Desideri de Viena, Districte de Rangoon, Djavakheti, Ducs i marquesos del Friül, Dvin, Edat mitjana, Elda, Esteve I d'Ibèria, Etelbert I de Kent, Eufimi de Toledo, Eustaci de Luxeuil, Eutropi de Saintes, Fiacre, Frahat d'Armènia, Fronimi d'Agde, Gazaka, Gisulf I de Friül, Gregori d'Antioquia, Grumentum, Guaram I d'Ibèria, Guerres romano-perses, Història de Roma, II Sínode de Sevilla, Imperi Sassànida, Innocent del Gavaldà, Joan IV de Constantinoble, Judicael de Domnònia, Llista d'anys, Llista de reis sassànides, Marca de Bretanya, Mòdena, Mihran, Minturno, Munster (formatge), Nobàtia, Orde de Sant Columbà, Ormazd IV, Papa Pelagi II, Província de Siunia, Raedwald, Raffaello da Montelupo, Regne de Kent, Rei d'Itàlia, San Lorenzo in Damaso, San Pietro in Vincoli, Sanasuni, Sant Gal, Santa Maria in Trastevere, Santa Prassede (títol cardenalici), Santa Sabina (títol cardenalici), Sembat Bagratuní, Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai, Tíber, Teodolinda, Teodosi (fill de Maurici), Turcs occidentals, Verà del Gavaldà, Waroc'h II, 3 de setembre.