Taula de continguts
122 les relacions: Abbó de Provença, Agilulf, Agilulf de Metz, Aleth, Argimundus, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Reims, Aureli del Velai, Autari, Azad Firuz, Bahram VI, Basílica de San Lorenzo fuori le mura, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica dels Sants XII Apòstols, Bastam, Bendoy, Beznunik, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Foligno, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Nevers, Bisbat de Perigús, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Roma, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Treviso, Bisbat de Trieste, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Viena del Delfinat, ... Ampliar l'índex (72 més) »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.
Veure 590 і Abbó de Provença
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Veure 590 і Agilulf
Agilulf de Metz
Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.
Veure 590 і Agilulf de Metz
Aleth
Aleth o ciutat d'Aleth (igualment escriu Alet) va ser un temps la capital del poble celta dels curiosolites (tret del període en el qual Corseul va tenir aquest privilegi), després va ser un lloc fort galo-romà, una ciutat a l'edat mitjana i finalment una fortalesa en els segles següents.
Veure 590 і Aleth
Argimundus
Argimon (Argimundus) fou pretendent a la corona visigoda del Regne de Toledo el 590.
Veure 590 і Argimundus
Arquebisbat d'Agrigent
Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 590 і Arquebisbat d'Agrigent
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Veure 590 і Arquebisbat de Bordeus
Arquebisbat de Catània
Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 590 і Arquebisbat de Catània
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure 590 і Arquebisbat de Florència
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 590 і Arquebisbat de Gaeta
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 590 і Arquebisbat de Palerm
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 590 і Arquebisbat de Pesaro
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure 590 і Arquebisbat de Poitiers
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 590 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Veure 590 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.
Veure 590 і Arquebisbat de Reims
Aureli del Velai
Aureli de Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai la segona meitat del, entre ca.
Veure 590 і Aureli del Velai
Autari
Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.
Veure 590 і Autari
Azad Firuz
Azad Firuz fou un governador sassànida de Bahrayn en temps de Cosroes I (531-579) o Cosroes II (590-628) segons les fonts.
Veure 590 і Azad Firuz
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Veure 590 і Bahram VI
Basílica de San Lorenzo fuori le mura
San Lorenzo fuori le mura (també anomenada San Lorenzo al Verano) és una església de Roma, una de les set esglésies, situada al principi del tram extraurbà de la Via Tiburtina.
Veure 590 і Basílica de San Lorenzo fuori le mura
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure 590 і Basílica de Sant Climent del Laterà
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Veure 590 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Veure 590 і Basílica de Santa Pudenciana
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Veure 590 і Basílica dels Sants XII Apòstols
Bastam
Bastam o Bistam (en persa بسطام) és una ciutat de l'Iran situada al Khorasan, a 6 km al nord de Xahrud, en un contrafort de les muntanyes Elburz.
Veure 590 і Bastam
Bendoy
Bendoy fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa.
Veure 590 і Bendoy
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Veure 590 і Beznunik
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Veure 590 і Bisbat d'Angers
Bisbat d'Angulema
El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Veure 590 і Bisbat d'Angulema
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 590 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
Bisbat d'Arràs
Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.
Veure 590 і Bisbat d'Arràs
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 590 і Bisbat d'Imola
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 590 і Bisbat d'Orvieto-Todi
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 590 і Bisbat de Belluno-Feltre
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 590 і Bisbat de Concordia-Pordenone
Bisbat de Foligno
El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 590 і Bisbat de Foligno
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Veure 590 і Bisbat de Lo Puèi de Velai
Bisbat de Mostar-Tomislavgrad
L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Veure 590 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure 590 і Bisbat de Nevers
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Veure 590 і Bisbat de Perigús
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 590 і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Poreč i Pula
El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.
Veure 590 і Bisbat de Poreč i Pula
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 590 і Bisbat de Roma
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 590 і Bisbat de Senigallia
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 590 і Bisbat de Treviso
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 590 і Bisbat de Trieste
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 590 і Bisbat de Verona
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 590 і Bisbat de Vicenza
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Veure 590 і Bisbat de Viena del Delfinat
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 590 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Veure 590 і Bistam
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Veure 590 і Brauli de Saragossa
Cartago romana
Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.
Veure 590 і Cartago romana
Castell de Sant'Angelo
El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.
Veure 590 і Castell de Sant'Angelo
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Veure 590 і Columbà
Concili de Maruèjols
El concili de Maruèjols (o Marvejols) fou una reunió de bisbes i nobles francs principalment de la Provença, celebrat el final del 589 o començament del 590 a la frontera entre el Gavaldà, el Roergue i l'Alvèrnia, al lloc on hi ha la moderna població de Marvejols, occità Maruèjols.
Veure 590 і Concili de Maruèjols
Constantina (esposa de Maurici)
Constantina, en llatí Constantina, (560-605) va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Maurici.
Veure 590 і Constantina (esposa de Maurici)
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Veure 590 і Corduena
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure 590 і Cosroes II
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Veure 590 і Dara
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Veure 590 і Daylam
Dècada del 590
La dècada del 590 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 590 fins al 31 de desembre del 599.
Veure 590 і Dècada del 590
Desideri de Viena
Desideri de Viena o d'Autun (ciutat d'Autun, Borgonya, ca. 550 - Priscianum Vicus, avui Saint-Didier-sur-Chalaronne, Ain, 608), en francès Didier fou un religiós burgundi, bisbe de Viena del Delfinat.
Veure 590 і Desideri de Viena
Districte de Rangoon
El districte de Rangoon (Ran-kun) fou una divisió administrativa de la divisió de Pegu a la Baixa Birmània ocupant la costa entre el riu Sittang (Tsit-taung) a l'oest i el To o China Bakir (boca de l'Irauadi, a l'est. La regió fou coneguda antigament com a Bokharadesa, que subsisteix en China Bakir.
Veure 590 і Districte de Rangoon
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Veure 590 і Djavakheti
Ducs i marquesos del Friül
Els ducs i marquesos del Friül van ser governants del Ducat i la Marca de Friül durant l'edat mitjana.
Veure 590 і Ducs i marquesos del Friül
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure 590 і Dvin
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure 590 і Edat mitjana
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Veure 590 і Elda
Esteve I d'Ibèria
Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià: სტეფანოზ I, Step'anoz I) fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Veure 590 і Esteve I d'Ibèria
Etelbert I de Kent
Etelbert I de Kent, també anomenat Ethelbert, Æthelbert, Aibert o Edilbertus (Kent?, c. 552 - 24 de febrer del 616 o 618) fou rei de Kent entre el 580 o el 590 i la seva mort.
Veure 590 і Etelbert I de Kent
Eufimi de Toledo
Eufimi (en llatí Eufimius) o Eufemi va ser un religiós hispà que va ser bisbe de Toledo entre ca.
Veure 590 і Eufimi de Toledo
Eustaci de Luxeuil
Eustaci de Langres o de Luxeuil (Langres, Alt Marne, ca. 560 - Luxeuil-les-Bains, Franc Comtat, 29 de març de 629) fou un religiós gal·loromà, deixeble de Columbà i abat de Luxeuil.
Veure 590 і Eustaci de Luxeuil
Eutropi de Saintes
Eutropi de Saintes (Roma o Pèrsia, s. I o III - Saintes, Charente Maritime, s. I o ca. 250) és un sant llegendari que, segons la tradició, el primer bisbe de Saintes (Poitou-Charentes, França).
Veure 590 і Eutropi de Saintes
Fiacre
Fiacre (en irlandès Fiáchra, en llatí Fiacrius, Fiacrus) és un monjo d'origen irlandès, que hauria creat als un monestir prop de Meaux, actualment a França.
Veure 590 і Fiacre
Frahat d'Armènia
Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.
Veure 590 і Frahat d'Armènia
Fronimi d'Agde
Fronimi (Fronimius) fou bisbe d'Agde entre vers el 569 i el 585.
Veure 590 і Fronimi d'Agde
Gazaka
Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.
Veure 590 і Gazaka
Gisulf I de Friül
Gisulf I fou un duc de Friül, el primer o el segon segons les interpretacions dels historiadors.
Veure 590 і Gisulf I de Friül
Gregori d'Antioquia
Gregori d'Antioquia fou un patriarca de l'església ortodoxa d'Antioquia del 571 al 593.
Veure 590 і Gregori d'Antioquia
Grumentum
Grumentum (en grec antic Γρούμεντον) va ser una ciutat de Lucània (actualment sud d'Itàlia), situada a l'interior del país.
Veure 590 і Grumentum
Guaram I d'Ibèria
Guaram I d'Ibèria (en georgià: გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590.
Veure 590 і Guaram I d'Ibèria
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure 590 і Guerres romano-perses
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure 590 і Història de Roma
II Sínode de Sevilla
El II Sínode de Sevilla fou una reunió dels bisbes de la província Bètica al Regne de Toledo el 619.
Veure 590 і II Sínode de Sevilla
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure 590 і Imperi Sassànida
Innocent del Gavaldà
Innocent del Gavaldà fou comte de Gavaldà per compte de Khildebert II d'Austràsia als darrers anys del.
Veure 590 і Innocent del Gavaldà
Joan IV de Constantinoble
Joan IV de Constantinoble o Joan de Capadòcia (Joannes Cappadox) conegut pel renom de Nesteustes o Dejunador fou patriarca de Constantinoble.
Veure 590 і Joan IV de Constantinoble
Judicael de Domnònia
Judicael (el nom apareix com Judicael ap Hoel, Iudicael, Judicaël, Judhaël, Judhael, Judhel, Juhel, Jézéquel, Jezekel, Jezekael, Jekel, Jezekelig, Jikael, Jikel, Gicquel, Giquel, Gaël i Gaëlle) nascut vers 590 - mort el 16 o 17 de desembre del 658) fou un sant bretó, fill del rei Judael (Judhaël) de Domnònia i de la reina Pritelle.
Veure 590 і Judicael de Domnònia
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 590 і Llista d'anys
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Veure 590 і Llista de reis sassànides
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Veure 590 і Marca de Bretanya
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure 590 і Mòdena
Mihran
Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Veure 590 і Mihran
Minturno
Minturno és un municipi italià de la regió del Laci, anomenat a l'antiguitat Minturnae i durant un temps Traetto.
Veure 590 і Minturno
Munster (formatge)
El munster, o munster-géromé és un formatge de l'est de França (Alsàcia, Franc-Comtat, Meurthe i Mosel·la, Mosel·la, Vosges) que es beneficia d'una AOC des de 1969.
Veure 590 і Munster (formatge)
Nobàtia
Nobàtia (nubià antic: o) fou un regne de Núbia que es va establir a la part més propera a Egipte després de l'any 350 com a successor, en aquesta part del país, del regne de Mèroe.
Veure 590 і Nobàtia
Orde de Sant Columbà
L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.
Veure 590 і Orde de Sant Columbà
Ormazd IV
Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.
Veure 590 і Ormazd IV
Papa Pelagi II
fill d'una família d'origen got, va ser escollit papa el 26 de novembre de l'any 579.
Veure 590 і Papa Pelagi II
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure 590 і Província de Siunia
Raedwald
Raedwald, fill de Tytila, fou rei de l'Ànglia de l'Est des del 600 fins a l'any de la seva mort, el 624.
Veure 590 і Raedwald
Raffaello da Montelupo
Raffaello da Montelupo (Montelupo Fiorentino, c. 1504/1505 – Orvieto, c. 1566/1567), nat Raffaele Sinibaldi, va ser un escultor i arquitecte italià del Renaixement, i aprenent de Miquel Àngel.
Veure 590 і Raffaello da Montelupo
Regne de Kent
El Regne de Kent (Cantaware Rīce en anglès antic i Regnum Cantuariorum en llatí) fou un regne medieval situat en els territoris del sud-est de la Gran Bretanya.
Veure 590 і Regne de Kent
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure 590 і Rei d'Itàlia
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Veure 590 і San Lorenzo in Damaso
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Veure 590 і San Pietro in Vincoli
Sanasuni
Els Sanasuni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte de Sassun a l'Altzniq.
Veure 590 і Sanasuni
Sant Gal
Sant Gal (Irlanda, ca. 550 - Arbon, Suïssa, ca. 645) va ser un monjo, missioner a terres germàniques, a la vora del llac de Constança.
Veure 590 і Sant Gal
Santa Maria in Trastevere
La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.
Veure 590 і Santa Maria in Trastevere
Santa Prassede (títol cardenalici)
El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.
Veure 590 і Santa Prassede (títol cardenalici)
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Veure 590 і Santa Sabina (títol cardenalici)
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Veure 590 і Sembat Bagratuní
Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai
Aureli, Suacri, Escutari, Armentari i Benigne són els bisbes de Lo Puèi de Velai que succeeixen Evodi del Velai a la seu episcopal entre 385 i mitjan segle VII.
Veure 590 і Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure 590 і Tíber
Teodolinda
Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.
Veure 590 і Teodolinda
Teodosi (fill de Maurici)
Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.
Veure 590 і Teodosi (fill de Maurici)
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Veure 590 і Turcs occidentals
Verà del Gavaldà
Verà del Gavalda (Veranus, a vegades Uranus) (Barjac o Lanuéjols, Losera, ca. 520 - Cavalhon, 589) fou un religiós occità, bisbe de Cavalhon (Provença).
Veure 590 і Verà del Gavaldà
Waroc'h II
Waroch II o Guérech (bretó: Gwereg) (mort el 594), escrit també Waroc i Waroc'h, fou rei del Bro Waroch (Broërec o Bro-Erec) al sud-oest de l'Armòrica, fill de Macliau i net de Waroch I. Fou rei entre 577 i 594, Waroch va regnar sobre la regió dels vènets i la seva capital Vennetium (antic nom de Vannes).
Veure 590 і Waroc'h II
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure 590 і 3 de setembre