Taula de continguts
77 les relacions: Abraha, Agàties, Al-Qusiya, Alamans, Apol·linar d'Alexandria, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Malta, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Tessalònica, Arquebisbat de Tunis, Arquebisbat de Vercelli, Asculum, Atanagild, Aydın, Àkhila I, Balarampur (Orissa), Basílica Eufrasiana, Batrun, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Usès, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Nola, Bisbat de Novara, Bisbat de Rímini, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Cesena, Cicle sexagesimal, Concili de Constantinoble II, Concili de Trullo, Concili ecumènic, Cronologia de l'antiga Roma, Dídim el Cec, Diòcesi de Sarsenterum, Església d'Antioquia, Eutiqui de Constantinoble, Facund, Fermí d'Usès, Ferriol d'Usès, Gabala, Gelimer, Guerra Gòtica (535-554), Història antiga del Iemen, Història de Còrsega, Ligúria, ... Ampliar l'índex (27 més) »
Abraha
Abraha (mort després del 553 potser vers 570) fou un rei cristià del sud-oest d'Aràbia (vers 525—570) conegut també com a Abraha al-Ashram (en àrab أبرهة الأشرم) o Abraha ben as-Saba'h.
Veure 553 і Abraha
Agàties
Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.
Veure 553 і Agàties
Al-Qusiya
Al-Qusiya és una ciutat d'Egipte situada uns 35 km al sud de Mallawi i 327 al sud del Caire, amb uns 50.000 habitants, dels quals un 70% són coptes.
Veure 553 і Al-Qusiya
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure 553 і Alamans
Apol·linar d'Alexandria
Apol·linar d'Alexandria va ser patriarca d'Alexandria per l'Església ortodoxa Grega de l'any 551 al 569.
Veure 553 і Apol·linar d'Alexandria
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure 553 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
Arquebisbat de Lecce
Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 553 і Arquebisbat de Lecce
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Veure 553 і Arquebisbat de Lió
Arquebisbat de Malta
cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta Larquebisbat de Malta és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta. Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.
Veure 553 і Arquebisbat de Malta
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 553 і Arquebisbat de Siracusa
Arquebisbat de Tessalònica
Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Veure 553 і Arquebisbat de Tessalònica
Arquebisbat de Tunis
Larquebisbat de Tunis és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 553 і Arquebisbat de Tunis
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 553 і Arquebisbat de Vercelli
Asculum
Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.
Veure 553 і Asculum
Atanagild
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).
Veure 553 і Atanagild
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Veure 553 і Aydın
Àkhila I
Àkhila I fou rei dels visigots del 549 al 554.
Veure 553 і Àkhila I
Balarampur (Orissa)
Balarampur fou un estat tributari protegit de l'Índia, del tipus zamindari, a Orissa al districte de Cuttack.
Veure 553 і Balarampur (Orissa)
Basílica Eufrasiana
La basílica Eufrasiana (en croat: Bazilika Eufrazijeva, en italià: Basilica Eufrasiana) és una important basílica a Poreč (Croàcia).
Veure 553 і Basílica Eufrasiana
Batrun
Nostre Senyora de la Mar Carrer a Batrun Batrun (francès Batroun, també apareix com Bathrun, antigament en grec: Βοτρύς.
Veure 553 і Batrun
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 553 і Bisbat d'Alba
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 553 і Bisbat d'Avezzano
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 553 і Bisbat d'Imola
Bisbat d'Usès
El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.
Veure 553 і Bisbat d'Usès
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 553 і Bisbat de Belluno-Feltre
Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 553 і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 553 і Bisbat de Nola
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 553 і Bisbat de Novara
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 553 і Bisbat de Rímini
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 553 і Bisbat suburbicari d'Albano
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 553 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure 553 і Cesena
Cicle sexagesimal
El cicle sexagesimal xinès (en xinès: 干支; pinyin: gānzhī) és un sistema numèric cíclic de seixanta combinacions de dos cicles bàsics: els deu Troncs Celestes (天干; tuāngān) i les dotze Branques Terrestres (地支; dìzhī).
Veure 553 і Cicle sexagesimal
Concili de Constantinoble II
El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga.
Veure 553 і Concili de Constantinoble II
Concili de Trullo
El concili de Trullo o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692.
Veure 553 і Concili de Trullo
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Veure 553 і Concili ecumènic
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure 553 і Cronologia de l'antiga Roma
Dídim el Cec
Dídim el Cec o Dídim d'Alexandria (Δίδυμος; Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic.
Veure 553 і Dídim el Cec
Diòcesi de Sarsenterum
La diòcesi de Sarsenterum (en llatí: Dioecesis Sarsenterensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
Veure 553 і Diòcesi de Sarsenterum
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Veure 553 і Església d'Antioquia
Eutiqui de Constantinoble
Eutiqui (Theium, Frígia, 512 - Constantinoble, 6 d'abril de 582) va ser un monjo romà d'Orient, patriarca de Constantinoble.
Veure 553 і Eutiqui de Constantinoble
Facund
Facund va ser un bisbe de l'Àfrica Pròpia província de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 553 і Facund
Fermí d'Usès
Fermí d'Usès o Firminus (Narbona, final del segle V - Usès, 553) fou bisbe d'Usès del 538 al 553, succeint el seu oncle o germà gran Rorici d'Usès.
Veure 553 і Fermí d'Usès
Ferriol d'Usès
Ferriol d'Usès (Narbona, 520 - Usès, 4 de gener del 581) fou bisbe d'Usès entre 553 i 581, succeint el seu oncle patern sant Fermí d'Usès.
Veure 553 і Ferriol d'Usès
Gabala
Vista de '''Jableh''' Gabala o en francès Gibel, fou també coneguda com Jabala, Djabala, Djebala, Jebala, Djebeleh, Jebleh o Jableh.
Veure 553 і Gabala
Gelimer
Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).
Veure 553 і Gelimer
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Veure 553 і Guerra Gòtica (535-554)
Història antiga del Iemen
Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.
Veure 553 і Història antiga del Iemen
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Veure 553 і Història de Còrsega
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure 553 і Ligúria
Limira
Limira, (en Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.
Veure 553 і Limira
Lliberat
Lliberat (Liberatus de Cartago) va ser un diaca de l'església de Cartago del.i autor d'una història important de les controvèrsies nestorianes i monofisites a l'Església cristiana dels segles V i VI.
Veure 553 і Lliberat
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 553 і Llista d'anys
Llista de reis vàndals
El que segueix és una llista dels reis vàndals, però també dels alans (ja que foren anomenats Rex Wandalorum Et Alanorum pels analistes romans d'Orient), notablement durant el seu regne a Àfrica.
Veure 553 і Llista de reis vàndals
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure 553 і Lucca
Marw al-Rudh
Merv, Merw o Marw al-Rudh (o;, ‘Marw del Riu’) també Petita Merv fou una antiga ciutat a la riba del Murghab, al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan.
Veure 553 і Marw al-Rudh
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure 553 і Merv
Muhan
Muhan fou el segon kagan dels turcs (553-572) i primer kan dels turcs orientals.
Veure 553 і Muhan
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Veure 553 і Narsès
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Veure 553 і Naupacte
Nicet de Lió
Nicet de Lió o Niceci, en francès Nizier i en llatí Nicetius o Nicetus (ca 513 - 2 d'abril del 573), fou un bisbe de Lió que va jugar un gran paper en els concilis on va participar.
Veure 553 і Nicet de Lió
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure 553 і Ostrogots
Pelagi I
Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.
Veure 553 і Pelagi I
Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 553 і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure 553 і Procopi de Cesarea
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure 553 і Província de Siunia
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure 553 і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure 553 і Regne dels ostrogots
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure 553 і Rei d'Itàlia
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Veure 553 і Santa Sofia (Istanbul)
Teia (rei ostrogot)
Teia (mort el 552 o el 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, va ser el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.
Veure 553 і Teia (rei ostrogot)
Teodor Ascides
Teodor Ascides (Theodorus Ascidas) fou un monjo bizantí nadiu de Capadòcia, primer monjo al monestir de Nova Laura a Palestina i després arquebisbe de Cesarea de Capadòcia en el regnat de Justinià I. Va morir el 558 a Constantinoble.
Veure 553 і Teodor Ascides
Teodor d'Amàsia
Teodor d'Amàsia, en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος, va ser un bisbe i escriptor romà d'Orient.
Veure 553 і Teodor d'Amàsia
Teodor de Mopsuèstia
Teodor de Mopsuèstia va ser un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia.
Veure 553 і Teodor de Mopsuèstia
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure 553 і Tunis
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure 553 і 2 de juny
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure 553 і 5 de maig