Taula de continguts
55 les relacions: Abbó de Provença, Abraha, Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, Alemanya, Amalaric, Amazics, Aquitània, Barda (Azerbaidjan), Batalla de Cal·linic, Baw, Bàrcino, Belisari, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chalon, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Verona, Comtat de Noyon, Cosroes I, Cosroes II, Dhu Nuwas, Drest IV, Ducat de Saxònia, Edat antiga als Països Catalans, Gassànides, Guerres romano-perses, Història antiga del Iemen, Huns, Imperi Sassànida, Iyad, Karínides, Khildebert I, Kobad I, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Japó, Llista de reis sassànides, Llista dels reis visigots, Manbij, Mazandaran, Mazdak, Novellae, Període visigot al País Valencià, Radegunda, Regne de Toledo, Sampsó l'Hospitaler, Septimània visigòtica, Simeó Set, Simplici (filòsof), Teodoric I (rei dels visigots), Teudis, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.
Veure 531 і Abbó de Provença
Abraha
Abraha (mort després del 553 potser vers 570) fou un rei cristià del sud-oest d'Aràbia (vers 525—570) conegut també com a Abraha al-Ashram (en àrab أبرهة الأشرم) o Abraha ben as-Saba'h.
Veure 531 і Abraha
Al-Hàrith (V) ibn Jàbala
Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, també conegut com a Aretes V a les fonts clàssiques, fou rei dels ghassànides (529-569), el més conegut d'aquesta dinastia àrab.
Veure 531 і Al-Hàrith (V) ibn Jàbala
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure 531 і Alemanya
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Veure 531 і Amalaric
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure 531 і Amazics
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure 531 і Aquitània
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Veure 531 і Barda (Azerbaidjan)
Batalla de Cal·linic
La batalla de Cal·linic tingué lloc el 19 d'abril del 531.
Veure 531 і Batalla de Cal·linic
Baw
Baw fou l'ancestre dels bawàndides del Tabaristan.
Veure 531 і Baw
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure 531 і Bàrcino
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure 531 і Belisari
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 531 і Bisbat de Cesena-Sarsina
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure 531 і Bisbat de Chalon
Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 531 і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure 531 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 531 і Bisbat de Verona
Comtat de Noyon
El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.
Veure 531 і Comtat de Noyon
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Veure 531 і Cosroes I
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure 531 і Cosroes II
Dhu Nuwas
Dhu-Nuwàs (450-527) va ser un rei jueu d'Himyar entre el 517 i el 525-527, que va arribar a ser conegut a causa de la persecució a la qual va sotmetre pobles d'altres religions, sobretot cristians, que vivien en el seu regne.
Veure 531 і Dhu Nuwas
Drest IV
Drest IV, també conegut amb el nom de Drest mac Girom, va ser rei dels pictes del 522 al 531.
Veure 531 і Drest IV
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure 531 і Ducat de Saxònia
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure 531 і Edat antiga als Països Catalans
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Veure 531 і Gassànides
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure 531 і Guerres romano-perses
Història antiga del Iemen
Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.
Veure 531 і Història antiga del Iemen
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure 531 і Huns
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure 531 і Imperi Sassànida
Iyad
Iyad fou una antiga tribu àrab.
Veure 531 і Iyad
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Veure 531 і Karínides
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Veure 531 і Khildebert I
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Veure 531 і Kobad I
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 531 і Llista d'anys
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Veure 531 і Llista d'emperadors del Japó
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Veure 531 і Llista de reis sassànides
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Veure 531 і Llista dels reis visigots
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Veure 531 і Manbij
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure 531 і Mazandaran
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Veure 531 і Mazdak
Novellae
Novellae (en grec:, en llatí) són un conjunt de lleis, algunes escrites en llatí i altres en grec, que constitueixen un dels quatre grups del Corpus Juris Civilis que són: la Digesta, les Institutiones, el Codex Constitutionum i les Novellae.
Veure 531 і Novellae
Període visigot al País Valencià
Els esdeveniments que porten a la desintegració de l'Imperi Romà culminen el amb les invasions bàrbares.
Veure 531 і Període visigot al País Valencià
Radegunda
Radegunda (Turíngia, 518-Poitiers, 13 d'agost de 587) va ser la segona esposa del rei merovingi Clotari I i, per tant, reina consort del regne franc de Soissons.
Veure 531 і Radegunda
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure 531 і Regne de Toledo
Sampsó l'Hospitaler
Sampsó l'Hospitaler (Sampson), de malnom, o "Hospitum Exceptor" fou un religiós romà, metge i fundador d'un hospital.
Veure 531 і Sampsó l'Hospitaler
Septimània visigòtica
La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.
Veure 531 і Septimània visigòtica
Simeó Set
Simeó Set (en llatí Symeon Seth o Sethus, en grec) o potser Simeó fill de Set, fou un important escriptor romà d'Orient de.
Veure 531 і Simeó Set
Simplici (filòsof)
Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.
Veure 531 і Simplici (filòsof)
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure 531 і Teodoric I (rei dels visigots)
Teudis
Teudis fou rei visigot del 531 al 548.
Veure 531 і Teudis
Tribú (metge)
Tribú (en llatí Tribunus, en grec) fou un metge de Palestina, home de gran pietat i benevolència.
Veure 531 і Tribú (metge)
Tribonià
Tribonià (en llatí Tribonianus) fou un magistrat i jurista romà d'Orient fill de Macedonià.
Veure 531 і Tribonià
Waldelè
Waldelè (Waldelenus o Waldalenus o Wandalenus, versions llatines de Waldhelm) fou un noble de Besançon nascut vers 531 i mort a Besançon (Visantio) vers 615 sent enterrat a l'església abacial de la ciutat.
Veure 531 і Waldelè
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Veure 531 і Waldrada
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Veure 531 і 501