Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Aden, Anno Domini, Aràbia preislàmica, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de París, Art, Île de Batz, Baynun, Betlem, Bisbat d'Avellino, Bisbat de Como, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Toul, Boeci, Caleb d'Axum, Dhu Nuwas, Diòcesi de Carpi, Efraïm d'Antioquia, Era comuna, Era cristiana, Eritrea, Fortalesa de Gwalior, Gerba, Ghumdan, Gregenti, Guerres romano-perses, Himiarites, Història antiga del Iemen, Història de l'art, Història del Iemen, Imperi Sassànida, Justí I el Vell, Justinià (general), Justinià I, Llista d'anys, Marib, Massaua, Najran, Nombre, Oudna, Papa Hormisdes, Poble itzá, Radès, Regne d'Axum, Sabeus, Zafar.
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 525 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Aden
Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.
Nou!!: 525 і Aden · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: 525 і Anno Domini · Veure més »
Aràbia preislàmica
yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.
Nou!!: 525 і Aràbia preislàmica · Veure més »
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 525 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 525 і Arquebisbat de París · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: 525 і Art · Veure més »
Île de Batz
Ile de Batz L'île de Batz, en bretó:Enez-Vaz, és una illa de França situada al nord del departament francès de Finistère, a la Bretanya davant de Roscoff.
Nou!!: 525 і Île de Batz · Veure més »
Baynun
Baynun és una antiga ciutat i fortalesa del Iemen, prop de la moderna Hayawa.
Nou!!: 525 і Baynun · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: 525 і Betlem · Veure més »
Bisbat d'Avellino
La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 525 і Bisbat d'Avellino · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 525 і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 525 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 525 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: 525 і Bisbat de Toul · Veure més »
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Nou!!: 525 і Boeci · Veure més »
Caleb d'Axum
Caleb o Kaleb (ca. 520) va ser rei del Regne d'Axum, potser el millor documentat d'ells.
Nou!!: 525 і Caleb d'Axum · Veure més »
Dhu Nuwas
Dhu-Nuwàs (450-527) va ser un rei jueu d'Himyar entre el 517 i el 525-527, que va arribar a ser conegut a causa de la persecució a la qual va sotmetre pobles d'altres religions, sobretot cristians, que vivien en el seu regne.
Nou!!: 525 і Dhu Nuwas · Veure més »
Diòcesi de Carpi
La diòcesi de Carpi va ser una seu episcopal de mitjan fins al.
Nou!!: 525 і Diòcesi de Carpi · Veure més »
Efraïm d'Antioquia
Efraïm (Ephraem o Ephraimus o Euphraimius, Ἐφραὴμ o Ἐφραίμιος o Εὐφραΐμιος) (Amida, Àsia Menor, Armènia, final del s. V - Antioquia, ca. 546), fou patriarca d'Antioquia (llavors anomenada Teòpolis (Theopolis). És venerat com a sant a l'Església Ortodoxa.
Nou!!: 525 і Efraïm d'Antioquia · Veure més »
Era comuna
Les expressions era comuna (abreujada e.c.) i abans de l'era comuna (abreujada a.e.c.) són les traduccions al català de les expressions angleses Common Era (abreujada CE) i Before the Common Era (abreujada BCE).
Nou!!: 525 і Era comuna · Veure més »
Era cristiana
En l'any 525, el Papa Hormisdes I va encarregar a Dionís l'Exigu, un astrònom abat d'un monestir romà, establir com any primer de lera cristiana, el de l'encarnació de Jesús.
Nou!!: 525 і Era cristiana · Veure més »
Eritrea
Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: 525 і Eritrea · Veure més »
Fortalesa de Gwalior
La fortalesa de Gwalior (o fort de Gwalior) és un conjunt fortificat edificat al turó Gopachal, al costat de la ciutat de Gwalior, a l'Índia, format per sis palaus, sis temples, vuit estanys, una mesquita i diverses edificacions, tot envoltat de muralles.
Nou!!: 525 і Fortalesa de Gwalior · Veure més »
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Nou!!: 525 і Gerba · Veure més »
Ghumdan
El castell de Ghumdan fou un castell a la vora de Sanà al Iemen, situat entre les muntanyes bessones de Nukum i Ayban, famós per les seves dimensions, amb una alçada de vint pisos.
Nou!!: 525 і Ghumdan · Veure més »
Gregenti
Gregenti (Gregentius, Γρηγέντιος), fou arquebisbe de Tephar (Zafar) (Τεφὰρ, la Sapphar, Σάπφαρ de Ptolemeu i la Saphar, Σάφαρ d'Arrià), capital dels homerites (himiarites) una nació del Iemen.
Nou!!: 525 і Gregenti · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: 525 і Guerres romano-perses · Veure més »
Himiarites
Els himiarites eren un clan de l'Aràbia Feliç (Iemen) al Regne de Sabà.
Nou!!: 525 і Himiarites · Veure més »
Història antiga del Iemen
Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.
Nou!!: 525 і Història antiga del Iemen · Veure més »
Història de l'art
La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.
Nou!!: 525 і Història de l'art · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: 525 і Història del Iemen · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: 525 і Imperi Sassànida · Veure més »
Justí I el Vell
Justí I el Vell (en llatí Flavius Iustinus) (c. 450 - 1 d'agost de 527) va ser emperador romà d'Orient des de l'any 518 fins al 527 i el fundador de la dinastia justiniana.
Nou!!: 525 і Justí I el Vell · Veure més »
Justinià (general)
Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).
Nou!!: 525 і Justinià (general) · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: 525 і Justinià I · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 525 і Llista d'anys · Veure més »
Marib
Antiga Marib Marib —en àrab مأرب, Maʾrib—, l'antiga Mariaba —en grec Μαρίαβα—, és una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib.
Nou!!: 525 і Marib · Veure més »
Massaua
Massawa al segle XIX Exemple d'arquitectura otomana a la vella Massawa Massawa, antigament Mitsiwa i Batsiʿ (gueez eritreu reformat:, abans) o Badi és un port de la costa de la mar Roja, a Eritrea.
Nou!!: 525 і Massaua · Veure més »
Najran
Najran o Nadjran és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.
Nou!!: 525 і Najran · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: 525 і Nombre · Veure més »
Oudna
Oudna o Oudhna és un jaciment arqueològic de Tunísia a uns 28 km al nord de Zaghouan i 24 al sud de Tunis, a la governació de Ben Arous, delegació de Mornag, proper a la vila de El Khlidia.
Nou!!: 525 і Oudna · Veure més »
Papa Hormisdes
Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.
Nou!!: 525 і Papa Hormisdes · Veure més »
Poble itzá
Els itzá o itzás (en el seu idioma bruixot de l'aigua) és el nom d'un poble maia que emigrà a Yucatán aproximadament en el, provinent possiblement d'El Petén.
Nou!!: 525 і Poble itzá · Veure més »
Radès
Radès és una ciutat de Tunísia, port comercial de Tunis de la que la separen uns 10 km.
Nou!!: 525 і Radès · Veure més »
Regne d'Axum
Obelisc a Axum El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el.
Nou!!: 525 і Regne d'Axum · Veure més »
Sabeus
inscripció sabea Figura de bronze trobada a al-Bayda (Iemen) antiga Nashqum al regne de Sabà, del segle VI o V aC (Museu del Louvre. Els sabeus foren un antic poble del sud d'Aràbia que parlava una llengua anomenada llengua sabea i vivia al que avui dia és el Iemen.
Nou!!: 525 і Sabeus · Veure més »
Zafar
Zafar (a vegades Zufar) és un petit poble del Iemen que antigament fou la capital del regne himiarita.
Nou!!: 525 і Zafar · Veure més »
