Taula de continguts
43 les relacions: Acaci de Berea, Ad Salices, Amfíloc d'Iconi, Ammoni el Monjo, Arcadi, Assentament del poble got a Aquitània, Baix Imperi, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Batalla d'Ad Salices, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Argentovaria, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Dinastia teodosiana, Farnobius, Flaccil·la, Flavi Gracià, Flavià (vicari d'Àfrica), Fritigern, Gregori (prefecte de l'annona), Gregori (prefecte de la Gàl·lia), Guerra gòtica (376-382), Jeroni d'Estridó, Laura (monaquisme), Llista d'anys, Luci Aureli Aviani Simmac, Luci d'Alexandria, Manuel Mamikonian, Mòdena, Mel·lobaudes, Parma, Roxolans, Santa Marcel·lina, Taifals, Temisti, Teodosi I el Gran, Trajà (general), Vaixali, Valent, Varasdat d'Armènia, Vatshé Mamikonian, Visigots federats, 1 de maig, 473.
Acaci de Berea
Acaci de Beroea (Acacius) fou un religiós sirià nascut a un monestir prop d'Antioquia, defensor de l'església oficial contra les doctrines d'Arri.
Veure 377 і Acaci de Berea
Ad Salices
Ad Salices va ser una petita ciutat de Mèsia, estació de la via romana, que lItinerari d'Antoní situa propera a la desembocadura del Danubi, a 43.000 passes d'Halmiris, i a 62.000 de Tomis.
Veure 377 і Ad Salices
Amfíloc d'Iconi
Amfíloc d'Iconi (Amphilochus, Amphílochos) va ser bisbe d'Iconi (actual Konya).
Veure 377 і Amfíloc d'Iconi
Ammoni el Monjo
Ammoni (en Ἀμμώνιος; en Ammonius) fou un monjo grecoegipci del.
Veure 377 і Ammoni el Monjo
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure 377 і Arcadi
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Veure 377 і Assentament del poble got a Aquitània
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure 377 і Baix Imperi
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Veure 377 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Batalla d'Ad Salices
La batalla de Ad Salices va ser una batalla lliurada el setembre de l'any 377 en el context de la guerra gòtica, probablement a uns 15 km de Marcianòpolis, a l'estació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi.
Veure 377 і Batalla d'Ad Salices
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Veure 377 і Batalla d'Adrianòpolis (378)
Batalla d'Argentovaria
La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria (avui dia prop de Colmar, França).
Veure 377 і Batalla d'Argentovaria
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 377 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Veure 377 і Dinastia teodosiana
Farnobius
Farnobius (-377) fou un cabdill greutung.
Veure 377 і Farnobius
Flaccil·la
Flaccil·la o Flaccil·la Èlia, en llatí Flacilla o Flacilla Elia, en grec antic Πλάκιλλα o Φλάκκιλλα) fou la primera dona de Teodosi I el Gran. Se suposa, a partir d'un text obscur de Temisti, que era filla d'Antoni, cònsol el 382, però no és del tot segur i molts autors la fan originària de la Bètica on hauria tingut una germana que fou la mare de Nebridi (casat amb Salvina filla de Gildó el Moro l'any 388).
Veure 377 і Flaccil·la
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure 377 і Flavi Gracià
Flavià (vicari d'Àfrica)
Flavià (en llatí Flavianus) va ser vicari d'Àfrica sota Flavi Gracià l'any 377.
Veure 377 і Flavià (vicari d'Àfrica)
Fritigern
Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.
Veure 377 і Fritigern
Gregori (prefecte de l'annona)
Gregori (en llatí Gregorius) va ser un magistrat romà del.
Veure 377 і Gregori (prefecte de l'annona)
Gregori (prefecte de la Gàl·lia)
Gregori (en llatí Gregorius) va ser un polític i militar romà del.
Veure 377 і Gregori (prefecte de la Gàl·lia)
Guerra gòtica (376-382)
La Guerra gòtica fou un conflicte ocorregut entre el 376 i el 382 que enfrontà a l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Romà d'Occident amb teruings i greutungs, que es veien pressionats per l'avanç dels huns.
Veure 377 і Guerra gòtica (376-382)
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Veure 377 і Jeroni d'Estridó
Laura (monaquisme)
La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, monestir de l'Església Ortodoxa Russa. A l'Església Ortodoxa i d'altres Esglésies ortodoxes orientals, una Laura o Lavra (del grec: Λαύρα; ciríl·lic: Ла́вра), era originalment un conjunt de cel·les o coves eremítiques, amb una església comuna i de vegades, un refectori.
Veure 377 і Laura (monaquisme)
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 377 і Llista d'anys
Luci Aureli Aviani Simmac
Luci Aureli Aviani Simmac (en llatí Lucius Aurelius Avianius Symmachus) va ser un magistrat romà, que va florir a la meitat del.
Veure 377 і Luci Aureli Aviani Simmac
Luci d'Alexandria
Luci d'Alexandria va ser un bisbe o patriarca arià d'Alexandria.
Veure 377 і Luci d'Alexandria
Manuel Mamikonian
Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.
Veure 377 і Manuel Mamikonian
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure 377 і Mòdena
Mel·lobaudes
Mel·lobaudes o Mal·lobaudes (en llatí Mellobaudes o Mallobaudes) era un rei dels francs del temps de l'emperador Gracià (367-383).
Veure 377 і Mel·lobaudes
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure 377 і Parma
Roxolans
Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.
Veure 377 і Roxolans
Santa Marcel·lina
Marcel·lina (Trèveris, ca. 330/5–ca.398) fou una verge i santa cristina romana, germana d'Ambròs de Milà.
Veure 377 і Santa Marcel·lina
Taifals
Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.
Veure 377 і Taifals
Temisti
Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.
Veure 377 і Temisti
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Veure 377 і Teodosi I el Gran
Trajà (general)
Trajà (Trajanus) fou un comes o general de l'emperador Valent.
Veure 377 і Trajà (general)
Vaixali
Vaixali o Vaisali (en sànscrit वैशाली Vaiśālī) fou un antic regne de l'Índia situat a l'actual estat de Bihar, al sud de Muzaffarpur.
Veure 377 і Vaixali
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure 377 і Valent
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Veure 377 і Varasdat d'Armènia
Vatshé Mamikonian
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Veure 377 і Vatshé Mamikonian
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Veure 377 і Visigots federats
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure 377 і 1 de maig
473
L' any 473 (CDL XXIII) va ser un any comú que va començar en dilluns segons el calendari julià.
Veure 377 і 473