Taula de continguts
38 les relacions: Apol·loni de Brèscia, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Siracusa, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Verona, Bitola, Catolicisme a Suïssa, Cheng Han, Concili de Sàrdica, Constanci II, Diòcesi de Càstulo, Flavi Juli Constant, Gens Mècia, Gregori de Capadòcia, Hipaci de Cilícia, Història del papat, Llista d'anys, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de catholicos d'Aghuània, Marc d'Aretusa, Mogontiacum, Nicolau de Mira, Okhrida, Osi de Còrdova, Pacià de Barcelona, Patres, Pau I de Constantinoble, Sauromates V, Sòcrates Escolàstic, Teodor d'Heraclea.
Apol·loni de Brèscia
Apol·loni de Brèscia (Brèscia?, s. II) fou bisbe de Brèscia.
Veure 343 і Apol·loni de Brèscia
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure 343 і Arquebisbat de Barcelona
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 343 і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Cartago
Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.
Veure 343 і Arquebisbat de Cartago
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Veure 343 і Arquebisbat de Lió
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 343 і Arquebisbat de Lucca
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 343 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir
Restes de l'antiga Nikòpol. Larquebisbat de Nicòpolis de l'Epir (llatí: Archidioecesis Nicopolitana in Epiro) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Veure 343 і Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 343 і Arquebisbat de Pesaro
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 343 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 343 і Arquebisbat de Siracusa
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure 343 і Bisbat de Locri-Gerace
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 343 і Bisbat de Verona
Bitola
Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.
Veure 343 і Bitola
Catolicisme a Suïssa
Les diferents diòcesis de Suïssa. LEsglésia Catòlica Suïssa és part de l'Església Catòlica, està sota la guia espiritual del papa i sota la cúria de Roma.
Veure 343 і Catolicisme a Suïssa
Cheng Han
El Cheng Han (303 o 304-347) va ser un estat dels Setze Regnes durant la Dinastia Jin (265-420) en la història xinesa.
Veure 343 і Cheng Han
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Veure 343 і Concili de Sàrdica
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure 343 і Constanci II
Diòcesi de Càstulo
La diòcesi de Càstulo (en llatí Diocesis Castulonensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica d'Hispània radicada a la ciutat romana de Càstulo (l'actual Cazlona, Linares), inicialment localitzada a la província Tarraconense i, després, a la Cartaginense, a la frontera amb la Bètica.
Veure 343 і Diòcesi de Càstulo
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Veure 343 і Flavi Juli Constant
Gens Mècia
La gens Mècia (en llatí Maecia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure 343 і Gens Mècia
Gregori de Capadòcia
Gregori de Capadòcia (també conegut com a Gregori d'Alexandria), va ser un patriarca arrià d'Alexandria nomenat pel concili d'Antioquia, dominat pels arrians, l'any 341, en lloc d'Atanasi, que n'havia estat deposat i havia pogut fugir.
Veure 343 і Gregori de Capadòcia
Hipaci de Cilícia
Hipaci o Hypaci de Cilícia o també Hipaci de Gangra (Ὑπάτιος Γαγγρῶν) dit el Taumaturg (Cilícia, - Gangra, ca. 350?) va ser un eclesiàstic, bisbe de Gangra.
Veure 343 і Hipaci de Cilícia
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure 343 і Història del papat
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 343 і Llista d'anys
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure 343 і Llista de bisbes de Barcelona
Llista de catholicos d'Aghuània
El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.
Veure 343 і Llista de catholicos d'Aghuània
Marc d'Aretusa
Marc d'Aretusa va ser bisbe d'Aretusa a Síria, prop de l'Orontes.
Veure 343 і Marc d'Aretusa
Mogontiacum
II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.
Veure 343 і Mogontiacum
Nicolau de Mira
Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).
Veure 343 і Nicolau de Mira
Okhrida
Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.
Veure 343 і Okhrida
Osi de Còrdova
Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.
Veure 343 і Osi de Còrdova
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Veure 343 і Pacià de Barcelona
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure 343 і Patres
Pau I de Constantinoble
Pau I de Constantinoble (en Paulus, en Παυ̂λος) va ser patriarca de Constantinoble.
Veure 343 і Pau I de Constantinoble
Sauromates V
Sauromates V fou rei del Bòsfor, successor d'Annibalià vers el 343, net de Sauromates IV.
Veure 343 і Sauromates V
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Veure 343 і Sòcrates Escolàstic
Teodor d'Heraclea
Teodor d'Heraclea (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) va ser un dirigent dels arrians sota Constantí I el Gran i Constanci Clor.
Veure 343 і Teodor d'Heraclea