Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Útica, Batalla d'Edessa, Bisbat d'Oea, Bisbat de Foligno, Cao Wei, Cebrià de Cartago, Diòcesi de Carpi, Dougga, Dura Europos, Expedicions del Nord de Jiang Wei, Forum Flaminii, Gelduba, Guerres romano-perses, Història de les campanyes militars romanes, Història de Turquia, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Sassànida, Lamta (Tunísia), Lü Dai, Les Tres Maries, Llista d'anys, Nisibis, Ormazd I, Oudna, Papa Esteve I, Papa Sixt II, Sapor I, Satala, Sebastià, Thélepte, Trebisonda, Wu Oriental, Zeugma (Commagena).
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 256 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Nou!!: 256 і Útica · Veure més »
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Nou!!: 256 і Batalla d'Edessa · Veure més »
Bisbat d'Oea
El bisbat d'Oea (llatí: Dioecesis Oëensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església catòlica.
Nou!!: 256 і Bisbat d'Oea · Veure més »
Bisbat de Foligno
El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 256 і Bisbat de Foligno · Veure més »
Cao Wei
Cao Wei fou un dels imperis que van competir pel control de la Xina durant el període dels Tres Regnes.
Nou!!: 256 і Cao Wei · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: 256 і Cebrià de Cartago · Veure més »
Diòcesi de Carpi
La diòcesi de Carpi va ser una seu episcopal de mitjan fins al.
Nou!!: 256 і Diòcesi de Carpi · Veure més »
Dougga
Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.
Nou!!: 256 і Dougga · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: 256 і Dura Europos · Veure més »
Expedicions del Nord de Jiang Wei
Les Expedicions del Nord de Jiang Wei van ser una sèrie d'invasions, nou per ser exactes, llançades per Jiang Wei en contra de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.
Nou!!: 256 і Expedicions del Nord de Jiang Wei · Veure més »
Forum Flaminii
Forum Flaminii Φόρον Φλαμίνιον o Ιφόρος Φλαμινίου) va ser una ciutat d'Úmbria, a la via Flamínia, quan comença a entrar als Apenins, a uns 5 km de Fulginium i uns 20 km de Nuceria. La va fundar el censor Gai Flamini quan construïa la via que porta el seu nom, cap a l'any 220 aC, però no se'n coneixen esdeveniments històrics. Estrabó parla de la seva situació vora la via Flamínia, que feien del Forum Flaminii un lloc important per la gran circulació que hi havia. Plini el Vell i algunes inscripcions demostren que va ser un municipi romà. El 256 els emperadors Trebonià Gal i Volusià van ser derrotats i morts pel pretendent Emilià en aquesta ciutat. Des del era la seu d'un bisbe, que va existir fins al quan la ciutat va ser destruïda pels longobards i els seus habitants es van establir a Fulginium. En parlen lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger. Les seves ruïnes corresponen a un lloc a 3 km de l'actual San Giovanni pro Fiamma (o San Giovanni in Forifiamma).
Nou!!: 256 і Forum Flaminii · Veure més »
Gelduba
Gelduba va ser una vila de la Germània Inferior, a la riba del Rin.
Nou!!: 256 і Gelduba · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: 256 і Guerres romano-perses · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: 256 і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: 256 і Història de Turquia · Veure més »
Imperi de les Gàl·lies
LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.
Nou!!: 256 і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: 256 і Imperi Sassànida · Veure més »
Lamta (Tunísia)
Escut de Lamta Lamta és una ciutat costanera del Sahel tunisià, entre Monastir, al nord (a uns 14 km), i Mahdia, al sud (a uns 28 km), a la governació de Monastir, dins de la delegació de Sayada-Lamta-Bou Hjar, de la que n'és capital.
Nou!!: 256 і Lamta (Tunísia) · Veure més »
Lü Dai
Lü Dai (161-256 EC), nom estilitzat Dinggong (定公), va ser un general militar de Wu Oriental que va viure durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.
Nou!!: 256 і Lü Dai · Veure més »
Les Tres Maries
Les Tres Maries, Nicolaus Haberschrack, s.XV Les Tres Maries és el nom genèric amb què es denomina a Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé, les tres dones que, segons la interpretació tradicional dels Evangelis canònics, van arribar al sepulcre de Jesús i van acompanyar Maria, mare de Jesús.
Nou!!: 256 і Les Tres Maries · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 256 і Llista d'anys · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: 256 і Nisibis · Veure més »
Ormazd I
Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.
Nou!!: 256 і Ormazd I · Veure més »
Oudna
Oudna o Oudhna és un jaciment arqueològic de Tunísia a uns 28 km al nord de Zaghouan i 24 al sud de Tunis, a la governació de Ben Arous, delegació de Mornag, proper a la vila de El Khlidia.
Nou!!: 256 і Oudna · Veure més »
Papa Esteve I
Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.
Nou!!: 256 і Papa Esteve I · Veure més »
Papa Sixt II
Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: 256 і Papa Sixt II · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: 256 і Sapor I · Veure més »
Satala
Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.
Nou!!: 256 і Satala · Veure més »
Sebastià
Sebastià és un nom de pila masculí, l'origen del qual no conegut és del tot, però és molt probable que provingui de la paraula grega σεβαστευω (sevastéfo), derivada del verb σεβαζω (sevázo), en el sentit de reverenciar, honorar.
Nou!!: 256 і Sebastià · Veure més »
Thélepte
Thélepte o Telept és una vila de Tunísia a la governació de Kasserine, situada 4 km al nord de Feriana i 30 km al sud-oest de Kasserine, a tocar d'un lloc anomenat Medinet El Kedima.
Nou!!: 256 і Thélepte · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: 256 і Trebisonda · Veure més »
Wu Oriental
Wu Oriental 東吳; en Dōng Wú pinyin, també conegut com a Sun Wu (Xinès tradicional: 孫吳; Sūn Wú en pinyin - fou un dels Tres Regnes (222 - 280) que competiren pel control de la Xina després de la caiguda de la Dinastia Han en el Jiangnan (delta del Iang-Tsé) regió de la Xina. Durant sa existència, la capital estigué en gran manera a Jianye (建業, modern Nanjing), però de vegades estava a Wuchang (武昌, en el modern Ezhou, Hubei).
Nou!!: 256 і Wu Oriental · Veure més »
Zeugma (Commagena)
Zeugma (Zeugma) fou una ciutat de Commagena a la riba dreta de l'Eufrates, actualment a la província de Gaziantep (Turquia).
Nou!!: 256 і Zeugma (Commagena) · Veure més »
