1712

;Països Catalans.

Usa IA

Taula de continguts

1. 468 les relacions: Abadia de Sankt Gallen, Agustín Francisco de Leysa y Eraso, Ahmet III, Albertina Frederica de Baden-Durlach, Alcoi, Alexandre de Dohna-Schlobitten, Alexandre-François Desportes, Algemesí, Ali II ibn Husayn, Ammariyya, André Cardinal Destouches, Andreu Avel·lí, Angélique du Coudray, Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel, Anna Caterina de Salm-Kyrburg, Anna de Baviera, Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler, Anna Maria d'Orleans, Anna Petrovna, Anne de Noailles, Anne Jules de Noailles, Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen, Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen, Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, Antonieta Augusta d'Aldenburg, Arcot, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Guadalajara, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Singapur, Arquebisbat de Tessalònica, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Vàrmia, Art de l'Índia, Arxidiòcesi de Buenos Aires, Asaf Jah I, Augustin Reinhard Stricker, Òpera russa, Bahadur Xah I, Baltadji Mehmed Paixà, Baroda, Basílica de San Sebastiano fuori le mura, Basílica de Santa Agnès Extramurs, Basílica de Santa Maria del Popolo, Batalla de Denain, Benedetto Marcello, ... Ampliar l'índex (418 més) » « Shrink índex

Abadia de Sankt Gallen

Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.

Veure 1712 і Abadia de Sankt Gallen

Agustín Francisco de Leysa y Eraso

Agustín Francisco de Leysa y Eraso (Madrid, 27 d'agost de 1712-6 de desembre de 1772) va ser un noble espanyol, membre de la cort de Carles III.

Veure 1712 і Agustín Francisco de Leysa y Eraso

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Veure 1712 і Ahmet III

Albertina Frederica de Baden-Durlach

Albertina Frederica de Baden-Durlach (en alemany Albertine Friederike von Baden-Durlach) va néixer a Karlsburg (Alemanya) el 3 de juliol de 1682 i va morir a Hamburg el 22 de desembre de 1755.

Veure 1712 і Albertina Frederica de Baden-Durlach

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Veure 1712 і Alcoi

Alexandre de Dohna-Schlobitten

Alexandre de Dohna-Schlobitten (en alemany Alexander zu Dohna-Schlobitten) va néixer a Coppet (Suïssa) el 25 de gener de 1661 i va morir a Königsberg el 25 de febrer de 1728.

Veure 1712 і Alexandre de Dohna-Schlobitten

Alexandre-François Desportes

Alexandre-François Desportes (1661-1743) fou un artista francès, el qual pintà gossos, escenes de caça i emblemes cinegètics.

Veure 1712 і Alexandre-François Desportes

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Veure 1712 і Algemesí

Ali II ibn Husayn

Abu-l-Hàssan Alí II ibn Hussayn (Tunis, 24 de novembre de 1712-26 de maig de 1782) fou bei de Tunísia, de la dinastia husaynita de Tunísia, fill d'al-Hussayn I ibn Alí, i germà i successor de Muhàmmad I ar-Raixid.

Veure 1712 і Ali II ibn Husayn

Ammariyya

La tariqa dels ammariyya és una confraria sufí algeriana fundada per les ensenyances d'Ammar Bu Senna.

Veure 1712 і Ammariyya

André Cardinal Destouches

André Cardinal Destouches (París, 6 d'abril de 1672 - 7 de febrer de 1749) fou un compositor francès del Barroc.

Veure 1712 і André Cardinal Destouches

Andreu Avel·lí

Andreu Avel·lí o Andrea Avellino (Castronuovo di Sant'Andrea, Basilicata, 1521 – Nàpols, 10 de novembre de 1608) és un prevere italià, membre de l'Orde dels Clergues Regulars o teatins.

Veure 1712 і Andreu Avel·lí

Angélique du Coudray

Angélique Marguerite Le Boursier du Coudray (nascuda el 1712 a Clermont-Ferrand, morta el 17 abril de 1794 a Bordeus) va ser una llevadora pionera i molt influent en la França del.

Veure 1712 і Angélique du Coudray

Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel

Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Anna Auguste von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel (Alemanya) el 19 de maig de 1612 i va morir a Dillenburg el 17 de febrer de 1673.

Veure 1712 і Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel

Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna Caterina de Salm-Kyrburg o Anna Dorotea (en alemany Anna Katharine von Salm-Kyrburg) va néixer a Finstingen, al Departament francès de Mosel·la, el 27 de gener de 1614 i va morir a Stuttgart el 27 de juny de 1655.

Veure 1712 і Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna de Baviera

Anna Enriqueta Julia de Baviera - Anna Henrietta Julia von Wittelsbach, Anne Henriette Julie de Wittelsbach - (París, 13 de març de 1648 - ibídem, 23 de febrer de 1723) fou una princesa palatina, el 1708 va heretar el principat d'Arches, l'actual Departament de les Ardenes, en morir el seu cosí Carles Ferran III, el darrer duc de Màntua.

Veure 1712 і Anna de Baviera

Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler

Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler (en alemany Anna Magdalena von Pfalz-Birkenfeld-Bischweiler) va néixer a Estrasburg (França) el 14 de febrer de 1640 i va morir a Babenhausen el 12 de desembre de 1693.

Veure 1712 і Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler

Anna Maria d'Orleans

Imatge d'Anna Maria d'Orleans. Anna Maria d'Orleans (Saint-Cloud, França, 27 d'agost de 1669 - Torí, Sardenya-Piemont, 26 d'agost de 1728) fou una princesa de sang reial francesa amb el tractament d'altesa reial de la Casa d'Orleans, duquessa consort de Savoia i successivament reina consort de Sicília i reina consort de Sardenya-Piemont.

Veure 1712 і Anna Maria d'Orleans

Anna Petrovna

Anna Petrovna (en rus Анна Петровна) va néixer a Moscou el 27 de gener de 1708 i va morir a Kiel el 4 de març de 1728.

Veure 1712 і Anna Petrovna

Anne de Noailles

Anne de Noailles (1613 - París, 15 de febrer de 1678) era un noble francès, marquès de Montclar, comte d'Ayen, duc de Noailles, marquès de Mouchy, baró de Chambres i de Malemort.

Veure 1712 і Anne de Noailles

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Veure 1712 і Anne Jules de Noailles

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Anton Günther I von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Ebeleben (Alemanya) el 9 de gener de 1620 i va morir a Sondershausen el 19 d'agost de 1666.

Veure 1712 і Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen

Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen

Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen (en alemany Anton Ulrich von Sachsen-Meiningen) va néixer a Meiningen (Alemanya) el 22 d'octubre de 1687 i va morir a Frankfurt el 27 de gener de 1763.

Veure 1712 і Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen

Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, (Wolfenbüttel, 22 d'abril de 1696 - Brunsvic, 6 de març de 1762) era filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel (1671-1735) i de Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (1671-1747).

Veure 1712 і Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Antonieta Augusta d'Aldenburg

fou una adinerada noble alemanya, filla d'Antoni I d'Aldenbug (1633-1680) i d'Augusta Joana de Sayn-Wittgenstein (1638-1669).

Veure 1712 і Antonieta Augusta d'Aldenburg

Arcot

Arcot (tàmil ஆற்காடு) és una ciutat de l'Índia avui dia agregada a la ciutat de Vellore, dins el districte de Vellore a Tamil Nadu.

Veure 1712 і Arcot

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 1712 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Arquebisbat de Cartago

Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.

Veure 1712 і Arquebisbat de Cartago

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 1712 і Arquebisbat de Fermo

Arquebisbat de Guadalajara

LArxidiòcesi de Guadalajara (castellà: Archidiócesis de Guadalajara; llatí: Archidioecesis Guadalaiarensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Occident.

Veure 1712 і Arquebisbat de Guadalajara

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm.

Veure 1712 і Arquebisbat de Lublin

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1712 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux.

Veure 1712 і Arquebisbat de Rennes

Arquebisbat de Singapur

L'església de Sant Pere a Malacca, construïda el 1710 a l'època del bisbe Manuel do Santo António. data.

Veure 1712 і Arquebisbat de Singapur

Arquebisbat de Tessalònica

Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Veure 1712 і Arquebisbat de Tessalònica

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1712 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

Arquebisbat de Vàrmia

la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Veure 1712 і Arquebisbat de Vàrmia

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Veure 1712 і Art de l'Índia

Arxidiòcesi de Buenos Aires

Interior de la catedral Metropolitana de Buenos Aires L'Arxidiòcesi Catòlica Romana de Buenos Aires (Archidioecesis Bonaerensis) és un territori eclesiàstic o diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana amb base a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, capital de l'Argentina.

Veure 1712 і Arxidiòcesi de Buenos Aires

Asaf Jah I

Asaf Jah I Yamin us-Sultanat Rukn us-Sultanat Jumlat ul-Mulk Madar al-Maham Nizam ual-Mulk Nizam al-Daula Khan-i-Dauran, Nawab Mir Ghazi al-Din Khan Bahadur Fath Jang (Agra 20 d'agost de 1671 - Burhanpur 1 de juny de 1748) fou sipahsalar i nawab subadar del Dècan i des de 1724 nizam d'Hyderabad.

Veure 1712 і Asaf Jah I

Augustin Reinhard Stricker

Augustin Reinhard Stricker (1675 - 1718/1723) fou un tenor, compositor i mestre de capella alemany.

Veure 1712 і Augustin Reinhard Stricker

Òpera russa

La plaça i el Gran teatre de Sant Petersburg. L'estrena en aquesta ciutat d'''Una vida pel tsar'', de Mikhaïl Glinka, òpera que el públic va rebre amb tan clamorós entusiasme que va determinar la consagració de l'autor i va assenyalar així mateix una fita en els inicis de l'escola nacionalista russa L'òpera russa és l'art de l'òpera a Rússia.

Veure 1712 і Òpera russa

Bahadur Xah I

Qutb ud-Din Muhammad Muadhdham, esdevingut Bahadur-Xah i conegut amb el títol de Xa Àlam I (Burhanpur, Dècan, 14 d'octubre de 1643 - Lahore 27 de febrer de 1712) fou el sisè emperador mogol, segon fill de l'emperador Aurangzeb i de la seva segona dona Rahmat an-Nisa Nawab Bai.

Veure 1712 і Bahadur Xah I

Baltadji Mehmed Paixà

Baltacı Mehmed Paixà Teberdar fou un gran visir otomà (1704-1706 i 1710-1711).

Veure 1712 і Baltadji Mehmed Paixà

Baroda

Escut de Baroda Baroda fou un principat tributari protegit de l'Índia, un dels principals de l'Índia, directament depenent del govern general però de facto de la presidència de Bombai, ja que part de l'estat era a Kathiawar a Gujarat (els estats tributaris).

Veure 1712 і Baroda

Basílica de San Sebastiano fuori le mura

La basílica de Sant Sebastià Extramurs és un lloc de culte catòlic de la ciutat de Roma, al barri de l'Ardeatino, al número 136 de la via Àpia Antica.

Veure 1712 і Basílica de San Sebastiano fuori le mura

Basílica de Santa Agnès Extramurs

Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.

Veure 1712 і Basílica de Santa Agnès Extramurs

Basílica de Santa Maria del Popolo

Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.

Veure 1712 і Basílica de Santa Maria del Popolo

Batalla de Denain

La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.

Veure 1712 і Batalla de Denain

Benedetto Marcello

Benedetto Marcello (Venècia, 31 de juliol de 1686 – Brescia, 24 de juliol de 1739) va ser un escriptor, advocat, magistrat, mestre i compositor italià.

Veure 1712 і Benedetto Marcello

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Veure 1712 і Benet de Sala i de Caramany

Benet XIV

Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.

Veure 1712 і Benet XIV

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Veure 1712 і Benifaió

Benissa

Benissa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.

Veure 1712 і Benissa

Bhadawar

Bhadawar fou un estat tributari protegit del tipus zamindari, a l'Índia central (avui a Uttar Pradesh), amb 430 km², i regit pel clan Bhadàuria dels rajputs chauhans.

Veure 1712 і Bhadawar

Bhushana

Bushana fou un estat tributari protegit de l'Índia, del tipus zamindari, al districte de Jessore a Bengala.

Veure 1712 і Bhushana

Bilaspur

Escut Raja Bijai Chand (1873 - 1931) amb nobles Rajputs. Bilaspur fou un estat tributari protegit del grup d'estat de les Muntanyes de Panjab o de les Muntanyes de Simla (avui a Himachal Pradesh).

Veure 1712 і Bilaspur

Bisbat d'Alès

El bisbat d'Alès (francès: Diocèsed'Alais; llatí: Dioecesis Alesiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure 1712 і Bisbat d'Alès

Bisbat d'Aleria

L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.

Veure 1712 і Bisbat d'Aleria

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure 1712 і Bisbat d'Alife-Caiazzo

Bisbat de Barbastre-Montsó

El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).

Veure 1712 і Bisbat de Barbastre-Montsó

Bisbat de Belley-Ars

La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Veure 1712 і Bisbat de Belley-Ars

Bisbat de Còrdova

El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.

Veure 1712 і Bisbat de Còrdova

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure 1712 і Bisbat de Chalon

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Veure 1712 і Bisbat de Comenge

Bisbat de Foligno

El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure 1712 і Bisbat de Foligno

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Veure 1712 і Bisbat de Frejús i Toló

Bisbat de Fulda

El Bisbat de Fulda - Bistum Fulda, Dioecesis Fuldensis - és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.

Veure 1712 і Bisbat de Fulda

Bisbat de Graz-Seckau

Escut de la diòcesi El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg.

Veure 1712 і Bisbat de Graz-Seckau

Bisbat de Kíiv-Jitòmir

El bisbat de Kíiv-Jitòmir (ucraïnès: Київсько-Житомирська дієцезія); llatí: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 217.000 batejats d'un total de 8.085.000 habitants.

Veure 1712 і Bisbat de Kíiv-Jitòmir

Bisbat de Lavaur

El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.

Veure 1712 і Bisbat de Lavaur

Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.

Veure 1712 і Bisbat de Lleida

Bisbat de Lombèrs

Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.

Veure 1712 і Bisbat de Lombèrs

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Veure 1712 і Bisbat de Lutsk

Bisbat de Mans

La diòcesi de Mans o del Mans o de Le Mans és una jurisdicció de l'Església Catòlica creada canònicament al.

Veure 1712 і Bisbat de Mans

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1712 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

Bisbat de Pelplin

XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.

Veure 1712 і Bisbat de Pelplin

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Veure 1712 і Bisbat de Poreč i Pula

Bisbat de Saint-Denis de La Réunion

El bisbat de Saint-Denis-de-La Réunion (francès: Diocèse de Saint-Denis de La Réunion, llatí: Dioecesis S. Dionysii Reunionis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Veure 1712 і Bisbat de Saint-Denis de La Réunion

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Veure 1712 і Bisbat de Savona-Noli

Bisbat de Sàmbia

La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.

Veure 1712 і Bisbat de Sàmbia

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 1712 і Bisbat de Senigallia

Bisbat de Vigevano

El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure 1712 і Bisbat de Vigevano

Bisbat de Viterbo

El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1712 і Bisbat de Viterbo

Brook Taylor

''Methodus incrementorum directa et inversa'', 1715 Brook Taylor (Edmonton, Middlesex, 18 d'agost de 1685 - Londres, 29 de desembre de 1731) va ser un matemàtic britànic.

Veure 1712 і Brook Taylor

Ca n'Ametller (Castellar del Vallès)

Ca n'Ametller també conegut com a Mas de la Serra, és un edifici històric al terme de Castellar del Vallès (al Vallès Occidental) de titularitat privada situat a la part més boscosa de la població.

Veure 1712 і Ca n'Ametller (Castellar del Vallès)

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Veure 1712 і Calendari

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Veure 1712 і Calendari gregorià

Calendari suec

El calendari suec fou utilitzat a Suècia des de l'1 de març de 1700 fins al 30 de febrer de 1712 i equivalia al calendari julià però amb un dia de diferència.

Veure 1712 і Calendari suec

Camille d'Hostun de La Baume

Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard (14 de febrer de 1652 - 20 de març de 1728) fou un militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure 1712 і Camille d'Hostun de La Baume

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Veure 1712 і Camillo Benso di Cavour

Capella de la Mare de Déu de la Font de Vilallonga

La Capella de la Mare de Déu de la Font és una ermita situada a la plaça de la Font del municipi saforenc de Vilallonga, al País Valencià.

Veure 1712 і Capella de la Mare de Déu de la Font de Vilallonga

Cargèse

Cargèse (en cors Carghjese) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament de Còrsega del Sud.

Veure 1712 і Cargèse

Carles Alexandre de Lorena

Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Veure 1712 і Carles Alexandre de Lorena

Carles de Nassau-Usingen

Carles de Nassau-Usingen (en alemany Karl von Nassau-Usingen) (Usingen, Alemanya, 31 de desembre de 1712 - Biebrich, 21 de juny de 1775).

Veure 1712 і Carles de Nassau-Usingen

Carles Guillem de Baden-Durlach

Carles Guillem de Baden-Durlach (en alemany Karl III. Wilhelm von Baden-Durlach) va néixer a Durlach el 17 de gener de 1679 i va morir a Karlsruhe el 12 de maig de 1738.

Veure 1712 і Carles Guillem de Baden-Durlach

Carles Guillem de Nassau-Usingen

Carles Guillen de Nassau-Usingen (en alemany Karl Wilhelm von Nassau-Usingen) va néixer a Usingen el dia 19 de novembre de 1735 i va morir a Biebrich el 17 de maig de 1803.

Veure 1712 і Carles Guillem de Nassau-Usingen

Carles I Alexandre de Württemberg

Carles I Alexandre de Wurttemberg — Karl Alexander von Württemberg — (Stuttgart, 24 de gener de 1684 - Ludwigsburg, 12 de març de 1737) fou en primer lloc duc de Wurttemberg-Winnental, després comte de Montbéliard i finalment, en morir el seu cosí Eberhard Lluís, duc de Württemberg des de 1733 fins a la seva mort.

Veure 1712 і Carles I Alexandre de Württemberg

Carlota Amàlia de Nassau-Dillenburg

Carlota Amàlia de Nassau-Dillenburg (en alemany Charlotte Amalie von Nassau-Dillenburg) va néixer a Dillenburg (Alemanya) el 13 de juny de 1680 i va morir a Biebrich l'11 d'octubre de 1738.

Veure 1712 і Carlota Amàlia de Nassau-Dillenburg

Carolina de Leiningen-Dachsburg-Heidesheim

Carolina de Leiningen-Dachsburg-Heidesheim (en alemany Karoline Felizitas von Leiningen-Dagsburg-Heidesheim) va néixer a Heidesheim el 22 de maig de 1734 i va morir a Frankfurt el 8 de maig de 1810.

Veure 1712 і Carolina de Leiningen-Dachsburg-Heidesheim

Carolina del Nord

Carolina del Nord (en anglès: North Carolina) és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.

Veure 1712 і Carolina del Nord

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Veure 1712 і Cartoixa de Valldecrist

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Veure 1712 і Cas dels catalans

Castell de Howard

El castell de Howard. El Castell de Howard és una mansió a Yorkshire a Anglaterra, a uns 40 quilòmetres al nord de la ciutat de York (Anglaterra).

Veure 1712 і Castell de Howard

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Veure 1712 і Castellar del Vallès

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Veure 1712 і Català modern

Catedral de la Seu d'Urgell

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.

Veure 1712 і Catedral de la Seu d'Urgell

Caterina Àgata de Rappoltstein

Caterina Àgata de Rappoltstein (en francès Catherine Agathe de Ribeaupierre, de Rappoltstein) va néixer a Ribeauvillé (França) el 15 de juny de 1648 i va morir a Bischwiller el 16 de juliol de 1683.

Veure 1712 і Caterina Àgata de Rappoltstein

Caterina de Bolonya

nascuda Caterina Vigri, va ser una monja i artista italiana.

Veure 1712 і Caterina de Bolonya

Còdexs Madrid I-II

Doble pàgina del manuscrit sobre el monument Sforza Els còdexs Madrid I-II (I - Ms 8937 i II - Ms 8936), són uns manuscrits de Leonardo da Vinci que van ser trobats als arxius de la Biblioteca Nacional de Madrid el 1964.

Veure 1712 і Còdexs Madrid I-II

Cent famoses vistes d'Edo

Cent famoses vistes d'Edo és una sèrie de gravats realitzats pel pintor japonès Utagawa Hiroshige entre 1856 i 1858.

Veure 1712 і Cent famoses vistes d'Edo

Charles-André van Loo

Carle o Charles-André van Loo (Niça, 15 de febrer de 1705 - París, 15 de juliol de 1765) va ser un pintor francès, germà menor Jean-Baptiste van Loo.

Veure 1712 і Charles-André van Loo

Chitral

Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.

Veure 1712 і Chitral

Claude Louis Hector de Villars

Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.

Veure 1712 і Claude Louis Hector de Villars

Col·legi de Sant Pius V

El Col·legi de Sant Pius V és un edifici de la ciutat de València, construït a finals del i la primera meitat del en un estil barroc, dissenyat per l'arquitecte Joan Pérez Castiel però acabat pel seu nebot Josep Mínguez.

Veure 1712 і Col·legi de Sant Pius V

Comtat d'Étampes

El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França.

Veure 1712 і Comtat d'Étampes

Comtat d'Elbeuf

Elbeuf fou una jurisdicció feudal del Regne de França, inicialment senyoriu, elevat a comtat el 1338, a marquesat el 1554, i a ducat el 1582.

Veure 1712 і Comtat d'Elbeuf

Comtat de Goëlo

El comtat de Goëlo o Goëllo fou una antiga entitat de Bretanya existent primer als segles  i i més tard un feu original al i que va existir fins a la revolució.

Veure 1712 і Comtat de Goëlo

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Veure 1712 і Comtat de Penthièvre

Comtat de Rapperswil

El comtat de Rapperswil fou una jurisdicció feudal a la moderna Suïssa a Saint Gall.

Veure 1712 і Comtat de Rapperswil

Comtat de Vendôme

El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.

Veure 1712 і Comtat de Vendôme

Comte d'Eck

Christian Friedrich Graf Von Eck, Comte d'Eck (?-1712) va ser el general major dels exèrcits austracistes, a les ordres del mariscal Guido von Starhemberg, de qui era un home de confiança.

Veure 1712 і Comte d'Eck

Comuna del Camp

La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.

Veure 1712 і Comuna del Camp

Cristiana de Brandenburg-Bayreuth

Cristiana Eberhardina de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christiane Eberhardine von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth el 19 de desembre de 1671 i va morir a Pretzsch el 4 de setembre de 1727.

Veure 1712 і Cristiana de Brandenburg-Bayreuth

Cristià August d'Anhalt-Zerbst, príncep d'Anhalt-Zerbst

Cristià August d'Anhalt-Zerbst (en alemany Christian August von Anhalt-Zerbst) va néixer a Dornburg (Alemanya) el 29 de novembre de 1690 i va morir a Zerbst el 16 de març de 1747.

Veure 1712 і Cristià August d'Anhalt-Zerbst, príncep d'Anhalt-Zerbst

Cristià August de Holstein-Gottorp

Cristià August de Holstein-Gottorp (en alemany Christian August von Holstein-Gottorp) va néixer el 3 de febrer de 1673 a Gottorp i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 6 de gener de 1726.

Veure 1712 і Cristià August de Holstein-Gottorp

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach -en alemany Christian Heinrich von Brandenburg-Kulmbach- (Bayreuth, Baviera, 29 de juliol de 1661 - Weferlingen, 5 d'abril de 1708) fou marcgravi de Brandenburg-Bayreuth-Kulmbach.

Veure 1712 і Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach

Cristià Guillem de Schwarzburg-Sondershausen

Cristià Guillem de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Christian Wilhelm von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Sondershausen (Alemanya) el 6 de gener de 1647 i va morir a la mateixa ciutat el 10 de maig de 1721, Era fill del comte Antoni Günther (1620-1666) i de Maria Magdalena de Birkenfeld (1622-1689).

Veure 1712 і Cristià Guillem de Schwarzburg-Sondershausen

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.

Veure 1712 і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Cristià II del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld (en alemany Christian II. von Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld) va néixer a Bischwiller el 22 de juny de 1637 i va morir a Bikenfeld el 26 d'abril de 1717.

Veure 1712 і Cristià II del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Christine Elisabeth von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 23 de juliol de 1638 i va morir a Weimar el 7 de juliol de 1679.

Veure 1712 і Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Cristina Guillemina de Saxònia-Eisenach

Cristina Guillemina de Saxònia-Eisenach (en alemany Christiane Wilhelmine von Sachsen-Eisenach) va néixer a Altenkirchen (Alemanya) el 3 de setembre de 1711 i va morir a Idstein el 27 de novembre de 1740.

Veure 1712 і Cristina Guillemina de Saxònia-Eisenach

Cristina Sofia de Reventlow

Cristina Sofia de Reventlow, coneguda també amb el nom de Cristina Sofia Holstein que va prendre del seu segon marit— (Haderslev, Dinamarca, 30 d'octubre de 1672 -Fuirendal, 27 de juny de 1757) era filla del comte i Primer Ministre danès Conrad de Reventlow (1644-1708) i d'Anna Margarida Gabel (1651-1678), una família de l'alta aristocràcia danesa.

Veure 1712 і Cristina Sofia de Reventlow

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Veure 1712 і Cronologia de la repressió del català

Dagen H

Kungsgatan (Carrer del rei) el dia del canvi de direcció. Logotip del Dagen HDagen H (El dia H) va ser el diumenge 3 de setembre de 1967, en què, a les 5:00 de la matinada Suècia canvià el sentit de circulació del trànsit tot passant de conduir per l'esquerra a fer-ho per la dreta.

Veure 1712 і Dagen H

Damad Hasan Paixà

Damad Hasan Paixà (mort el 1713) fou un gran visir otomà, de malnom Morali (de Morea) i Enishte (cunyat del sultà).

Veure 1712 і Damad Hasan Paixà

Damaji Gaikwar

Meherban Shrimant Sardar Damaji Rao Keroji Rao (Panji Rao) Gaikwar Shamsher Bahadur (+ 1721) fou un general maratha.

Veure 1712 і Damaji Gaikwar

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure 1712 і Decadència

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Veure 1712 і Delfí de França

Denis Papin

Denis Papin (Blois, regne de França, 22 d'agost de 1647 - Londres, Anglaterra, principis del 1712 o 26 d'agost de 1713), va ser un físic i inventor francès.

Veure 1712 і Denis Papin

Devasahayam Pillai

Devasahayam Pillai (En malabarː ദേവസഹായം പിള്ള; en tamilː முத்திப்பேறு பெற்ற தேவசகாயம் பிள்ளை) (Nattalam Gram Panchayat, districte de Kanyakumari, Tamil Nadu, Índia, 23 d'abril de 1712 - Bosc d'Aralvaimozhy, Índia, 14 de gener de 1752), va ser un noble i laic hindú convertit al cristianisme.

Veure 1712 і Devasahayam Pillai

Dhu l-Fakariyya

Els Dhu-l-Faqariyya foren una nissaga d'època mameluca i una facció política egípcia als segles  i. El seu origen fou el mameluc Dhu-l-Faqar Bey que va viure al primer terç del, tot i que no apareix a les cròniques del seu temps.

Veure 1712 і Dhu l-Fakariyya

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Veure 1712 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo

Districte de Fatehpur

El districte de Fatehpur (hindi फतेहपुर) és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh a la regió anomenada "Antardesh" ("Àrea fèrtil entre dos gran rius").

Veure 1712 і Districte de Fatehpur

Districte de Mathura

El districte de Mathura és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh a l'Índia, a la divisió d'Agra, amb capital a la ciutat de Mathura o Muttra.

Veure 1712 і Districte de Mathura

Districte de Muzaffarnagar

El districte de Muzaffarnagar (hindi मुज़फ़्फ़रनगर ज़िला, urdú مُظفٌر نگر ضلع) és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh a la divisió de Saharanpur, amb capital a Muzaffarnagar.

Veure 1712 і Districte de Muzaffarnagar

Districte de Shikarpur

El districte de Shikarpur (sindi شڪارپور, urdú ضلع شڪارپور) és una divisió administrativa del Pakistan, província de Sind, amb capital a Shikarpur.

Veure 1712 і Districte de Shikarpur

Domenico Alberti

Domenico Alberti (Venècia, 1712 - Roma, 1740) fou un compositor, clavicordista i cantant italià.

Veure 1712 і Domenico Alberti

Dorotea de Saxònia-Gotha

Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg en alemany Dorothea Marie von Sachsen-Gotha-Altenburg (Gotha, Alemanya, 22 de gener de 1674 - Meiningen, 18 d'abril de 1713) esdevingué duquessa consort de Saxònia-Meiningen.

Veure 1712 і Dorotea de Saxònia-Gotha

Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck (en alemany Dorothea von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck) va néixer a Augustenburg (Dinamarca) el 24 de novembre de 1685 i va morir a la ciutat sueca de Stavlo el 25 de desembre de 1761.

Veure 1712 і Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Ducat de Beaufort

La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya.

Veure 1712 і Ducat de Beaufort

Eberhard III de Württemberg

Eberhard III de Württemberg (en alemany Eberhard III von Württemberg) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 16 de desembre de 1614 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 2 de juliol de 1674.

Veure 1712 і Eberhard III de Württemberg

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Veure 1712 і Edat contemporània als Països Catalans

El cavaller a la pell de tigre

L'embolcallat amb pell de pantera és un poema èpic del poeta georgià Xota Rustaveli.

Veure 1712 і El cavaller a la pell de tigre

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).

Veure 1712 і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Elisabet Carlota d'Orleans

Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.

Veure 1712 і Elisabet Carlota d'Orleans

Elisabet Sofia de Brandenburg

Elisabet Sofia de Brandenburg (en alemany Elisabeth Sophie von Brandenburg) va néixer a Berlín el 5 d'abril de 1674 i va morir a Römhild el 22 de novembre de 1748.

Veure 1712 і Elisabet Sofia de Brandenburg

Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg

miniatura Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (en alemany Elisabeth Sophia von Sachsen-Altenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 10 d'octubre de 1619 i va morir a Gotha el 20 de desembre de 1680.

Veure 1712 і Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg

Emmanuel Gònima

Emmanuel Gònima (Lleida, 1712 – Girona, 27 de febrer de 1792) fou un mestre de capella i compositor català.

Veure 1712 і Emmanuel Gònima

Engelbert Kaempfer

Engelbert Kaempfer (Lemgo, 16 de setembre de 1651 - Lierne, 2 de novembre de 1716) va ser un naturalista, explorador i metge alemany.

Veure 1712 і Engelbert Kaempfer

Enric Juli de Borbó-Condé

miniatura Enric Juli de Borbó-Condé (en francès Henri Jules de Bourbon-Condé) va néixer a París el 29 de juliol de 1643 i va morir a la mateixa capital francesa l'1 d'abril de 1709.

Veure 1712 і Enric Juli de Borbó-Condé

Enric XXIV de Reuss-Kostritz

Enric XXIV de Reuss-Kostritz (en alemany Heinrich XXIV von Reuß-Köstritz) va néixer a Schleiz (Alemanya) el 26 de juliol de 1681 i va morir a Greiz el 24 de juliol de 1748.

Veure 1712 і Enric XXIV de Reuss-Kostritz

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Erdmann August von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 8 d'octubre de 1615 i va morir a Hof el 6 de febrer de 1651.

Veure 1712 і Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth

Ermita Mas de Tous

L'ermita de Mas de Tous, és una ermita declarada Bé de Rellevància Local, de forma genèrica i segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm.

Veure 1712 і Ermita Mas de Tous

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Ernst I von Sachsen-Gotha-Altenburg) (Altenburg, Alemanya, 25 de desembre de 1601 - Gotha, 26 de març de 1675) era un noble alemany, fill del duc Joan II de Saxònia-Weimar (1570-1605) i de Dorotea Maria d'Anhalt-Zerbst (1574-1617).

Veure 1712 і Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg

Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen

Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen, en alemany Ernst Ludwig I. von Sachsen-Meiningen, (castell de Friedenstein, Gotha, 7 d'octubre de 1672 - Meiningen, 24 de novembre de 1724) fou duc de Saxònia-Meiningen.

Veure 1712 і Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen

Ernst Stuven

''Florer'', oli sobre llenç, 78 x 62 cm, Museu Lázaro Galdiano. Ernst Stuven (Hamburg, c. 1657 – Rotterdam, 1712), fou un pintor d'origen alemany actiu als Països Baixos on s'especialitzà en la pintura de natura morta de flors i fruites en l'estil de l'escola barroca neerlandesa.

Veure 1712 і Ernst Stuven

Escola natural

L'escola natural o l'educació natural és un ventall de filosofies i pràctiques educatives centrades a permetre que els nens i nenes aprenguin mitjançant les seves experiències de la vida natural, incloent-hi les responsabilitats de la llar, la interacció social, l'experiència laboral, el joc dirigit pels nens i nenes...

Veure 1712 і Escola natural

Escut de Reus

Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.

Veure 1712 і Escut de Reus

Església de fusta de Rødven

L'església de fusta de Rødven (en noruec: Rødven Stavkyrkje) és una església de fusta situada al municipi de Rauma, comtat de Møre og Romsdal, Noruega.

Veure 1712 і Església de fusta de Rødven

Església de la plana de Ieud

'''Ieud, 2008''' comtat de Maramureș, foto: desembre de 2010.''' '''La iconòstasi vista des del cor de l'església''' '''Portes i icones reials''' '''L'interior de la nau''' '''La iconòstasi vista des del cor de l'església''' '''Església (oest)''' '''Església (sud-est)''' L'església de fusta de la plana de Ieud, Romania, fou construïda, segons els documents d'arxiu, l'any 1712, però la tradició diu que l'any 1717.

Veure 1712 і Església de la plana de Ieud

Església de Sant Lluc Evangelista de Xest

L'Església parroquial de Sant Lluc Evangelista se situa en el municipi de Xest, a la Foia de Bunyol (País Valencià).

Veure 1712 і Església de Sant Lluc Evangelista de Xest

Església del Salvador de Culla

LEsglésia Parroquial del Salvador de Culla, comarca de l'Alt Maestrat, és una església, de confessió catòlica, datada de principis del, situada al nucli històric de la localitat, al carrer Abadia.

Veure 1712 і Església del Salvador de Culla

Església parroquial del Salvador (Requena)

L'Església parroquial del Salvador de Requena està declarada Bé d'interès cultural, amb declaració singular, com a monument, amb anotació ministerial: R-I-51-0000979, estant publicada tal declaració al BOE amb data 4 de juny de 1931, segons consta en la fitxa de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Veure 1712 і Església parroquial del Salvador (Requena)

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis (en alemany Eugen Alexander Franz Fürst von Thurn und Taxis) va néixer a Brussel·les (Bèlgica) l'11 de gener de 1652 i va morir a Frankfurt el 21 de febrer de 1714.

Veure 1712 і Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis

Exèrcit Imperial Rus

L'Exèrcit Imperial Rus (en rus: Русская императорская армия en rus) va ser l'exèrcit de terra de l'Imperi Rus, actiu des de 1721 a 1917.

Veure 1712 і Exèrcit Imperial Rus

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Veure 1712 і Família benedictina

Fantasia en sol major, BWV 572

La Fantasia en sol major, BWV 572 és una peça composta per a òrgan pel compositor barroc alemany Johann Sebastian Bach.

Veure 1712 і Fantasia en sol major, BWV 572

Farrukh-siyar

Farrukh-siyar (Aurangabad, 20 d'agost de 1685 - Delhi, 19 d'abril de 1719) fou Gran Mogol de l'Índia.

Veure 1712 і Farrukh-siyar

Fèlix de Cantalice

Fèlix de Cantalice (Cantalice, Laci, 1515 - Roma, 18 de maig de 1587) va ésser un frare caputxí italià.

Veure 1712 і Fèlix de Cantalice

Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt

Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt (en alemany Philipp Wilhelm von Brandenburg-Schwedt) va néixer a Königsberg el 19 de maig de 1669 i va morir al castell de Schwedt el 19 de desembre de 1711.

Veure 1712 і Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt

Felip Pere de Borbó

Felip Pere de Borbó i de Savoia (Madrid, 7 de juny de 1712–ídem, 30 de desembre de 1719) va ser un infant d'Espanya mort prematurament.

Veure 1712 і Felip Pere de Borbó

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure 1712 і Felip V d'Espanya

Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg

Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philippine Henriette von Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 19 de novembre de 1679 i va morir a Bergzabern el 14 de gener de 1751.

Veure 1712 і Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg

Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg

Ferran Albert II de Brunvic-Lüneburg (en alemany Ferdinand Albrecht II von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Bevern (Alemanya) el 29 de maig de 1680 i va morir a Salzdahlum el 2 de setembre de 1735.

Veure 1712 і Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Veure 1712 і Ferran VI d'Espanya

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Veure 1712 і Ferrara

Fort Reial de Sant Felip

El Fort Real de Sant Felipe, també coneguda com a Fortalesa Real de Sant Felip, o simplement com la Ciutadella, situada en la Cidade Velha, del municipi de Ribeira Gran de Santiago, l'illa de Santiago a Cap Verd.

Veure 1712 і Fort Reial de Sant Felip

François Quesnay

François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.

Veure 1712 і François Quesnay

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713.

Veure 1712 і Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Francesc Espelt

Francesc Espelt (Barcelona, ? - Manresa, 22 d' agost de 1712) fou un mestre de capella, organista i compositor català.

Veure 1712 і Francesc Espelt

Francesc Massons i Nin

Francesc Massons i Nin (Sardenya, —) va ser un eclesiàstic sard, arquebisbe d'Arborea.

Veure 1712 і Francesc Massons i Nin

Francesc Puig i Sorribes

Francesc Puig i Sorribes fou un militar català, el qual va servir des del 1705 fins al 1713 com a capità amb el grau de coronel en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Veure 1712 і Francesc Puig i Sorribes

Francesc Santacruz i Gener

Francesc Santacruz i Gener (c. 1680 - any 1726) fou un escultor i enginyer militar català.

Veure 1712 і Francesc Santacruz i Gener

Francesco Antonio Bonporti

Francesco Antonio Bonporti (Trento, 11 de juny de 1672 - Pàdua, 19 de desembre de 1749) va ser un compositor, violinista i sacerdot italià.

Veure 1712 і Francesco Antonio Bonporti

Francesco Bianchini

va ser un astrònom i historiador italià.

Veure 1712 і Francesco Bianchini

Francesco del Giudice

Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Veure 1712 і Francesco del Giudice

Francesco Gasparini

Francesco Gasparini (Camaiore, Lucca, 5 de març de 1668 - Roma, 22 de març de 1727) fou un compositor italià.

Veure 1712 і Francesco Gasparini

Francesco Guardi

Francesco Guardi (Venècia, 5 d'octubre de 1712 -id., 1 de gener de 1793) va ser un pintor italià.

Veure 1712 і Francesco Guardi

Francisco Preciado de la Vega

Francisco Preciado de la Vega (Sevilla o Écija, 1712 - Roma, 1789) fou un pintor espanyol.

Veure 1712 і Francisco Preciado de la Vega

Franz Xaver Murschhauser

Fragment d'una composició de Franz Xaver Murschhauser Franz Xaver Murschhauser (Saverne, Alsàcia, 1 de juliol de 1663 - Múnic, Baviera, 6 de gener de 1738) fou un compositor i organista alemany.

Veure 1712 і Franz Xaver Murschhauser

Frederic de Baden

Frederic de Baden-Durlach (en alemany Friedrich von Baden-Durlach) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 7 d'octubre de 1703 i va morir a Karlsruhe el 26 de març de 1732.

Veure 1712 і Frederic de Baden

Frederic de Dohna

Frederic de Dohna (en alemany Friedrich von Dohna) va néixer a Kostrzyn (Polònia) el 1621 i va morir a la ciutat suïssa de Lutry el 27 de març de 1688.

Veure 1712 і Frederic de Dohna

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Veure 1712 і Frederic el Gran

Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.

Veure 1712 і Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem I de Prússia

August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.

Veure 1712 і Frederic Guillem I de Prússia

Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg

Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Friedrich II von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha (Alemanya) el 28 de juliol de 1676 i va morir a Altenburg el 23 de març de 1732.

Veure 1712 і Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg

Friedrich Wilhelm Zachau

Friedrich Wilhelm Zachau (Leipzig, 14 de novembre de 1663 - Dresden, 7 d'agost de 1712) fou un organista i compositor alemany.

Veure 1712 і Friedrich Wilhelm Zachau

Fulda (Alemanya)

Fulda és una ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Kassel, capital del districte del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 m d'altura, de construcció irregular.

Veure 1712 і Fulda (Alemanya)

Gabriel Álvarez de Toledo

Gabriel Álvarez de Toledo y Pellicer de Tovar (Sevilla, 15 de març de 1662 - Madrid, 17 de gener de 1714) va ser un poeta, historiador i teòleg espanyol.

Veure 1712 і Gabriel Álvarez de Toledo

Geertgen Wyntges

Geertgen Wyntges (Delft, 1636 - Delft, 1712), fou una pintora de l'Edat d'Or neerlandesa, va ser ajudant de la pintora de Maria van Oosterwijk.

Veure 1712 і Geertgen Wyntges

Genealogia dels Borbons

La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.

Veure 1712 і Genealogia dels Borbons

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Veure 1712 і Georg Friedrich Händel

Giacomo Rampini

Giacomo Rampini (Pàdua, 1680 - 27 de maig de 1760) fou un compositor italià.

Veure 1712 і Giacomo Rampini

Gin de Menorca

Bòtil de Gin Xoriguer, ginebra típica de Menorca. Es combina moltes vegades amb llimonada. El gin de Menorca és una denominació geogràfica per la ginebra tradicional elaborada a l'illa de Menorca.

Veure 1712 і Gin de Menorca

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Veure 1712 і Giovanni Cassini

Giovanni Maria Ruggieri

Giovanni Maria Ruggieri (Venècia, 1689 - 1725) fou un compositor italià del Barroc.

Veure 1712 і Giovanni Maria Ruggieri

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure 1712 і Girona

Gottfried Heinrich Stölzel

Gottfried Heinrich Stölzel (Schwarzenberg, 30 de gener de 1690 - Gotha, 17 de novembre de 1749) fou un compositor i musicòleg alemany del Barroc tardà.

Veure 1712 і Gottfried Heinrich Stölzel

Greenwich Village

El Washington Arch Greenwich Village és una gran àrea residencial al costat oest de Manhattan, a Nova York.

Veure 1712 і Greenwich Village

Guerra de la reina Anna

La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.

Veure 1712 і Guerra de la reina Anna

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Veure 1712 і Guerra dels catalans

Guillem Enric de Nassau-Usingen

Guillem Enric de Nassau-Usingen (en alemany Wilhelm Heinrich von Nassau-Usingen) va néixer a 's-Hertogenbosch (Països Baixos) el 28 de maig de 1684 i va morir a Usingen el 14 de febrer de 1718.

Veure 1712 і Guillem Enric de Nassau-Usingen

Guillem Lluís de Württemberg

Guillem Lluís de Württemberg (en alemany Wilhelm Ludwig von Württemberg) va néixer a Stuttgart el 7 de gener de 1647 i va morir a Hirsau el 23 de juny de 1677.

Veure 1712 і Guillem Lluís de Württemberg

Guillemina Cristina de Saxònia Weimar

Guillemina Cristina de Saxònia Weimar (en alemany Wilhelmine Christiane von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) el 26 de gener de 1658 i va morir a Sondershausen el 30 de juny de 1712.

Veure 1712 і Guillemina Cristina de Saxònia Weimar

Gurdaspur

Gurdaspur és una ciutat i municipi de l'estat del Panjab, Índia, capital del districte de Gurdaspur.

Veure 1712 і Gurdaspur

Guru Gobind Singh Ji

El Guru Gobind Singh Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਗੋਬਿੰਦ ਸਿੰਘ) (Patna, 22 de desembre de 1666 - Nanded, 7 d'octubre de 1708) fou el fill, i el successor del novè Guru dels sikhs, el Guru Tegh Bahadur Sahib Ji.

Veure 1712 і Guru Gobind Singh Ji

Hargam

Hargam és una ciutat d'Uttar Pradesh al districte de Sitapur, Índia.

Veure 1712 і Hargam

Henry Purcell

Henry Purcell (10 de setembre de 1659 – 21 de novembre de 1695) va ser un compositor anglès del Barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte que Händel tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany.

Veure 1712 і Henry Purcell

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Veure 1712 і Història de la Franja de Ponent

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Veure 1712 і Història de la llengua catalana

Història de Liechtenstein

El Principat de Liechtenstein ha tingut una llarga història.

Veure 1712 і Història de Liechtenstein

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Veure 1712 і Història de Reus

Història de Zanzíbar

L'arxipèlag de Zanzíbar ha estat habitat des del període Paleolític.

Veure 1712 і Història de Zanzíbar

Història del Daguestan

Pobles caucàsics en l'antiguitat Daguestan (Daghistan o Daghestan) vol dir 'País de les muntanyes' (dagh, turc, per 'muntanya', i istan, persa, per 'terra') i fou conegut amb aquest nom a partir del.

Veure 1712 і Història del Daguestan

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Veure 1712 і Història del Panjab

Història del Sind

El Sind és una regió històrica sotmesa a múltiples dominacions al llarg de la seva història, el territori de la qual correspon a grans trets amb la moderna província pakistanesa del Sind.

Veure 1712 і Història del Sind

Hyderabad (Índia)

Hyderābād o Haidarābād (हैदराबाद) és una ciutat del centre-sud de l'Índia.

Veure 1712 і Hyderabad (Índia)

Iesse de Kartli

Iesse o Ali Quli Khan (? - Tblisi, 1727) fou fill de Levan de Kartli i de la seva segona esposa Tinantin Abalishvili, Djanisin (Virrei) de Geòrgia pel xa de Pèrsia del setembre del 1704 al 1708, governador general de Kerman o Kerman 1708-1709 i 1709-1711, i mestre general d'ordenances de Pèrsia 1711-1714.

Veure 1712 і Iesse de Kartli

Illes de Nova Sibèria

Mapa de localització de Nova Sibèria a Rússia. Situació de les illes Anjou, el grup principal de l'arxipèlag de Nova Sibèria. Situació de les illes De Long. Les illes de Nova Sibèria (en rus, Новосиби́рские острова, Novosibírskie ostrovà) són un arxipèlag rus de l'oceà Àrtic, situat al nord de la costa de la Sibèria oriental entre la mar de Làptev i la mar de la Sibèria oriental.

Veure 1712 і Illes de Nova Sibèria

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Veure 1712 і Independentisme català

Innocenci XIII

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).

Veure 1712 і Innocenci XIII

Jahandar Xah

Muïzz-ud-Din Jahandar-Xah (10 de maig de 1661-11/12 de febrer 1713) fou un emperador mogol de l'Índia que va governar l'imperi del 30 de març de 1712 al 12 de febrer del 1713.

Veure 1712 і Jahandar Xah

James Stanhope

James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.

Veure 1712 і James Stanhope

Jean-Baptiste Rousseau

Jean-Baptiste Rousseau (París, 6 d'abril de 1669, 1670 o 1671 - Brussel·les, 17 de març de 1741) fou un poeta i dramaturg francès.

Veure 1712 і Jean-Baptiste Rousseau

Jean-Baptiste-Maurice Quinault

Jean-Baptiste-Maurice Quinault (Verdun, 9 de setembre de 1687 - Gien, 30 d'agost de 1745) fou un actor i músic francès.

Veure 1712 і Jean-Baptiste-Maurice Quinault

Jean-Claude Marie Vicent de Gournay

Jacques Claude Marie Vincent de Gournay (Sant-Malo, 28 de maig de 1712 - Cadis, 27 de juny de 1759) va ser un economista francès proper a la fisiocràcia.

Veure 1712 і Jean-Claude Marie Vicent de Gournay

Jean-Jacques Rousseau

fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Veure 1712 і Jean-Jacques Rousseau

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels (en alemany Johann Adolf I von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Halle (Alemanya) el 2 de novembre de 1649 i va morir a Weißenfels el 24 de maig de 1697.

Veure 1712 і Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels

Joan Baptista Cabanilles

Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor valencià de música barroca.

Veure 1712 і Joan Baptista Cabanilles

Joan Baptista Maltés

Joan Bautista Maltés (Alacant, 6 d'abril de 1646 - Gandia, 14 de gener de 1712) fou un religiós, jesuïta, cronista i historiador valencià.

Veure 1712 і Joan Baptista Maltés

Joan de Madrenas

Joan de Madrenas fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure 1712 і Joan de Madrenas

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar (en alemany Johann Ernst II von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) l'11 de setembre de 1627 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de maig de 1683.

Veure 1712 і Joan Ernest II de Saxònia-Weimar

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld (en alemany Johann Ernst von Sachsen-Cobirg-Saalfeld) (Gotha, Alemanya, 22 d'agost de 1658 - Saalfeld, 17 de febrer de 1729) era el desè fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (1606-1675) i de la princesa Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680).

Veure 1712 і Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld

Joan Guillem de Saxònia-Eisenach

Joan Guillem de Saxònia-Eisenach (en alemany Johann Wilhelm von Sachsen-Eisenach) va néixer a Friedewald (Alemanya) el 17 d'octubre de 1666 i va morir a Eisenach el 14 de gener de 1729.

Veure 1712 і Joan Guillem de Saxònia-Eisenach

Joan Jordi II de Saxònia

Joan Jordi II de Saxònia -en alemany Johann Georg II von Sachsen- (Dresden, 31 de maig de 1613 -Freiberg, 22 d'agost de 1680) fou Duc de Saxònia i membre de la casa de Wettin, el seu govern es va caracteritzar per la recuperació econòmica de Saxònia després de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure 1712 і Joan Jordi II de Saxònia

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst -en alemany Johann Ludwig I von Anhalt-Zerbst- (Zerbst, Anhalt-Zerbst, 4 de maig de 1656 - Dornburg, 1 de novembre de 1704).

Veure 1712 і Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst

Joan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg

Joan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg (en alemany Johann Reinhard II von Hanau-Lichtenberg) va néixer a Bouxwiller, a l'Alsàcia francesa, el 23 de gener de 1628 i va morir a Rheinau el 25 d'abril de 1666.

Veure 1712 і Joan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg

Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg

Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg (en alemany Johann Reinhard III. von Hanau) va néixer a Rheinau (Alemanya) el 31 de juliol de 1665 i va morir a Philippsruhe el 28 de març de 1736.

Veure 1712 і Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg

Joana Carlota d’Anhalt-Dessau

Joana Carlota d'Anhalt-Dessau (en alemany Johanna Charlotte von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 6 d'abril de 1682 i va morir a Herford el 31 de març de 1750.

Veure 1712 і Joana Carlota d’Anhalt-Dessau

Joana Elisabet de Holstein-Gottorp

Joana Elisabet de Holstein-Gottorp. Joana Elisabet de Holstein-Gottorp (en alemany Johanna Elisabeth von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer al palau de Gottorf (Alemanya) el 24 d'octubre de 1712 i va morir a París el 30 de maig de 1760.

Veure 1712 і Joana Elisabet de Holstein-Gottorp

Joana Magdalena de Saxònia Altenburg

Joana Magdalena de Saxònia Altenburg (en alemany Johanna Magdalena von Sachsen-Altenburg) va néixer a Altenburg (Alemanya) el 14 de gener de 1656 i va morir a Weißenfels el 22 de gener de 1686.

Veure 1712 і Joana Magdalena de Saxònia Altenburg

Johann Adam Andreas de Liechtenstein

Johann Adam I de Liechtenstein (1662 - 1712); va ser el tercer príncep de Liechtenstein.

Veure 1712 і Johann Adam Andreas de Liechtenstein

Johann Georg Pisendel

Johann Georg Pisendel va ser un violinista i compositor alemany molt reconegut del Barroc tardà.

Veure 1712 і Johann Georg Pisendel

John Christopher Smith

John Christopher Smith, nascut Johann Christoph Schmidt (Ansbach, Alemanya, 1712 – Bath, Somerset, Anglaterra, 3 d'octubre de 1795) fou un compositor anglès de finals del Barroc i principis del Classicisme.

Veure 1712 і John Christopher Smith

Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).

Veure 1712 і Jonathan Swift

Jordi

Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).

Veure 1712 і Jordi

Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth

Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Georg II Friedrich von Brandenburg-Bayreuth) va néixer el 19 de juny de 1688 a Obersutzbürg (Alemanya) i va morir el 17 de maig de 1735 a Bayreuth.

Veure 1712 і Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth

Jordi IV de Gúria

Jordi IV Gurieli va ser mtavari de Gúria del 1714 al 1726 i rei d'Imerètia el 1720.

Veure 1712 і Jordi IV de Gúria

Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg

Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg (en alemany Georg Ludwig von Nassau-Dillenburg) va néixer a Beilstein el 4 de març de 1618 i va morir a Dillenburg el 16 de maig de 1656.

Veure 1712 і Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg

Jordi VII d'Imerètia

Jordi VII fou rei d'Imerètia del 1707 al 1711, i després el 1712, 1713, i 1714-1716.

Veure 1712 і Jordi VII d'Imerètia

Josef Wenzel I

Josef Wenzel I de Liechtenstein (1696-1772) quart príncep de Liechtenstein entre 1712-1718, tutor del setè príncep Johann Nepomuk Karl i altre cop príncep fins a la seva mort.

Veure 1712 і Josef Wenzel I

Josep Berní i Català

Josep Berní i Català (València, 4 de febrer de 1712 - València, 5 de febrer de 1787) va ser un escriptor, advocat i jurista valencià, fundador del Col·legi d'Advocats de València.

Veure 1712 і Josep Berní i Català

Josep d'Alòs i de Ferrer

Josep d'Alòs i de Ferrer (Barcelona 1653 - 1720) fou un jurista partidari de Felip V en el conflicte de la Guerra de Successió.

Veure 1712 і Josep d'Alòs i de Ferrer

Josep Prades i Gallent

Josep Pradas i Gallén (Vilafermosa, Alt Millars, 21 d'agost de 1689 - 11 d'agost de 1757) fou un compositor valencià.

Veure 1712 і Josep Prades i Gallent

Julio Alberoni

Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Veure 1712 і Julio Alberoni

Jumblatt

La família Jumblatt o Jumblat (francès Joumblatt, també apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir "ànima d'acer", àrab جنبلاط), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a Síria en temps dels aiubites.

Veure 1712 і Jumblatt

Kalhora

La dinastia Kalhora (o dels kalhores) fou una nissaga que va governar al Sind (Pakistan) del 1701 al 1783.

Veure 1712 і Kalhora

Kanhoji Angria

El samadhi (mausoleu) de Kanhoji Angria a Alibag, Maharashtra Kanhoji Angria (1669 - 1729) fou un almirall i pirata maratha.

Veure 1712 і Kanhoji Angria

Karl Eusebius de Liechtenstein

Karl Eusebius de Liechtenstein. Karl Eusebius de Liechtenstein (1611-1684) fou el segon príncep de Liechtenstein.

Veure 1712 і Karl Eusebius de Liechtenstein

Kaytaks

Els kaytaks són un poble de Daguestan.

Veure 1712 і Kaytaks

Kazdughliyya

Els kazdughliyya fou una casa mameluca i una facció política egípcia als segles XVII i XVIII emparentada als Dhu l-Fakariyya i rival dels kasimiyya.

Veure 1712 і Kazdughliyya

Kitsais

Natuseas, dona kitsai Els kitsais, kichais o k'itsäsh són un grup d'amerindis dels Estats Units del grup caddo del sud de les Grans Planes.

Veure 1712 і Kitsais

Kourou

Kourou és un municipi francès, situat a la regió d'ultramar de la Guaiana Francesa.

Veure 1712 і Kourou

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Veure 1712 і Lahore

Lanheses

Lanheses (o Santa Eulália de Lanheses) és una vila portuguesa del municipi de Viana do Castelo, amb 10,04 km² d'àrea i 1.645 habitants (en el cens del 2011).

Veure 1712 і Lanheses

Leżajsk

Leżajsk (en polonès: Leżajsk) (en yidis: ליזענסק, Lizhensk) (en ucraïnès: Лежайськ, Lezháisk) és una ciutat del sud-est de Polònia, en el nord del voivodat de subcarpàcia, la capital del powiat de Leżajsk. Es troba a la vall del riu San a prop del bosc de Sandomierz.

Veure 1712 і Leżajsk

Leonardo de Figueroa

Interior de l'església de Sant Lluís dels Francesos a Sevilla dissenyada per Leonardo de Figueroa. Leonardo de Figueroa (Utiel, 1650? - † Sevilla, 1730) és un arquitecte valencià que va construir diverses esglésies i convents a Sevilla en els últims anys del i primers del.

Veure 1712 і Leonardo de Figueroa

Leopold I de Lorena

Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.

Veure 1712 і Leopold I de Lorena

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Veure 1712 і Liechtenstein

Literatura espanyola de la Il·lustració

Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».

Veure 1712 і Literatura espanyola de la Il·lustració

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Veure 1712 і Llista d'anys

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Veure 1712 і Llista d'astrònoms

Llista d'òperes de Georg Friedrich Händel

Georg Friedrich Händel en 1741. Aquí es presenta la Llista d'òperes de Georg Friedrich Händel.

Veure 1712 і Llista d'òperes de Georg Friedrich Händel

Llista d'òperes per compositor

Llista de més de 1.600 obres de més de 400 compositors d'òpera.

Veure 1712 і Llista d'òperes per compositor

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Veure 1712 і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Veure 1712 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Veure 1712 і Llista de governadors de Yucatán

Llista de governants de Bretanya

Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.

Veure 1712 і Llista de governants de Bretanya

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Veure 1712 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

Lluís de França (duc de Borgonya)

''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.

Veure 1712 і Lluís de França (duc de Borgonya)

Lluís de França (duc de Bretanya)

Lluís de França, duc de Bretanya (Versalles, 8 de gener de 1707 - 8 de març de 1712).

Veure 1712 і Lluís de França (duc de Bretanya)

Lluís de França (gran delfí)

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.

Veure 1712 і Lluís de França (gran delfí)

Lluís de Nassau Saarbrücken

Lluís de Nassau Saarbrücken (en alemany Ludwig Crato (Krafft), Graf von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 28 de març de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 14 de febrer de 1713.

Veure 1712 і Lluís de Nassau Saarbrücken

Lluís Josep de Borbó

Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure 1712 і Lluís Josep de Borbó

Lluís VI de Hessen-Darmstadt

Lluís VI de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig VI von Hessen-Darmstadt; 1630–1678) fou un noble alemany, landgravi de Hessen-Darmstadt.

Veure 1712 і Lluís VI de Hessen-Darmstadt

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Veure 1712 і Lluís XIV de França

Lluís XV de França

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Veure 1712 і Lluís XV de França

Lluïsa Boyer

Lluïsa Boyer (en francès Louise Boyer) va néixer el 25 d'octubre de 1631 i va morir el 22 de maig de 1697.

Veure 1712 і Lluïsa Boyer

Lo perquè de Barcelona

Lo perquè de Barcelona y altras memorias de sas antiguedats, o simplement Lo perquè de Barcelona, és una obra inacabada de l'historiador barceloní Pere Serra i Postius, qui la va iniciar al 1738.

Veure 1712 і Lo perquè de Barcelona

Lorenzo Taranco

Lorenzo Taranco i Mujaurrieta (Castro-Urdiales, 11 d'agost de 1688 - Girona, 3 de febrer de 1756) fou un religiós càntabre i bisbe de Girona de 1745 a 1756.

Veure 1712 і Lorenzo Taranco

Magí de Viles

Magí de Viles Coll (Selvanera, 1671 - Nàpols, 1725) va ser un comerciant i polític català.

Veure 1712 і Magí de Viles

Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst

Magdalena Augusta d'Anhalt-Zerbst en alemany Magdalena Augusta von Anhalt-Zerbst (Zerbst, Alemanya, 23 d'octubre de 1679 - Altenburg, 11 d'octubre de 1740) fou duquessa consort de Saxònia.

Veure 1712 і Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst

Magdalena Guillema de Württemberg

Magdalena Guillema de Württemberg (en alemany Magdalena Wilhelmine von Württemberg) va néixer a Stuttgart el 7 de novembre de 1677 i va morir al castell de Karlsburg el 30 d'octubre de 1742.

Veure 1712 і Magdalena Guillema de Württemberg

Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt

miniatura Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt (en alemany Magdalena Sibylla von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 28 d'abril de 1652 i va morir a Kirchheim unter Teck l'11 d'agost de 1712.

Veure 1712 і Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt

Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels

Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels —en alemany, Magdalena Sybille von Sachsen-Weißenfels— (Halle, 3 de setembre de 1673 - Eisenach, 28 de novembre de 1726) era filla del duc Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels (1649-1697) i de la princesa Joana Magdalena de Saxònia Altenburg (1656-1686).

Veure 1712 і Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels

Maheshwar

Maheshwar (hindi महेश्वर) és una ciutat i nagar panchayat al districte de Khargone a Madhya Pradesh, Índia a 91 km d'Indore, a la riba nord del Narmada o Narbada a. El nom deriva de Mahesh, nom alternatiu de Xiva; el nom complet es tradueix per "Llar de Mahesh".

Veure 1712 і Maheshwar

Manuel Arias y Porres

Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.

Veure 1712 і Manuel Arias y Porres

Manuel de Vega i de Rovira

Manuel de Vega i de Rovira fou un religiós i escriptor català de començaments del, fill de Josep de Vega i de Ponts.

Veure 1712 і Manuel de Vega i de Rovira

Manuel Moliner i Rau

Manuel Moliner i Rau, nascut a Olot durant la segona meitat del segle XVII, fou un capità d'una companyia o esquadra de miquelets vigatans que durant l'any 1705 participà en l'operació de suport al setge austriacista de Barcelona.

Veure 1712 і Manuel Moliner i Rau

María de la Almudena Pimentel y Zúñiga

María de la Almudena Pimentel y Zúñiga (Madrid, 9 de maig de 1676–finals de 1741) va ser una noble espanyola.

Veure 1712 і María de la Almudena Pimentel y Zúñiga

María Teresa Álvarez de Toledo y Haro

María Teresa Álvarez de Toledo y Haro (Madrid, 17 de desembre de 1691-22 de gener de 1755) va ser una noble espanyola, XI duquessa d'Alba de Tormes i cap de la Casa d'Alba.

Veure 1712 і María Teresa Álvarez de Toledo y Haro

Maria Adelaida de Savoia

Maria Adelaida de Savoia, delfina de França (Torí, 6 de desembre de 1685 - Versalles, 12 de febrer de 1712).

Veure 1712 і Maria Adelaida de Savoia

Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)

Maria-Anna d'Àustria (Linz, Arxiducat d'Àustria, 7 de setembre de 1683 - Lisboa, 14 d'agost de 1754) fou una princesa d'Àustria i arxiduquessa, reina consort de Portugal (1708-1750) i regent de Portugal (1716-1750).

Veure 1712 і Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)

Maria Anna Victòria de Baviera

Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.

Veure 1712 і Maria Anna Victòria de Baviera

Maria del Socors Antònia Gavaldà Simó

Maria del Socors Antònia Gavaldà (Reus, juny de 1699 - abril de 1723) fou una religiosa catalana coneguda amb el nom de Maria Antònia de l'Esperit Sant.

Veure 1712 і Maria del Socors Antònia Gavaldà Simó

Maria Elisabet de Holstein-Gottorp

Maria Elisabet de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Marie Elisabeth von Schleswig-Holstein-Gottorf; 1634–1665) va ser una noble alemanya, landgravina consort de Hessen-Darmstadt.

Veure 1712 і Maria Elisabet de Holstein-Gottorp

Maria Francesca de Bournonville

Maria Francesca de Bournonville (en francès Marie Françoise de Bournonville) va néixer a La Morte (França) el 15 de juliol de 1654 i va morir el 16 de juliol de 1748.

Veure 1712 і Maria Francesca de Bournonville

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Veure 1712 і Maria Lluïsa de Savoia

Maria Victòria de Noailles

Maria Victòria de Noailles (en francès Marie Victoire Sophie de Noailles) va néixer a Versalles el 6 de maig de 1688 i va morir a l'hôtel de Toulouse (París) el 30 de setembre de 1766.

Veure 1712 і Maria Victòria de Noailles

Marie Antier

Marie Antier (Lió, 1687 - París, 1747) fou una cèlebre cantant francesa.

Veure 1712 і Marie Antier

Marie Meurdrac

Frontispici del llibre ''La Chymie Charitable et Facile, en Faveur des Dames'' (edició de 1687) Marie Meurdrac (c. 1610 – 1680) va ser una química i l'alquimista nascuda en Mandres-les-Roses, actualment un suburbi de París.

Veure 1712 і Marie Meurdrac

Mariscal de Camp (Alemanya)

Insígnia d'espatlla de Mariscal de Camp de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Mariscal de Camp (en alemany: Generalfeldmarschall, i de vegades només escrit Feldmarschall) era un grau dels exèrcits de diversos estats alemanys, al Sacre Imperi Romà, a l'època del Tercer Reich i a l'Imperi Austríac.

Veure 1712 і Mariscal de Camp (Alemanya)

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Veure 1712 і Mariscal de França

Marmagao

Marmagao (en portuguès Mormugão) és una ciutat i municipalitat al districte de South Goa a l'estat de Goa.

Veure 1712 і Marmagao

Marquès de Louville

Carles August de Allonville, marquès de Louville (Louville-la-Chenard, 18 de maig de 1664- ibídem, 20 d'agost de 1731) fou un noble francès, tingué un destacat protagonisme en els primers tres anys del regnat de Felip V de Castella, i posteriorment al Regne de França durant la regència del duc Felip III d'Orleans.

Veure 1712 і Marquès de Louville

Mathura

Mathura o Muttra (मथुरा) és una ciutat sagrada de l'Índia a Uttar Pradesh a uns 50 km d'Agra.

Veure 1712 і Mathura

Màmia III Gurieli de Gúria

Màmia III Gurieli fou mthavari de Gúria del 1689 al 1714 i rei d'Imerètia quatre vegades (1701-1702, 1711-1712, 1712-1713 i 1713-1714).

Veure 1712 і Màmia III Gurieli de Gúria

Màquina

Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.

Veure 1712 і Màquina

Meinrad Spieß

Meinrad Spieß (Honsolgen, Baviera, 24 d'agost de 1683 - Yrsee, 12 de juny de 1761) fou un compositor musical i eclesiàstic alemany.

Veure 1712 і Meinrad Spieß

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Veure 1712 і Melchor Rafael de Macanaz

Meris

Meris, en llatí Moeris, en grec antic, normalment anomenat Meris Aticista, fou un destacat gramàtic grec del que no se'n sap res més que va ser autor de l'obra que Foci anomena simplement.

Veure 1712 і Meris

Miguel Jacinto Meléndez

Felip V d'Espanya, per Miguel Jacinto Meléndez (1705). Miguel Jacinto Meléndez (1679-1734) va ser un pintor espanyol.

Veure 1712 і Miguel Jacinto Meléndez

Miquel Hilarió Verthamon

Miquel Hilarió Verthamon (Barcelona, 1712 - Montserrat, 14 de setembre de 1807) va ser un ermità català.

Veure 1712 і Miquel Hilarió Verthamon

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Veure 1712 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure 1712 і Moscou

Muhammad ibn al-Tayyib al-Kadiri

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn at-Tayyib ibn Abd-as-Salam al-Hassaní al-Qadirí, més conegut simplement com al-Qadirí (Fes, 14 d'abril de 1712 - 11 de novembre de 1773) fou un historiador i biògraf marroquí d'origen xerifià.

Veure 1712 і Muhammad ibn al-Tayyib al-Kadiri

Narcís Feliu de la Penya i Farell

Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1642 - Barcelona, 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.

Veure 1712 і Narcís Feliu de la Penya i Farell

Nasir Jang

Humayun Jah Nizam al-Dawla Nawab Mir Ahmad Ali Khan Bahadur Nasir Jang (26 de febrer de 1712-Dupleix-Fathabad potser Sarasangupettai, prop de Jinji 16 de desembre de 1750) fou nawab subadar de Dècan i nizam d'Hyderabad.

Veure 1712 і Nasir Jang

Naturalisme pedagògic

El Naturalisme pedagògic també conegut com a educació natural, és un corrent que impulsa les primeres idees contemporànies sobre l'educació, aquestes neixen com a resposta als plantejaments del Renaixement, la Il·lustració i la Revolució Francesa.

Veure 1712 і Naturalisme pedagògic

Nértxinsk

Nértxinsk (en Не́рчинск) és una ciutat del territori de Zabaikal, a Rússia,situada 305 km a l'est de Txità, i 644 km a l'est del llac Baikal.

Veure 1712 і Nértxinsk

Nehemiah Grew

Nehemiah Grew (Mancetter Parish, Warwickshire setembre de 1641 – Londres, 25 de març de 1712) va ser un fisiòleg vegetal anglès considerat el fundador de la fisiologia vegetal Es va graduar a al Pembroke College de Cambridge el 1661 i deu anys més tard es doctorà en medicina a la Universitat de Leiden.

Veure 1712 і Nehemiah Grew

Neustrelitz

Neustrelitz és una ciutat d'Alemanya a l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental i és la capital del districte de Mecklenburgische Seenplatte.

Veure 1712 і Neustrelitz

Nicolas Catinat

Nicolas Catinat. Nicolas Catinat (París, 1 de setembre de 1637 - Saint-Gratien, Val-d'Oise, 22 de febrer de 1712) fou un militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure 1712 і Nicolas Catinat

Nicolas Coustou

Nicolas Coustou Lió, 9 de gener de 1658 - París 1 de maig de 1733 fou un escultor francès, membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.

Veure 1712 і Nicolas Coustou

North Arcot

El Districte de North Arcot fou un districte de l'Índia que va existir sota domini britànic i, després de la independència, a l'estat de Tamil Nadu, fins al 30 de setembre de 1989 quan es va dividir en dos districtes: Tiruvannamalai-Sambuvarayar i North Arcot Ambedkar.

Veure 1712 і North Arcot

Nova França

''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.

Veure 1712 і Nova França

Nucli històric de Culla

Baix lo mur, restes de la muralla que envoltava Culla El Perxet de Culla El nucli històric de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, està constituït pel nucli antic de Culla, el qual ofereix un recorregut amb diferents edificis rehabilitats carregats d'història, carrers i carrerons, places i placetes plenes de tradició, que van ser catalogats com un Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial número: RI-53-0000593, i data d'anotació 21 de maig de 2004.

Veure 1712 і Nucli històric de Culla

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Veure 1712 і Nunciatura apostòlica a França

Observatori Reial de Greenwich

L'Observatori Reial L'Observatori Reial de Greenwich, localitzat a la ciutat de Greenwich, Anglaterra, suburbi de Londres, (abans oficialment, l'Observatori Reial de Greenwich) és un observatori astronòmic, la construcció del qual fou comissionada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra; la primera pedra es col·locà el 10 d'agost.

Veure 1712 і Observatori Reial de Greenwich

Olla de pressió

Una olla de pressió L'olla de pressió és un recipient per a cuinar, amb un tancament hermètic que reté el vapor.

Veure 1712 і Olla de pressió

Ollauri

Ollauri és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Veure 1712 і Ollauri

Orchies

Ubicació d'Orchies dins del cantó i el districte Orchies (en neerlandès (rar) Oorschie) és una ciutat que es troba actualment a França i una antiga senyoria del comtat de Flandes, a la Flandria Gallica o Flandes de parla francesa.

Veure 1712 і Orchies

Orion

* Orion o Orió (constel·lació), constel·lació a l'equador celeste.

Veure 1712 і Orion

Osijek

Osijek (Mursa, llatí Essec, hongarès Eszék, alemany Esseg, turc Ösek) és la quarta ciutat de Croàcia, i és la capital del comtat d'Osijek-Baranja i la ciutat més gran de la regió d'Eslavònia.

Veure 1712 і Osijek

Palau de Charlottenburg

El Palau de Charlottenburg (en alemany Schloβ Charlottenburg) és una antiga residència de la família reial de Prússia ubicada a Berlín i actualment és el palau més gran de la ciutat després de la demolició del Palau Reial a la dècada del 1950.

Veure 1712 і Palau de Charlottenburg

Palau de Tsaritsyno

Tsaritsyno o Zarícino (en rus: Царицыно).

Veure 1712 і Palau de Tsaritsyno

Patriarca Ortodox d'Alexandria

El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.

Veure 1712 і Patriarca Ortodox d'Alexandria

Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi

Exvot de terracota femení. La Serreta. (Alcoi, Cocentaina, Penàguila). Segle III - inicis del segle II aC Alcoi compta amb un ric patrimoni arqueològic i històric, molt d'ell inscrit en el catàleg de Béns d'Interès Cultural.

Veure 1712 і Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi

Pauline Félicité de Mailly-Nesle

Pauline Félicité de Mailly-Nesle, (París e 1712 9 de setembre de 1741) per matrimoni comtesse de Vintimille (1739), va ser una favorita de Louis XV de França.

Veure 1712 і Pauline Félicité de Mailly-Nesle

Pedro Cortés y Larraz

Pedro Cortés y Larraz (Belchite, 6 de juliol de 1712 - Saragossa, 7 de juliol de 1786), fou un eclesiàstic aragonès que arribà a esser arquebisbe de Guatemala i bisbe de Tortosa.

Veure 1712 і Pedro Cortés y Larraz

Pere de Bragança

Pere de Bragança (Lisboa 19 d'octubre de 1712 - ibídem 29 d'octubre de 1714) fou infant de Portugal i príncep de Brasil (1712 – 1714).

Veure 1712 і Pere de Bragança

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Veure 1712 і Pere I de Rússia

Pierre Danican Philidor

Pierre Danican Philidor (22 d'agost de 1681, París - 1 de setembre de 1731, Versalles) fou un compositor i músic francès de l'època de Lluís XIV.

Veure 1712 і Pierre Danican Philidor

Pierre Simon Fournier

Pierre Simon Fournier (París, 15 de setembre de 1712 - ibídem, 8 d'octubre, 1768) va ser un dels principals tipògrafs de França del i va destacar pel seu estil rococó, amb molta varietat d'ornaments.

Veure 1712 і Pierre Simon Fournier

Pierre Vigne

Pierre Vigne (Privàs, Ardecha, 20 d'agost de 1670 - Rencurèu, Isèra, 8 de juliol de 1740) fou un prevere occità, fundador de la congregació de les Religioses del Santíssim Sagrament.

Veure 1712 і Pierre Vigne

Pimes

Bandera no oficial o'odham Territori pima en 1700 Els pima són una tribu ameríndia que parlen una de les llengües tepimanes del grup uto-asteca, que s'anomena a si mateixa o'odham o a'a'tam "el poble del riu".

Veure 1712 і Pimes

Pintoresc

''Vista imaginària de la Gran Galeria del Louvre en ruïnes'' (1796), d'Hubert Robert. El pintoresc és una categoria estètica sorgida en el al Regne Unit, íntimament relacionada amb el moviment romàntic.

Veure 1712 і Pintoresc

Pirro Albergati

Pirro Albergati (Bolonya, 1663 - idm. 1735) fou compositor italià.

Veure 1712 і Pirro Albergati

Plaça del Mercat (Palma)

La plaça del Mercat de Palma es troba al centre de la ciutat, davant l'església de Sant Nicolau, a l'antic llit de la Riera.

Veure 1712 і Plaça del Mercat (Palma)

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Veure 1712 і Poesia narrativa

Príncep del Brasil

El títol de Príncep del Brasil és un títol nobiliari que fou utilitzat al Regne de Portugal, conferit normalment al príncep hereu de la casa reial, en substitució del de príncep de Portugal.

Veure 1712 і Príncep del Brasil

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure 1712 і President de la Generalitat de Catalunya

Principat d'Arcot

El principat d'Arcot o Principat del Carnàtic fou un estat de l'Índia que va existir fins al 1825, període en què els sobirans van portar el títol de nawab (nawabs d'Arcot fins a 1712, després nawabs del Carnàtic).

Veure 1712 і Principat d'Arcot

Principat d'Aurenja

El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Veure 1712 і Principat d'Aurenja

Província de Mersin

La província de Mersin és una divisió administrativa de Turquia a la costa i regió Mediterrània entre Antalya i Adana amb capital a la ciutat de Mersin.

Veure 1712 і Província de Mersin

Província de Vínnitsia

Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna.

Veure 1712 і Província de Vínnitsia

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Veure 1712 і Rafael Casanova i Comes

Rampura-Bhanpura

Rampura-Bhanpura fou un districte del principat d'Indore format per la combinació de les ziles de Rampura i de Bhanpura, formant diversos trossos separats de territori amb una superfície de 5.499 km².

Veure 1712 і Rampura-Bhanpura

Ratxa

Ratxa (també escrit com a Radcha o Ratcha) fou una regió de Geòrgia situada al nord-oest del país.

Veure 1712 і Ratxa

Regne de Ryūkyū

El Regne de Ryukyu fou una monarquia independent, que governà la major part de les illes Ryukyu (al sud de l'actual arxipèlag japonès) des de principis del fins a les acaballes del XIX.

Veure 1712 і Regne de Ryūkyū

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Veure 1712 і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure 1712 і René de Froulay de Tessé

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Veure 1712 і República Catalana

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Veure 1712 і Reus

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure 1712 і Revolució Industrial

Richard Blackmore

Richard Blackmore (Corsham, 1654 - Boxted, 1729) fou un prestigiós metge i escriptor britànic.

Veure 1712 і Richard Blackmore

Richard Cromwell

Richard Cromwell, (Huntingdon, 4 d'octubre de 1626 - Cheshunt, 12 de juliol de 1712), fill d'Oliver Cromwell i Lord Protector d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda, càrrec que ocupà des de la mort del seu pare (3 de setembre de 1658) fins al 25 de maig de 1659.

Veure 1712 і Richard Cromwell

Richard Simon

Entrada principal del Col·legi de Borbon (Rouen). Portada de la ''Història crítica de l'Antic Testament'', editada als Països Baixos el 1685. Richard Simon (13 de maig de 1638, Dieppe - 11 d'abril de 1712, ibíd.) fou un sacerdot francès, iniciador de l'exegesi bíblica moderna a l'Església Catòlica.

Veure 1712 і Richard Simon

Rubalcaba

Vista de la localitat de Rubalcaba. Rubalcaba és un poble de Cantàbria (Espanya) pertanyent al municipi de Liérganes, i cognom procedent del mateix.

Veure 1712 і Rubalcaba

Rupert Ignaz Mayr

Rupert Ignaz Mayr (Schärding, 1646 - Freising, 7 de febrer de 1712) fou un violinista, compositor i mestre de capella alemany.

Veure 1712 і Rupert Ignaz Mayr

Sabor croat

El Sabor croat (croat Hrvatski Sabor) és el nom que rep la Cambra legislativa de Croàcia.

Veure 1712 і Sabor croat

Saint-Quentin-sur-Indrois

Saint-Quentin-sur-Indrois és un municipi francès del departament d'Indre i Loira, a la Regió Centre.

Veure 1712 і Saint-Quentin-sur-Indrois

Salvador Campeny

Salvador Campeny va néixer a Espanya durant el.

Veure 1712 і Salvador Campeny

San Giorgio de Ferrara

San Giorgio di Ferrara, consagrada el 1135, és la catedral de Ferrara Façana de la catedral San Giorgio di Ferrara Quan es va completar la part més baixa de la façana romànica i les façanes laterals el 1135 es va consagrar la catedral.

Veure 1712 і San Giorgio de Ferrara

Sant Feliu del Racó

Sant Feliu del Racó, antigament anomenat Sant Feliu de Valrà o Sant Feliu de Castellar és un poble agregat al municipi de Castellar del Vallès, a 2,5 quilòmetres del nucli principal d'aquesta vila.

Veure 1712 і Sant Feliu del Racó

Sant Marc de Roma

Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.

Veure 1712 і Sant Marc de Roma

Senyoria de Mercoeur

La senyoria de Mercoeur (Mercœur) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mercœur (Haute-Loire).

Veure 1712 і Senyoria de Mercoeur

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Veure 1712 і Senyoria de Sainte Suzanne

Setge de Girona de 1712

El setge de Girona de 1712 fou el segon dels setges de la ciutat de Girona durant la Guerra de Successió.

Veure 1712 і Setge de Girona de 1712

Shōgun

Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.

Veure 1712 і Shōgun

Simon van der Stel

Simon van der Stel (14 d'octubre de 1639 - 24 de juny, de 1712) fou el primer governador de la Colònia del Cap de Bona Esperança.

Veure 1712 і Simon van der Stel

Skanderborg

Skanderborg és una ciutat danesa de l'est de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi de Skanderborg que forma part de la regió de Midtjylland, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Veure 1712 і Skanderborg

Sofia Cristiana de Wolfstein

Sofia Cristiana de Wolfstein -en alemany Sophie Christiane von Wolfstein- (Mühlhausen, Alemanya, 24 d'octubre de 1667 - Fredensborg, Dinamarca, 23 d'agost de 1737) fou una noble d'ètnia alemanya.

Veure 1712 і Sofia Cristiana de Wolfstein

Sofia de Brandenburg-Ansbach

Sofia de Brandenburg-Ansbach (en alemany Sofia de Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 10 de juny de 1614 i va morir a Bayreuth el 23 de novembre de 1646.

Veure 1712 і Sofia de Brandenburg-Ansbach

Sofia Dorotea de Hannover

Sofia Dorotea de Hannover (en alemany Sophie Dorothea von Hannover) va néixer al palau de Herrenhausen, Hannover, Prússia, el 16 de març de 1687 i va morir a Berlín el 28 de juny de 1757.

Veure 1712 і Sofia Dorotea de Hannover

Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Dorothea Sophie von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Glücksburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1636 i va morir a Karlovy Vary el 6 d'agost de 1689.

Veure 1712 і Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Sofia Lluïsa de Württemberg

Sofia Lluïsa de Württemberg - Sophie Luise von Württemberg - (Stuttgart, 19 de febrer de 1642 - Bayreuth, 3 d'octubre de 1702) Era filla del duc Eberhard III (1614-1674) i d'Anna Caterina de Salm-Kyrburg (1614-1655).

Veure 1712 і Sofia Lluïsa de Württemberg

Stabat Mater (Vivaldi)

LStabat Mater, RV 621, d'Antonio Vivaldi és l'obra vocal de caràcter sacre més primerenca que es coneix del compositor, compost per encàrrec per a la festa patronal de l'església de Santa Maria della Pace a Brescia el 1712.

Veure 1712 і Stabat Mater (Vivaldi)

Stefano Torelli

Stefano Torelli (Bologna, 1712 - Sant Petersbug, 1784) va ser un pintor italià.

Veure 1712 і Stefano Torelli

Stradivarius

Palau Reial, Madrid XIX. Un Stradivarius (o Stradivari) és un instrument de corda construït per un membre de la família italiana Stradivari.

Veure 1712 і Stradivarius

Suvarnadurg

Suvarnadurg, de vegades Severndroog, Suvarndrug o Suvarndurg, és una illa i fortalesa propera a Harnai (Harne) a Konkan, entre Bombai i Goa a 17 km al nord de Dapoli.

Veure 1712 і Suvarnadurg

Teorema de Taylor

En càlcul, el Teorema de Taylor, rep el seu nom del matemàtic britànic Brook Taylor, qui el va enunciar el 1712.

Veure 1712 і Teorema de Taylor

Teresa Herrera

Teresa Margarita Herrera y Pedrosa, més coneguda com a Teresa Herrera (la Corunya, 10 de novembre de 1712 - 22 d'octubre de 1791), fou una filantropa gallega, fundadora del primer hospital de la seva ciutat natal.

Veure 1712 і Teresa Herrera

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.

Veure 1712 і Termodinàmica

Thomas Newcomen

La màquina atmosfèrica de Newcomen Thomas Newcomen (Dartmouth, Devon; 28 de febrer de 1663 - Londres; 5 d'agost de 1729) va ser ferrer per tradició i pastor baptista per vocació.

Veure 1712 і Thomas Newcomen

Thomas Osborne

Thomas Osborne KG (York, 1631 - Northampton, 1712), també conegut com a Duc de Leeds, fou un polític anglès que abanderà la causa protestant i conservadora.

Veure 1712 і Thomas Osborne

Tokugawa Ienobu

(11 de juny del 1662 - 12 de novembre del 1712) va ser el sisè shogun del shogunat Tokugawa del Japó.

Veure 1712 і Tokugawa Ienobu

Tokugawa Ieshige

va ser el novè shōgun del shogunat Tokugawa del Japó.

Veure 1712 і Tokugawa Ieshige

Tomaso Albinoni

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca.

Veure 1712 і Tomaso Albinoni

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure 1712 і Tractat d'Utrecht

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Veure 1712 і Tres Comuns de Catalunya

Tsarat Rus

El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.

Veure 1712 і Tsarat Rus

Tula (Rússia)

esquerra Tula (en rus: Тула) és una ciutat de Rússia, capital de la província homònima.

Veure 1712 і Tula (Rússia)

Ulrik Frederik Gyldenløve

Ulrik Frederik Gyldenløve (en alemany Ulrich Friedrich Gyldenlöwe i en danès Ulrik Frederik Gyldenløve) va néixer a Bremen (Alemanya) el 20 de juliol de 1638 i va morir a Hamburg el 17 d'abril de 1704.

Veure 1712 і Ulrik Frederik Gyldenløve

Unguja

Unguja, sovint també coneguda com a Zanzíbar, és l'illa major de les que formen l'arxipèlag de Zanzíbar.

Veure 1712 і Unguja

Unigenitus

Unigenitus (nomenat per les seves paraules llatines Unigenitus dei filius, "Fill unigènit de Déu"), és una constitució apostòlica en forma de butlla papal promulgada pel papa Climent XI el 1713, va obrir la fase final de la controvèrsia jansenista a França.

Veure 1712 і Unigenitus

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Veure 1712 і Unitat astronòmica

Vakhtang VI

Vakhtang VI —Husain Quli Khan— el legislador, (15 de setembre de 1675 - Astrakhan el 25 de març de 1737) fou fill de Levan de Kartli i de Toutha i designat hereu i se li va donar Surami com a feu el 1701.

Veure 1712 і Vakhtang VI

Valdemoro

Valdemoro és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Veure 1712 і Valdemoro

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Veure 1712 і Víctor Amadeu II de Savoia

Veracruz

Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.

Veure 1712 і Veracruz

Vijayaranga Chokkanatha

Vijayaranga Chokkanatha (? - 15 de febrer de 1732) fou naik de Madura del 1689 fins a la seva defunció, sent fill de Muttu Virappa Nayaka III, el naik anterior, i de la reina Muttammal.

Veure 1712 і Vijayaranga Chokkanatha

Vizianagram

Vizianagram fou un dels principals estats tributaris protegits del tipus zamindari a la presidència de Madras, districte de Vizagapatam ocupant bona part del districte amb els tahsils de Vizianagram, Bimlipatam i Srungavarappukota i parts de Palkonda, Gajapatinagaram, Chipurupalle, Vizagapatam, Anakapalle, Viravilli, Golgonda i Sarvasiddhi.

Veure 1712 і Vizianagram

Waldeck

El principat de Waldeck o principat de Waldeck-Pyrmont, fou un antic principat d'Alemanya.

Veure 1712 і Waldeck

Xota Rustaveli

Xota Rustaveli (fresc del Monestir de la Creu a Jerusalem) Xota Rustaveli (en georgià: შოთა რუსთაველი) (1172?-1216?) fou un poeta georgià, considerat no sols com el més gran exponent de la literatura georgiana sinó com un dels més grans de la literatura medieval.

Veure 1712 і Xota Rustaveli

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 1 de març

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure 1712 і 14 de febrer

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 15 de setembre

1625

;Països Catalans:;Món.

Veure 1712 і 1625

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 17 d'abril

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Veure 1712 і 1761

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Veure 1712 і 1778

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Veure 1712 і 1787

1794

;Països Catalans.

Veure 1712 і 1794

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 2 de juliol

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure 1712 і 20 de febrer

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Veure 1712 і 24 de gener

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 28 de juny

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 29 d'abril

30 de febrer

El 30 de febrer és una data que no apareix al calendari gregorià, on el mes de febrer només conté 28 dies, o 29 dies a l'any de traspàs.

Veure 1712 і 30 de febrer

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure 1712 і 4 de febrer

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 5 d'octubre

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure 1712 і 5 de febrer

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 6 de setembre

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 8 d'octubre

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 8 de juny

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure 1712 і 9 de novembre

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat