1671

Stenka Razin.

Usa IA

Taula de continguts

1. 448 les relacions: Abadia de Cava, Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França, Adagio en sol menor, Adriaen Hanneman, Afanassi Ordín-Nasxokin, Alderano Cybo, Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Alexandre de Palau i d'Aguilar, Alexandre Farnese (general), Alivardi Khan, Alwar, Amàlia Caterina de Waldeck-Eisenberg, Ana de Sousa, Anastasi de Lleida, Angélique Arnauld, Angola, Anna Caterina de Nassau-Ottweiler, Anna Caterina de Salm-Kyrburg, Anna Cornelia Holt, Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg, Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin, Anna Maria de Solms-Sonnenwalde, Anna Petrovna, Anne Jules de Noailles, António Luís de Sousa, Anthony Ashley Cooper, Antoine Forqueray, Antoni Brell, Antoni Pascual i Lleu, Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg, Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, Antonio Juan Luis de la Cerda y Toledo, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Asunción, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Durango, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Lima, Arquebisbat de Luanda, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Reims, ... Ampliar l'índex (398 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Veure 1671 і Abadia de Cava

Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França

LAcadèmia de Belles Arts (Académie des beaux-arts, originalment i en francès) és una institució que es va crear el 1816 sota els auspicis de l'Institut de France, resultat d'un procés de fusió de tres acadèmies prèvies, lAcadémie royale de peinture et de sculpture (1648), de lAcadémie de musique (1669) i de lAcadémie royale d'architecture (1671).

Veure 1671 і Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França

Adagio en sol menor

L'Adagio per a orquestra de corda i orgue en sol menor va ser compost el 1945 pel musicòleg italià Remo Giazotto (1910-1998) suposadament a partir d'uns fragments d'una obra perduda de Tomaso Albinoni (1671-1751).

Veure 1671 і Adagio en sol menor

Adriaen Hanneman

Adriaen Hanneman (c. 1603 - enterrat l'11 de juliol de 1671) va ser un pintor de l'Edat d'Or neerlandesa, més conegut avui pels seus retrats de la cort reial britànica.

Veure 1671 і Adriaen Hanneman

Afanassi Ordín-Nasxokin

, nom complet amb patronímic Afanassi Lavréntievitx Ordín-Nasxokin, Афанасий Лаврентьевич Ордин-Нащокин, fou un diplomàtic i polític rus.

Veure 1671 і Afanassi Ordín-Nasxokin

Alderano Cybo

Alderano Cybo (Gènova, 16 de juliol de 1613 – Roma, 22 de juliol de 1700) va ser un cardenal italià.

Veure 1671 і Alderano Cybo

Aleix de Rússia (tsar de Rússia)

Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.

Veure 1671 і Aleix de Rússia (tsar de Rússia)

Alexandre de Palau i d'Aguilar

Alexandre de Palau i d'Aguilar (Conques, Pallars Jussà, 1671 - 1736?) fou un noble austriacista català, castlà de Talarn,Campabadal 2006 p. 380 (PDF-2) senyor de Fígols, comte de Toralla, membre del Braç militar i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.

Veure 1671 і Alexandre de Palau i d'Aguilar

Alexandre Farnese (general)

Alexandre Farnese, també anomenat Alexandre de Odoard, príncep de Parma, (Parma, Ducat de Parma 1635 - Madrid, Regne d'Espanya 1689) fou un príncep de Parma que va arribar a ser governador dels Països Baixos durant el regnat de Felip II de Castella.

Veure 1671 і Alexandre Farnese (general)

Alivardi Khan

Ali Vardi Khan, Alivardi Khan o Ali Werdi Khan (10 de maig de 1671 - 9 d'abril de 1756) va ser nabab de Bengala entre 1740 i 1756.

Veure 1671 і Alivardi Khan

Alwar

Escut Rajputana, Alwar al nord-est Alwar fou un antic principat de la Rajputana amb capital a la ciutat del mateix nom.

Veure 1671 і Alwar

Amàlia Caterina de Waldeck-Eisenberg

Amàlia Caterina de Waldeck-Eisenberg (en alemany Amalia Katharina von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Culemburg (Alemanya) el 13 d'agost de 1640 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de gener de 1699.

Veure 1671 і Amàlia Caterina de Waldeck-Eisenberg

Ana de Sousa

Ana de Sousa (en portuguès),nascuda amb el nom de Ngola Mbandi Nzinga Bandi Kia Ngola (la reina la fletxa de la qual troba sempre el seu objectiu) i també coneguda com a Anne Zingha, Anne N'zinga o Ngola Ana Nzinga Mbande, també coneguda com a Reina Ginga (c. 1583 — Matamba, 17 de desembre de 1663) va ser la reina dels regnes de Ndongo i de Matamba, al sud-oest d'Àfrica, al.

Veure 1671 і Ana de Sousa

Anastasi de Lleida

o de Badalona va ser, segons la tradició, un soldat de les legions romanes nascut a Lleida vers l'any 263 en el si d'una família pagana, esdevingut cristià i poc després martiritzat a Badalona durant la persecució de Dioclecià, datant-se la seva mort l'11 de maig del 305.

Veure 1671 і Anastasi de Lleida

Angélique Arnauld

Jacqueline-Marie-Angélique Arnauld (1591 - 6 d'agost de 1661) fou l'abadessa reformadora de Port-Royal, la tercera dels vint germans Arnauld.

Veure 1671 і Angélique Arnauld

Angola

La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest.

Veure 1671 і Angola

Anna Caterina de Nassau-Ottweiler

Anna Caterina de Nassau-Ottweiler va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 31 de gener de 1653 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de febrer de 1731.

Veure 1671 і Anna Caterina de Nassau-Ottweiler

Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna Caterina de Salm-Kyrburg o Anna Dorotea (en alemany Anna Katharine von Salm-Kyrburg) va néixer a Finstingen, al Departament francès de Mosel·la, el 27 de gener de 1614 i va morir a Stuttgart el 27 de juny de 1655.

Veure 1671 і Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna Cornelia Holt

Anna Cornelia Holt (Zwolle, 1671 - 1692), fou una pintora de finals del dels Països Baixos.

Veure 1671 і Anna Cornelia Holt

Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg

Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg -en alemany Anna Dorothea Christina von Hohenlohe-Waldenburg - (Waldenburg, Alemanya, 22 de febrer de 1656 - castell de Schönberg, 28 d'octubre de 1724) era filla del comte Felip Gottfried (1618 — 1679) i d'Anna Cristina de Limpurg-Sontheim (1618 — 1685).

Veure 1671 і Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg

Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin

Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Anna Maria von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) l'1 de juliol de 1627 i va morir a Halle l'11 de desembre de 1669.

Veure 1671 і Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde (en alemany Anna Maria zu Solms-Sonnenwalde) va néixer a Sonnewalde (Alemanya) el 24 de gener de 1585 i va morir a Ottweiler el 20 de novembre de 1634.

Veure 1671 і Anna Maria de Solms-Sonnenwalde

Anna Petrovna

Anna Petrovna (en rus Анна Петровна) va néixer a Moscou el 27 de gener de 1708 i va morir a Kiel el 4 de març de 1728.

Veure 1671 і Anna Petrovna

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Veure 1671 і Anne Jules de Noailles

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.

Veure 1671 і António Luís de Sousa

Anthony Ashley Cooper

Anthony Ashley Cooper (26 de febrer de 1671, Londres; 4 de febrer de 1713, Nàpols), fou 3r comte de Shaftesbury, polític, filòsof i anglès.

Veure 1671 і Anthony Ashley Cooper

Antoine Forqueray

Antoine Forqueray (París, 1671 - Mantes-la-Jolie, 1745) fou un compositor francès i intèrpret virtuós de la viola de gamba.

Veure 1671 і Antoine Forqueray

Antoni Brell

Antoni Brell fou un compositor i mestre de capella català que va viure al.

Veure 1671 і Antoni Brell

Antoni Pascual i Lleu

Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) va ser un catedràtic i eclesiàstic català.

Veure 1671 і Antoni Pascual i Lleu

Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg

Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg -Anton Ulrich von Braunschweig-Wolfenbüttel - (Hitzacker, Alemanya, 4 d'octubre de 1633 - Salzdahlum, 27 de març de 1714) fou un príncep alemany de la casa de Welf, el segon fill del duc August de Brunsvic-Lüneburg (1579-1666) i de Dorotea d'Anhalt-Zerbst (1607-1634).

Veure 1671 і Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg

Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, (Wolfenbüttel, 22 d'abril de 1696 - Brunsvic, 6 de març de 1762) era filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel (1671-1735) i de Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (1671-1747).

Veure 1671 і Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Antonio Juan Luis de la Cerda y Toledo

Antonio Juan Luis de la Cerda-Foix y Toledo (Madrid, 25 d'octubre de 1607-El Puerto de Santa María, 7 de març de 1671) va ser un noble espanyol, VII duc de Medinaceli i Gran d'Espanya de primera classe.

Veure 1671 і Antonio Juan Luis de la Cerda y Toledo

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1671 і Arquebisbat d'Agrigent

Arquebisbat d'Asunción

Larquebisbat d'Asunción (espanyol: Arquidiócesis de Asunción; llatí: Archidioecesis Sanctissimae Assumptionis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Veure 1671 і Arquebisbat d'Asunción

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Veure 1671 і Arquebisbat d'Eger

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure 1671 і Arquebisbat d'Oristany

Arquebisbat de Bar

Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.

Veure 1671 і Arquebisbat de Bar

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1671 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Veure 1671 і Arquebisbat de Breslau

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure 1671 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

Arquebisbat de Durango

Larquebisbat de Durango (castellà: Arquidiócesis de Durango, llatí: Archidioecesis Durangensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Vizcaya-Pacifico.

Veure 1671 і Arquebisbat de Durango

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1671 і Arquebisbat de Lecce

Arquebisbat de Lima

El Palau arquebisbal de Lima Larquebisbat de Lima (castellà: Arquidiócesis de Lima; llatí: Archidioecesis Limana) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església catòlica al Perú, seu metropolitana i primada del Perú.

Veure 1671 і Arquebisbat de Lima

Arquebisbat de Luanda

L'arquebisbat de Luanda (portuguès: Arquidiocese de Luanda; llatí: Archidioecesis Luandensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a Angola.

Veure 1671 і Arquebisbat de Luanda

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1671 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1671 і Arquebisbat de Monreale

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Veure 1671 і Arquebisbat de París

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure 1671 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Veure 1671 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Arquebisbat de Reims

catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.

Veure 1671 і Arquebisbat de Reims

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure 1671 і Arquebisbat de Rossano-Cariati

Arquebisbat de Rouen

Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.

Veure 1671 і Arquebisbat de Rouen

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Veure 1671 і Arquebisbat de Santiago de Cuba

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure 1671 і Arquebisbat de Sàsser

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 1671 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Arquebisbat de Tunis

Larquebisbat de Tunis és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Veure 1671 і Arquebisbat de Tunis

Arquebisbat de Valladolid

Escut de l'arquebisbat L'Arquebisbat de Valladolid és una seu episcopal de l'Església Catòlica a Espanya, constituïda com a diòcesi el 1595 i com axidiòcesi el 1857.

Veure 1671 і Arquebisbat de Valladolid

Arquebisbat de Vílnius

Imatge de la Mare de Déu de la Porta de l'Aurora (en lituà: ''Aušros vartai''; en polonès: ''Ostra brama''), venerada tant a Polònia com a Lituània.

Veure 1671 і Arquebisbat de Vílnius

Asaf Jah I

Asaf Jah I Yamin us-Sultanat Rukn us-Sultanat Jumlat ul-Mulk Madar al-Maham Nizam ual-Mulk Nizam al-Daula Khan-i-Dauran, Nawab Mir Ghazi al-Din Khan Bahadur Fath Jang (Agra 20 d'agost de 1671 - Burhanpur 1 de juny de 1748) fou sipahsalar i nawab subadar del Dècan i des de 1724 nizam d'Hyderabad.

Veure 1671 і Asaf Jah I

Astracan

Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.

Veure 1671 і Astracan

Athanasius Kircher

Athanasius Kircher (Geisa, 2 de maig de 1602 - Roma, 28 de novembre de 1680), va ser un jesuïta i investigador interdisciplinari del barroc.

Veure 1671 і Athanasius Kircher

August de Brunsvic-Lüneburg

August de Brunsvic-Lüneburg (en alemany August II. von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 d'abril de 1579 i va morir a Wolfenbüttel el 17 de setembre de 1666.

Veure 1671 і August de Brunsvic-Lüneburg

August de Saxònia-Weissenfels

miniatura August de Saxònia-Weissenfels (en alemany August von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Dresden (Alemanya) el 13 d'agost de 1614 i va morir a Halle el 4 de juny de 1680.

Veure 1671 і August de Saxònia-Weissenfels

August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön - August von Schleswig-Holstein-Norburg-Plön - (Sønderborg, Dinamarca, 9 de maig de 1635 - Plön, 17 de setembre de 1699) era un noble de la Casa d'Oldenburg, el segon fill de Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (1595-1671) i de Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (1602-1682).

Veure 1671 і August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Augusta Sofia de Sulzbach

Augusta Sofia de Sulzbach (en alemany Auguste Sophie von Pfalz-Sulzbach) va néixer a Sulzbach (Alemanya) el 22 de novembre de 1624 i va morir a Nuremberg el 30 d'abril de 1682.

Veure 1671 і Augusta Sofia de Sulzbach

Èxtasi de la beata Ludovica Albertoni

LÈxtasi de la beata Ludovica Albertoni és una obra de Gian Lorenzo Bernini en marbre i jaspi, realitzada entre els anys 1671 i 1674.

Veure 1671 і Èxtasi de la beata Ludovica Albertoni

Bakhtxissarai

El Hansarai o Palau del Khan a Bakhtxissarai. El Hansarai i pont d'entrada. Bakhtxissarai o Bakhtxé Sarai (literalment ‘el Palau dels Jardins' o ‘la Ciutat Jardí’) és una ciutat de Crimea.

Veure 1671 і Bakhtxissarai

Barroc i classicisme francès

Barroc i Classicisme francès són denominacions historiogràfiques que designen els estils artístics desenvolupats per l'art francès durant el.

Veure 1671 і Barroc i classicisme francès

Basílica de Santa Agnès Extramurs

Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.

Veure 1671 і Basílica de Santa Agnès Extramurs

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Veure 1671 і Basílica de Santa Maria Major

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Veure 1671 і Basílica de Santa Pudenciana

Basilica di Sant'Agostino

''Madonna di Loreto'', per Caravaggio Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona.

Veure 1671 і Basilica di Sant'Agostino

Bass Rock

Bass Rock o simplement The Bass és una illa pertanyent a Escòcia, localitzada en la part més externa del Firth of Forth, a l'est d'Escòcia.

Veure 1671 і Bass Rock

Bàrbara Sofia de Brandenburg

Bàrbara Sofia de Brandenburg (en alemany Barbara Sophia von Brandenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 16 de novembre de 1584 i va morir a Estrasburg el 13 de febrer de 1636.

Veure 1671 і Bàrbara Sofia de Brandenburg

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.

Veure 1671 і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benet XIII (papa)

Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.

Veure 1671 і Benet XIII (papa)

Bernat I de Saxònia-Meiningen

Bernat I de Saxònia-Meiningen (en alemany Bernhard I von Sachsen-Meiningen) va néixer a Gotha (Alemanya) el 10 de setembre de 1649 i va morir a Meiningen el 27 d'abril de 1706.

Veure 1671 і Bernat I de Saxònia-Meiningen

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen.

Veure 1671 і Bisbat d'Aire i Dacs

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Veure 1671 і Bisbat d'Apt

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 1671 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure 1671 і Bisbat d'Auxerre

Bisbat d'Ieper

Cassel, attestata a partire dal X secolo. Giansenio, vescovo di Ypres per 2 anni dal 1636 al 1638. El bisbat d'Ieper (neerlandès: Bisdom Ieper; francès: Diocese d'Ypres, llatí: Dioecesis Yprensis seu Iprensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Veure 1671 і Bisbat d'Ieper

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Veure 1671 і Bisbat de Besiers

Bisbat de Bruges

El bisbat de Bruges (flamenc: Bisdom Brugge, francès: Diocèse de Bruges, llatí: Dioecesis Brugensis) és una seu de l'Església Catòlica a Bèlgica, sufragània de l'arquebisbat de Malines-Brussel·les.

Veure 1671 і Bisbat de Bruges

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1671 і Bisbat de Cefalù

Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia

El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1671 і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Veure 1671 і Bisbat de Comenge

Bisbat de Condom

El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure 1671 і Bisbat de Condom

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1671 і Bisbat de Conversano-Monopoli

Bisbat de Grenoble-Vienne

L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Veure 1671 і Bisbat de Grenoble-Vienne

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure 1671 і Bisbat de Gubbio

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 1671 і Bisbat de Jesi

Bisbat de Lavaur

El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.

Veure 1671 і Bisbat de Lavaur

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''.

Veure 1671 і Bisbat de Léon

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure 1671 і Bisbat de Lectoure

Bisbat de Lodeva

François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.

Veure 1671 і Bisbat de Lodeva

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure 1671 і Bisbat de Lodi

Bisbat de Lombèrs

Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.

Veure 1671 і Bisbat de Lombèrs

Bisbat de Luçon

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Veure 1671 і Bisbat de Luçon

Bisbat de Mans

La diòcesi de Mans o del Mans o de Le Mans és una jurisdicció de l'Església Catòlica creada canònicament al.

Veure 1671 і Bisbat de Mans

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 1671 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure 1671 і Bisbat de Màntua

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Veure 1671 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1671 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Veure 1671 і Bisbat de Niça

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Veure 1671 і Bisbat de Nimes

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Veure 1671 і Bisbat de Nitra

Bisbat de Patti

L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1671 і Bisbat de Patti

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 1671 і Bisbat de Pàdua

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Veure 1671 і Bisbat de Poreč i Pula

Bisbat de San Marino-Montefeltro

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1671 і Bisbat de San Marino-Montefeltro

Bisbat de Teggiano-Policastro

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Veure 1671 і Bisbat de Teggiano-Policastro

Bisbat de Tulle

El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Veure 1671 і Bisbat de Tulle

Bisbat de Vigevano

El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure 1671 і Bisbat de Vigevano

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1671 і Bisbat suburbicari d'Albano

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1671 і Bisbat suburbicari de Frascati

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1671 і Bisbat suburbicari de Palestrina

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1671 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Veure 1671 і Botànica

Ca Donya Àngela

Ca Donya Àngela és una merceria de Palma coneguda per ser la botiga més antiga de Mallorca.

Veure 1671 і Ca Donya Àngela

Caius Gabriel Cibber

Caius Gabriel Cibber (1630-1700) fou un escultor danès establert a Anglaterra i pare del poeta, dramaturg i actor anglès Colley Cibber.

Veure 1671 і Caius Gabriel Cibber

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Veure 1671 і Camarlenc (església catòlica)

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Veure 1671 і Cardenal vicari

Carles Frederic de Holstein-Gottorp

Carles Frederic de Holstein-Gottorp (Estocolm, Suècia, 30 d'abril de 1700 - Rolfshagen, 18 de juny de 1739) fou duc de Holstein-Gottorp.

Veure 1671 і Carles Frederic de Holstein-Gottorp

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Veure 1671 і Carles II de Castella

Carles III Gonzaga-Nevers

Ferran Carles de Gonzaga-Nevers (Revere, 31 d'agost del 1652 - Pàdua, 5 de juliol del 1708) fou el darrer duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches.

Veure 1671 і Carles III Gonzaga-Nevers

Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein

Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein (en alemany Kraft von Hohenlohe-Neuenstein) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 14 de novembre de 1582 i va morir a Regensburg l'11 d'octubre de 1641.

Veure 1671 і Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein

Carlota Amàlia de Hessen-Kassel

Carlota Amàlia de Hessen-Kassel Carlota Amàlia de Hessen-Kassel (en alemany Charlotte Amalie von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 27 d'abril de 1650 i va morir a Copenhaguen el 27 de març de 1714.

Veure 1671 і Carlota Amàlia de Hessen-Kassel

Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg

Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg (Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic 1671 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1710) fou una noble alemanya que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.

Veure 1671 і Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Veure 1671 і Casa de Guisa

Casa de Medinaceli

Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.

Veure 1671 і Casa de Medinaceli

Casalarreina

Casalarreina és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Veure 1671 і Casalarreina

Castell de Chantilly

El castell de Chantilly està situat a Chantilly, a la regió de la Picardia a una trentena de km de París, en un indret magnífic de la vall de la Nonette, afluent de l'Oise.

Veure 1671 і Castell de Chantilly

Castell de Querol (Montmajor)

El castell de Querol és un castell que hi ha al terme de Montmajor, al Berguedà.

Veure 1671 і Castell de Querol (Montmajor)

Castell de Rochers-Sévigné

El Castell de Rochers-Sévigné, antiga residència bretona de Madame de Sévigné, és un palauet gòtic del situat a les proximitats de Vitré a Ille-et-Vilaine.

Veure 1671 і Castell de Rochers-Sévigné

Castell de Solterra

El Castell de Solterra era un castell situat a la muntanya de Sant Miquel de Solterra, actualment al municipi de Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva, a Catalunya.

Veure 1671 і Castell de Solterra

Castelló de Rugat

Castelló de Rugat és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida, també conegut antigament com a Castelló de les Gerres.

Veure 1671 і Castelló de Rugat

Catalina Pérez y Vázquez

Catalina Pérez y Vázquez (Madrid, 1624 - Salamanca, 6 de novembre de 1675), de nom religiós Catalina de San Miguel, va ser una religiosa agustina recol·lecta llega castellana.

Veure 1671 і Catalina Pérez y Vázquez

Catedral de Màlaga

La Catedral Basílica de la Encarnación (en català Catedral de l'Encarnació) és una de les joies renaixentistes més valuoses d'Andalusia.

Veure 1671 і Catedral de Màlaga

Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen

Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen - Katharina Ursula von Hohenzollern-Hechingen (1610, Hechingen - Baden-Baden, 2 de juny de 1640) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi de Hohenzollern-Hechingen (1577 - 1623) i de Francesca de Salm-Neufville (1580 - 1619).

Veure 1671 і Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen

Caterina Àgata de Rappoltstein

Caterina Àgata de Rappoltstein (en francès Catherine Agathe de Ribeaupierre, de Rappoltstein) va néixer a Ribeauvillé (França) el 15 de juny de 1648 i va morir a Bischwiller el 16 de juliol de 1683.

Veure 1671 і Caterina Àgata de Rappoltstein

César d'Estrées

César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i cardenal.

Veure 1671 і César d'Estrées

Charles-Hubert Gervais

Charles-Hubert Gervais (París, 19 de febrer de 1671 - 14 de gener de 1744) fou un compositor francès del Barroc.

Veure 1671 і Charles-Hubert Gervais

Chokkanatha Nayaka

Chokkanatha Nayaka fou naik de Madura, fill i successor de Muttu Virappa Nayaka II (vers juny de 1659).

Veure 1671 і Chokkanatha Nayaka

Clara Clementina de Maillé

Clara Clementina de Maillé - Claire-Clémence de Maillé - (Brézé, regne de França, 25 de febrer de 1628 - Châteauroux, 16 d'abril de 1694) era una noble francesa, filla del marquès de Brézé Urbain de Maillé-Brézé (1598-1650) i de Nicole du Plessis-Richelieu (1587-1635), i neboda del Cardenal Richelieu.

Veure 1671 і Clara Clementina de Maillé

Claude Louis Hector de Villars

Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.

Veure 1671 і Claude Louis Hector de Villars

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis, Lamoral Claudius Franz von Thurn und Taxis en alemany (Brussel·les, 1621 - Anvers, el 13 de setembre de 1676) va ser un noble d'una família d'origen alemany instal·lada als Països Baixos, fill del comte de Taxis Lleonard II (1594-1628) i d'Alexandra Rye de Varax (1589-1666), batejat el 14 de febrer.

Veure 1671 і Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis

Clergues Marians de la Immaculada Concepció

La Congregació dels Clergues Marians de la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge Maria, en llatí Congregatio Clericorum Marianorum sub titulo Immaculatae Conceptionis Beatissimae Virginis Mariae, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical, tot i que fins al 1908 fou un orde de clergues regulars de vots solemnes.

Veure 1671 і Clergues Marians de la Immaculada Concepció

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Veure 1671 і Climent X

Colley Cibber

Colley Cibber (Bloomsbury, Londres, 6 de novembre de 1671 - Bloomsbury, Londres, 11 de desembre de 1757) fou un poeta, dramaturg i actor anglès.

Veure 1671 і Colley Cibber

Comtat de Santa Maria de Formiguera

El Comtat de Santa Maria de Formiguera, o simplement Comtat de Formiguera, és un títol nobiliari espanyol creat el 1632 i atorgat a favor de Ramon de Safortesa i de Villalonga sobre el seu feu a Santa Maria de Formiguera, al Capcir, una possessió que havia adquirit l'any anterior.

Veure 1671 і Comtat de Santa Maria de Formiguera

Comtat de Solterra

El comtat de Solterra és un títol nobiliari espanyol creat el 20 d'agost de 1671 pel rei Carles II a favor de Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra.

Veure 1671 і Comtat de Solterra

Congregació per a l'Evangelització dels Pobles

El Palau di Propaganda Fide, seu de la Congregació per a l'evangelització dels pobles a Roma La Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (en llatí Congregatio pro Evangelizatione Gentium) és la Congregació de la Cúria Romana responsable del treball missioner i de les activitats que hi estan vinculades.

Veure 1671 і Congregació per a l'Evangelització dels Pobles

Conrad de Reventlow

Conrad de Reventlow (en danès Conrad Reventlow) va néixer a Copenhaguen el 21 d'abril de 1644 i va morir a la ciutat danesa de Clausholm el 21 de juliol de 1708.

Veure 1671 і Conrad de Reventlow

Convent de Sant Francesc (Terrassa)

El convent de Sant Francesc d'Assís és un antic edifici religiós de Terrassa bastit a començament del (1609-1612), en estil barroc però amb traces gòtiques i renaixentistes, de l'orde dels frares menors recol·lectes.

Veure 1671 і Convent de Sant Francesc (Terrassa)

Convent de Santa Clara (Palma)

El Convent de Santa Clara està situat al carrer de Santa Clara de Palma, a l'illa de Mallorca.

Veure 1671 і Convent de Santa Clara (Palma)

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Veure 1671 і Cosme I de Mèdici

Cosme III de Mèdici

Cosme III de Mèdici o Cosme III de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1642 - íd. 1723) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1670 i 1723.

Veure 1671 і Cosme III de Mèdici

Cova de Sant Ignasi

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure 1671 і Cova de Sant Ignasi

Cristóbal López de Valladolid

Cristóbal López de Valladolid, en religió Cristóbal de Santa Catalina (Mérida, província de Badajoz, 25 de juliol de 1638 - Còrdova, Andalusia, 24 de juliol de 1690), fou un sacerdot franciscà, fundador de les congregacions dels Hospitalers de Jesús Natzarè i les Hospitaleres de Jesús Natzarè.

Veure 1671 і Cristóbal López de Valladolid

Cristiana de Brandenburg-Bayreuth

Cristiana Eberhardina de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christiane Eberhardine von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth el 19 de desembre de 1671 i va morir a Pretzsch el 4 de setembre de 1727.

Veure 1671 і Cristiana de Brandenburg-Bayreuth

Cristià Albert de Holstein-Gottorp

Cristià Albert de Holstein-Gottorp —Christian Albrecht von Schleswig-Holstein-Gottorf — (palau Gottorf, Slesvig, 3 de febrer de 1641 -Slesvig, 6 de gener de 1695) fou un noble alemany de la Casa d'Oldenburg.

Veure 1671 і Cristià Albert de Holstein-Gottorp

Cristià Carles de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Cristià Carles de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (en danès Chistian Karl af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Pløn) va néixer a Magdeburg (Alemanya) el 20 d'agost de 1674 i va morir de la verola a Sønderborg el 23 de maig de 1706.

Veure 1671 і Cristià Carles de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Cristià de Waldeck-Wildungen

Cristià de Waldeck-Wildungen (en alemany Christian von Waldeck-Wildungen) va néixer a Eisenberg (Alemanya) el 25 de desembre de 1585 i va morir a Waldeck el 31 de desembre de 1637.

Veure 1671 і Cristià de Waldeck-Wildungen

Cristià Detlev Reventlow

Cristià Detlev Reventlow (en danès Christian Ditlev Reventlow) va néixer a Haderslev (Dinamarca) el 21 de juny de 1671 i va morir a Tølløsegård l'1 d'octubre de 1738.

Veure 1671 і Cristià Detlev Reventlow

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.

Veure 1671 і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Cristià II del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld (en alemany Christian II. von Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld) va néixer a Bischwiller el 22 de juny de 1637 i va morir a Bikenfeld el 26 d'abril de 1717.

Veure 1671 і Cristià II del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Cristià V

Cristià V (Flensburg, 15 d'abril de 1646 - 25 d'agost de 1699) va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1670 i 1699.

Veure 1671 і Cristià V

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg (en alemany Christine Wilhelmine von Hessen-Homburg) va néixer a Bingenheim (Alemanya) el 30 de juny de 1653 i va morir a Grabow el 16 de maig de 1722.

Veure 1671 і Cristina Guillemina de Hessen-Homburg

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.

Veure 1671 і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Veure 1671 і Degà del Col·legi Cardenalici

Dejima

Vista de Dejima. Dejima (出島) és una illa artificial a la badia de Nagasaki.

Veure 1671 і Dejima

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Veure 1671 і Derivada

Dey

Dey o Dei (àrab, داي Dayi) és una paraula turca que vol dir "oncle matern" i fou donat com a títol a governants otomans a Algèria i Tunísia, i alguns funcionaris subalterns dins els geníssers.

Veure 1671 і Dey

Diòcesi de Còria-Càceres

La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.

Veure 1671 і Diòcesi de Còria-Càceres

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Veure 1671 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo

Dihidrogen

El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.

Veure 1671 і Dihidrogen

Dionís IV

Dionís IV anomenat «el Musulmà» (en grec Διονύσιος Δ' Μουσελίμης) va ser patriarca de Constantinoble per cinc vegades, del 1671 al 1673, del 1676 al 1679, del 1682 al 1684, el 1686 i el 1687, i els anys 1693 i 1694.

Veure 1671 і Dionís IV

Dirck van Delen

''Iconoclasia en una església'', 1630, oli sobre taula, 50 x 67 cm, Amsterdam, Rijksmuseum. Dirck Christiaensz.

Veure 1671 і Dirck van Delen

Districte d'Akola

El districte d'Akola és una divisió administrativa de Maharashtra, a la divisió d'Amravati (antiga província britànica de Berar de la que tanmateix Akola era un districte).

Veure 1671 і Districte d'Akola

Districte d'Hamirpur (Uttar Pradesh)

El districte d'Hamirpur és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh a l'Índia, a la divisió de Chitrakoot.

Veure 1671 і Districte d'Hamirpur (Uttar Pradesh)

Districte de Washim

El districte de Washin (abans districte de Basim) és una divisió administrativa de Maharashtra a l'Índia amb capital a Washim (Basim).

Veure 1671 і Districte de Washim

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Dorothea Augusta von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 12 de maig de 1602 i va morir a Plön el 13 de març de 1682.

Veure 1671 і Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Dorotea Cristina d'Aichelberg

Dorotea Cristina d'Aichelberg (en alemany Dorothea Christina von Aichelberg) va néixer a Plön (Alemanya) el 23 de gener de 1674 i va morir a Reinfeld el 22 de juny de 1762.

Veure 1671 і Dorotea Cristina d'Aichelberg

Dorotea d'Anhalt-Zerbst

Dorotea d'Anhalt-Zerbst (en alemany Dorothea von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 25 de setembre de 1607 i va morir a Hitzacker el 26 de setembre de 1634.

Veure 1671 і Dorotea d'Anhalt-Zerbst

Ducat de Medinaceli

El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.

Veure 1671 і Ducat de Medinaceli

Eberhard III de Württemberg

Eberhard III de Württemberg (en alemany Eberhard III von Württemberg) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 16 de desembre de 1614 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 2 de juliol de 1674.

Veure 1671 і Eberhard III de Württemberg

Edmunda Benigna de Solms-Laubach

Edmunda Benigna de Solms-Laubach (en alemany Erdmuthe Benigna zu Solms-Laubach) va néixer a Wildenfels (Alemanya) el 13 d'abril de 1670 i va morir a Ebersdorf el 14 de setembre de 1732.

Veure 1671 і Edmunda Benigna de Solms-Laubach

Elionor Clara de Hohenlohe-Neuenstein

Elionor Clara de Hohenlohe-Neuenstein (en alemany Eleonore Klara von Hohenlohe-Neuenstein) va néixer a Neuenstein (Alemanya) el 16 de juliol de 1632 i va morir a Saarbrücken el 4 de maig de 1709.

Veure 1671 і Elionor Clara de Hohenlohe-Neuenstein

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).

Veure 1671 і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Elisabet Carlota d'Anhalt-Harzgerode

Elisabet Carlota d'Anhalt-Harzgerode (en alemany Elisabeth Charlotte von Anhalt-Harzgerode) va néixer a Harzgerode (Alemanya) l'11 de febrer de 1647 i va morir a Osterholm el 20 de gener de 1723.

Veure 1671 і Elisabet Carlota d'Anhalt-Harzgerode

Elisabet Carlota del Palatinat

La princesa '''Elisabet Carlota del Palatinat''', duquessa d'Orleans, pintada per Hyacinthe Rigaud (1659-1743) ''Anekdoten vom Französischen Hofe'', 1789. Elisabet Carlota del Palatinat (Heidelberg, 27 de maig de 1652 - Saint-Cloud, 8 de desembre de 1722) va ser duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial.

Veure 1671 і Elisabet Carlota del Palatinat

Elisabet de Nassau-Siegen

Elisabet de Nassau-Siegen (en alemany Elisabeth von Nassau-Siegen) va néixer al palau de Dillenburg (Alemanya) el 8 de novembre de 1584 i va morir a Landau el 26 de juliol de 1661.

Veure 1671 і Elisabet de Nassau-Siegen

Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg

Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg - Elisabeth Dorothea von Sachsen-Gotha-Altenburg - (Coburg, Alemanya, 8 de gener de 1640 - Butzbach, 24 d'agost de 1709) fou una noble alemanya, filla d'Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (1601-1675) i d'Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680).

Veure 1671 і Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg

Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg

Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg (en alemany Elisabeth Juliane von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg) va néixer a Norburg (Alemanya) el 24 de maig de 1634 i va morir a Wolfenbüttel el 4 de febrer de 1704.

Veure 1671 і Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg

Elisenda I de Rocabertí

Elisenda I de Rocabertí fou vescomtessa de Rocabertí entre 1671 i 1672.

Veure 1671 і Elisenda I de Rocabertí

Els Invàlids

Església i cúpula del «Hôtel des Invalides». El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar.

Veure 1671 і Els Invàlids

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Heinrich Friedrich zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 17 de setembre de 1625 i va morir a la mateixa ciutat el 2 de juny de 1699.

Veure 1671 і Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg

Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692)

Enric I de Reuss-Schleiz (en alemany Heinrich I Reuß zu Schleiz) va néixer a Schleiz (Alemanya) el 26 de març de 1639, i va morir a Köstritz el 18 de març de 1692.

Veure 1671 і Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692)

Enric II de Reuss-Gera

Enric II de Reuss-Gera (en alemany Heinrich II Reuß zu Gera) va néixer a Gera el 10 de juny de 1572 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de desembre de 1635.

Veure 1671 і Enric II de Reuss-Gera

Enric X de Reuss-Ebersdorf

Enric X de Reuss-Ebersdorf (en alemany Heinrich X Reuß zu Ebersdorf) va néixer a Lobenstein (Alemanya) el 29 de novembre de 1662 i va morir a Ebersdorf el 10 de juny de 1711.

Veure 1671 і Enric X de Reuss-Ebersdorf

Enric X de Reuss-Lobenstein

Enric X de Reuss-Lobenstein (en alemany Heinrich X Reuß zu Lobenstein) va néixer a Gera el 9 de setembre de 1621 i va morir a Lobenstein el 25 de gener de 1671.

Veure 1671 і Enric X de Reuss-Lobenstein

Enriqueta Adelaida de Savoia

miniatura Enriqueta Adelaida de Savoia (en alemany Henriette Adelheid von Savoyen, i en italià Enrichetta Adelaide di Savoia) va néixer a Torí (Itàlia) el 6 de novembre de 1636 i va morir a Múnic el 13 de juny de 1676.

Veure 1671 і Enriqueta Adelaida de Savoia

Enriqueta Caterina de Nassau

Enriqueta Caterina de Nassau -en neerlandès Henriëtte Catharina van Nassau- (La Haia, Holanda, 31 de gener de 1637 - palau d'Oranienbaum, 4 de novembre de 1708) fou una noble holandesa, la tercera filla del príncep d'Orange Frederic Enric d'Orange-Nassau (1584-1647) i d'Amàlia de Solms-Braunfels (1602-1675).

Veure 1671 і Enriqueta Caterina de Nassau

Ernest August de Brunsvic-Lüneburg

Ernest August de Brunsvic-Lüneburg, conegut també com a Ernest August de Hannover, (en alemany Ernst August von Braunschweig-Calenberg) va néixer a Herzberg am Harz (Alemanya) el 20 de novembre de 1629 i va morir a Herrenhausen el 23 de gener de 1698.

Veure 1671 і Ernest August de Brunsvic-Lüneburg

Ernest August I de Saxònia-Weimar

Ernest August I de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernst August I von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 19 d'abril de 1688 i va morir a Eisenach el 19 de gener de 1748.

Veure 1671 і Ernest August I de Saxònia-Weimar

Ernest de Sayn-Wittgenstein-Homburg

Ernest de Sayn-Wittgenstein-Homburg (en alemany Ernst von Sayn-Wittgenstein-Homburg) va néixer a Berleburg (Alemanya) el 29 de març de 1599 i va morir a Homburg el 20 de març de 1649.

Veure 1671 і Ernest de Sayn-Wittgenstein-Homburg

Escut d'Àlaba

Disseny oficial d'ús actual de la Diputació Foral. La versió actual de lEscut d'Àlaba va ser aprovada per la Norma Foral 14/93, de 5 de maig de 1993, sobre la Bandera, l'Escut del lurralde d'Àlaba i el Logotip comunicacional de la Diputació Foral.

Veure 1671 і Escut d'Àlaba

Església de la Santa Creu de Llombai

L'església parroquial de la Santa Creu també anomenada Antic Convent de Dominics, és a la Plaça de l'Església, de Llombai, en la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Veure 1671 і Església de la Santa Creu de Llombai

Església de Sant Esteve (València)

L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Veure 1671 і Església de Sant Esteve (València)

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Veure 1671 і Església de Sant Genís dels Agudells

Església de Santa Ana

L'església de Santa Ana, també coneguda com a església de San Gil y Santa Ana és un temple parroquial de l'Església catòlica en Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya.

Veure 1671 і Església de Santa Ana

Església de Santa María de Palacio

Lesglésia de Santa María de Palacio, també coneguda com a església Imperial de Santa María de Palacio és un monument religiós situat a la ciutat de Logronyo, en La Rioja, Espanya.

Veure 1671 і Església de Santa María de Palacio

Església de Santa Maria in Via

L'església de Santa Maria in Via és un lloc de culte catòlic de Roma, al barri de Trevi, a la cantonada entre la via del Tritone i el carrer que pren el nom de l'església, via di Santa Maria in Via.

Veure 1671 і Església de Santa Maria in Via

Esglésies de la Pau

Les Esglésies de la Pau (en polonès: Kościoły Pokoju, en alemany: Friedenskirchen) de Jawor i Świdnica a Silèsia van ser anomenades així després de la Pau de Westfàlia de 1648 que va permetre als luterans de la part catòlica de Silèsia la construcció de tres esglésies evangèliques de fusta, fang i palla, fora de les muralles de la ciutat, sense torres ni campanes d'església.

Veure 1671 і Esglésies de la Pau

Espectre visible

L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.

Veure 1671 і Espectre visible

Esterházy de Galántha

Arbre genealògic del la casa dels Esterházy Esterházy de Galántha és un llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy.

Veure 1671 і Esterházy de Galántha

Felip de França, duc d'Orléans

El príncep Felip de França, primer duc d'Orleans. Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois.

Veure 1671 і Felip de França, duc d'Orléans

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Sonderburg (Alemanya) el 15 de març de 1584 i va morir a Glücksburg el 27 de setembre de 1663.

Veure 1671 і Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philipp Ernst zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) l'11 d'agost de 1584 i va morir a Weikersheim el 29 de gener de 1628.

Veure 1671 і Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg

Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg

Ferran Albert II de Brunvic-Lüneburg (en alemany Ferdinand Albrecht II von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Bevern (Alemanya) el 29 de maig de 1680 i va morir a Salzdahlum el 2 de setembre de 1735.

Veure 1671 і Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Veure 1671 і Ferran III de Castella

Ferran Maria de Baviera

Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.

Veure 1671 і Ferran Maria de Baviera

Filippo Benizi

Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria.

Veure 1671 і Filippo Benizi

Fira de Tots Sants de Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.

Veure 1671 і Fira de Tots Sants de Cocentaina

Formiguera

Formiguera (i localment també, oficialment en francès Formiguères) és un poble i comuna nord-català de la comarca del Capcir, de la qual és la capital històrica.

Veure 1671 і Formiguera

François L'Olonnais

Jean-David Nau, més conegut com a François l'Olonnais (Les Sables-d'Olonne, 1630 – Darién, Panamà, 1671), va ser un terrible i ferotge filibuster originari de la costa Atlàntica de França, que va viure al.

Veure 1671 і François L'Olonnais

Francesc

Francesc és un nom propi masculí d'origen italià.

Veure 1671 і Francesc

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Veure 1671 і Francesc de Borja

Francesc de Josa i d'Agulló

Francesc de Josa i d'Agulló (Barcelona, ''c'' 1671 – Viena, 1730), fou un eclesiàstic català.

Veure 1671 і Francesc de Josa i d'Agulló

Francesc de Solà

Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola fou un noble militar que entre el 1710 i el 1713 va ésser diputat militar de la Generalitat de Catalunya i un dels defensors més acèrrims de la causa austriacista.

Veure 1671 і Francesc de Solà

Francesc Eusebi de Lobkowicz

Francesc Eusebi de Lobkowicz (en alemany Wenzel Eusebius von Lobkowicz) va néixer a Praga el 30 de gener de 1609 i va morir a Raudnitz el 22 d'abril de 1677.

Veure 1671 і Francesc Eusebi de Lobkowicz

Francesc Grau

Francesc Grau (Manresa, Principat de Catalunya, 1638 - 1693) fou un escultor del barroc català.

Veure 1671 і Francesc Grau

Francesc Valls

* Francesc de Valls i Freixa (? - 26 de setembre del 1705), president de la Generalitat de Catalunya entre 1704 i 1705.

Veure 1671 і Francesc Valls

Francesc Valls i Galan

Francesc Valls i Galan (Barcelona, 1671 - 2 de febrer del 1747) va ser un dels màxims exponents de la música barroca a Catalunya.

Veure 1671 і Francesc Valls i Galan

Francesco Brancati

Francesco Brancati (Palerm 1607 - Canton 1671) jesuïta italià, missioner a la Xina durant els darrers anys de la Dinastia Ming.

Veure 1671 і Francesco Brancati

Francisca Josefa del Castillo

Francisca Josefa del Castillo (1671, Tunja – 1742) fou una escriptora colombiana de pares espanyols.

Veure 1671 і Francisca Josefa del Castillo

Francisco Hernández de Toledo

Quatro libros de la naturaleza y virtudes de las plantas y animales. México: 1615. Francisco Hernández de Toledo (La Puebla de Montalbán, prop de Toledo, Regne de Castella, 1515 o 1517 - Madrid, 28 de gener de 1587) va ser un metge, ornitòleg i botànic castellà.

Veure 1671 і Francisco Hernández de Toledo

Franciscus Sylvius

Franciscus Sylvius (1614 - 1672), també conegut com a Franciscus de le Boë Sylvius o simplement Silvi, fou un metge, anatomista i científic neerlandès.

Veure 1671 і Franciscus Sylvius

František Ludvík Poppe

František Ludvík Poppe, també Franz Ludwig Poppe o Johann Poppe (17 de setembre de 1671 a Opole, Ducat d'Opole (actualment Polònia) - 18 de desembre de 1730 a Praga) fou un sacerdot, organista i compositor txec.

Veure 1671 і František Ludvík Poppe

Frederic Carles de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Frederic Carles de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (en danès Frederik Karl af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Pløn) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 4 d'agost de 1706 i va morir a Traventhal el 18 d'octubre de 1761.

Veure 1671 і Frederic Carles de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Frederic de Dohna

Frederic de Dohna (en alemany Friedrich von Dohna) va néixer a Kostrzyn (Polònia) el 1621 i va morir a la ciutat suïssa de Lutry el 27 de març de 1688.

Veure 1671 і Frederic de Dohna

Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Frederic I de Mecklenburg-Grabow (en alemany Friedrich zu Mecklenburg) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 13 de febrer de 1638 i va morir a Grabow el 28 d'abril de 1688.

Veure 1671 і Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg

Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Friedrich I von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha el 15 de juliol de 1646 i va morir a Friedrichswerth el 2 d'agost de 1691.

Veure 1671 і Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg

Frederic IV de Dinamarca

Frederic IV (Copenhaguen, 11 d'octubre de 1671 - Odense, 12 d'octubre de 1730) fou rei de Dinamarca i Noruega entre 1699 i 1730.

Veure 1671 і Frederic IV de Dinamarca

Frederic IV de Holstein-Gottorp

Frederic IV de Holstein-Gottorp (en alemany Friedrich IV von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Slesvig al ducat de Slesvig-Holstein (Dinamarca) el 18 d'octubre de 1671 i va morir en la batalla de Klissow, a Polònia, el 19 de juliol de 1702.

Veure 1671 і Frederic IV de Holstein-Gottorp

Frederica Amàlia de Dinamarca

Frederica Amàlia de Dinamarca (en danès Frederikke Amalie af Danmark) va néixer a Copenhaguen l'11 d'abril de 1649 i va morir a la ciutat alemanya de Kiel el 30 d'octubre de 1704.

Veure 1671 і Frederica Amàlia de Dinamarca

Fuensanta (Albacete)

Fuensanta és un municipi al nord de la província d'Albacete envoltat pels termes municipals de La Roda, Tarazona de la Mancha i per la província de Conca.

Veure 1671 і Fuensanta (Albacete)

Gaietà de Thiene

Gaetano di Thiene (Vicenza, Vèneto, octubre de 1480 - Nàpols, Campània, 7 d'agost de 1547) fou un prevere italià, fundador, amb el papa Pau IV, de l'Orde de Clergues Regulars o Teatins.

Veure 1671 і Gaietà de Thiene

Gaspar de Dönhoff

Gaspar de Dönhoff (en alemany Kaspar von Dönhoff i en polonès Kacper Denhoff) va néixer a Lublin (Polònia) l'1 d'octubre de 1587 i va morir a Varsòvia el 4 de gener de 1645.

Veure 1671 і Gaspar de Dönhoff

Gerrit Dou

Gerrit Dou o Gerard Dou (altres variants del nom són: Gerrit Douw o Gerrit Dow) (Leiden, 7 d'abril de 1613 - id., 9 de febrer de 1675), va ser un pintor i gravador holandès del barroc.

Veure 1671 і Gerrit Dou

Giovanni Battista Riccioli

Giovanni Battista Riccioli (Ferrara, Estats Pontificis, 17 d'abril de 1598 - Bolonya, Estats Pontificis, 25 de juny de 1671), va ser un matemàtic i astrònom jesuïta italià del.

Veure 1671 і Giovanni Battista Riccioli

Giovanni Legrenzi

Giovanni Legrenzi (Clusone (enllaç en italià) (a prop de Bèrgam), 12 d'agost de 1626 - ? Venècia, 27 de maig de 1690) fou un compositor italià.

Veure 1671 і Giovanni Legrenzi

Giovanni Maria Bononcini

Giovanni María Bononcini, (batejat a Montecorone di Zocca, prop de Mòdena, el 23 de setembre de 1642 - Mòdena, 19 d'octubre de 1678), va ser un compositor i violinista italià, pare d'una dinastia musical: els compositors Giovanni Battista Bononcini i Antonio Maria Bononcini eren fills seus.

Veure 1671 і Giovanni Maria Bononcini

Giuseppe Aldrovandini

Giuseppe Antonio Vincenzo Aldrovandini (Bolonya, 8 de juny de 1671 - íbidem 8 de febrer de 1707) fou un compositor, mestre de capella i professor de cant italià.

Veure 1671 і Giuseppe Aldrovandini

Golkonda

Fortalesa de Golkonda El soldanat de Golconda o Golkonda (telugu: గోల్కొండ) fou un estat del Dècan a l'Índia, així anomenat per la seva primera capital, Golkonda, una fortalesa a uns 8 km a l'oest d'Hyderabad.

Veure 1671 і Golkonda

Grinling Gibbons

Grinling Gibbons (1648-1721) fou un tallista i escultor nascut als Països Baixos, el qual s'establí a Anglaterra el 1667.

Veure 1671 і Grinling Gibbons

Guerres russo-crimeanes

Un retrat imaginari de "Bohdan Khmelnitski amb Tugai Bei a Lviv", oli sobre llenç per Jan Matejko, 1885. Serguei Vasílievitx Ivanov. El Kanat de Crimea cap al 1600, i la línia fronterera amb el Principat de Moscou. Les invasions dels tàrtars de Crimea en la Rússia del (o Guerres russo-crimeanes) van començar el 1507, després de la mort del duc de Moscou Ivan III, quan el Kanat de Crimea va atacar les ciutats russes de Beliov i Kozelsk.

Veure 1671 і Guerres russo-crimeanes

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg (en alemany Wilhelm Christoph von Hessen-Homburg) va néixer a Ober-Rosbach (Alemanya), on la família havia fugit de la pesta, el 13 de novembre de 1625 i va morir a Hamburg el 27 d'agost de 1681.

Veure 1671 і Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg

Guillem de Baden-Baden

Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677.

Veure 1671 і Guillem de Baden-Baden

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow (en alemany Gustav Adolf von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 26 de febrer de 1633 i va morir a la mateixa ciutat el 6 d'octubre de 1695.

Veure 1671 і Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow

Gustau Adolf de Nassau-Saarbrücken

Gustau Adolf de Nassau-Saarbrücken —Gustav Adolf von Nassau-Saarbrücken — (Saarbrücken, 27 de març de 1632 - Estrasburg, 9 d'octubre de 1677) era un noble alemany que fou comte de Saarbrücken i General Major del Sacre Imperi Romanogermànic al Rin.

Veure 1671 і Gustau Adolf de Nassau-Saarbrücken

Guwahati

Guwahati (assamès গুৱাহাটী, fins a 1985 Gauhati, Gawhati, Gowhati i Ghowatty, derivat de Goa Hathi, terra alta coberta de palmeres) és una ciutat d'Assam la més gran del nord-est de l'Índia i capital del districte de Kamrup.

Veure 1671 і Guwahati

Hannah Callowhill Penn

Hannah Callowhill Penn Hannah Callowhill Penn (11 febrer 1671 - 20 desembre 1726) fou la segona esposa del fundador de Pennsilvània, William Penn; administrà la província de Pennsylvania durant els sis anys la malaltia del seu marit i després de la mort d'ell durant altres vuit anys.

Veure 1671 і Hannah Callowhill Penn

Hasan Baba

Hasan Baba fou dey d'Alger del començament del 1682 al 22 de juliol de 1683.

Veure 1671 і Hasan Baba

Hispaniola

La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.

Veure 1671 і Hispaniola

Història d'Angola

Els habitants originaris de l'actual Angola foren caçadors i recol·lectors, i parlaven la llengua khoisan.

Veure 1671 і Història d'Angola

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Veure 1671 і Història d'Hongria

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Veure 1671 і Història de Creta

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Veure 1671 і Història de Dinamarca

Història del nombre π

El nombre π (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica.

Veure 1671 і Història del nombre π

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Veure 1671 і Història del pa

Hofburg

Planta del palau '''Hofburg''' El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).

Veure 1671 і Hofburg

Iàmblic de Babilònia

Iàmblic de Babilònia (Iamblichus) fou un escriptor sirià que va viure en temps de l'emperador Trajà.

Veure 1671 і Iàmblic de Babilònia

Illa de Madura

Madura és una illa d'Indonèsia molt a prop de les costes del nord-est de Java de la que està separada per un estret al nord de Surabaya.

Veure 1671 і Illa de Madura

Illes Åland

Les illes Åland (en suec: Åland, en finès: Ahvenanmaa) formen part de Finlàndia, de la qual constitueixen una regió autònoma i desmilitaritzada, si bé els seus habitants són de llengua sueca (el 95% de la població).

Veure 1671 і Illes Åland

Inayat Allah Kanbu

Inayat Allah Kanbu (Bahranpur, 31 d'agost de 1608-Delhi 23 de setembre de 1671) fou un historiador mogol, autor de la Tarikh-i Dil Kusha, sobre la història de Shah Djahan i els seus predecessors (des del temps d'Adam) i de Bahar-i danish, històries en novel·la sobre dones infidels.

Veure 1671 і Inayat Allah Kanbu

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.

Veure 1671 і Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacob Spon

va ser un metge, arqueòleg i erudit francès.

Veure 1671 і Jacob Spon

Jan de Bisschop

Jan de Bisschop, també conegut com a Johannes Episcopius, (Amsterdam, 1628 - La Haia, 1671) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès, a l'Edat d'Or neerlandesa.

Veure 1671 і Jan de Bisschop

Jan van Bijlert

''Sant Joan Evangelista'', oli sobre llenç, 94,3 x 77,6 cm, Utrecht, Centraal Museum. Jan Hermansz van Bijlert (Utrecht, c. 1597 – Utrecht, 13 de novembre de 1671) va ser un pintor barroc neerlandès relacionat amb l'escola caravaggista de Utrecht.

Veure 1671 і Jan van Bijlert

Jane Sharp

Jane Sharp (Shrewsbury?, c. 1641-1671) era una llevadora anglesa.

Veure 1671 і Jane Sharp

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Veure 1671 і Jansenisme

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Veure 1671 і Jàpet (satèl·lit)

Jean Courtonne

Jean Courtonne va ser un empresari i arquitecte francès nascut el 1671 i mort el 1739.

Veure 1671 і Jean Courtonne

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.

Veure 1671 і Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Lully

, nascut Giovanni Battista Lulli, fou un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, que va crear la tragèdia-ballet, un gènere teatral amb un pròleg al qual es canta la grandesa del rei, i la comèdia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Molière per a divertir al rei i la cort.

Veure 1671 і Jean-Baptiste Lully

Jean-Baptiste Rousseau

Jean-Baptiste Rousseau (París, 6 d'abril de 1669, 1670 o 1671 - Brussel·les, 17 de març de 1741) fou un poeta i dramaturg francès.

Veure 1671 і Jean-Baptiste Rousseau

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels (en alemany Johann Adolf I von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Halle (Alemanya) el 2 de novembre de 1649 i va morir a Weißenfels el 24 de maig de 1697.

Veure 1671 і Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels

Joan Compte

Joan Compte Torrell (Reus, 1640 - Reus, 1706) va ser un comerciant català i ciutadà honrat.

Veure 1671 і Joan Compte

Joan Felip II de Salm-Dhaun

Joan Felip II de Salm-Dhaun va néixer a Hochstetten-Dhaun (Alemanya) el 28 d'octubre de 1645 i va morir a la mateixa ciutat el 26 de juny de 1693.

Veure 1671 і Joan Felip II de Salm-Dhaun

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.

Veure 1671 і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Joan Frederic I de Württemberg

Joan Frederic I de Württemberg (en alemany Johann Friedrich von Württemberg) va néixer a la població francesa de Montbéliard el 5 de maig de 1582 i va morir a Heidenheim el 18 de juliol de 1628.

Veure 1671 і Joan Frederic I de Württemberg

Joan Gastó I de Mèdici

Joan Gastó I de Mèdici o Joan Gastó I de Toscana (en italià: Gian Gastone de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1671 - íd. 1737) fou l'últim Gran Duc de Toscana de la família Mèdici, regnant entre 1723 i 1737.

Veure 1671 і Joan Gastó I de Mèdici

Joan Grau (escultor)

Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.

Veure 1671 і Joan Grau (escultor)

Joan III Sobieski

Setge de Viena (1683). Pintat per Jerzy Siemiginowski-Eleuter, ca. 1686, Museu Nacional de Warsaw. Joan III de Polònia (Jan III Sobieski al polonés ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucraïna) 17 d'agost de 1629 – Wilánow, 17 de juny de 1696).

Veure 1671 і Joan III Sobieski

Joan Jordi I de Saxònia

Joan Jordi I de Saxònia (en alemany Johann Georg I von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 5 de març de 1585 i va morir a la mateixa ciutat el 8 d'octubre de 1656.

Veure 1671 і Joan Jordi I de Saxònia

Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau

Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau (en alemany Johann Georg II. von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 17 de novembre de 1627 i va morir a Berlín el 7 d'agost de 1693.

Veure 1671 і Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau

Joan Pagès i Vallgornera

Joan Pagès i Vallgornera, Prior claustral, paborde i canonge de la seu de Tortosa, va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1668.

Veure 1671 і Joan Pagès i Vallgornera

Joana de Sayn-Wittgenstein

Joana de Sayn-Wittgenstein (en alemany Johannetta von Sayn-Wittgenstein) va néixer a Frankfurt (Alemanya) el 27 d'abril de 1626 i va morir a Jena el 28 de setembre de 1701.

Veure 1671 і Joana de Sayn-Wittgenstein

Joana Magdalena de Saxònia Altenburg

Joana Magdalena de Saxònia Altenburg (en alemany Johanna Magdalena von Sachsen-Altenburg) va néixer a Altenburg (Alemanya) el 14 de gener de 1656 i va morir a Weißenfels el 22 de gener de 1686.

Veure 1671 і Joana Magdalena de Saxònia Altenburg

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (en alemany Joachim Ernst von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 29 d'agost de 1595 i va morir a Plön el 5 d'octubre de 1671.

Veure 1671 і Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Joaquim Vives i Ximenes

Joaquim Vives i Ximenes fou un advocat i ciutadà honrat de Barcelona, nascut el 1671.

Veure 1671 і Joaquim Vives i Ximenes

Johann Ambrosius Bach

Johann Ambrosius Bach (24 de febrer de 1645 - 24 de febrer de 1695) va ser un músic alemany, i el pare de Johann Sebastian Bach.

Veure 1671 і Johann Ambrosius Bach

Johann Christoph Bach (1671-1721)

Johann Christoph Bach (8 de desembre de 1671 - 31 de març de 1721) va ser un organista i compositor alemany.

Veure 1671 і Johann Christoph Bach (1671-1721)

Johann Paul von Westhoff

Johann Paul von Westhoff (Dresden, 1656 – Weimar, 17 d'abril de 1705) va ser un compositor i violinista alemany del barroc.

Veure 1671 і Johann Paul von Westhoff

Johann Peter Gabriel Sperling

Johann Peter Gabriel Sperling fou un compositor alemany del Barroc (1671-1720) Va ser mestre de filosofia, regent de cor i, finalment, director de cor a Bautzen.

Veure 1671 і Johann Peter Gabriel Sperling

John Law

''Money and trade considered, with a proposal for supplying the Nation with money', 1934 John Law (Edimburg, batejat el 21 d'abril de 1671 - Venècia, 21 de març de 1729) fou un economista escocès, conegut per la seva turbulenta vida tant en l'àmbit personal com en el dels negocis.

Veure 1671 і John Law

John Milton

John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).

Veure 1671 і John Milton

John Valentine

John Valentine (Leicester, 7 de juny de 1730 - 10 de setembre de 1791) fou un violista, violinista i compositor anglès.

Veure 1671 і John Valentine

Jordi

Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).

Veure 1671 і Jordi

Jordi Albert II d'Erbach-Fürstenau

Jordi Albert II d'Erbach-Fürstenau -Georg Albrecht II von Erbach-Fürstenau - (Fürstenau, Alemanya, 26 de febrer de 1648 - ibídem, 23 de març de 1717) era fill del comte Jordi Albert I d'Erbach (1597-1649) i de la comtessa Elisabet Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg-Schillingsfürst (1617-1655).

Veure 1671 і Jordi Albert II d'Erbach-Fürstenau

Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld (en alemany, Georg Wilhelm von Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 6 d'agost de 1591 i va morir a Birkenfeld el 25 de desembre de 1669.

Veure 1671 і Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Jordi II de Hessen-Darmstadt

Jordi II de Hessen Darmstadt (en alemany Georg II von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 17 de març de 1605 i va morir a la mateixa ciutat l'11 de juny de 1661.

Veure 1671 і Jordi II de Hessen-Darmstadt

Jordi Lluís I d’Erbach-Erbach

Jordi Lluís I d'Erbach-Erbach (en alemany Georg Ludwig I von Erbach-Erbach) va néixer a Furstenau (Alemanya) el 3 de maig de 1643 i va morir a Arolsen el 30 d'abril de 1693.

Veure 1671 і Jordi Lluís I d’Erbach-Erbach

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure 1671 і José Carrillo de Albornoz

Josep Climent de Baviera

Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.

Veure 1671 і Josep Climent de Baviera

Josep de Camporrells i de Sabater

Josep de Camporrells i de Sabater fou un eclesiàstic i polític català, que va ser ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell i president de la Generalitat de Catalunya (1671-1674).

Veure 1671 і Josep de Camporrells i de Sabater

Josep Fageda

Fra Josep Fageda (Vic, octubre de 1608 — Tortosa, 1685).

Veure 1671 і Josep Fageda

Josep Folc de Cardona i d'Erill

Josep Folc de Cardona i d'Erill (Madrid, 1651 - Viena, 16 de juliol de 1729), comte de Cardona del Sacre Imperi i posteriorment Príncep imperial de Cardona, fou un noble vinculat a la Casa d'Àustria, que passà els primers anys de la seva vida entre les Corts de Madrid i de Viena, si bé amb fort arrelament al Regne de València, on hi desenvolupà la seva principal activitat política durant el regnat de l'Arxiduc Carles.

Veure 1671 і Josep Folc de Cardona i d'Erill

Josep Juli major

Josep Juli (Barcelona, m. 1701) dit major per diferenciar-lo del fill homònim, va ser un mestre d'obres català.

Veure 1671 і Josep Juli major

Josep Manuel Minyana

, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.

Veure 1671 і Josep Manuel Minyana

Juan Everardo Nithard

Juan Everardo Nithard, conegut així a Espanya, de naixement, en alemany, Johann Eberhard Neidhardt (Falkenstein, Àustria, 8 de desembre de 1607 - Roma, Estats Pontificis, 1 de febrer de 1681) va ser un religiós austríac, membre de la Companyia de Jesús.

Veure 1671 і Juan Everardo Nithard

Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera

Juan Francisco Tomás de la Cerda y Enríquez de Ribera (Medinaceli, 4 de novembre de 1637 - Madrid, 20 de febrer de 1691) va ser un noble i home d'estat castellà, VII Duc de Medinaceli,.

Veure 1671 і Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera

Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg

Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg - Julius Franz von Sachsen-Lauenburg - (Praga, 16 de setembre de 1641 - Reichstadt, 30 de setembre de 1689) fou un noble alemany, fill del duc Juli Enric (1586-1665) i de la seva tercera dona Anna Magdalena de Lobkowicz (1609-1668).

Veure 1671 і Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg

Juliana de Nassau-Dillenburg

Juliana de Nassau-Dillenburg (en alemany Juliane von Nassau-Dillenburg) va néixer a Dillenburg (Alemanya) el 3 de setembre de 1587 i va morir a Rotenburg el 15 de febrer de 1643.

Veure 1671 і Juliana de Nassau-Dillenburg

Kiril Narixkin

Kiril Narixkin (en rus Кирилл Полуэктович Нарышкин) va néixer a Tarussa (Rússia) l'any 1623 i va morir a Bjelozerkij el 30 d'abril de 1691.

Veure 1671 і Kiril Narixkin

Konkan

Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.

Veure 1671 і Konkan

Kuruc

Soldats Kuruc Kuruc és el nom que rebien els rebels hongaresos que lluitaven contra els Habsburg a l'Hongria Reial entre el 1671 i el 1711.

Veure 1671 і Kuruc

La Mort de la Mare de Déu

La Mort de la mare de Déu (en italià, Morte della Vergine) és una obra mestra del pintor italià Caravaggio.

Veure 1671 і La Mort de la Mare de Déu

Lajjun

Lajjun era un poble àrab de Palestina, situat 16 kilòmetres al nord-oest de Jenin.

Veure 1671 і Lajjun

Livònia Sueca

La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.

Veure 1671 і Livònia Sueca

Llanterna màgica

Una llanterna màgica, 1890, museu Wymonham, Norfolk Llanterna màgica La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan.

Veure 1671 і Llanterna màgica

Llista d'alcaldes de la Nou de Gaià

El Llibre del lloch de la Nou, recuperat per l'ajuntament després d'un periple de tres segles, ha permès saber qui eren els representants municipals de la Nou de Gaià abans del Decret de Nova Planta i la imposició dels ajuntaments.

Veure 1671 і Llista d'alcaldes de la Nou de Gaià

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Veure 1671 і Llista d'anys

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Veure 1671 і Llista d'astrònoms

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Veure 1671 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona

Llista de governadors de Cap Verd

Aquesta és la llista de governadors de Cap Verd durant l'època en què va romandre sota administració portuguesa.

Veure 1671 і Llista de governadors de Cap Verd

Llista de kans de Crimea

La següent és una llista cronològica dels kans del Kanat de Crimea de la dinastia Giray.

Veure 1671 і Llista de kans de Crimea

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Veure 1671 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel

Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.

Veure 1671 і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel

Lluís V de Hessen-Darmstadt

Lluís V de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig V von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 24 de setembre de 1577 i va morir a Rheinfels el 27 de juliol de 1626.

Veure 1671 і Lluís V de Hessen-Darmstadt

Lluís VI de Hessen-Darmstadt

Lluís VI de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig VI von Hessen-Darmstadt; 1630–1678) fou un noble alemany, landgravi de Hessen-Darmstadt.

Veure 1671 і Lluís VI de Hessen-Darmstadt

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Veure 1671 і Lluís XIV de França

Lluïsa de Mecklenburg

Lluïsa de Mecklenburg-Güstrow (en alemany Louise zu Mecklenburg) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 28 d'agost de 1667 i va morir a Copenhaguen el 15 de març de 1721.

Veure 1671 і Lluïsa de Mecklenburg

Lo perquè de Barcelona

Lo perquè de Barcelona y altras memorias de sas antiguedats, o simplement Lo perquè de Barcelona, és una obra inacabada de l'historiador barceloní Pere Serra i Postius, qui la va iniciar al 1738.

Veure 1671 і Lo perquè de Barcelona

Lucrècia Barberini

Lucrècia Barberini —Lucrezia Barberini —(Florència, 24 d'octubre de 1628 - Mòdena, 24 d'agost de 1699) fou una noble italiana, filla gran de Taddeo Barberini (1603-47) i d'Anna Colonna de Pagliano (1605-58).

Veure 1671 і Lucrècia Barberini

Ludovica Albertoni

Ludovica Albertoni (Roma, 1474 - 1533) va ser una monja terciària franciscana, venerada com a beata per l'Església catòlica.

Veure 1671 і Ludovica Albertoni

Magí de Viles

Magí de Viles Coll (Selvanera, 1671 - Nàpols, 1725) va ser un comerciant i polític català.

Veure 1671 і Magí de Viles

Magdalena de Brandenburg

miniatura Magdalena de Brandenburg (en alemany Magdalena von Brandenburg) va néixer a Berlín el 7 de gener de 1582 i va morir a Darmstadt el 4 de maig de 1616.

Veure 1671 і Magdalena de Brandenburg

Magdalena Sibil·la de Prússia

Magdalena Sibil·la de Prússia (en alemany Magdalena Sibylle von Preußen) va néixer a Königsberg, actualment a l'enclavament rus de Kaliningrad, el 31 de desembre de 1586 i va morir a Dresden el 12 de febrer de 1659.

Veure 1671 і Magdalena Sibil·la de Prússia

Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1648-1681)

Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (en alemany Magdalena Sibylla von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Halle (Alemanya) el 2 de setembre de 1648 i va morir a Gotha el 7 de gener de 1681.

Veure 1671 і Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1648-1681)

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Magdalena Sibylla von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer al palau de Gottorp (Alemanya) el 24 de novembre de 1631 i va morir a Güstrow el 22 de setembre de 1719.

Veure 1671 і Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp

Manuel dos Reis Tavares

Manuel dos Reis Tavares (Santarém, 1590 - 1686) fou un metge i compositor portuguès.

Veure 1671 і Manuel dos Reis Tavares

Marcgraviat de Bergen

El marcgraviat de Bergen (Bergen op Zoom) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure 1671 і Marcgraviat de Bergen

Margaret Brent

Margaret Brent, (Gloucestershire, Anglaterra, c. 1600/01 — Westmoreland, EUA, 1669/71) fou una advocadessa i una poderosa terratinent colonial britànica que fou anomenada primera feminista d'Amèrica del Nord.

Veure 1671 і Margaret Brent

Margarida Lluïsa d'Orleans

Margarida Lluïsa d'Orleans coneguda a la cort francesa amb el nom de Mademoiselle d'Orléans (castell de Blois, París, Regne de França, 27 de juliol de 1645 - convent de Montmartre, 17 de setembre de 1721) fou una dama francesa que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana.

Veure 1671 і Margarida Lluïsa d'Orleans

Maria d'Este

Maria d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1644 - Parma, Ducat de Parma, 1684) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Veure 1671 і Maria d'Este

Maria Dorotea de Saxònia-Weimar

Maria Dorotea de Saxònia-Weimar (en alemany Dorothea Maria von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) el 14 d'octubre de 1641 i va morir al palau de Moritzburg de Zeitz l'11 de juny de 1675.

Veure 1671 і Maria Dorotea de Saxònia-Weimar

Maria Francesca de Bournonville

Maria Francesca de Bournonville (en francès Marie Françoise de Bournonville) va néixer a La Morte (França) el 15 de juliol de 1654 i va morir el 16 de juliol de 1748.

Veure 1671 і Maria Francesca de Bournonville

Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt

Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt -Marie Hedwig von Hessen-Darmstadt - (Giessen, Gran ducat de Hessen i del Rin, 26 de novembre de 1647 - Ichtershausen, 19 d'abril de 1680) fou una princesa alemanya de la Casa de Hessen.

Veure 1671 і Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt

Maria Hedwig de Sulzbach

Maria Edwing del Palatinat-Salzbach (en alemany Marie Hedwig Auguste von Pfalz-Sulzbach) va néixer a Sulzbach (Alemanya) el 15 d'abril de 1650 i va morir a Hamburg el 23 de novembre de 1681.

Veure 1671 і Maria Hedwig de Sulzbach

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Veure 1671 і Mariscal de França

Martí Jofre I de Rocabertí

Martí Jofre I de Rocabertí i de Safortesa fou vescomte de Rocabertí entre 1663 i 1671.

Veure 1671 і Martí Jofre I de Rocabertí

Matsuo Bashō

Basho segons Katsushika Hokusai (1760-1849), pintor i gravador del període Edo. Matsuo Bashō (松尾 芭蕉) o, de naixement, Matsuo Kinsaku (松尾 金作; Ueno, 1644 - Osaka, 28 de novembre de 1694), va ser el poeta més famós del període Edo del Japó.

Veure 1671 і Matsuo Bashō

Maurici de Saxònia-Zeitz

Maurici de Saxònia-Zeitz (en alemany Moritz von Sachsen-Zeitz) va néixer a Dresden el 28 de març de 1619 i va morir al seu palau de Moritzburg, a Zeitz, el 4 de desembre de 1681.

Veure 1671 і Maurici de Saxònia-Zeitz

Maurici I de Hessen-Kassel

Maurici I de Hessen-Kassel (en alemany Moritz von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 25 de maig de 1572 i va morir a Eschwege el 15 de març de 1632.

Veure 1671 і Maurici I de Hessen-Kassel

Møre og Romsdal

Møre og Romsdal és un comtat de Noruega, situat a la zona més septentrional de la Vestlandet.

Veure 1671 і Møre og Romsdal

Metodi III de Constantinoble

Metodi III de Constantinoble, anomenat Moronis o Maronis (engrec: Μεθόδιος, Methódios; Μορώνης/Μαρώνης) va ser patriarca de Constantinoble des de l'any 1668 fins al 1671.

Veure 1671 і Metodi III de Constantinoble

Miquel de Salbà i de Vallgornera

Miquel de Salbà i de Vallgornera (Barcelona?, c. 1610 – Madrid, 1 de febrer de 1683) fou un noble català, senyor (després marquès) de Vilanant i del castell de Santiga i cavaller de Sant Jaume.

Veure 1671 і Miquel de Salbà i de Vallgornera

Miquel Francesc de Montcada i de Silva

va ser un noble i militar espanyol, membre del llinatge de Montcada i cinquè marquès d'Aitona.

Veure 1671 і Miquel Francesc de Montcada i de Silva

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Veure 1671 і Molière

Munkholmen

El Munkholmen (noruec: illot del monjo) és un illot situat al nord de Trondheim, Noruega.

Veure 1671 і Munkholmen

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Veure 1671 і Museu

Museu d'Art de Basilea

El Museu d'Art de Basilea (en alemanyKunstmuseum Basel), és una institució estatal dedicada a l'art situada a la ciutat suïssa de Basilea.

Veure 1671 і Museu d'Art de Basilea

Museu de Terrassa

El Museu de Terrassa és una entitat museística que aplega tots els museus de titularitat municipal de la ciutat de Terrassa.

Veure 1671 і Museu de Terrassa

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure 1671 і Museu del Louvre

Nacionalisme palestí

Bandera de Palestina El nacionalisme palestí és el moviment per la sobirania del poble palestí.

Veure 1671 і Nacionalisme palestí

Natale Monferrato

Natale Monferrato (Venècia, 5 de maig de 1610 - 13 d'abril de 1685) fou un compositor italià, i fou investit sacerdot el 23 de setembre de 1634.

Veure 1671 і Natale Monferrato

Natàlia Naríxkina

Natàlia Kiril·lovna Narixkina (en rus: Наталья Кирилловна Нарышкина), va ser la segona esposa del tsar Aleix I i mare de Pere I de Rússia.

Veure 1671 і Natàlia Naríxkina

Nathdwara

Nathdwara fou un territori de l'antic principat de Mewar.

Veure 1671 і Nathdwara

Nell Gwyn

Eleanor Gwyn, més coneguda com a Nell Gwyn (Londres, Regne Unit, 2 de febrer de 1650 - Londres, 14 de novembre de 1687) fou una actriu anglesa, l'actriu més famosa de la Restauració anglesa amb un prodigiós talent còmic.

Veure 1671 і Nell Gwyn

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Veure 1671 і Nunciatura apostòlica a França

Ozalj

Ozalj és una ciutat de Croàcia, al comtat de Karlovac entre Karlovac i Jastrebarsko, a la vora del riu Kupa.

Veure 1671 і Ozalj

Palau de Durbe

El Palau de Durbe (en letó: Durbes pils) és un palau del situat a Tukums, a la regió històrica de Semigàlia, de Letònia.

Veure 1671 і Palau de Durbe

Palau de la Cité

Santa Capella, al mig el castell reial amb la torre de l'homenatge sobresortint i la Gran Sala a l'esquerra. El Palau de la Cité va ser la seu del poder dels reis de França entre el i el.

Veure 1671 і Palau de la Cité

Palau de Tau

Sala de Tau. El Palau de Tau (en francès, Palais du Tau) és un palau arquebisbal de Reims, França.

Veure 1671 і Palau de Tau

Panamá la Vieja

Panamà la Vieja o Panamà Viejo és el nom que rep el jaciment arqueològic on va estar situada la ciutat de Panamà des de la seva fundació el 1519, fins al 1671.

Veure 1671 і Panamá la Vieja

Panna

Escut de Panna Panna fou un estat tributari protegit a l'agència de Bundelkhand, Índia, format per tres trossos separats a l'entorn de les ciutats de Panna, Bakswaho i Birsinghpur.

Veure 1671 і Panna

Parteni IV

Parteni IV (en grec Παρθένιος Δ') va ser patriarca de Constantinoble cinc vegades.

Veure 1671 і Parteni IV

Pasquier Quesnel

Pasquier Quesnel (París, 14 de juliol del 1634 - Amsterdam, 2 de desembre del 1718) fou un teòleg francès, el qual, havent-se doctorat en teologia a la Sorbona, va entrar el 1657 a lOratori de Jesús, on els seus superiors el van distingir confiant-li la direcció de la casa de París.

Veure 1671 і Pasquier Quesnel

Patrona Halil

Fets de la revolta de Patrona; pintats per Jean-Baptiste van Mour Patrona Halil va ser un revolucionari nascut a Khurpishte o Khrupista (moderna Arghos Orestikon al sud de Kastoria a Grècia) però d'origen albanès cap a l'any 1680 i mort a Istanbul el 25 de novembre de l'any 1730.

Veure 1671 і Patrona Halil

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.

Veure 1671 і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere de Copons i de Teixidor

Pere de Copons i de Teixidor (Igualada, ? — ~1681) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Veure 1671 і Pere de Copons i de Teixidor

Pere Serra i Postius

Pere Serra i Postius (Barcelona, 8 de maig de 1671 - 26 de març de 1748) fou un incansable recopilador d'històries, anècdotes i llegendes.

Veure 1671 і Pere Serra i Postius

Pierre Corneille

Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - París, 1 d'octubre de 1684), dramaturg francès.

Veure 1671 і Pierre Corneille

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Veure 1671 і Poesia narrativa

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure 1671 і President de la Generalitat de Catalunya

Província de Mersin

La província de Mersin és una divisió administrativa de Turquia a la costa i regió Mediterrània entre Antalya i Adana amb capital a la ciutat de Mersin.

Veure 1671 і Província de Mersin

Raixt

Indrets de Rasht Raixt (en gilaki: Rèsht), també transliterat com a Resht o Recht, és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Gilan i del comtat de Rasht, i la ciutat més gran de la costa de la mar Càspia situada la vora del Safid Rud.

Veure 1671 і Raixt

Ranuccio II de Parma

''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.

Veure 1671 і Ranuccio II de Parma

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Veure 1671 і Rea (satèl·lit)

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Veure 1671 і Reial audiència

Reial Audiència de Buenos Aires

La Reial Audiència de Buenos Aires, oficialment coneguda com a Audiència i Cancelleria Reial de Buenos Aires, va ser el més alt tribunal d'apel·lacions de la Corona espanyola amb seu a la ciutat de Buenos Aires.

Veure 1671 і Reial Audiència de Buenos Aires

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Veure 1671 і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Rellotge calculador o màquina de Schickard

Rèplica d'un rellotge calculador o màquina de Schickard. Esquemes i gràfics del funcionament del rellotge calculador i la seva construcció que Schickard va adjuntar amb una de les cartes que va enviar a Kepler. El Rellotge calculador o màquina de Schickard és una màquina d'engranatges que fou inventada pel matemàtic alemany Wilhlem Schickard l'any 1623 que sumava i restava automàticament i dividia i multiplicava de forma semiautomàtica.

Veure 1671 і Rellotge calculador o màquina de Schickard

Reuss-Lobenstein

Reuss-Lobenstein (Reuß-Lobenstein) va ser un estat localitzat en la part alemanya del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure 1671 і Reuss-Lobenstein

Roc Brasilià

Roc Brasilià (de vegades citat com a Roche Brasiliano Rock, Roc, Roque, Brazilliano) (Groningen, c. 1630 – desaparegut c. 1671), va ser un pirata neerlandès.

Veure 1671 і Roc Brasilià

Rosa de Lima

Rosa de Lima, nascuda Isabel Flores de Oliva i amb el nom religiós de Rosa de Santa Maria (Lima, 20 d'abril de 1586 - 24 d'agost de 1617), va ser una religiosa peruana del Tercer Orde de Sant Domènec.

Veure 1671 і Rosa de Lima

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Veure 1671 і Sadaijin

Samuel Capricornus

Samuel Capricornus (Zercice, prop de Mladà Boleslav, Moràvia, 21 de desembre de 1628 - Stuttgart, Alemanya, 10 de novembre de 1665), fou un mestre de cant i compositor txec.

Veure 1671 і Samuel Capricornus

San Vicente de Alcántara

San Vicente de Alcántara és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Veure 1671 і San Vicente de Alcántara

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Veure 1671 і Sanç (L'Énova)

Sant Feliu de Lluelles (església)

L'església de Sant Feliu de Lluelles és un temple dedicat al culte catòlic que està ubicat al nucli de Sant Feliu de Lluelles, al municipi de Montmajor, al Berguedà i que és la seu d'una parròquia.

Veure 1671 і Sant Feliu de Lluelles (església)

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.

Veure 1671 і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Santuari de Montgarri

El Santuari de Montgarri és un santuari a Montgarri al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure 1671 і Santuari de Montgarri

Sébastien Bourdon

Sébastien Bourdon (Montpeller, 2 de febrer de 1616 - París, 8 de maig de 1671) fou pintor de l'escola barroca francesa.

Veure 1671 і Sébastien Bourdon

Sebastián Herrera Barnuevo

Sebastià Herrera Barnuevo (Madrid, 1619 - ibídem, 1671) fou un arquitecte, escultor i pintor barroc espanyol.

Veure 1671 і Sebastián Herrera Barnuevo

Sibiu

Sibiu (en alemany Hermannstadt, en hongarès Nagyszeben) és la capital de la província de Sibiu (Romania).

Veure 1671 і Sibiu

Sofia Amàlia Moth

Sofia Amàlia Moth (en danès Sophie Amalie Moth) va néixer a Copenhaguen el 28 de març de 1654 i va morir a la mateixa capital danesa el 17 de gener de 1719.

Veure 1671 і Sofia Amàlia Moth

Sofia del Palatinat

Sofia del Palatinat (La Haia, 14 d'octubre de 1630 - Hannover, 1714), fou electriu de Hannover i princesa del Palatinat amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'elector Ernest August de Hannover.

Veure 1671 і Sofia del Palatinat

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Sophie Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 7 de gener de 1634 i va morir a Bingenheim el 7 d'octubre de 1663.

Veure 1671 і Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt

Sofia Elionor de Saxònia

Sofia Elionor de Saxònia (Dresden, 23 de novembre de 1609 - Darmstadt, 2 de juny de 1671) fou una noble alemanya de la Casa de Wettin, filla de l'elector Joan Jordi I de Saxònia (1585-1656) i de la seva segona muller Magdalena Sibil·la de Prússia (1587-1659).

Veure 1671 і Sofia Elionor de Saxònia

Sofia Lluïsa de Württemberg

Sofia Lluïsa de Württemberg - Sophie Luise von Württemberg - (Stuttgart, 19 de febrer de 1642 - Bayreuth, 3 d'octubre de 1702) Era filla del duc Eberhard III (1614-1674) i d'Anna Caterina de Salm-Kyrburg (1614-1655).

Veure 1671 і Sofia Lluïsa de Württemberg

Sofia Magdalena de Brandenburg-Kulmbach

Sofia Magdalena de Brandenburg-Kulmbach -en alemany Sophie Magdalene von Brandenburg-Kulmbach- (castell de Schönberg Alemanya, 28 de novembre de 1700 - palau de Christianborg, Copenhaguen, 27 de maig de 1770) fou reina consort de Dinamarca i Noruega arran del seu casament amb Cristià VI de Dinamarca, va ser una reina impopular entre la població danesa, enemistada amb la seva antecessora la reina Anna Sofia Reventlow.

Veure 1671 і Sofia Magdalena de Brandenburg-Kulmbach

Stanisław Papczyński

Stanisław Papczyński, en religió Estanislau de Jesús i Maria (Podegrodzie, Polònia, 18 de maig de 1631 - Góra Kalwaria, 17 de setembre de 1701) fou un prevere catòlic polonès, autor eclesiàstic, membre de l'orde dels escolapis i fundador de la Congregació de Clergues Marians, primer orde masculí fundat a Polònia.

Veure 1671 і Stanisław Papczyński

Stenka Razin

Stepan (Stenka) Timofeievitx Razin (rus:Степан (Стенька) Тимофеевич Разин; 1630 – 16 de juny de 1671) fou un líder cosac que liderà la revolta més important contra el tsar de Rússia en el.

Veure 1671 і Stenka Razin

Stradivarius

Palau Reial, Madrid XIX. Un Stradivarius (o Stradivari) és un instrument de corda construït per un membre de la família italiana Stradivari.

Veure 1671 і Stradivarius

Teatre Principal (Reus)

El Teatre Principal de Reus, conegut popularment com a Teatre de les Comèdies, va ser una sala d'espectacles, avui desapareguda, de Reus, (Baix Camp), situada entre el Raval de Santa Anna i el carrer de Vallroquetes, tocant a la Plaça de Catalunya, que se'n deia des de mitjans del, plaça de les Comèdies.

Veure 1671 і Teatre Principal (Reus)

Teodorico Pedrini

Teodorico Pedrini (Fermo, 30 de juny de 1671- Pequín, 1746) va ser sacerdot, músic i compositor italià, amb una activitat molt destacada com missioner i músic a la Xina dels primers anys de la Dinastia Qing, al servei dels emperadors Kangxi, Yongzheng i Qianlong.

Veure 1671 і Teodorico Pedrini

Tomaso Albinoni

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca.

Veure 1671 і Tomaso Albinoni

Tomasso Antonio Ingegneri

Tomasso Antonio Ingegneri (Bolonya, 1671-1726) fou un teòleg i compositor italià.

Veure 1671 і Tomasso Antonio Ingegneri

Udaijin

El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.

Veure 1671 і Udaijin

Ulrica Elionor de Dinamarca

Ulrica Elionor de Dinamarca (en danès Ulrika Eleonora af Danmark) va néixer a Copenhaguen l'11 de setembre de 1656 i va morir al palau de Karlberg, a Estocolm, el 26 de juliol de 1693.

Veure 1671 і Ulrica Elionor de Dinamarca

Ulrik Frederik Gyldenløve

Ulrik Frederik Gyldenløve (en alemany Ulrich Friedrich Gyldenlöwe i en danès Ulrik Frederik Gyldenløve) va néixer a Bremen (Alemanya) el 20 de juliol de 1638 i va morir a Hamburg el 17 d'abril de 1704.

Veure 1671 і Ulrik Frederik Gyldenløve

Valdemoro

Valdemoro és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Veure 1671 і Valdemoro

Vicent Guilló Barceló

Vicent Guilló Barceló (Vinaròs, 2 de febrer de 1647 - València, 12 de març de 1698), fou un pintor del barroc valencià, germà d'Eugeni Guilló.

Veure 1671 і Vicent Guilló Barceló

Wu Weiye

Wu Weiye (xinès tradicional: 吳 偉業; xinès simplificat: 吴 伟业; pinyin: Wú Wěiyè) (1609-1671) polític i poeta xinès que va viure durant els anys de la transició de la Dinastia Ming a la Dinastia Qing.

Veure 1671 і Wu Weiye

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure 1671 і 11 d'octubre

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Veure 1671 і 1609

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Veure 1671 і 1746

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Veure 1671 і 1757

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure 1671 і 20 de maig

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Veure 1671 і 21 d'abril

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure 1671 і 25 d'abril

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure 1671 і 30 de juny

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Veure 1671 і 8 de juny

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure 1671 і 8 de maig

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat