Taula de continguts
43 les relacions: Agripí d'Alexandria, Andèol del Vivarès, Anni Ver (cèsar), Antioquia de l'Orontes, Celadió, Comerç a l'antiga Roma, Dècada del 150, Dinastia Han, Edat antiga, Els cinc bons emperadors, Esmirna, Fufidi (jurista), Gai Aufidi Victorí, Galè, Gneu Juli Ver, Guerres Marcomanes, Hegesip de Jerusalem, Història de les campanyes militars romanes, Legió I Minervia, Legió IV Flavia Felix, Legió IV Scythica, Llista d'anys, Llista d'emperadors romans, Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria, Luci Fufidi Pol·lió, Marc Aureli, Marc Corneli Frontó, Marcomans, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Papa Anicet, Papa Soter, Pater patriae, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Patriarcat de Lisboa, Policarp d'Esmirna, Quint Antisti Advent, Quint Servili Pudent, Ruta de la seda, Tacià, Ulpi Marcel (jurista), Vologès IV de Pàrtia, 206.
Agripí d'Alexandria
Agripí d'Alexandria va ser el desè patriarca d'Alexandria.
Veure 166 і Agripí d'Alexandria
Andèol del Vivarès
Andèol del Vivarès o Aniol, en francès Andéol du Vivarais (Esmirna, Anatòlia, segle II - Viviers, Gàl·lia, 1 de maig de 208) fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia.
Veure 166 і Andèol del Vivarès
Anni Ver (cèsar)
Anni Ver (en llatí Marcus Annius Verus Caesar) va ser un dels fills de l'emperador Marc Aureli i de Faustina Menor.
Veure 166 і Anni Ver (cèsar)
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 166 і Antioquia de l'Orontes
Celadió
Celadió (en Celadion o Cladianus) va ser el novè patriarca d'Alexandria.
Veure 166 і Celadió
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Veure 166 і Comerç a l'antiga Roma
Dècada del 150
La dècada del 150 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 150 fins al 31 de desembre del 159.
Veure 166 і Dècada del 150
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Veure 166 і Dinastia Han
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure 166 і Edat antiga
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.
Veure 166 і Els cinc bons emperadors
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure 166 і Esmirna
Fufidi (jurista)
Fufidi (en llatí Fufidius) va ser un jurista romà que probablement va viure a la segona meitat del i primera del, en temps dels emperadors Vespasià i Adrià.
Veure 166 і Fufidi (jurista)
Gai Aufidi Victorí
Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli.
Veure 166 і Gai Aufidi Victorí
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Veure 166 і Galè
Gneu Juli Ver
Gneu Juli Ver (Gnaeus Iulius Verus; 112 a Aequum, Dalmàcia) va ser un militar i senador del, governador de Britània entre el 154 i el 158.
Veure 166 і Gneu Juli Ver
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Veure 166 і Guerres Marcomanes
Hegesip de Jerusalem
Hegesip de Jerusalem (Hegesippus; Palestina? - Jerusalem, ca. 180) fou un escriptor paleocristià, considerat el primer historiador de l'Església i un dels Pares apologètics de l'Església.
Veure 166 і Hegesip de Jerusalem
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure 166 і Història de les campanyes militars romanes
Legió I Minervia
Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.
Veure 166 і Legió I Minervia
Legió IV Flavia Felix
La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.
Veure 166 і Legió IV Flavia Felix
Legió IV Scythica
La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.
Veure 166 і Legió IV Scythica
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 166 і Llista d'anys
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure 166 і Llista d'emperadors romans
Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria
Llista dels patriarques d'Alexandria (el signe ⊕ indica els bisbes arrians; l'asterisc ∗, els monofisites).
Veure 166 і Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria
Luci Fufidi Pol·lió
Luci Fufidi Pol·lió (en llatí Lucius Fufidius Pollio) va ser un magistrat romà del.
Veure 166 і Luci Fufidi Pol·lió
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure 166 і Marc Aureli
Marc Corneli Frontó
Marc Corneli Frontó (Marcus Cornelius Fronto), conegut com «l'Orador» pels escriptors dels segles III i IV, va ser un destacat orador romà del, que va ser considerat pels seus contemporanis el més important després de Ciceró.
Veure 166 і Marc Corneli Frontó
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Veure 166 і Marcomans
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure 166 і Mesopotàmia
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Veure 166 і Mesopotàmia (província romana)
Papa Anicet
Anicet, nascut a la província romana de Síria, fou escollit papa el 155, i va morir el 166.
Veure 166 і Papa Anicet
Papa Soter
Soter (Fondi, Campània, ? - Roma, c.175) va ser bisbe de Roma entre c.166/167 - 174/175.
Veure 166 і Papa Soter
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Veure 166 і Pater patriae
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Veure 166 і Patriarca Ortodox d'Alexandria
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Veure 166 і Patriarcat de Lisboa
Policarp d'Esmirna
Policarp d'Esmirna (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del.
Veure 166 і Policarp d'Esmirna
Quint Antisti Advent
Britània Romana. Quint Antisti Advent va ser un polític i militar romà, governador de Britànnia durant la segona meitat del.
Veure 166 і Quint Antisti Advent
Quint Servili Pudent
Quint Servili Pudent (en llatí Quintus Servilius Pudens) va ser un magistrat romà del.
Veure 166 і Quint Servili Pudent
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure 166 і Ruta de la seda
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Veure 166 і Tacià
Ulpi Marcel (jurista)
Ulpi Marcel (en llatí Ulpius Marcellus) va ser un jurista romà.
Veure 166 і Ulpi Marcel (jurista)
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure 166 і Vologès IV de Pàrtia
206
El 206 (CCVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure 166 і 206