SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 469 les relacions: Abadia de Cava, Abaza Hasan, Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin, Adriaen van Utrecht, Adriana Spilberg, Agustí Valls, Al-Afrasiyab, Albert II de Brandenburg-Ansbach, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Alexandre VII, Alexandre VIII, Alonso Cano, Alt Penedès, Andrew Marvell, Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel, Anna Caterina de Salm-Kyrburg, Anna d'Aumale, Anna Dönhoff, Anna Elionor de Hessen-Darmstadt, Anna Gonzaga, Anna Maria Antigó, Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin, Anna Maria van Schurman, Anselm Francesc de Thurn i Taxis, Antic Règim, Anton Domenico Gabbiani, Aplec de la Salut, Arakan, Armand de Borbó, Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca), Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Campobasso-Boiano, Arquebisbat de Caracas, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Goa i Damão, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Trujillo, Arquebisbat de Yucatán, Arquitectura del Renaixement, ... Ampliar l'índex (419 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Veure 1652 і Abadia de Cava

Abaza Hasan

Abaza Hasan Paşa fou un militar otomà d'origen abkhaz.

Veure 1652 і Abaza Hasan

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Adolf-Friedrich I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 15 de desembre de 1588 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de febrer de 1658.

Veure 1652 і Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Adriaen van Utrecht

Adriaen van Utrecht (Anvers, 1599 - ídem, 1652) va ser un pintor de Flandes especialista en natura morta i quadres de caça.

Veure 1652 і Adriaen van Utrecht

Adriana Spilberg

Adriana Spilberg (Amsterdam, 5 de desembre de 1652 - Düsseldorf, ca.1700) fou una pintora de l'Edat d'Or neerlandesa va estar activa en la cort de l'elector palatí Johann Wilhelm.

Veure 1652 і Adriana Spilberg

Agustí Valls

Agustí Valls (Tortosa, ? - 1652) fou un prelat cistercenc català.

Veure 1652 і Agustí Valls

Al-Afrasiyab

Al-Afrasiyab fou una dinastia de paixes de Bàssora.

Veure 1652 і Al-Afrasiyab

Albert II de Brandenburg-Ansbach

Albert II de Brandenburg-Ansbach, (en alemany Albrecht von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 18 de setembre de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 22 d'octubre de 1667.

Veure 1652 і Albert II de Brandenburg-Ansbach

Albertina Agnès d'Orange-Nassau

Albertina Agnès d'Orange-Nassau (en neerlandès Albertine Agnes van Nassau i en frisó Albertine Agnes fan Nassau) va néixer a La Haia el 9 d'abril de 1634 i va morir a Ljouwert el 26 de maig de 1696.

Veure 1652 і Albertina Agnès d'Orange-Nassau

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Veure 1652 і Alexandre VII

Alexandre VIII

Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.

Veure 1652 і Alexandre VIII

Alonso Cano

Alonso Cano (Granada, 19 de febrer de 1601 - 3 de setembre de 1667) va ser un pintor, escultor i arquitecte espanyol.

Veure 1652 і Alonso Cano

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Veure 1652 і Alt Penedès

Andrew Marvell

Andrew Marvell (Winestead-in-Holderness, Yorkshire, 31 de març de 1621 – Londres, 16 d'agost de 1678) fou un poeta i polític anglès membre de la Cambra dels Comuns de manera intermitent entre 1659 i 1678.

Veure 1652 і Andrew Marvell

Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel

Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Anna Auguste von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel (Alemanya) el 19 de maig de 1612 i va morir a Dillenburg el 17 de febrer de 1673.

Veure 1652 і Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel

Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna Caterina de Salm-Kyrburg o Anna Dorotea (en alemany Anna Katharine von Salm-Kyrburg) va néixer a Finstingen, al Departament francès de Mosel·la, el 27 de gener de 1614 i va morir a Stuttgart el 27 de juny de 1655.

Veure 1652 і Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna d'Aumale

Anna de Lorena (en francès Anne de Lorraine o Anne d'Aumale) va néixer a París el 1600 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de febrer de 1638.

Veure 1652 і Anna d'Aumale

Anna Dönhoff

Anna Dönhoff (en polonès Anna Denhoffówna) va néixer a Tartu (Estònia) 1621 i va morir a la ciutat polonesa de Bydgoszcz el 1655.

Veure 1652 і Anna Dönhoff

Anna Elionor de Hessen-Darmstadt

Anna Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Anna Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 30 de juliol de 1601 i va morir al palau de Herzberg el 6 de maig de 1659.

Veure 1652 і Anna Elionor de Hessen-Darmstadt

Anna Gonzaga

Anna Gonzaga (en francès Anne de Gonzague de Clèveris) va néixer a París el 1616 i va morir a la mateixa capital francesa el 6 de juliol de 1684.

Veure 1652 і Anna Gonzaga

Anna Maria Antigó

Placa i capelleta en record d'Anna Maria Antigó a Perpinyà era una monja clarissa, reformadora del seu convent.

Veure 1652 і Anna Maria Antigó

Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin

Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Anna Maria von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) l'1 de juliol de 1627 i va morir a Halle l'11 de desembre de 1669.

Veure 1652 і Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin

Anna Maria van Schurman

Anna Maria van Schurman (Colònia, 5 de novembre de 1607 - Wiuwert, Frísia, 4 de maig de 1678) va ser una pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa.

Veure 1652 і Anna Maria van Schurman

Anselm Francesc de Thurn i Taxis

Anselm Francesc de Thurn i Taxis (en alemany Anselm Franz Fürst von Thurn und Taxis) va néixer a Brussel·les el 30 de gener de 1681 i va morir a la mateixa ciutat el 8 de novembre de 1739.

Veure 1652 і Anselm Francesc de Thurn i Taxis

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Veure 1652 і Antic Règim

Anton Domenico Gabbiani

Anton Domenico Gabbiani (Florència, 13 de febrer de 1652 - Florència, 22 de novembre de 1726) va ser un pintor italià del barroc tardà.

Veure 1652 і Anton Domenico Gabbiani

Aplec de la Salut

Aplec de la Salut L'Aplec de la Salut se celebra el primer dilluns després del segon diumenge de maig.

Veure 1652 і Aplec de la Salut

Arakan

Arakan és un estat de Birmània, de nom oficial Rakhine State.

Veure 1652 і Arakan

Armand de Borbó

Armand de Borbó (París, 11 d'octubre de 1629 - Pesenàs, Erau, 1666) fou Príncep de sang de França de la Casa dels Borbó-Condé amb el tractament d'altesa reial que fundà la branca principesca dels Conti la qual perdurà fins a l'any 1814.

Veure 1652 і Armand de Borbó

Armand Jean Le Bouthillier de Rancé

Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, pintat per Jacint Rigau (Abadia de La Grande Trappe). Armand Jean Le Bouthillier de Rancé (París, 9 de gener de 1626 - Abadia de La Trappe, Soligny-la-Trappe, 27 d'octubre de 1700), fou un monjo francès, precursor de l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança o dels Trapencs, que es fundaria en 1892.

Veure 1652 і Armand Jean Le Bouthillier de Rancé

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 1652 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)

El santuari de ''NuestraSeñora de Juquila''. Larquebisbat d'Antequera (castellà: Arquidiócesis de Antequera, llatí: Archidioecesis Antequerensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Veure 1652 і Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Veure 1652 і Arquebisbat d'Eger

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Veure 1652 і Arquebisbat d'Esmirna

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Veure 1652 і Arquebisbat de Bari-Bitonto

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1652 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Arquebisbat de Campobasso-Boiano

El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Veure 1652 і Arquebisbat de Campobasso-Boiano

Arquebisbat de Caracas

Larquebisbat de Caracas (castellà: Arquidiócesis de Caracas; llatí: Archidioecesis Caracensis o S. Iacobi in Venezuela) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Veneçuela.

Veure 1652 і Arquebisbat de Caracas

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Veure 1652 і Arquebisbat de Florència

Arquebisbat de Goa i Damão

Larquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia.

Veure 1652 і Arquebisbat de Goa i Damão

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Veure 1652 і Arquebisbat de Lanciano-Ortona

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1652 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Veure 1652 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1652 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure 1652 і Arquebisbat de Sàsser

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 1652 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1652 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

Arquebisbat de Trujillo

Larquebisbat de Trujillo (espanyol: Archidiócesis de Trujillo; llatí: Archidioecesis Truxillensis) és una seu de l'Església catòlica.

Veure 1652 і Arquebisbat de Trujillo

Arquebisbat de Yucatán

LArquebisbat del Yucatán (castellà: Archidiócesis del Yucatán; llatí: Archidioecesis Yucatanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Sud-est.

Veure 1652 і Arquebisbat de Yucatán

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Veure 1652 і Arquitectura del Renaixement

Arxidiòcesi de Mèxic

Logo de l'arxidiòcesi de Mèxic LArxidiòcesi de Mèxic (Arquidiócesis de México en castellà) és una demarcació de l'Església Catòlica a Mèxic, que cobreix actualment el Districte Federal de Mèxic.

Veure 1652 і Arxidiòcesi de Mèxic

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental

LArxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOV) fou creat el 1982 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa amb la denominació d' Arxiu Històric Comarcal de Terrassa a partir dels fons documentals de l'Arxiu Històric de Terrassa, creat el 1932.

Veure 1652 і Arxiu Comarcal del Vallès Occidental

Úrsula Micaela Morata

Úrsula Micaela Morata (Cartagena, 21 d'octubre de 1628 - Alacant, 9 de gener de 1703) va ser una religiosa de l'orde de les Clarisses Caputxines, que va fundar el convent de l'orde a Alacant.

Veure 1652 і Úrsula Micaela Morata

Atanasi III

Atanasi III (en grec Ἀθανάσιος Γ') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera l'any 1634, i l'altra el 1652.

Veure 1652 і Atanasi III

Athanasius Kircher

Athanasius Kircher (Geisa, 2 de maig de 1602 - Roma, 28 de novembre de 1680), va ser un jesuïta i investigador interdisciplinari del barroc.

Veure 1652 і Athanasius Kircher

August de Saxònia-Weissenfels

miniatura August de Saxònia-Weissenfels (en alemany August von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Dresden (Alemanya) el 13 d'agost de 1614 i va morir a Halle el 4 de juny de 1680.

Veure 1652 і August de Saxònia-Weissenfels

August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck -en alemany August Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck i en danès August Philip af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Beck- (Sønderborg, Dinamarca), 11 de novembre de 1612 - Beck, 6 de maig de 1675) era un príncep de la Casa d'Oldenburg, fill del duc Alexandre (1573-1627) i de Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen (1579-1639).

Veure 1652 і August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Augusta de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Augusta de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (Glücksburg (Alemanya), 27 de juny de 1633 - Augustenburg, 26 de maig de 1701) va ser una princesa danesa-alemanya, filla del duc Felip (1584-1663) i de Sofia de Saxònia-Lauenburg (1601-1660).

Veure 1652 і Augusta de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Aurangzeb

Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.

Veure 1652 і Aurangzeb

Écoyeux

Écoyeux és un municipi de la regió de la Nova Aquitània, departament del Charente Marítim, a França, amb gairebé 1.000 habitants.

Veure 1652 і Écoyeux

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure 1652 і Àfrica

Àngela Margarida Prat

Sor Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina per haver estat casada amb Francesc Serafí (Manresa, 26 d'octubre de 1543 - Barcelona, 24 de desembre 1608), va ser la fundadora de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Margarida la Reial, a Sarrià (1599).

Veure 1652 і Àngela Margarida Prat

Ba Alawi

Els Ba Alawi són un clan de sàyyids i de sufís molt influent al Iemen, que viuen a la ciutat de Tarim i en general a l'Hadramaut.

Veure 1652 і Ba Alawi

Babadag

Babadag (turc Babadağ o Baba Dagh, Babadagh o Babadaghi) és una ciutat del comtat de Tulcea, Romania, en un petit llac format pel riu Taita a la zona boscosa al nord de la Dobrudja.

Veure 1652 і Babadag

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Veure 1652 і Balaguer

Bandera de Macedònia del Nord

La bandera de Macedònia del Nord, dissenyada per Miroslav Grčev, es compon d'un sol groc amb vuit rajos que s'estenen fins a les vores sobre un cel vermell.

Veure 1652 і Bandera de Macedònia del Nord

Barbados

Barbados és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles.

Veure 1652 і Barbados

Barbara Strozzi

Barbara Strozzi (Venècia, batejada el 6 d'agost de 1619 - Pàdua, 11 de novembre de 1677) fou una compositora i cantant italiana, i una de les dones més importants de la història de la música.

Veure 1652 і Barbara Strozzi

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure 1652 і Barroc

Bartholomeus van Bassen

Bartholomeus Corneliszoon van Bassen (Anvers, 1590 – la Haia, 28 de novembre de 1652) va ser un pintor i arquitecte neerlandès de la denominada Edat d'Or neerlandesa.

Veure 1652 і Bartholomeus van Bassen

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Veure 1652 і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

Basílica de Santa Maria del Popolo

Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.

Veure 1652 і Basílica de Santa Maria del Popolo

Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix

La basílica dels Sants Bonifaci i Aleix és una església de Roma, al barri de Ripa.

Veure 1652 і Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix

Batalló del Principat

El Batalló del Principat fou un batalló de tropes regulars catalanes que va lluitar en la Guerra dels Segadors, aixecat d'acord amb l'usatge princeps namque.

Veure 1652 і Batalló del Principat

Bòer

Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.

Veure 1652 і Bòer

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.

Veure 1652 і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benet de San Fratello

Benet de San Fratello, conegut com a Benet el Negre, Benet el Moro o Benet de Palerm, anomenat Benedetto Manasseri (San Fratello, Sicília, ca. 1524 - Santa Maria di Gesù, Palerm, 4 d'abril de 1589) fou un germà llec franciscà sicilià d'origen africà.

Veure 1652 і Benet de San Fratello

Bergues

Situació del municipi al districte de Dunkerque Bergues (en neerlandès Sint-Winoksbergen, en flamenc occidental Bergn o abreujat Bergen) és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Veure 1652 і Bergues

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Veure 1652 і Bisbat d'Amiens

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Veure 1652 і Bisbat d'Arràs

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Veure 1652 і Bisbat d'Autun

Bisbat d'Espira

El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.

Veure 1652 і Bisbat d'Espira

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1652 і Bisbat d'Imola

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Veure 1652 і Bisbat d'Isernia-Venafro

Bisbat de Bayeux i Lisieux

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda.

Veure 1652 і Bisbat de Bayeux i Lisieux

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Veure 1652 і Bisbat de Carcassona

Bisbat de Còrdova

El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.

Veure 1652 і Bisbat de Còrdova

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Veure 1652 і Bisbat de Dol

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure 1652 і Bisbat de Gubbio

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Veure 1652 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Veure 1652 і Bisbat de Laon

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''.

Veure 1652 і Bisbat de Léon

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Veure 1652 і Bisbat de Lo Puèi de Velai

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Veure 1652 і Bisbat de Metz

Bisbat de Montalban

L'antic palau episcopal de Montauban, seu dels bisbes entre el 1680 i el 1790, i avui seu del ''Museu Ingres''. El bisbat de Montalban (francès: Diocèse de Montauban, llatí: Dioecesis Montis Albani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Veure 1652 і Bisbat de Montalban

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 1652 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1652 і Bisbat de Nardò-Gallipoli

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Veure 1652 і Bisbat de Nitra

Bisbat de Parma

Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1652 і Bisbat de Parma

Bisbat de Patti

L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1652 і Bisbat de Patti

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Veure 1652 і Bisbat de Perigús

Bisbat de Pistoia

El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 1652 і Bisbat de Pistoia

Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello

El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure 1652 і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello

Bisbat de San Cristóbal de las Casas

El servent de Déu Bartolomé de las Casas, bisbe de Chiapas del 1543 al 1550. El bisbat de San Cristóbal de Las Casas (castellà: Diócesis de San Cristóbal de Las Casas, llatí: Dioecesis Sancti Christophori de Las Casas) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tuxtla Gutiérrez, i que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Veure 1652 і Bisbat de San Cristóbal de las Casas

Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure 1652 і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

Bisbat de Ston

El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).

Veure 1652 і Bisbat de Ston

Bisbat de Tívoli

El bisbat de Tívoli —diocesi di Tivoli; Dioecesis Tiburtina — és una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1652 і Bisbat de Tívoli

Bisbat de Teggiano-Policastro

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Veure 1652 і Bisbat de Teggiano-Policastro

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure 1652 і Bisbat de Tempio-Ampurias

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Veure 1652 і Bisbat de Trivento

Bisbat de Tulle

El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Veure 1652 і Bisbat de Tulle

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1652 і Bisbat suburbicari d'Albano

Bisbat suburbicari d'Òstia

El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1652 і Bisbat suburbicari d'Òstia

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1652 і Bisbat suburbicari de Frascati

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1652 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1652 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Veure 1652 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

Bobbili

Bobbili fou estat tributari protegit del tipus zamindari al districte de Vizagapatam, presidència de Madras, de superfície 588 km² i població 139.974 habitants (1881) repartits en 178 pobles.

Veure 1652 і Bobbili

Boguslau Leszczyński

Boguslau Leszczyński (en polonès Bogusław Leszczyński) va néixer a Wiślica (Polònia) el 1614 i va morir a Varsòvia el 23 de setembre de 1659.

Veure 1652 і Boguslau Leszczyński

Borís Xeremétev

Borís Petróvitx Xeremétev - Борис Петрович Шереметев - (25 d'abril de 1652, Moscou - 17 de febrer de 1719, Moscou) fou un mariscal de camp i diplomàtic rus.

Veure 1652 і Borís Xeremétev

Cafeteria

Cafeteria de l'Institut del Teatre, a Barcelona. Una cafeteria o, simplement un cafè, és un establiment de cafè i altres begudes, on a vegades se serveixen aperitius i menjars.

Veure 1652 і Cafeteria

Cambra obscura

XVIII. La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior.

Veure 1652 і Cambra obscura

Camille d'Hostun de La Baume

Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard (14 de febrer de 1652 - 20 de març de 1728) fou un militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure 1652 і Camille d'Hostun de La Baume

Campos dos Goytacazes

Campos dos Goytacazes és un municipi brasiler de l'estat de Rio de Janeiro, Brasil.

Veure 1652 і Campos dos Goytacazes

Carel Fabritius

Carel Fabritius (batejat el 22 de febrer de 1622-12 d'octubre de 1654), fou un pintor neerlandès i un dels alumnes més dotats de Rembrandt.

Veure 1652 і Carel Fabritius

Carles Amadeu de Savoia-Nemours

Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.

Veure 1652 і Carles Amadeu de Savoia-Nemours

Carles de Mèdici

Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Veure 1652 і Carles de Mèdici

Carles Guillem d'Anhalt-Zerbst

Carles Guillem d'Anhalt-Zerbst (en alemany Karl Wilhelm von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 16 d'octubre de 1652 i va morir a la mateixa ciutat el 3 de novembre de 1718.

Veure 1652 і Carles Guillem d'Anhalt-Zerbst

Carles Guillem de Baden-Durlach

Carles Guillem de Baden-Durlach (en alemany Karl III. Wilhelm von Baden-Durlach) va néixer a Durlach el 17 de gener de 1679 i va morir a Karlsruhe el 12 de maig de 1738.

Veure 1652 і Carles Guillem de Baden-Durlach

Carles I Alexandre de Württemberg

Carles I Alexandre de Wurttemberg — Karl Alexander von Württemberg — (Stuttgart, 24 de gener de 1684 - Ludwigsburg, 12 de març de 1737) fou en primer lloc duc de Wurttemberg-Winnental, després comte de Montbéliard i finalment, en morir el seu cosí Eberhard Lluís, duc de Württemberg des de 1733 fins a la seva mort.

Veure 1652 і Carles I Alexandre de Württemberg

Carles I Lluís del Palatinat

Retrat Carles I Lluís del Palatinat (Heidelberg 22 de desembre de 1617 - 1680) va ser príncep elector del Palatinat des de 1632 i fins a la seva mort quaranta-vuit anys després.

Veure 1652 і Carles I Lluís del Palatinat

Carles III Gonzaga-Nevers

Ferran Carles de Gonzaga-Nevers (Revere, 31 d'agost del 1652 - Pàdua, 5 de juliol del 1708) fou el darrer duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches.

Veure 1652 і Carles III Gonzaga-Nevers

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Veure 1652 і Carles IV de Lorena

Carles X Gustau de Suècia

Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.

Veure 1652 і Carles X Gustau de Suècia

Carlota de Hessen-Kassel

Carlota de Hessen-Kassel (en alemany Charlotte von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 20 de novembre de 1627 i va morir a Heidelberg el 26 de març de 1686.

Veure 1652 і Carlota de Hessen-Kassel

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Veure 1652 і Casa de Guisa

Casa Toquera

La Casa Toquera és un monument del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure 1652 і Casa Toquera

Castell de Chantilly

El castell de Chantilly està situat a Chantilly, a la regió de la Picardia a una trentena de km de París, en un indret magnífic de la vall de la Nonette, afluent de l'Oise.

Veure 1652 і Castell de Chantilly

Castell de Sant Joan de les Águilas

El castell de Sant Joan de les Águilas és una fortificació militar construïda al xviii que està situada sobre l'actual població d'Águilas (Múrcia), Espanya.

Veure 1652 і Castell de Sant Joan de les Águilas

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Veure 1652 і Català modern

Catedral de Barbastre

La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Barbastre és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Barbastre-Montsó, construït a principis del seguint una traça i una decoració renaixentista però amb tècnica constructiva gòtica.

Veure 1652 і Catedral de Barbastre

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Veure 1652 і Catedral de Palerm

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Veure 1652 і Catedral de Roda d'Isàvena

Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen

Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen - Katharina Ursula von Hohenzollern-Hechingen (1610, Hechingen - Baden-Baden, 2 de juny de 1640) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi de Hohenzollern-Hechingen (1577 - 1623) i de Francesca de Salm-Neufville (1580 - 1619).

Veure 1652 і Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen

Caterina de Brunsvic-Dannenberg

Caterina de Brunsvic-Dannenberg sobre una medalla do 1635 Caterina de Brunsvic-Dannenberg (en alemany Marie Katharina von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 de juny de 1616 i va morir a Grabow l'1 de juliol de 1665.

Veure 1652 і Caterina de Brunsvic-Dannenberg

Caterina Dorotea de Finck-Finckenstein

Caterina Dorotea de Finck-Finckenstein -en alemany Katharina Dorothea Finck von Finckenstein- (Schönberg Szymbark, Polònia, 6 de juny de 1700 - Halberstadt, 26 de juny de 1728) era filla del baró Albert Cristòfol de Finck-Finckenstein (1662 — 1749) i d'Arnaldina Carlota de Creytzen (1673 — 1749).

Veure 1652 і Caterina Dorotea de Finck-Finckenstein

Caterina Vasa

Caterina Vasa - Katarina Vasa - (Nyköping, Suècia, 10 de novembre de 1584 - Västerås el 13 de desembre de 1638. Era una princesa sueca, filla del rei Carles IX de Suècia (1550-1611) i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589). Era germana del rei Gustau II Adolf i va ser mare de Carles X Gustau de Suècia.

Veure 1652 і Caterina Vasa

Cèsar de Borbó

Cèsar de Borbó Cèsar de Borbó - César de Bourbon en francès - (Coucy-le-Château-Auffrique, 7 de juny de 1594 - París, 22 d'octubre de 1665) era un noble i militar francès fou un bastard del rei de França legitimat el 1595, a qui se li concedí el ducat de Vendôme, i més tard el ducat d'Étampes i el de Beaufort.

Veure 1652 і Cèsar de Borbó

Ciril III

Ciril III (en grec Κύριλλος Γ') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera l'any 1652 i la segona el 1654.

Veure 1652 і Ciril III

Ciutat del Cap

Ciutat del Cap —afrikaans: Kaapstad; xosa: Ikapa; anglès: Cape Town— és la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica.

Veure 1652 і Ciutat del Cap

Clara Clementina de Maillé

Clara Clementina de Maillé - Claire-Clémence de Maillé - (Brézé, regne de França, 25 de febrer de 1628 - Châteauroux, 16 d'abril de 1694) era una noble francesa, filla del marquès de Brézé Urbain de Maillé-Brézé (1598-1650) i de Nicole du Plessis-Richelieu (1587-1635), i neboda del Cardenal Richelieu.

Veure 1652 і Clara Clementina de Maillé

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis, Lamoral Claudius Franz von Thurn und Taxis en alemany (Brussel·les, 1621 - Anvers, el 13 de setembre de 1676) va ser un noble d'una família d'origen alemany instal·lada als Països Baixos, fill del comte de Taxis Lleonard II (1594-1628) i d'Alexandra Rye de Varax (1589-1666), batejat el 14 de febrer.

Veure 1652 і Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis

Climent XII

Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).

Veure 1652 і Climent XII

Colònia del Cap

La Colònia del Cap (anglès Cape Colony, neerlandès Kaapkolonie) de l'actual Sud-àfrica va restar primer sota control neerlandès i més tard sota control britànic.

Veure 1652 і Colònia del Cap

Colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança

La colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança coneguda simplement com a colònia del Cap fou durant 154 anys una colònia neerlandesa (1652-1806).

Veure 1652 і Colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança

Col·legi de San Xerome

El Col·legi de San Xerome (en gallec: Colexio de San Xerome) és un edifici civil de la ciutat de Santiago de Compostel·la, a Galícia, situat al costat meridional de la praza do Obradoiro, la qual tanca per aquest costat.

Veure 1652 і Col·legi de San Xerome

Colonització d'Àfrica

La colonització de l'Àfrica és el procés d'explotació del recursos humans i materials del continent africà per diversos pobles al·lòctons.

Veure 1652 і Colonització d'Àfrica

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Veure 1652 і Colonitzacions d'Irlanda

Commonwealth d'Anglaterra

La Commonwealth d'Anglaterra fou un estat republicà que existí a les Illes Britàniques entre el 1649 i el 1660, va succeir i va ser succeït pel Regne d'Anglaterra, el Regne d'Irlanda i el Regne d'Escòcia.

Veure 1652 і Commonwealth d'Anglaterra

Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).

Veure 1652 і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

Comtat de Ginebra

El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.

Veure 1652 і Comtat de Ginebra

Comtat de l'Alcúdia

El comtat de l'Alcúdia és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV el 2 de desembre del 1645, data en què va atorgar el títol de comte al cavaller valencià Gonçal Escrivà d'Íxer (València 1614-1652), pertanyent a l'estament militar del regne de València i titular del senyoriu de L'Alcúdia, població valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual esdevenia “comtat”.

Veure 1652 і Comtat de l'Alcúdia

Comtat de Poix-Créquy

El comtat de Poix-Créquy fou una jurisdicció feudal de França formada amb la senyoria de Créquy i el principat de Poix rebut a la primera meitat del.

Veure 1652 і Comtat de Poix-Créquy

Comtat de Santa Coloma de Queralt

El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.

Veure 1652 і Comtat de Santa Coloma de Queralt

Conquesta d'Irlanda per Cromwell

La conquesta d'Irlanda per Cromwell (1649-1653) es va dur a terme entre 1649 i 1653 per les forces del parlament anglès, dirigit per Oliver Cromwell i el seu Nou Exèrcit Model durant les Guerres dels Tres Regnes.

Veure 1652 і Conquesta d'Irlanda per Cromwell

Consell Sobirà del Rosselló

El Consell Sobirà del Rosselló va ser creat el 1660 poc després de l'annexió de la Catalunya del Nord al Regne de França arran del tractat dels Pirineus de 1659.

Veure 1652 і Consell Sobirà del Rosselló

Cornelius Jansen

Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.

Veure 1652 і Cornelius Jansen

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Veure 1652 і Coronela de Barcelona

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Veure 1652 і Corts de Barcelona (1701-1702)

Cristòfol de Dohna-Carwinden

Cristòfol de Dohna-Carwinden (en alemany Christoph Delphicus von Dohna) va néixer a Delft (Holanda) el 4 de juny de 1628 i va morir a Londres el 21 de maig de 1668.

Veure 1652 і Cristòfol de Dohna-Carwinden

Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen

Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Christian Günther I von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Sondershausen (Alemanya) l'11 de maig de 1578 i va morir a Ebeleben el 25 de novembre de 1642.

Veure 1652 і Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen

Cristina de França

Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.

Veure 1652 і Cristina de França

Cristina de Mecklenburg-Gustrow

Cristina de Mecklenburg-Gustrow (en alemany Christine von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 14 d'agost de 1663 i va morir a Gedern el 3 d'agost de 1749.

Veure 1652 і Cristina de Mecklenburg-Gustrow

Cristina Magdalena de Wittelsbach

Cristina Magdelena de Wittelsbach (en alemany Christine Magdalena von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg, i en suec Christina Magdalena av Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Nyköping (Suècia) el 27 de maig de 1616 i va morir al palau de Karlsburg, a Durlach, el 14 d'agost de 1662.

Veure 1652 і Cristina Magdalena de Wittelsbach

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Veure 1652 і Cronologia de la història de Catalunya

Dara Shukoh

s amb representacions de Dara Shukoh i el seu pare Xa Jahan. fou un príncep mogol, el fill gran de l'emperador Xa Jahan i Mumtaz Mahall.

Veure 1652 і Dara Shukoh

Dídac Montfar Sorts i Cellers

Dídac Montfar Sorts i Cellers (Barcelona, 1600 - Terrassa, 1652) fou un historiador català.

Veure 1652 і Dídac Montfar Sorts i Cellers

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure 1652 і Decadència

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure 1652 і Decrets de Nova Planta

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Veure 1652 і Degà del Col·legi Cardenalici

Denis Pétau

Denis Pétau (21 d'agost de 1583, Orleans - 11 de desembre de 1652, París) fou un jesuïta francès, teòleg i autor de diverses obres sobre cronologia històrica, dinasties, ciutats, etc.

Veure 1652 і Denis Pétau

Derwix Mehmed Paixà

Derwix Mehmed Paixà (o Derviş Mehmet Paşa, segons la grafia moderna en turc) (1585-1655) fou un gran visir otomà, d'origen circassià.

Veure 1652 і Derwix Mehmed Paixà

Diego de Arce y Reinoso

Diego de Arce y Reinoso (Zalamea de la Serena, 25 d'abril de 1585 - Madrid, 12 de setembre de 1665) va ser un religiós i jurista espanyol.

Veure 1652 і Diego de Arce y Reinoso

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Veure 1652 і Diego Velázquez

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure 1652 і Dinastia dels Habsburg

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Veure 1652 і Diputació del General de Catalunya

Districte de Godavari

El districte de Godavari fou un antic districte de la presidència de Madras, després a Andhra Pradesh.

Veure 1652 і Districte de Godavari

Districte de Salem

El districte de Salem (tàmil சேலம் மாவட்டம் Sélam Màvattam) és una divisió administrativa de l'estat de Tamil Nadu a l'Índia, amb capital a la ciutat de Salem.

Veure 1652 і Districte de Salem

Diumenge de l'Àngel

El Diumenge de l'Àngel (també anomenat de pasqüeta o de pasqüetes) és el dia que se celebra la festivitat de l'Àngel Custodi i s'escau el primer diumenge després de Pasqua.

Veure 1652 і Diumenge de l'Àngel

Dorotea de Dinamarca

Dorotea de Dinamarca (en alemany Dorothea von Dänemark) va néixer a Kolding (Dinamarca) el 29 de juny de 1546 i va morir a Winsen el 6 de gener de 1617.

Veure 1652 і Dorotea de Dinamarca

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Veure 1652 і Ducat de Màntua

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Veure 1652 і Ducat de Montblanc

Ducat de Nemours

Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing.

Veure 1652 і Ducat de Nemours

Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

Veure 1652 і Ducats de França

Duncannon (Wexford)

Duncannon (en gaèlic irlandès Dún Canann, que vol dir «la fortificació de Conan» potser es refereix al Conán mac Morna dels Fianna) és una vila d'Irlanda, al comtat de Wexford, a la província de Leinster.

Veure 1652 і Duncannon (Wexford)

Eberhard III de Württemberg

Eberhard III de Württemberg (en alemany Eberhard III von Württemberg) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 16 de desembre de 1614 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 2 de juliol de 1674.

Veure 1652 і Eberhard III de Württemberg

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Veure 1652 і Edat moderna als Països Catalans

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Veure 1652 і Edat moderna de Catalunya

Eduard de Wittelsbach

Eduard de Wittelsbach, en alemany Eduard von der Pfalz, (La Haia, Holanda, 5 d'octubre de 1625 - París, 10 de març de 1663) fou el sisè fill de l'elector Palatí i rei de Bohèmia Frederic V del Palatinat (1596 - 1632) i d'Elisabet d'Anglaterra (1596 - 1662).

Veure 1652 і Eduard de Wittelsbach

El Guinardó

El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Veure 1652 і El Guinardó

El Protectorat

En la història britànica El Protectorat és el nom amb el qual es coneix la Commonwealth d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda sota el govern del Lord Protector.

Veure 1652 і El Protectorat

El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)

El Sant Sopar o El Darrer Sopar (en italià: Il Cenacolo 'el cenacle' o L'Ultima Cena 'el darrer sopar') és una pintura mural realitzada entre el 1494 o 1495 i el 1498 al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie de Milà, per Leonardo da Vinci, per encàrrec del duc de Milà Ludovico Sforza i la seva esposa Beatrice d'Este, tal com demostren els escuts ducals pintats a les tres llunetes del sostre.

Veure 1652 і El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)

Elionor Caterina de Zweibrücken

Elionor Caterina de Zweibrücken (en alemany Eleonore Katharine von Pfalz-Zweibrücken i en suec Eleonora Katarina av Pfalz-Zweibrücken) va néixer al palau de Stegeborg (Suècia) el 17 de maig de 1626 i va morir a la ciutat alemanya de Bremen el 3 de març de 1692.

Veure 1652 і Elionor Caterina de Zweibrücken

Elionor de Màntua

Elionor Gonzaga de Màntua -en italià Eleonora Gonzaga di Mantova- coneguda també com a Elionor de Nevers-Màntua o Elionor de Mayenne (Màntua, 18 de novembre de 1630 -Viena, 6 de desembre de 1686) fou una noble italiana de la casa de Gonzaga, filla del duc Carles II de Màntua (1609-1631) i de Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660).

Veure 1652 і Elionor de Màntua

Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach

Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach (en alemany Eleonore Juliane von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach el 23 d'octubre de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de març de 1724.

Veure 1652 і Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach

Elisabet Carlota del Palatinat

La princesa '''Elisabet Carlota del Palatinat''', duquessa d'Orleans, pintada per Hyacinthe Rigaud (1659-1743) ''Anekdoten vom Französischen Hofe'', 1789. Elisabet Carlota del Palatinat (Heidelberg, 27 de maig de 1652 - Saint-Cloud, 8 de desembre de 1722) va ser duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial.

Veure 1652 і Elisabet Carlota del Palatinat

Elisabet de Bohèmia

Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.

Veure 1652 і Elisabet de Bohèmia

Elisabet de Borbó (1614-1664)

Elisabet de Borbó - Élisabeth de Bourbon, Mademoiselle de Vendôme - (París, agost de 1614 - ibídem 19 de maig de 1664) fou una noble francesa, filla del duc de Vendôme Cèsar de Borbó (1594 - 1665) i de la duquessa Francesca de Lorena (1592 - 1669).

Veure 1652 і Elisabet de Borbó (1614-1664)

Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode

Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode - Heinrich Ernst von Stolberg-Wernigerode - (Schwarza, Alemanya, 20 de juliol de 1593 - Ilsenburg, 4 d'abril de 1672) fou un noble alemany, fill del comte Cristòfol de Stolberg-Wernigerode (1567-1638) i d'Hedwing de Regenstein-Blankenburg (1572-1634).

Veure 1652 і Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Heinrich Friedrich zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 17 de setembre de 1625 i va morir a la mateixa ciutat el 2 de juny de 1699.

Veure 1652 і Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg

Enric I de Savoia-Nemours

Enric I de Savoia-Nemours (en francès Henri Ier de Savoie-Nemours) va néixer a París el 2 de novembre de 1572 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de juliol de 1632.

Veure 1652 і Enric I de Savoia-Nemours

Enric II de Reuss-Gera

Enric II de Reuss-Gera (en alemany Heinrich II Reuß zu Gera) va néixer a Gera el 10 de juny de 1572 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de desembre de 1635.

Veure 1652 і Enric II de Reuss-Gera

Enric II de Savoia-Nemours

Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del.

Veure 1652 і Enric II de Savoia-Nemours

Enric X de Reuss-Lobenstein

Enric X de Reuss-Lobenstein (en alemany Heinrich X Reuß zu Lobenstein) va néixer a Gera el 9 de setembre de 1621 i va morir a Lobenstein el 25 de gener de 1671.

Veure 1652 і Enric X de Reuss-Lobenstein

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Veure 1652 і Era japonesa

Ermita de Bellvitge

Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure 1652 і Ermita de Bellvitge

Ermita de Sant Isidre (Castelló de la Plana)

L'ermita de Sant Isidre, situada en el camí vell del mar, en la partida de Censal, que té el seu origen en el Caminàs direcció Grau de Castelló, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm.

Veure 1652 і Ermita de Sant Isidre (Castelló de la Plana)

Ermita de Sant Roc de Canet

L'Ermita de Sant Roc de Canet, situada en Camí dels Molins, prop del Camí Vell de Canet, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm.

Veure 1652 і Ermita de Sant Roc de Canet

Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en alemany Ernst Günther Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg i en danès Ernst Günther af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Augustenborg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 14 d'octubre de 1609 i va morir al palau d'Augustenburg el 18 de gener de 1689.

Veure 1652 і Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Esaias van de Velde

Esaias van de Velde, ''Vista del Zierikzee'' (1623). Esaias van de Velde (Amsterdam, 17 de maig de 1630 - La Haia, 18 de novembre de 1652) va ser un pintor, dibuixant i gravador neerlandès.

Veure 1652 і Esaias van de Velde

Escrivà d'Íxer

Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles  i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.

Veure 1652 і Escrivà d'Íxer

Església de fusta de Gol

LEsglésia de fusta de Gol és una església de fusta medieval construïda entre els segles  i al petit poble de Gol, comtat de Buskerud, a Noruega i localitzada en aquesta mateixa localitat de Gol a 192 km.

Veure 1652 і Església de fusta de Gol

Església de Sant Jaume de Vila-real

L'església arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, amb disseny de transició entre el barroc tardà classicista i l'academicisme neoclàssic, és un temple catòlic situat molt a prop de la plaça de la Vila, en el centre històric de la població, i seu d'una parròquia i d'un arxiprestat del bisbat de Sogorb-Castelló.

Veure 1652 і Església de Sant Jaume de Vila-real

Església de Sant Nicolau (València)

L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.

Veure 1652 і Església de Sant Nicolau (València)

Església del Miracle

L'actual església del Miracle és el tercer temple edificat al prat de Bassadòria, al Santuari del Miracle, a Riner (Solsonès), per commemorar l'Aparició de la Verge, succeïda el 3 d'agost de 1458.

Veure 1652 і Església del Miracle

Església Matriu de la Concepción

L'església Matriu de la Concepción, és un temple catòlic situat a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Canàries, Espanya).

Veure 1652 і Església Matriu de la Concepción

Església parroquial de Sant Salvador (Benafer)

L'església Parroquial de la Transfiguració del Senyor Benafer, també coneguda com a Església del Salvador o Església de Sant Salvador, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.024-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni artístic de la Generalitat Valenciana.

Veure 1652 і Església parroquial de Sant Salvador (Benafer)

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis (en alemany Eugen Alexander Franz Fürst von Thurn und Taxis) va néixer a Brussel·les (Bèlgica) l'11 de gener de 1652 i va morir a Frankfurt el 21 de febrer de 1714.

Veure 1652 і Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis

Exploració europea de l'Àfrica

ptolemaiques, que des de llavors s'han atribuït als rangs que varien de les Muntanyes Rwenzori al Kilimanjaro cap als pics d'Etiòpia al capdavant del Nil Blau. La geografia del nord d'Àfrica ha estat bastant coneguda entre els europeus des de l'antiguitat clàssica en la geografia greco-romana.

Veure 1652 і Exploració europea de l'Àfrica

Família Mancini

Gravat del Palau Mancini a Roma Els Mancini foren una família romana que assolí grans honors pel seu parentiu amb el cardenal Giulio Raimondo Mazzarino.

Veure 1652 і Família Mancini

Felim O'Neill de Kinard

Sir Felim O'Neill de Kinard (mort l'agost de 1653), també anomenat Phelim MacShane O'Neill o Féilim Ó Néill (gaèlic irlandès) fou un noble irlandès que va dirigir la rebel·lió que va començar la nit del 23 d'octubre de 1641 a l'Ulster.

Veure 1652 і Felim O'Neill de Kinard

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Sonderburg (Alemanya) el 15 de març de 1584 i va morir a Glücksburg el 27 de setembre de 1663.

Veure 1652 і Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Veure 1652 і Felip IV de Castella

Ferdinando Brandani

Ferdinando Brandani és un oli sobre llenç de 50,5 × 47 cm realitzat per Diego Velázquez vers l'any 1650 i dipositat al Museu del Prado de Madrid.

Veure 1652 і Ferdinando Brandani

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Veure 1652 і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferrandina Enriqueta de Stolberg-Gedern

Ferrandina Enriqueta de Stolberg-Gedern (en alemany Ferdinande Henriette zu Stolberg-Gedern) va néixer a Gedern (Alemanya) el 2 d'octubre de 1699 i va morir a Starkenburg el 31 de gener de 1750.

Veure 1652 і Ferrandina Enriqueta de Stolberg-Gedern

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Veure 1652 і Figueres

Francesc de Mostarós i Bosser

Francesc de Mostarós i Bosser (Barcelona, - Barcelona, juny de 1652) fou un militar català.

Veure 1652 і Francesc de Mostarós i Bosser

Francesc Martí i Viladamor

Francisco Martí y Viladamor o Francesc Martí i Viladamor (Puigcerdà, 30 d'agost de 1616 - Perpinyà, 21 de desembre del 1687) format a Barcelona com a jurisconsult fou fiscal de la Batllia General de Catalunya i un dels enviats al Congrés de Münster el 1646 per negociar la pau amb el Regne de França, traí l'encàrrec del Consell de Cent i de la Diputació del General, conspirant per a la incorporació del Rosselló a França.

Veure 1652 і Francesc Martí i Viladamor

Francesca de Lorena

Francesca de Lorena (en francès Françoise de Lorraine) va néixer a Nantes (França) el novembre de 1592 i va morir a París el 8 de setembre de 1669.

Veure 1652 і Francesca de Lorena

Francesco Cavalli

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 14 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià.

Veure 1652 і Francesco Cavalli

Francesco Maidalchini

Francesco Maidalchini (Viterbo, 21 d'abril de 1631 – Nettuno, 13 de juny de 1700) va ser un cardenal italià.

Veure 1652 і Francesco Maidalchini

Frans Hals

Frans Hals (Anvers, 1580? o 1585? – Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlandès de l'escola barroca flamenca.

Veure 1652 і Frans Hals

Frederic Carles de Stolberg-Gedern

Frederic Carles de Stolberg-Gedern - Friedrich Carl zu Stolberg-Gedern - (Gedern, Alemanya, 11 d'octubre de 1693 - ibídem, 28 de setembre de 1767) Era fill del comte Lluís Cristià de Stolberg-Gedern (1652-1710) i de la princesa Cristina de Mecklenburg-Gustrow (1663-1749).

Veure 1652 і Frederic Carles de Stolberg-Gedern

Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental

Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental (en alemany Friedrich Karl von Württemberg-Winnental) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 12 de setembre de 1652 i va morir de sífilis a la mateixa ciutat el 20 de desembre de 1698.

Veure 1652 і Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental

Frederic de Hessen Eschwege

Frederic de Hessen Eschwege (en alemany Friedrich von Hessen-Eschwege) va néixer a Kassel (Alemanya) el 9 de maig de 1617 i va morir a Poznań el 24 de setembre de 1655.

Veure 1652 і Frederic de Hessen Eschwege

Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg

Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg (en alemany Friedrich Wilhelm II von Sachsen-Altenburg) va néixer a Weimar (Alemanya) el 12 de febrer de 1603 i va morir a Altenburg el 22 d'abril de 1669.

Veure 1652 і Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg

Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg

Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Friedrich II von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha (Alemanya) el 28 de juliol de 1676 i va morir a Altenburg el 23 de març de 1732.

Veure 1652 і Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg

Frederic III de Dinamarca

Retrat anònim de Frederic III de Dinamarca. Col·lecció de retrats del Castell de Frederiksborg Frederic III (Haderslev, 18 de març de 1609 - Copenhaguen, 9 de febrer de 1670) va ser rei de Dinamarca i de Noruega de 1648 a 1670.

Veure 1652 і Frederic III de Dinamarca

Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck — en alemany Friedrich Ludwig von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck— (Beck, actualment Alemanya, 6 d'abril de 1653 - Königsberg, 7 de març de 1728) era fill del duc August Felip (1612 - 1675) i de la comtessa Maria Sibil·la de Nassau-Saarbrücken (1628 - 1699).

Veure 1652 і Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Veure 1652 і Frederic V del Palatinat

Frederic VI de Baden-Durlach

Frederic VI de Baden-Durlach (en alemany Friedrich VI von Baden-Durlach) va néixer al palau de Karlsburg, a Durlach (Alemanya), el 16 de novembre de 1617 i va morir a la mateixa ciutat el 10 de gener de 1677.

Veure 1652 і Frederic VI de Baden-Durlach

Gagaüsos

Els gagaüsos són una minoria turquesa al sud de Moldàvia (Gagaúsia) i sud-oest d'Ucraïna (principalment a Budjak, óblast d'Odessa) en un nombre de 250.000.

Veure 1652 і Gagaüsos

Gastó Joan Baptista de França

Retrat de Gastó de França pintat el 1634 per Antoine Van Dyck Escut d'armes Gaston Joan Baptista de França (nascut el 24 d'abril de 1608 a Fontainebleau, mort el 2 de febrer de 1660 a Blois), duc d'Orleans, de vegades designat com Gastó d'Orleans fou un príncep de sang francès, tercer fill d'Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici, de la branca dels Borbó (dinastia capeta).

Veure 1652 і Gastó Joan Baptista de França

Gürcü Mehmed Paixà II

Gürcü Mehmed Paşa fou un gran visir de l'Imperi Otomà del 1651 al 1652.

Veure 1652 і Gürcü Mehmed Paixà II

Gemäldegalerie (Berlín)

miniatura miniatura miniatura miniatura La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998.

Veure 1652 і Gemäldegalerie (Berlín)

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure 1652 і Generalitat de Catalunya

Georges de La Tour

''Sant Josep'', 1642, Museu del Louvre Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 – Lunéville, 30 de gener de 1652) fou un pintor barroc del Ducat de Lorena, actualment França.

Veure 1652 і Georges de La Tour

Gerrit Dou

Gerrit Dou o Gerard Dou (altres variants del nom són: Gerrit Douw o Gerrit Dow) (Leiden, 7 d'abril de 1613 - id., 9 de febrer de 1675), va ser un pintor i gravador holandès del barroc.

Veure 1652 і Gerrit Dou

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Veure 1652 і Giulio Raimondo Mazzarino

Giulio Strozzi

Giulio Strozzi (1583 - 1652) fou un llibretista, poeta i dramaturg italià.

Veure 1652 і Giulio Strozzi

Godfrey Kneller

Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del i principi del.

Veure 1652 і Godfrey Kneller

Gregorio Allegri

Gregorio Allegri (Roma, 1582 - 17 de febrer de 1652) va ser un sacerdot, cantant i compositor italià.

Veure 1652 і Gregorio Allegri

Guastalla

Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.

Veure 1652 і Guastalla

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure 1652 і Guerra de Successió Espanyola

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure 1652 і Guerra dels Segadors

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Veure 1652 і Guerra veneciano-genovesa

Guillem de Baden-Baden

Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677.

Veure 1652 і Guillem de Baden-Baden

Guillem de Brunsvic-Lüneburg

Guillem de Brunsvic-Lüneburg - Wilhelm von Braunschweig-Lüneburg - (4 de juliol de 1535 - 20 d'agost de 1592) fou duc de Brunsvic-Lüneburg de la casa de Welf, fill del duc Ernest I (1497-1546) i de Sofia de Mecklenburg-Schwerin (1508-1541).

Veure 1652 і Guillem de Brunsvic-Lüneburg

Guillem Frederic de Nassau-Dietz

Guillem Frederic de Nassau-Dietz (en neerlandès Willem Frederik van Nassau-Dietz i en frisó Willem Freark fan Nassau-Dietz) va néixer a Arnhem el 7 d'agost de 1613 i va morir a Ljouwert el 31 d'octubre de 1664.

Veure 1652 і Guillem Frederic de Nassau-Dietz

Guillem Lluís de Württemberg

Guillem Lluís de Württemberg (en alemany Wilhelm Ludwig von Württemberg) va néixer a Stuttgart el 7 de gener de 1647 i va morir a Hirsau el 23 de juny de 1677.

Veure 1652 і Guillem Lluís de Württemberg

Gustaf Otto Stenbock

Gustaf Otto Stenbock, nascut al castell de Torpa, en el comtat de Västra Götaland el 7 de setembre del 1614, mort a Estocolm el 24 de setembre del 1685, fou un militar i home d'Estat suec.

Veure 1652 і Gustaf Otto Stenbock

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow (en alemany Gustav Adolf von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 26 de febrer de 1633 i va morir a la mateixa ciutat el 6 d'octubre de 1695.

Veure 1652 і Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow

Henri Robert de Serignan

Henri Robert de Serignan (1575 - 7 de novembre de 1652) comte de Braine i baró de Serinhan, fou un noble i militar francès Casat el 1607 amb Marguerite d'Autun, que va morir el 1616, amb qui va tenir quatre fills: Robert, Marie-Charlotte, Henriette i Louise.

Veure 1652 і Henri Robert de Serignan

Herman de Fürstenberg-Heiligenberg

Herman de Furstenberg-Heiligenberg (en alemany Hermann Egon zu Fürstenfeld-Heiligenberg) va néixer a Heiligenberg (Alemanya) el 5 de novembre de 1627 i va morir a Múnic el 10 de setembre de 1674.

Veure 1652 і Herman de Fürstenberg-Heiligenberg

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Veure 1652 і Història d'Anglaterra

Història d'Haití

Els inicis de la història d'Haití comencen amb el desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa de la Hispaniola, encara que fa milers d'anys que l'illa està poblada.

Veure 1652 і Història d'Haití

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure 1652 і Història de Catalunya

Història de Cuba

Monument al cap Hatuey La història de Cuba és anterior al desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa durant el seu primer viatge del descobriment, el 28 d'octubre del 1492.

Veure 1652 і Història de Cuba

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Veure 1652 і Història de Letònia

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Veure 1652 і Història del Panjab

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Veure 1652 і Història dels Països Catalans

Historia de gentibus septentrionalibus

La Historia de gentibus septentrionalibus (llatí: Història dels pobles nòrdics) fou una obra monumental escrita per Olaus Magnus, arquebisbe d'Uppsala, sobre els països nòrdics.

Veure 1652 і Historia de gentibus septentrionalibus

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Veure 1652 і Independentisme català

Inigo Jones

Inigo Jones (Smithfield, Londres, 15 de juliol de 1573 - Londres, 2 de juny de 1652) és conegut per ser el primer arquitecte britànic significatiu en la història de l'arquitectura d'aquell país.

Veure 1652 і Inigo Jones

Irakli I de Kakheti

Irakli I (Nazar Ali Khan II), nascut el 1643, duia el nom de Nicolau i era fill de David, 5è príncep de Mukhran.

Veure 1652 і Irakli I de Kakheti

Isabel de França

Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.

Veure 1652 і Isabel de França

Isabel de Saavedra

Isabel de Saavedra (1584 - 1652) fou filla natural de Miguel de Cervantes, la seva única descendent, a excepció del seu enigmàtic fill napolità, Promontorio.

Veure 1652 і Isabel de Saavedra

Jacob Gerritsz Cuyp

Jacob Gerritsz Cuyp, també conegut com a Jacob Gerritz Cuyp o Jacob Cuyp, (Dordrecht, desembre de 1594 - Dordrecht, 1652) fou un pintor barroc neerlandès de retrats i paisatges, encara que també se'l coneixen quadres d'història i estudis d'animals.

Veure 1652 і Jacob Gerritsz Cuyp

Jacob Jordaens

Els quatre evangelistes'', cap a 1620, Museu del Louvre de París Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - 18 d'octubre de 1678) fou un pintor barroc flamenc.

Veure 1652 і Jacob Jordaens

Jacob van Campen

Jacob Van Campen va ser un pintor i arquitecte barroc neerlandès, nascut el 2 de febrer de 1596 a Haarlem i mort el 13 de setembre de 1657 a Randenbroek (Amersfoort).

Veure 1652 і Jacob van Campen

Jacques Duponchel

Jacques Duponchel o Giacomo Duponchel (Douai (Nord), abans de 1652 - 1685) fou un compositor i organista francès que va desenvolupar bona part de la seva carrera professional a Itàlia.

Veure 1652 і Jacques Duponchel

Jacques Nompar de Caumont

Jacques Nompar de Caumont (Castell de la Force, 29 de desembre de 1558 - Brageirac, Dordonya, 10 de maig de 1652) marquès i 1r duc de La Force, par de França, lloctinent general dels exèrcits francesos a Itàlia, la Lorena, Països Baixos i Alemanya.

Veure 1652 і Jacques Nompar de Caumont

Jaipur (zamindari)

Jaipur (Jaipur Raj, Jayapuram, Jeypore) fou un estat tributari protegit del tipus zamindari, al districte de Vizagapatam, presidència de Madras (avui a Andhra Pradesh).

Veure 1652 і Jaipur (zamindari)

Jan Asselijn

''El cigne amenaçat'', Amsterdam, Rijksmuseum. Jan Asselijn (Dieppe, circa 1610 - Amsterdam, 1 d'octubre de 1652) va ser un pintor barroc neerlandès.

Veure 1652 і Jan Asselijn

Jan Both

Jan Both o Jan Dirkszoon Both (Utrecht, 1618 - Utrecht, agost de 1652) fou un pintor i gravador neerlandès, que va pertànyer a l'Edat d'Or holandesa, d'escenes de paisatge.

Veure 1652 і Jan Both

Jan Brokoff

Jan Brokoff, també escrit en alemany Johann Brokoff, Brokof o Prokop, (Spišská Sobota, 23 de juny de 1652 - Praga, 28 de desembre de 1718) va ser un escultor i tallador barroc eslovac d'origen alemany.

Veure 1652 і Jan Brokoff

Jan van Riebeek

Arribada de Jan van Riebeeck a Ciutat del Cap Johan Anthoniszoon «Jan» van Riebeeck (21 d'abril de 1619 - 18 de gener de 1677) va ser un administrador colonial neerlandès.

Veure 1652 і Jan van Riebeek

Jaume Molina (organista)

Jaume Molina (? – 11 de juny de 1652) fou un organista aragonès actiu a la catedral de Girona.

Veure 1652 і Jaume Molina (organista)

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Veure 1652 і Jean Orry

Jean-Jacques Olier

Jean-Jacques Olier (París, 20 setembre de 1608 - 2 d'abril de 1657) fou un sacerdot francès, representant de l'escola espiritual francesa i fundador de la Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici.

Veure 1652 і Jean-Jacques Olier

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652.

Veure 1652 і Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.

Veure 1652 і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Joan Grau (escultor)

Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.

Veure 1652 і Joan Grau (escultor)

Joan Jordi I de Saxònia

Joan Jordi I de Saxònia (en alemany Johann Georg I von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 5 de març de 1585 i va morir a la mateixa ciutat el 8 d'octubre de 1656.

Veure 1652 і Joan Jordi I de Saxònia

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Veure 1652 і Joan Josep d'Àustria

Joan Maurici de Nassau-Siegen

Joan Maurici de Nassau-Siegen (Dillenburg, Hessen, Sacre Imperi Romanogermànic; 17 de juny de 1604 - Bedburg-Hau, Rin del Nord-Westfàlia; 20 de desembre de 1679), va ser un militar i polític de la Casa de Nassau que va servir a les Set Províncies Unides dels Països Baixos.

Veure 1652 і Joan Maurici de Nassau-Siegen

Joan VI d'Anhalt-Zerbst

Joan VI d'Anhalt-Zerbst -en alemany Johann VI von Anhalt-Zerbst- (Zerbst, 24 de març de 1621 ibídem, 4 de juliol de 1667) fou un noble alemany de la Casa d'Ascània.

Veure 1652 і Joan VI d'Anhalt-Zerbst

Joanic II

Joanic II de Lindos (en grec Ιωαννίκιος Β' ο Λίνδος) va ser patriarca de Constantinoble quatre vegades, entre els anys 1646 i 1656.

Veure 1652 і Joanic II

Johann Philipp Förtsch

Johann Philipp Förtsch (Wertheim, Francònia, 14 de maig de 1652 - Lübeck, 14 de desembre de 1732) fou un compositor alemany del Barroc.

Veure 1652 і Johann Philipp Förtsch

Johann Rudolph Glauber

Johann Rudolf Glauber (Karlstadt am Main, 10 de març de 1604 - Amsterdam, 10 de març de 1668 o 1670) fou un químic i farmacòleg alemany conegut per haver descobert algunes propietats medicinals en els minerals així com pel desenvolupament del sulfat de sodi i la sal de Glauber.

Veure 1652 і Johann Rudolph Glauber

Johannes Hevelius

Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.

Veure 1652 і Johannes Hevelius

Johannes Vermeer de Delft

L'únic suposat retrat de Vermeer Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.

Veure 1652 і Johannes Vermeer de Delft

Johannes Withoos

Johannes Withoos (Amersfoort, o Amsterdam 1648/1652 - Amsterdam, 1685/1695 va ser un pintor i il·lustrador neerlandès de l'Edat d'Or neerlandesa.

Veure 1652 і Johannes Withoos

John Cotton

El reverend John Cotton (4 de desembre de 1585 - 23 de desembre de 1652) va ser un dels principals ministres de la puritana Nova Anglaterra, entre els quals hi havia John Winthrop, Thomas Hooker, Increase Mather (que es convertiria en el seu gendre), John Davenport i Thomas Shepard.

Veure 1652 і John Cotton

John Donne

(AFI) fou un poeta metafísic anglès i clergue de l'Església d'Anglaterra.

Veure 1652 і John Donne

John Jenkins

John Jenkins (Maidstone, Kent, 1592 - Kimberley, Norfolk, 1678) fou un compositor anglès.

Veure 1652 і John Jenkins

John Jonston

Monument a Jan Jonston, Leszno, Jan Jonston, Joannes Jonstonus, fou un investigador i metge polonès, descendent de la noblesa escocesa i molt vinculat amb la família polonesa dels Leszczyńesquís.

Veure 1652 і John Jonston

John Milton

John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).

Veure 1652 і John Milton

Jordi de Brunsvic-Lüneburg

Jordi de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Georg von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Celle (Ducat de Brunsvic-Lüneburg) el 17 de novembre de 1582 i va morir a Hildesheim el 2 d'abril de 1641.

Veure 1652 і Jordi de Brunsvic-Lüneburg

Jordi III de Gúria

Jordi III Gurieli fou príncep (Mtavari) de Gúria del 1669 al 1684.

Veure 1652 і Jordi III de Gúria

Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg

Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg (en alemany Georg Ludwig von Nassau-Dillenburg) va néixer a Beilstein el 4 de març de 1618 i va morir a Dillenburg el 16 de maig de 1656.

Veure 1652 і Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg

Josep de Ribera

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera.

Veure 1652 і Josep de Ribera

Josep Miquel Quintana

Josep Miquel Quintana sembla que va néixer a Barcelona al.

Veure 1652 і Josep Miquel Quintana

Juan de Ferreras y García

Juan de Ferreras y García (La Bañeza, província de Lleó, 1 de juny de 1652 - Madrid, 8 de juny de 1735) va ser un religiós i erudit espanyol, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia Espanyola.

Veure 1652 і Juan de Ferreras y García

Juan de Valdés Leal

Juan de Valdés Leal (Sevilla, 4 de maig de 1622 - † Sevilla, 15 d'octubre de 1690) pintor i gravador barroc.

Veure 1652 і Juan de Valdés Leal

Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg

Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg -Julius Ernst von Braunschweig-Dannenberg - (Dannenberg, Alemanya, 11 de març de 1571 - ibídem, 26 d'octubre de 1636) fou un príncep alemany de la casa de Welf, fill del duc Enric III de Brunsvic-Lüneburg (1533-1598) i d'Úrsula de Saxònia-Lauenburg (1545-1620).

Veure 1652 і Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg

Jusepe Leonardo

Jusepe Chavaciel Solimón (Calataiud, 20 de març de 1601 - Saragossa, c.1652)Es desconeix el dia exacte del naixement de l'artista.

Veure 1652 і Jusepe Leonardo

Kabuki

El kabuki (歌舞伎) és una forma de teatre japonès tradicional.

Veure 1652 і Kabuki

Kapudan paixà

El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.

Veure 1652 і Kapudan paixà

Karel Dujardin

Karel Dujardin, també lletrejat Du Jardin, (1626-1678) fou un pintor neerlandès i aiguafortista, el qual pintà paisatges, ramats, escenes de gènere, retrats i quadres d'inspiració religiosa.

Veure 1652 і Karel Dujardin

Karl Eusebius de Liechtenstein

Karl Eusebius de Liechtenstein. Karl Eusebius de Liechtenstein (1611-1684) fou el segon príncep de Liechtenstein.

Veure 1652 і Karl Eusebius de Liechtenstein

Kenan Paixà

Kenan Paixà, de malnom Sari, (? - 16 de febrer de 1659), fou kapudan paixà otomà.

Veure 1652 і Kenan Paixà

La Grande Mademoiselle

Anna Maria Lluïsa d'Orleans, dita «La Grande Mademoiselle» o sigui «La Gran Senyoreta» (també apareix com La Grande Mademoiselle o Anna Maria LLuïsa de Montpensier (29 de maig de 1627 -5 d'abril de 1693) fou una princesa de la sang, neta d'Enric IV de França, ja que era filla de Gastó d'Orleans (fill d'Enric IV) i de Maria de Montpensier, duquessa de Montpensier; fou cosina germana de Lluís XIV.

Veure 1652 і La Grande Mademoiselle

Leopold I de Lorena

Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.

Veure 1652 і Leopold I de Lorena

Literatura russa

llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956.

Veure 1652 і Literatura russa

Livònia Sueca

La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.

Veure 1652 і Livònia Sueca

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Veure 1652 і Llista d'anys

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Veure 1652 і Llista d'escriptors en llengua catalana

Llista d'obres de Velázquez

A l'esquerra del quadre de ''Las Meninas'', es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment. La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660.

Veure 1652 і Llista d'obres de Velázquez

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Veure 1652 і Llista de Bailiffs de Guernsey

Llista de ciutats de Finlàndia

finlandesa Les ciutats de Finlàndia, en finlandès, kaupunki, en suec stad, són 113 municipis de Finlàndia que tenen un estatus administratiu especial, en finlandès kunta, en suec komun.

Veure 1652 і Llista de ciutats de Finlàndia

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure 1652 і Llista de comtes de Barcelona

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Veure 1652 і Llista de governadors de Yucatán

Llista de guerres catalanes

Els catalans, al llarg de la història, han viscut diferents conflictes bèl·lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams polítics.

Veure 1652 і Llista de guerres catalanes

Llista de llengües planificades

Llista de llengües planificades.

Veure 1652 і Llista de llengües planificades

Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII

Llista de llibres en català d'autors de les Balears fins al, ordenats cronològicament.

Veure 1652 і Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Veure 1652 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Veure 1652 і Lloctinent de Catalunya

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Veure 1652 і Lloret de Vistalegre

Lluís Cristià de Stolberg-Gedern

Lluís Cristià de Stolberg-Gedern -Ludwig Christian zu Stolberg-Gedern - (Isenburg, Alemanya, 8 de setembre de 1652 - Gedern, 27 d'agost de 1710) fou un noble alemany fill d'Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode (1593-1672) i d'Anna Elisabet de Stolberg-Wernigerode (1624-1668).

Veure 1652 і Lluís Cristià de Stolberg-Gedern

Lluís VI de Hessen-Darmstadt

Lluís VI de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig VI von Hessen-Darmstadt; 1630–1678) fou un noble alemany, landgravi de Hessen-Darmstadt.

Veure 1652 і Lluís VI de Hessen-Darmstadt

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Veure 1652 і Lluís XIV de França

Lluïsa Enriqueta de Nassau-Saarbrücken

Lluïsa Enriqueta de Nassau-Saarbrücken (en alemany Louise von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 6 de desembre de 1705 i va morir a Gedern el 28 d'octubre de 1766.

Veure 1652 і Lluïsa Enriqueta de Nassau-Saarbrücken

Louise de Marillac

Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül.

Veure 1652 і Louise de Marillac

Luigi Gottifredi

Alessandro Luigi Gottifredi (3 de maig de 1595 - † 12 de març de 1652) fou un jesuïta italià, novè Prepòsit General de la Companyia de Jesús entre el 21 de gener i el 12 de març del 1652.

Veure 1652 і Luigi Gottifredi

Luisa Roldán

Luisa Ignacia Roldán Villavicencio (Sevilla, 8 de setembre de 1652 - Madrid, 10 de gener de 1706), coneguda popularment com La Roldana, va ser la primera escultora espanyola registrada.

Veure 1652 і Luisa Roldán

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure 1652 і Maó

Madeleine de Demandolx de la Palud

Madeleine de Demandolx de la Palud (1596-1670) fou una monja francesa, suposadament víctima d'una possessió demoníaca al convent d'Ais de Provença l'any 1609, conjuntament amb una altra germana de la congregació anomenada Louise Capeau.

Veure 1652 і Madeleine de Demandolx de la Palud

Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst

Magdalena Augusta d'Anhalt-Zerbst en alemany Magdalena Augusta von Anhalt-Zerbst (Zerbst, Alemanya, 23 d'octubre de 1679 - Altenburg, 11 d'octubre de 1740) fou duquessa consort de Saxònia.

Veure 1652 і Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst

Magdalena Guillema de Württemberg

Magdalena Guillema de Württemberg (en alemany Magdalena Wilhelmine von Württemberg) va néixer a Stuttgart el 7 de novembre de 1677 i va morir al castell de Karlsburg el 30 d'octubre de 1742.

Veure 1652 і Magdalena Guillema de Württemberg

Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt

miniatura Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt (en alemany Magdalena Sibylla von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 28 d'abril de 1652 i va morir a Kirchheim unter Teck l'11 d'agost de 1712.

Veure 1652 і Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt

Magdalena Sibil·la de Prússia

Magdalena Sibil·la de Prússia (en alemany Magdalena Sibylle von Preußen) va néixer a Königsberg, actualment a l'enclavament rus de Kaliningrad, el 31 de desembre de 1586 i va morir a Dresden el 12 de febrer de 1659.

Veure 1652 і Magdalena Sibil·la de Prússia

Magdalena Sibil·la de Saxònia

Magdalena Sibil·la de Saxònia (en alemany Magdalena Sibylle von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 23 de desembre de 1617 i va morir a Altenburg el 6 de gener de 1668.

Veure 1652 і Magdalena Sibil·la de Saxònia

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Magdalena Sibylla von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer al palau de Gottorp (Alemanya) el 24 de novembre de 1631 i va morir a Güstrow el 22 de setembre de 1719.

Veure 1652 і Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp

Magnus Gabriel De la Gardie

Magnus Gabriel De la Gardie (Reval, 15 d'octubre de 1622 - Sigtuna, 26 d'abril de 1686) fou un noble, polític i militar suec, que va arribar a ser el governant de facto de Suècia entre 1670 i 1682.

Veure 1652 і Magnus Gabriel De la Gardie

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure 1652 і Manresa

Manuel Mariano Ribera

Fra Manuel Mariano Ribera (Cardona, 20 de novembre de 1652 - Barcelona, 21 de novembre de 1736) fou un religiós mercedari i cronista.

Veure 1652 і Manuel Mariano Ribera

Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.

Veure 1652 і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Augusta de Thurn i Taxis

Maria Augusta de Thurn i Taxis (en alemany Marie-Auguste von Thurn und Taxis) va néixer a Frankfurt (Alemanya) l'11 d'agost de 1706 i va morir a Göppingen l'1 de febrer de 1756.

Veure 1652 і Maria Augusta de Thurn i Taxis

Maria Elisabet de Holstein-Gottorp

Maria Elisabet de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Marie Elisabeth von Schleswig-Holstein-Gottorf; 1634–1665) va ser una noble alemanya, landgravina consort de Hessen-Darmstadt.

Veure 1652 і Maria Elisabet de Holstein-Gottorp

Maria Magdalena d'Oettingen

Maria Magdalena d'Oettingen (en alemany Maria Magdalena von Oettingen-Baldern) va néixer el 1619 a Katzenstein (Alemanya) i va morir el 31 d'agost de 1688 a Baden-Baden.

Veure 1652 і Maria Magdalena d'Oettingen

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Veure 1652 і Mariscal de França

Marquesat de Villena

Escut del marquesat de Villena Castell de la Talaia, a Villena, Alacant El Marquesat de Villena és un títol nobiliari espanyol concedit per Joan II de Castella, el 12 de novembre de 1445 a Juan Pacheco, que a més era Gran Mestre de l'Orde de Santiago, Avançat Major de Castella al Regne de Múrcia i posteriorment primer duc d'Escalona.

Veure 1652 і Marquesat de Villena

Martiri de Sant Sebastià

El Martiri de Sant Sebastià és un tauló de fusta policromada l'autor del qual és Josep Tramulles, conservat a la sala 12 del Museu d'art de Girona.

Veure 1652 і Martiri de Sant Sebastià

Mas Guinardó

El Mas Guinardó és una masia barcelonina que dona nom al barri del Guinardó de Barcelona.

Veure 1652 і Mas Guinardó

Maurici de Saxònia-Zeitz

Maurici de Saxònia-Zeitz (en alemany Moritz von Sachsen-Zeitz) va néixer a Dresden el 28 de març de 1619 i va morir al seu palau de Moritzburg, a Zeitz, el 4 de desembre de 1681.

Veure 1652 і Maurici de Saxònia-Zeitz

Mesquita d'Aqsunqur

El pati de la '''mesquita d'Aqsunqur''' La mesquita d'Àqsunqur, també coneguda com a Mesquita Blava i com a mesquita d'Ibrahim Agà, és un dels monuments islàmics d'època mameluca de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectònic conegut com a Caire Històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Veure 1652 і Mesquita d'Aqsunqur

Mesquita Zituna

La mesquita Zituna o mesquita d'az-Zituna (literalment ‘mesquita de l'olivera’) és el principal edifici religiós de Tunis, a Tunísia.

Veure 1652 і Mesquita Zituna

Mikael an Nobletz

Mikael an Nobletz (Plouguerneau, Bretanya, 29 de setembre de 1577- Konk Leon, 5 de maig de 1652) fou un capellà, escriptor i gramàtic bretó, predicador i evangelitzador a la Bretanya occidental.

Veure 1652 і Mikael an Nobletz

Minicoi

Mapa de l'illa Mapa general Far de Minicoi Minicoi (anglès Minicoy; Maliku en llengua mahl) és una illa al territori indi de Lakshadweep, Minicoy, and Amindivi Islands, la situada més al sud del conjunt.

Veure 1652 і Minicoi

Miquel Francesc de Montcada i de Silva

va ser un noble i militar espanyol, membre del llinatge de Montcada i cinquè marquès d'Aitona.

Veure 1652 і Miquel Francesc de Montcada i de Silva

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Veure 1652 і Miquelet

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure 1652 і Monarquia d'Espanya

Monestir d'Ipàtiev

El monestir d'Ipàtiev (Ипатьевский монастырь, Ipàtievski monastir) o monestir de Sant Hipaci està construït sobre la riba del Kostromà, prop de la ciutat de Kostromà.

Veure 1652 і Monestir d'Ipàtiev

Mont Fuji

El mont Fuji (富士山, Fujisan), amb 3.776 metres d'altitud, és la muntanya més alta del Japó.

Veure 1652 і Mont Fuji

Nicetes Bizantí

Nicetes Bizantí (en llatí Nicetas Byzantinus, en grec) va ser un monjo romà d'Orient que va viure al, cap a l'any 1120.

Veure 1652 і Nicetes Bizantí

Olivier de Wree

Olivier de Wree també conegut amb el seu nom llatinitzat Olivarius Vredius (1596-1652) va ser un poeta, historiador, advocat, polític i mecenes flamenc.

Veure 1652 і Olivier de Wree

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del.

Veure 1652 і Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau

Orde de Sant Pau Primer Eremita

LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.

Veure 1652 і Orde de Sant Pau Primer Eremita

Ostrogojsk

esquerra Ostrogojsk - Острогожск - és una ciutat de la província de Vorónej, a Rússia.

Veure 1652 і Ostrogojsk

Paisi I

Paisi I (en grec Παΐσιος Α') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera des de juliol de 1652 fins a l'abril de 1653, quan es va retirar a Heybeliada, a les Illes dels Prínceps.

Veure 1652 і Paisi I

Pardes Rimonim

El Pardes Rimonim (en hebreu: פרדס רימונים) (en català: hort de magranes) és un dels textos principals de la Càbala, va ser escrit en 1548 pel místic jueu Moisès Cordovero, a la ciutat de Safed, a Galilea.

Veure 1652 і Pardes Rimonim

Pau del Rosso

Pau del Rosso (segle XVII) fou un eclesiàstic i polític català.

Veure 1652 і Pau del Rosso

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Veure 1652 і Pèire de Marca

Pere August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Pere August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck (en alemany Peter August von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck) va néixer a Königsberg (Prússia) el 7 de desembre de 1697 i va morir a Tallinn el 24 de febrer de 1775.

Veure 1652 і Pere August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Pere Benet Atxer

Pere Benet Atxer o Pere Benet Arxer (-) fou canonge, Rector de l'Estudi General de Barcelona i capità de granaders.

Veure 1652 і Pere Benet Atxer

Pere Serrano (organista)

Pere Serrano fou organista de La Seu d'Urgell el 1652.

Veure 1652 і Pere Serrano (organista)

Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure 1652 і Philippe de La Mothe-Houdancourt

Pierre Corneille

Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - París, 1 d'octubre de 1684), dramaturg francès.

Veure 1652 і Pierre Corneille

Pierre Huault de Bussy de Vaires

Pierre Huault de Bussy de Vaires (juliol de 1602-14 de febrer de 1662), marquès de Bussy i de Vaires, fou un militar francès.

Veure 1652 і Pierre Huault de Bussy de Vaires

Pieter de Grebber

Eliseu rebutjant els regals de Naaman, per de Greeber Pieter Fransz de Grebber (Haarlem, c. 1600 - Haarlem, 1652 o 1653) va ser un pintor neerlandès.

Veure 1652 і Pieter de Grebber

Plora, terra estimada

Plora, terra estimada (títol original: Cry, the Beloved Country) és una pel·lícula estatunidenco- sud-africana dirigida per Darrell Roodt, estrenada l'any 1995.

Veure 1652 і Plora, terra estimada

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Veure 1652 і Príncep de Girona

Presidència de Madràs

La Presidència de Madràs —சென்னை மாகாணம் en tàmil, చెన్నపురి సంస్థానము en telugu, മദ്രാസ് പ്രസിഡന്‍സി en malaiàlam, ಮದ್ರಾಸ್ ಪ್ರೆಸಿದೆನ್ಚ್ಯ್ en kannada, ମଦ୍ରାସ୍ ପ୍ରେସୋଦେନ୍ଚ୍ଯ, en oriya — també coneguda com a Madras Province i oficialment com a Presidència de Fort Saint George fou una de les províncies de l'Índia Britànica integrada per diversos districtes que eren territori britànic i com a dependència administrativa per cinc estats natius que no eren part de l'entitat.

Veure 1652 і Presidència de Madràs

Principat d'Arches

Escut del principat i la capital El principat d'Arches va néixer el 1608, per la voluntat de Carles III duc de Nevers i de rethel, de resultes de la creació ex-nihilo de la ciutat de Charleville.

Veure 1652 і Principat d'Arches

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Veure 1652 і Rafael Casanova i Comes

Rúa da Acibechería

La Rúa da Acibechería és un carrer de la ciutat de Santiago de Compostel·la, situada al nord del seu centre històric.

Veure 1652 і Rúa da Acibechería

Recinte emmurallat de Montblanc

El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.

Veure 1652 і Recinte emmurallat de Montblanc

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Veure 1652 і República Catalana

Rhode Island

Rhode Island és un estat dels Estats Units d'Amèrica que forma part de la regió anomenada tradicionalment Nova Anglaterra.

Veure 1652 і Rhode Island

Ribe

Ribe (en alemany Ripen) és una petita ciutat del sud-oest de Jutlàndia, Dinamarca.

Veure 1652 і Ribe

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Veure 1652 і Sadaijin

Samuel Bochart

Samuel Bochart (Rouen 1599 - Caen 1667) va ser un clergue protestant francès i un erudit.

Veure 1652 і Samuel Bochart

Samurai

Samurai en armadura, 1860s. Fotografia de Felice Beato Samurai (侍 o de vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Japó abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.

Veure 1652 і Samurai

Sant Andreu (la Pobla de Claramunt)

Sant Andreu fou una església romànica, actualment desapareguda, del, al terme municipal de la Pobla de Claramunt i que va ser sufragània de Santa Maria del castell de Claramunt.

Veure 1652 і Sant Andreu (la Pobla de Claramunt)

Sant Climent d'Urús

Sant Climent d'Urús és una església protegida com a bé cultural d'interès local del municipi d'Urús (Cerdanya).

Veure 1652 і Sant Climent d'Urús

Sant Crist d'Alcúdia

El Sant Crist d'Alcúdia és un santcrist que es troba a la Capella Fonda de l'església de Sant Jaume d'Alcúdia, a Mallorca.

Veure 1652 і Sant Crist d'Alcúdia

Sant Jordi de Faió

Sant Jordi de Faió és una petita ermita del situada al municipi de Faió, a la comarca del Matarranya.

Veure 1652 і Sant Jordi de Faió

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Veure 1652 і Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Veure 1652 і Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Veure 1652 і Santa Maria in Trastevere

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell)

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental.

Veure 1652 і Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell)

Santuari del Miracle

El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès.

Veure 1652 і Santuari del Miracle

Sarlat e la Canedat

Sarlat e la Canedat o simplement Sarlat (nom occità) (en francès Sarlat-la-Canéda) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure 1652 і Sarlat e la Canedat

Sayn-Wittgenstein-Hachenburg

Sayn-Wittgenstein-Hachenburg (a vegades abreujat a "Sayn-Hachenburg") fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic a Renània-Palatinat, prop del riu Sieg.

Veure 1652 і Sayn-Wittgenstein-Hachenburg

Sayn-Wittgenstein-Sayn-Altenkirchen

Sayn-Wittgenstein-Sayn-Altenkirchen (de vegades abreujat a "Sayn-Altenkirchen") fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic a Renània-Palatinat, prop del riu Sieg.

Veure 1652 і Sayn-Wittgenstein-Sayn-Altenkirchen

Sébastien Bourdon

Sébastien Bourdon (Montpeller, 2 de febrer de 1616 - París, 8 de maig de 1671) fou pintor de l'escola barroca francesa.

Veure 1652 і Sébastien Bourdon

Servents de Maria

L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.

Veure 1652 і Servents de Maria

Setge d'Alkmaar

El setge d'Alkmaar fou un setge que va tenir lloc entre finals d'agost i el 8 d'octubre de 1573.

Veure 1652 і Setge d'Alkmaar

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Veure 1652 і Setge de Barcelona (1651-1652)

Setge de Castelló d'Empúries (1653)

El setge de Castelló d'Empúries de 1653 fou una de les batalles de la guerra dels Segadors.

Veure 1652 і Setge de Castelló d'Empúries (1653)

Setge de Lleida (1644)

El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure 1652 і Setge de Lleida (1644)

Setge de Roses (1645)

El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.

Veure 1652 і Setge de Roses (1645)

Setge de Tarragona (1644)

El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure 1652 і Setge de Tarragona (1644)

Seventri

Seventri és un llogaret del Rajasthan, districte de Rajsamand, a 108 km al nord d'Udaipur (Rajasthan), 43 km al nord de Rajsamand i a uns 5 km de Charbhuja.

Veure 1652 і Seventri

Sinarques

Sinarques (en castellà i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, encara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels Serrans.

Veure 1652 і Sinarques

Societat científica

Una societat científica és una associació de professionals, investigadors, especialistes o erudits d'una branca del coneixement o de les ciències en general, que els permet reunir-se, exposar els resultats de les seves investigacions, confrontar-los amb els dels seus col·legues o especialistes dels mateixos dominis del coneixement, i difondre'n els treballs a través de publicacions especialitzades.

Veure 1652 і Societat científica

Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Sophie Amalie von Braunschweig-Lüneburg) va néixer al castell de Herzberg el 24 de març de 1628 i va morir a Copenhaguen el 20 de febrer de 1685.

Veure 1652 і Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Sophie Auguste von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 5 de desembre de 1630 i va morir a Coswig el 12 de desembre de 1680.

Veure 1652 і Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Sofia de Saxònia-Weinssenfels

Sofia de Saxònia-Weinssenfels (en alemany Sophia von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Halle (Saxònia-Anhalt) el 23 de juny de 1654 i va morir a Zerbst el 31 de març de 1724.

Veure 1652 і Sofia de Saxònia-Weinssenfels

Tarba

Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.

Veure 1652 і Tarba

Teatre espanyol del Segle d'Or

Es coneix per teatre espanyol del Segle d'Or o bé teatre áuri espanyol a la producció teatral compresa durant els segles  i en els dominis tant peninsulars, europeus als Països Baixos i Itàlia, com als territoris d'ultramar que conformaven l'imperi espanyol.

Veure 1652 і Teatre espanyol del Segle d'Or

Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs

El Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs fou una unitat militar aixecada a la ciutat de Barcelona en diverses ocasions pel mestre de camp Francesc Granollachs i de Millás durant el per lluitar en favor de la casa d'Àustria.

Veure 1652 і Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs

Thomas Otway

Thomas Otway (Trotton, prop de Midhurst, Sussex, 3 de març de 1652 - Londres, 14 d'abril de 1685) va ser un dramaturg anglès del període de la Restauració, recordat sobretot per la seua obra Venècia salvada, o La conjura descoberta (1682).

Veure 1652 і Thomas Otway

Tirumala Nayaka

Tirumala Nayaka fou naik de Madura, germà i successor de Muttu Virappa Nayaka I vers el 7 de febrer de 1623 (totes les cròniques hi estan d'acord, però una inscripció del seu antecessor sembla datada vers el maig de 1623 i la seva pujada al tron seria d'aquesta data com a mínim; com que la seva inscripció és de 1630 o més probablement de 1634, no es pot assegurar res); els portuguesos situen la mort de Muttu el 1626 i potser per altres referències es podria situar fins i tot el 1628.

Veure 1652 і Tirumala Nayaka

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Veure 1652 і Tres Comuns de Catalunya

València i l'expulsió dels moriscos

Al 1609 es va promulgar el decret d'expulsió dels moriscos.

Veure 1652 і València i l'expulsió dels moriscos

Víctor Amadeu I de Savoia

Víctor Amadeu I de Savoia (nascut a Torí, Savoia el 8 de maig de 1587 - Vercelli 7 d'octubre de 1637) fou el duc de Savoia entre 1630 i 1637.

Veure 1652 і Víctor Amadeu I de Savoia

Venkatagiri

Escut de Venkatagiri; 1893. Venkatagiri fou un estat tributari protegit del tipus zamindari al districte de Nellore (Andhra Pradesh), format pels tahsils zamidaris de Polur i Venkatagiri, els tahsils al nord de Podili i Darsi, i a més 176 pobles distribuïts per les talukes de Gildur, Kanigiri i Ongole.

Veure 1652 і Venkatagiri

Vilanova d'Escornalbou

Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp.

Veure 1652 і Vilanova d'Escornalbou

Vincenzo Albrici

Vincenzo Albrici (Roma, Itàlia, 26 de juny de 1631 - Praga, Txèquia, 8 d'agost de 1696) va ser un compositor italià, germà de Bartolomé i nebot de Fabio i Alessandro Costantini.

Veure 1652 і Vincenzo Albrici

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Veure 1652 і Virrei de Sardenya

Vizianagram

Vizianagram fou un dels principals estats tributaris protegits del tipus zamindari a la presidència de Madras, districte de Vizagapatam ocupant bona part del districte amb els tahsils de Vizianagram, Bimlipatam i Srungavarappukota i parts de Palkonda, Gajapatinagaram, Chipurupalle, Vizagapatam, Anakapalle, Viravilli, Golgonda i Sarvasiddhi.

Veure 1652 і Vizianagram

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Veure 1652 і 10 de gener

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 13 d'octubre

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 14 d'abril

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure 1652 і 1585

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Veure 1652 і 1591

1706

;Països Catalans.

Veure 1652 і 1706

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 20 de novembre

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 21 de març

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 27 de maig

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 3 de març

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 3 de setembre

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 5 de desembre

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 5 de maig

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 7 d'abril

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure 1652 і 8 de setembre

, Arxidiòcesi de Mèxic, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, Úrsula Micaela Morata, Atanasi III, Athanasius Kircher, August de Saxònia-Weissenfels, August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck, Augusta de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Aurangzeb, Écoyeux, Àfrica, Àngela Margarida Prat, Ba Alawi, Babadag, Balaguer, Bandera de Macedònia del Nord, Barbados, Barbara Strozzi, Barroc, Bartholomeus van Bassen, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix, Batalló del Principat, Bòer, Benedicta Enriqueta de Wittelsbach, Benet de San Fratello, Bergues, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Dol, Bisbat de Gubbio, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Laon, Bisbat de Léon, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Metz, Bisbat de Montalban, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nitra, Bisbat de Parma, Bisbat de Patti, Bisbat de Perigús, Bisbat de Pistoia, Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, Bisbat de San Cristóbal de las Casas, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de Ston, Bisbat de Tívoli, Bisbat de Teggiano-Policastro, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Trivento, Bisbat de Tulle, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bobbili, Boguslau Leszczyński, Borís Xeremétev, Cafeteria, Cambra obscura, Camille d'Hostun de La Baume, Campos dos Goytacazes, Carel Fabritius, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles de Mèdici, Carles Guillem d'Anhalt-Zerbst, Carles Guillem de Baden-Durlach, Carles I Alexandre de Württemberg, Carles I Lluís del Palatinat, Carles III Gonzaga-Nevers, Carles IV de Lorena, Carles X Gustau de Suècia, Carlota de Hessen-Kassel, Casa de Guisa, Casa Toquera, Castell de Chantilly, Castell de Sant Joan de les Águilas, Català modern, Catedral de Barbastre, Catedral de Palerm, Catedral de Roda d'Isàvena, Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen, Caterina de Brunsvic-Dannenberg, Caterina Dorotea de Finck-Finckenstein, Caterina Vasa, Cèsar de Borbó, Ciril III, Ciutat del Cap, Clara Clementina de Maillé, Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis, Climent XII, Colònia del Cap, Colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança, Col·legi de San Xerome, Colonització d'Àfrica, Colonitzacions d'Irlanda, Commonwealth d'Anglaterra, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Comtat de Ginebra, Comtat de l'Alcúdia, Comtat de Poix-Créquy, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Conquesta d'Irlanda per Cromwell, Consell Sobirà del Rosselló, Cornelius Jansen, Coronela de Barcelona, Corts de Barcelona (1701-1702), Cristòfol de Dohna-Carwinden, Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen, Cristina de França, Cristina de Mecklenburg-Gustrow, Cristina Magdalena de Wittelsbach, Cronologia de la història de Catalunya, Dara Shukoh, Dídac Montfar Sorts i Cellers, Decadència, Decrets de Nova Planta, Degà del Col·legi Cardenalici, Denis Pétau, Derwix Mehmed Paixà, Diego de Arce y Reinoso, Diego Velázquez, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Districte de Godavari, Districte de Salem, Diumenge de l'Àngel, Dorotea de Dinamarca, Ducat de Màntua, Ducat de Montblanc, Ducat de Nemours, Ducats de França, Duncannon (Wexford), Eberhard III de Württemberg, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eduard de Wittelsbach, El Guinardó, El Protectorat, El Sant Sopar (Leonardo da Vinci), Elionor Caterina de Zweibrücken, Elionor de Màntua, Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach, Elisabet Carlota del Palatinat, Elisabet de Bohèmia, Elisabet de Borbó (1614-1664), Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode, Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg, Enric I de Savoia-Nemours, Enric II de Reuss-Gera, Enric II de Savoia-Nemours, Enric X de Reuss-Lobenstein, Era japonesa, Ermita de Bellvitge, Ermita de Sant Isidre (Castelló de la Plana), Ermita de Sant Roc de Canet, Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg, Esaias van de Velde, Escrivà d'Íxer, Església de fusta de Gol, Església de Sant Jaume de Vila-real, Església de Sant Nicolau (València), Església del Miracle, Església Matriu de la Concepción, Església parroquial de Sant Salvador (Benafer), Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis, Exploració europea de l'Àfrica, Família Mancini, Felim O'Neill de Kinard, Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Felip IV de Castella, Ferdinando Brandani, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferrandina Enriqueta de Stolberg-Gedern, Figueres, Francesc de Mostarós i Bosser, Francesc Martí i Viladamor, Francesca de Lorena, Francesco Cavalli, Francesco Maidalchini, Frans Hals, Frederic Carles de Stolberg-Gedern, Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental, Frederic de Hessen Eschwege, Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg, Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg, Frederic III de Dinamarca, Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck, Frederic V del Palatinat, Frederic VI de Baden-Durlach, Gagaüsos, Gastó Joan Baptista de França, Gürcü Mehmed Paixà II, Gemäldegalerie (Berlín), Generalitat de Catalunya, Georges de La Tour, Gerrit Dou, Giulio Raimondo Mazzarino, Giulio Strozzi, Godfrey Kneller, Gregorio Allegri, Guastalla, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerra veneciano-genovesa, Guillem de Baden-Baden, Guillem de Brunsvic-Lüneburg, Guillem Frederic de Nassau-Dietz, Guillem Lluís de Württemberg, Gustaf Otto Stenbock, Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow, Henri Robert de Serignan, Herman de Fürstenberg-Heiligenberg, Història d'Anglaterra, Història d'Haití, Història de Catalunya, Història de Cuba, Història de Letònia, Història del Panjab, Història dels Països Catalans, Historia de gentibus septentrionalibus, Independentisme català, Inigo Jones, Irakli I de Kakheti, Isabel de França, Isabel de Saavedra, Jacob Gerritsz Cuyp, Jacob Jordaens, Jacob van Campen, Jacques Duponchel, Jacques Nompar de Caumont, Jaipur (zamindari), Jan Asselijn, Jan Both, Jan Brokoff, Jan van Riebeek, Jaume Molina (organista), Jean Orry, Jean-Jacques Olier, Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Joan Grau (escultor), Joan Jordi I de Saxònia, Joan Josep d'Àustria, Joan Maurici de Nassau-Siegen, Joan VI d'Anhalt-Zerbst, Joanic II, Johann Philipp Förtsch, Johann Rudolph Glauber, Johannes Hevelius, Johannes Vermeer de Delft, Johannes Withoos, John Cotton, John Donne, John Jenkins, John Jonston, John Milton, Jordi de Brunsvic-Lüneburg, Jordi III de Gúria, Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg, Josep de Ribera, Josep Miquel Quintana, Juan de Ferreras y García, Juan de Valdés Leal, Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg, Jusepe Leonardo, Kabuki, Kapudan paixà, Karel Dujardin, Karl Eusebius de Liechtenstein, Kenan Paixà, La Grande Mademoiselle, Leopold I de Lorena, Literatura russa, Livònia Sueca, Llista d'anys, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista d'obres de Velázquez, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de ciutats de Finlàndia, Llista de comtes de Barcelona, Llista de governadors de Yucatán, Llista de guerres catalanes, Llista de llengües planificades, Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII, Llista de membres de l'Acadèmia Francesa, Lloctinent de Catalunya, Lloret de Vistalegre, Lluís Cristià de Stolberg-Gedern, Lluís VI de Hessen-Darmstadt, Lluís XIV de França, Lluïsa Enriqueta de Nassau-Saarbrücken, Louise de Marillac, Luigi Gottifredi, Luisa Roldán, Maó, Madeleine de Demandolx de la Palud, Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst, Magdalena Guillema de Württemberg, Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt, Magdalena Sibil·la de Prússia, Magdalena Sibil·la de Saxònia, Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp, Magnus Gabriel De la Gardie, Manresa, Manuel Mariano Ribera, Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maria Augusta de Thurn i Taxis, Maria Elisabet de Holstein-Gottorp, Maria Magdalena d'Oettingen, Mariscal de França, Marquesat de Villena, Martiri de Sant Sebastià, Mas Guinardó, Maurici de Saxònia-Zeitz, Mesquita d'Aqsunqur, Mesquita Zituna, Mikael an Nobletz, Minicoi, Miquel Francesc de Montcada i de Silva, Miquelet, Monarquia d'Espanya, Monestir d'Ipàtiev, Mont Fuji, Nicetes Bizantí, Olivier de Wree, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Ostrogojsk, Paisi I, Pardes Rimonim, Pau del Rosso, Pèire de Marca, Pere August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck, Pere Benet Atxer, Pere Serrano (organista), Philippe de La Mothe-Houdancourt, Pierre Corneille, Pierre Huault de Bussy de Vaires, Pieter de Grebber, Plora, terra estimada, Príncep de Girona, Presidència de Madràs, Principat d'Arches, Rafael Casanova i Comes, Rúa da Acibechería, Recinte emmurallat de Montblanc, República Catalana, Rhode Island, Ribe, Sadaijin, Samuel Bochart, Samurai, Sant Andreu (la Pobla de Claramunt), Sant Climent d'Urús, Sant Crist d'Alcúdia, Sant Jordi de Faió, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria in Trastevere, Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell), Santuari del Miracle, Sarlat e la Canedat, Sayn-Wittgenstein-Hachenburg, Sayn-Wittgenstein-Sayn-Altenkirchen, Sébastien Bourdon, Servents de Maria, Setge d'Alkmaar, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Castelló d'Empúries (1653), Setge de Lleida (1644), Setge de Roses (1645), Setge de Tarragona (1644), Seventri, Sinarques, Societat científica, Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp, Sofia de Saxònia-Weinssenfels, Tarba, Teatre espanyol del Segle d'Or, Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, Thomas Otway, Tirumala Nayaka, Tres Comuns de Catalunya, València i l'expulsió dels moriscos, Víctor Amadeu I de Savoia, Venkatagiri, Vilanova d'Escornalbou, Vincenzo Albrici, Virrei de Sardenya, Vizianagram, 10 de gener, 13 d'octubre, 14 d'abril, 1585, 1591, 1706, 20 de novembre, 21 de març, 27 de maig, 3 de març, 3 de setembre, 5 de desembre, 5 de maig, 7 d'abril, 8 de setembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat